Diferencies ente revisiones de «Lleonés (llingüística)»

Contenido eliminado Contenido añadido
Chabi (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
Llinia 109:
 
== Xeneral ==
La llingua caltiénse inda nel norte, sur y oeste de [[Llión]] y nel oeste de [[Zamora]]. En les [[arribes (xeografía)|arribes]] del Dueru y la [[Sierra de Gata]] (Salamanca) solo se caltién na toponimia y nel vocabulariu. Hai que notar que'l [[mirandés]] ye una llingua dialectal propia pero que s'engloba munches vegaes nel lleonés, si bien anguaño ye la única modalidá oficial de tol dominiu.
 
El lleonés preséntase como ún de los resultaos a los que llevó la evolución peculiar del llatín faláu na nuesa fastera. La so personalidá llinguística defínese por xuntar un refileru trazos peculiares que lu individualicen frente a les llinguües vecines, el gallego-portugués y el castellanu. Asina que como la presencia de resultaos idénticos colos del mirandés y l'asturianu dexa bien nidiu que ye parte d'un conxuntu llinguísticu definíu.
 
Cuasi tolos falantes de lleonés son diglósicos. Pue calculase que'l númberu de falantes ye de 55.000 persones: 42.000 na provincia de Lleón ([[Sayambre]], [[Ḷḷaciana]], [[El Bierzu]], [[Cabreira]], [[Maragatería]], [[Argüeyos]], [[La Valdería]], [[Ribera l'Órbigu]], [[Páramu Llionés]], [[Oumaña]], [[Ḷḷuna]], [[Altu Sil]] o [[La Cepeda]]; 8.000 en [[Senabria]] y [[Aliste]], y 3.000 en [[Sayagu]] y en [[Les Arribes]], 500 na [[Sierra de Gata]].
 
== Familia ==
Llinia 159:
[[Archivu:Linguistic map of asturian.svg|190px|left|]]
 
Ente les variedaes rexonales del lleonés pueden señalase treés grandes dialeutos, l'oriental, el central y l'occidental. El postreru ye'l más espardíu (esceición: [[Sayambre]],[[Valdión]] y [[Valdeburon]]-Tierras de la Reina) y [[Zamora]]. El primeru ye faláu en [[Sayambre]], [[Valdeón]] y la [[Sierra de Gata]] ([[Salamanca]]). El dialeutu de [[Les ArribasArribes]] y de [[Sayagu]] (arribiegureviranu-seyagués) ta a mediu camín ente occidental y oriental.
 
El lleonés oriental tien un sodialeutu carauterizáu pol usu de la /h/, "hache aspirada". La /h/, "hache aspirada", sustitúi a la f- anicial en toles pallabres aú'l restu caltién f- (derivada, en cuasi tolos casos, del llatín) : fame / ḥambre ; fiyu / ḥiyu ; fabas / ḥabas ; fortiga / ḥortiga.