Diferencies ente revisiones de «Pedro Aguirre Cerda»
Contenido eliminado Contenido añadido
m YoaR treslladó la páxina "Pedro Aguirre Gocha" a "Pedro Aguirre Cerda" ensin dexar una redireición |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 1:
{{otros usos|Pedro Aguirre
{{persona}}
'''Pedro Aguirre
Miembru del [[Partíu Radical (Chile)|Partíu Radical]], tuvo diversos cargos ministeriales, incluyendo'l [[Ministeriu del Interior de Chile|Ministeriu del Interior]] mientres el primer gobiernu de [[Arturo Alessandri Palma]]. Sol lema ''«Gobernar ye educar»'', Aguirre
Dientro de les principales obres d'el so gobiernu atopen l'impulsu dáu a la [[educación en Chile|educación]], la reclamación del [[Territoriu Chilenu Antárticu]], la fundación de la [[Corporación de Fomentu de la Producción|Corporación de Fomentu de la Producción (CORFO)]] y la creación de la Secretaría Xeneral de Defensa de la Raza y Aprovechamientu de les hores Llibres.<ref>{{cita web |url=http://www.memoriachilena.cl/arquivos2/pdfs/MC0015946.pdf|títulu=Defensa de la Raza y Aprovechamientu de les Hores Llibres. |fechaaccesu=30 de xineru de 2015|autor=Secretaría Xeneral de Defensa de la Raza y Aprovechamientu de les Hores Llibres.|enlaceautor=|fecha=|idioma=|sitioweb=|editorial=Zig Zag 1940}}</ref> El so gobiernu sería'l primeru de los trés [[Gobiernos Radicales (Chile)|Gobiernos Radicales]] qu'esistiríen nel país hasta [[1952]].
Popularmente conocíu como "''Don [[Vinu tinto|Tintu]]''", pola so vinculación a la industria [[Viticultura|vitivinícola]], y como ''"El Presidente de los probes"'', una [[tuberculosis]] torgó-y terminar el so mandatu, finando a metá d'ésti. Nel so honor, fundóse una [[Base Presidente Pedro Aguirre
== Primeros años ==
Nació en [[Pocuro]], un pequeñu pueblu cercanu a [[Los Andes]], el [[6 de febreru]] de [[1879]], siendo'l séptimu fíu d'una familia d'un total d'once hermano. Los sos padres fueron Juan Bautista Aguirre Campos y Clarisa
=== Estudios y carrera docente ===
Empecipió los sos estudios nuna pequeña escuela rural, y depués nel Licéu D'Homes de [[San Felipe (Chile)|San Felipe]]. Naquel establecimientu conoció a [[Maximiliano Salas Marchán]], un profesor de castellán que-y inspiró l'interés pola enseñanza.<ref>Quezada, p. 14.</ref> Darréu realizó los sos estudios cimeros nel [[UMCE|Institutu Pedagóxicu de la Universidá de Chile]] onde se tituló de profesor de castellán y filosofía en [[1900]]. Mientres el so pasu pol Institutu Pedagóxicu, estudió a intelectuales estranxeros como Lenz, Hanssen y Schneider, y a autores nacionales como [[Valentín Letelier]], [[Diego Folles Arana]], [[Claudio Matte]] y [[Miguel Luis Amunátegui]].<ref name="Quezada_1">Quezada, p. 15.</ref> Tamién realizó estudios de [[Facultá de Derechu de la Universidá de Chile|derechu]] na [[Universidá de Chile]], titulándose d'abogáu en [[1904]] cola so memoria "La instrucción secundaria en Chile".<ref>{{cita llibru |apellíu=Álvarez García |nome=Marcos |títulu=Líderes políticos del sieglu XX n'América Llatina |añu=2007 |editorial=LOM ediciones |capítulo=Pedro Aguirre
[[Archivu:Pedro Aguirre Cerda y su esposa Juana Aguirre.jpg|200px|thumb|left|Pedro Aguirre
Al so regresu en [[1914]], empecipió la so carrera como profesor na [[Escuela d'Aplicación d'Infantería]] (actual [[Escuela de Suboficiales del Exércitu de Chile|Escuela de Suboficiales del Exércitu]]), trabayando darréu nel [[Liceo Manuel Folles Borgoño]] y l'[[Institutu Nacional General José Miguel Carrera|Instituto Nacional]], impartiendo les asignatures de castellán, educación cívica y filosofía.<ref name="bcn">{{cita web |títulu=Pedro Aguirre
Aguirre
== Carrera política ==
Llinia 27:
En [[1921]] foi escoyíu senador por [[Concepción (Chile)|Concepción]], hasta la disolución del [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Nacional]] en [[1924]]. Antes el Presidente [[Juan Luis Sanfuentes]] lo nomara [[Ministeriu de Xusticia de Chile|ministru de Xusticia ya Instrucción Pública]], dando énfasis a la educación. Mientres el primer gobiernu de [[Arturo Alessandri Palma]], desempeñóse como [[Ministru del Interior de Chile|ministru del Interior]].
En [[1924]] producióse'l llamáu "[[Ruiu de sables (Chile)|ruiu de sables]]" y posterior golpe militar qu'obligó a Aguirre
En [[1937]] formóse'l [[Frente Popular (Chile)|Frente Popular]], agrupación d'oposición al gobiernu de [[Arturo Alessandri]], formada por [[Partíu Socialista de Chile|socialistes]], [[Partíu Comunista de Chile|comunistes]], [[Partíu Democráticu (Chile)|democráticos]] y la [[Confederación de Trabayadores de Chile]], a la que dempués se -yos xunió'l [[Partíu Radical de Chile|Partíu Radical]]. Aguirre
=== Eleiciones de 1938 ===
{{AP|Eleición presidencial de Chile de 1938}}
En [[1938]] foi unxíu como candidatu oficial del Frente Popular pa les eleiciones presidenciales d'esi añu, nes cualos compitió con [[Gustavo Ross Santa María]], ''delfín'' del presidente [[Arturo Alessandri|Alessandri]], y [[Carlos Ibáñez del Campu]]. Retiráu de la guerra'l expresidente Ibáñez, Aguirre
== Presidencia ==
[[Archivu:Cambio de mando Chile - Alessandri - Aguirre Cerda.jpg|250px|thumb|Cambéu de mandu presidencial ente Alessandri Palma y Aguirre
Mientres el so gobiernu, tuvo d'encarar el [[Terremotu de Chillán de 1939|terremotu]] qu'azotó a [[Chillán]] el 24 de xineru de [[1939]], causando serios daños materiales nes provincies entendíes ente [[Provincia de Talca|Talca]] y [[Provincia de Biobío|Biobío]]. La importancia d'esti fechu anicia en que foi un impulsu pa reconstruyir, ameyorar y crear la infraestructura del centro-sur del país.
Llinia 44:
=== Fomentu de la educación ===
[[Archivu:Pedro Aguirre Cerda en Talca.JPG|thumb|250px|Pedro Aguirre
Pedro Aguirre
{{Cita|"Por que la enseñanza pueda cumplir la so misión social con toa amplitú ye necesariu que sía: gratuita, única, obligatoria y laica. Gratuita, con cuenta de que tolos neños puedan beneficiase de la cultura, ensin otres restricciones que les que se deriven de la so propia naturaleza; única, nel sentíu de que toles clases chilenes unifiquen el so pensamientu y la so aición dientro de les mesmes aules escolares; obligatoria, pos ye deber del Estáu dar a tolos miembros de la sociedá'l mínimu de preparación riquíu pola comunidá pa la vida cívico y social; laica, col fin de garantizar la llibertá de conciencia y faer que nada alterie l'espíritu del neñu mientres el periodu formativu".|Pedro Aguirre
Otra de les sos iniciatives foi la creación del programa de la "Defensa de la Raza y l'Aprovechamientu de les Hores Llibres", destináu a promover les bones costumes y l'instrucción de les mases obreres, al traviés de la construcción a lo llargo del país de diversos llares d'esparcimientu onde'l trabayadores podríen aportar a programes de culturización y alcuentru.
Llinia 64:
=== Ministros d'Estáu ===
[[Archivu:Pedro Aguirre Cerda-Ministros.jpg|300px|thumb|center|Pedro Aguirre
{|class="toccolours mw-collapsible mw-collapsed" style="float: autu; font-size:88%; width:900px; background:F5F5F5; margin:autu; align:center;"
!style="background:lavender;" colspan="3"|<div style="float:left;">[[Archivu:Flag of the President of Chile.svg|70px|border|Estandarte presidencial]]</div><span style="color: black;font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:100%">Ministerios d'Estáu<br>del Gobiernu de Pedro Aguirre
|- style="font-weight:bold;"
!Ministeriu !Titular
Llinia 81:
|-
|[[Ministeriu de Relaciones Esteriores de Chile|Ministeriu de Relaciones Esteriores]]
|[[Abraham Ortega Aguayo]]<br/>[[Cristóbal Sáenz
|[[24 d'avientu]] de [[1938]] - [[8 de febreru]] de [[1940]]<br/>[[8 de febreru]] de [[1940]] - [[30 de xunetu]] de [[1940]]<br/>[[30 de xunetu]] de [[1940]] - [[7 de payares]] de [[1940]]<br/>[[7 de payares]] de [[1940]] - [[26 de marzu]] de [[1941]]<br/>[[26 de marzu]] de [[1941]] - [[10 d'ochobre]] de [[1941]]<br/>[[10 d'ochobre]] de [[1941]] - [[25 de payares]] de [[1941]]
|-
Llinia 147:
== Enfermedá y muerte ==
[[Archivu:El Mercurio, 26 de payares de 1941.jpg|300px|thumb|Publicación de [[El Mercuriu]] tres el fallecimientu de Pedro Aguirre
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right |títulu=Estatues de Pedro Aguirre
| semeya1 = Estatua Pedro Aguirre
| anchu1 = 152
| testu1 = Nel [[Paséu Bulnes]] | alineación_texto1 = center
Llinia 163:
Mientres la so convalecencia dexó'l mandu'l [[10 de payares]] de [[1941]], al vicepresidente [[Jerónimo Méndez Arancibia]].
Pedro Aguirre
== Referencies ==
Llinia 169:
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |títulu=Pedro Aguirre
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* {{BiografiasBCN|Pedro_Aguirre_Gocha}}.
* [http://www.educarchile.cl/UserFiles/P0001/Image/CR_Imaxe/articles-104530_imaxe_0.jpeg Imaxe del Diariu "El Mercuriu" informando la muerte de Pedro Aguirre
{{Socesión
Llinia 195:
}}
{{NF|1879|1941|Aguirre
{{Tradubot|Pedro Aguirre Cerda}}
|