Diferencies ente revisiones de «Hexámetru»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 43:
La métrica de les distintes lliteratures europees intentó asonsañar l'andadura del hexámetru grecolatino con desigual suerte; intentar sobremanera los poetes alemanes.
 
Ente los principales intentos d'afaer l'hexámetru na lliteratura n'español pueden citase a: [[Esteban Manuel de Villegas]] col so ''Égloga n'hexámetros'';<ref>{{cita web|apellido1=Ynduráin|nome1=Francisco|títulu=Villegas: revisión de la so poesía / La versificación de Villegas|url=http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/villegas--revision-de-el so-poesia/html/d0f2a08f-fc42-4y70-8277-404b1dbfc55y_2.html|idioma=español|fechaacceso=6 d'abril de 2015}}</ref> [[Sinibaldo de Mas]], que desenvolvió un sistema p'asignar cantidaes a les sílabas castellanes; y [[Rubén Darío]] compunxo un famosu hexámetru holodactílico: «Ínclitas races ubérrimas, sangre de Hispania fecunda».<ref>{{cita llibrollibru|apellíos1=Domínguez Caparrós|nome1=José|títulu=Diccionariu de métrica española|fecha=1999|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|isbn=8420636762|páxina=200-202}}</ref>
Amás, [[Agustín García Calvo]] reprodució na so traducción parcial del ''[[De rerum natura]]'' de [[Lucrecio]] el ritmu del hexámetru procurando tan solo asonsañar la clausa final col ritmu acentual. Otres traducciones de la poesía llatina clásica n'español utilizaron esti tipu de traducción rítmica n'hexámetros.
 
Llinia 49:
* Crusius, Federico (1987). ''Iniciación na métrica llatina''. España: Bosch.
 
== VeaseVer tamién ==
 
* [[Pie (métrica)]]
Llinia 61:
== Notes ==
 
{{listarefllistaref}}
 
== Enllaces esternos ==