Diferencies ente revisiones de «Dióxidu de carbonu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
mSin resumen de edición
Llinia 18:
cristal=Paecida al [[cuarzu]]|
tao=Gas|
visco=0,07 cP a −78  °C|
pKa=6,35 y 10,33|
sol=1,45 kg/m³|
Llinia 62:
[[Archivu:Mauna Loa CO2 monthly mean concentration-es.svg|thumb|280px|La [[curva de Keeling]] amuesa les concentraciones atmosfériques de CO<sub>2</sub> midíes nel [[Observatoriu de Mauna Lloa]].]]
 
El dióxidu de carbonu en la&nbsp;l'[[atmósfera de la Tierra]]&nbsp; ye un&nbsp; [[gas traza]],&nbsp; na actualidá (principios de 2015) con una concentración promediu de 400 partes per millón en volume<ref name=NOAA>[http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/#mlo National Oceanic & Atmospheric Administration (NOAA) – Earth System Research Laboratory (ESRL), Trends in Carbon Dioxide] Values given llabre dry air [[mole fraction]]s expressed in parts per million ([[Parts per million|ppm]]). For an [[ideal gas]] mixture this is equivalent to parts per million by volume (ppmv).</ref>&nbsp; (o 591 partes per millón en pesu).&nbsp; Les concentraciones atmosfériques de CO2 fluctúan llixeramente col cambéu de les estaciones.&nbsp; Les concentraciones cayen mientres la primavera y el branu d'el&nbsp; hemisferiu norte una y bones les plantes peracaben el gas; y aumenten mientres la seronda y l'iviernu del norte yá les plantes entren n'estáu latente o muerren y descompónense. Les concentraciones varien tamién a nivel rexonal, con más fuerza&nbsp; cerca del suelu&nbsp; con variaciones enforma menores a lo cimero.&nbsp; Nes zones urbanes les concentraciones son xeneralmente más altes<ref>{{Cite journal | doi = 10.1016/j.atmosenv.2007.08.018| title = Elevated atmospheric CO2 concentration and temperature across an urban–rural transect| journal = Atmospheric Environment| volume = 41| issue = 35| pages = 7654| year = 2007| last1 = George | first1 = K.| last2 = Ziska | first2 = L. H. | last3 = Bunce | first3 = J. A. | last4 = Quebedeaux | first4 = B.}}</ref>&nbsp; y nel interior de viviendes pueden algamar concentraciones de 10 vegaes el nivel ambiental.
 
La combustión de&nbsp; [[combustibles fósiles]]&nbsp; y&nbsp; la [[deforestación]]&nbsp; provocaron un aumentu de la concentración atmosférica de CO<sub>2</sub> cercana al 43% dende l'empiezu de la&nbsp; [[Revolución Industrial|yera de la industrialización.]]<ref name="nonanews">{{cite news |title=After two large annual gains, rate of atmospheric CO<sub>2</sub> increase returns to average| url=http://www.noaanews.noaa.gov/stories2005/s2412.htm |date=31 de marzu de 2005 |publisher =NOAA News Online, Story 2412}}</ref> La mayor parte del dióxidu de carbonu de les actividaes humanes ye lliberáu pola quema de carbón y otros combustibles fósiles.&nbsp; Otres actividaes humanes, como la deforestación, la quema de biomasa y la producción de cementu tamién producen CO<sub>2</sub>.&nbsp; Los [[volcanes]] emiten ente 0,2 y 0,3 mil millones de tonelaes de CO<sub>2</sub> per añu, en comparanza con de cerca de 29 mil millones de tonelaes per añu de CO<sub>2</sub> emitíu poles actividaes humanes.<ref name="climate.gov">{{cite web|url=https://www.climate.gov/news-features/understanding-climate/global-warming-frequently-asked-questions|title=Global Warming Frequently Asked Questions - NOAA Climate.gov}}</ref> Hasta'l 40% de los gases emitíos por dellos&nbsp; volcanes&nbsp; en&nbsp; [[erupción subaérea]]&nbsp; ye dióxidu de carbonu.<ref>{{Cite book|last=Sigurdsson |first=Haraldur |author2=Houghton, B. F. |title=Encyclopedia of volcanoes |year=2000 |publisher=Academic Press |location=San Diego |isbn=0-12-643140-X}}</ref>
 
[[Archivu:CO2 increase rate.png|thumb|left|Amonto añal del CO<sub>2</sub> atmosféricu: na década de 1960 la medría foi'l 37 % del aumento promediu 2000–2007.<ref>Dr. Pieter Tans (3 May 2008) [ftp://ftp.cmdl.noaa.gov/ccg/co2/trends/co2_gr_mlo.txt "Annual CO<sub>2</sub> mole fraction increase (ppm)" for 1959–2007] [[National Oceanic and Atmospheric Administration]] Earth System Research Laboratory, Global Monitoring Division ([http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/ additional details].)</ref>]]
 
El dióxidu de carbonu ye un&nbsp; [[gas d'efeutu invernaderu]],&nbsp; qu'absuerbe y emite radiación infrarroxo nos sos dos frecuencies de vibración actives n'infrarroxos.&nbsp; Esti procesu fai que'l dióxidu de carbonu caliente la superficie y l'atmósfera inferior y esfreza l'atmósfera cimera.&nbsp; Una gran mayoría de climatólogos coinciden en que l'aumentu na concentración atmosférica de CO<sub>2,</sub>&nbsp; y polo tanto nel efeutu invernaderu inducíu por CO<sub>2,</sub>&nbsp; ye la principal razón del aumentu de la temperatura medio global dende mediaos del sieglu XX.&nbsp; Anque'l principal gas d'efeutu invernaderu responsable pol calentamientu ye'l dióxidu de carbonu, tamién contribúin el metanu, l'óxidu nitroso, l'ozonu, y otros gases d'efeutu invernaderu de llarga vida.&nbsp; El CO<sub>2</sub> ye'l más esmolecedor, yá que exerz una mayor influencia de calentamientu total que tolos otros gases combinaos, y porque tien una llarga vida atmosférica
 
Non solo l'aumentu de les concentraciones de CO<sub>2</sub> conducen a aumentos na temperatura de la superficie del planeta, sinón que l'aumentu de les temperatures globales tamién causen un aumentu de les concentraciones de CO<sub>2</sub>.&nbsp; Esto produz una&nbsp; [[retroalimentación positiva]]&nbsp; a los cambeos inducíos por otros procesos, como&nbsp; los [[Variaciones orbitales|ciclos orbitales.]]<ref>{{Cite journal| last7 = Korotkevich | first6 = N. I.| last6 = Barkov | first5 = J. | first7 = Y. S.| last8 = Kotlyakov| pages = 414| volume = 329| journal = Nature | first8 = V. M.| doi = 10.1038/329414a0| last5 = Jouzel | first1 = G.| last1 = Genthon| year = 1987| title = Vostok ice core: climatic response to CO2 and orbital forcing changes over the last climatic cycle | first4 = C.| last2 = Barnola| last4 = Lorius | first2 = J. M. | first3 = D.| last3 = Raynaud| issue = 6138|bibcode = 1987Natur.329..414G }}</ref> &nbsp; Fai quinientos millones d'años la concentración de dióxidu de carbonu yera 20 vegaes mayor que la de güei, menguó a 4-5 vegaes mientres el&nbsp; períodu [[Xurásicu]] y depués tornó amodo con&nbsp; [[Eventu Azolla|un amenorgamientu particularmente rápidu]]&nbsp; qu'asocedió fai 49 millones d'años.<ref>{{cite web|title = Climate and CO<sub>2</sub> in the Atmosphere|url=http://earthguide.ucsd.edu/virtualmuseum/climatechange2/07_1.shtml| accessdate=10 d'ochobre de 2007}}</ref><ref>
{{Cite journal|first1=Robert A.|last1=Berner| first2=Zavareth|last2=Kothavala |title = GEOCARB III: A revised model of atmospheric CO<sub>2</sub> over Phanerozoic Time|url=http://www.geocraft.com/WVFossils/Reference_Docs/Geocarb_III-Berner.pdf|journal=[[American Journal of Science]]|volume=301|year=2001|issue=2|pages=182–204|doi=10.2475/ajs.301.2.182|accessdate=15 de febreru de 2008 |format=PDF}}</ref>
 
Les concentraciones locales de dióxidu de carbonu pueden algamar valores altos cerca de fontes fuertes, especialmente aquelles que tán aisllaes pel terrén circundante. Nes agües termales de Bossoleto cerca de&nbsp; [[Rapolano Terme|Rapolano&nbsp; Terme]]&nbsp; en la&nbsp; Toscana&nbsp; ([[Italia]]), asitiada nuna depresión en forma de concu d'aprosimao 100 m de diámetru, les concentraciones de CO<sub>2</sub>&nbsp; xuben más del 75% mientres la nueche, lo suficiente apara matar insectos y animales pequenos.&nbsp; Dempués del amanecer el gas esvalixar por conveición mientres el día.<ref>{{Cite book |last=van Gardingen |first=P.R. |author2=Grace, J. |author3=Jeffree, C.Y. |author4=Byari, S.H. |author5=Miglietta, F. |author6=Raschi, A. |author7= Bettarini, I. |chapter=Long-term effects of enhanced CO<sub>2</sub> concentrations on leaf gas exchange: research opportunities using CO<sub>2</sub> springs |title=Plant responses to elevated CO<sub>2</sub>: Evidence from natural springs |editor=Raschi, A.; Miglietta, F.; Tognetti, R.; van Gardingen, P.R. (Eds.) |year=1997 |publisher=[[Cambridge University Press]] |location=Cambridge |isbn=0-521-58203-2|pages=69–86}}</ref> Les altes emisiones de CO<sub>2</sub>&nbsp; al aire producíes pola perturbación de l'agua fondo del llagu, enchida con CO<sub>2</sub>&nbsp; — créese que causaron 37 muertes nel [[Llagu Monoun|Llagu&nbsp; Monoun]]&nbsp; ([[Camerún]])&nbsp; en 1984 y 1700 víctimes en&nbsp; el [[Llagu Nyos|llagu&nbsp; Nyos]]&nbsp; (Camerún) en 1986.<ref>{{Cite book |last=Martini |first=M. |chapter=CO<sub>2</sub> emissions in volcanic areas: case histories and hazards |title=Plant responses to elevated CO<sub>2</sub>: Evidence from natural springs |editor=Raschi, A.; Miglietta, F.; Tognetti, R.; van Gardingen, P.R. (Eds.) |year=1997 |publisher=Cambridge University Press |location=Cambridge |isbn=0-521-58203-2|pages=69–86}}</ref>
 
{{VT|Ciclu del carbonu}}