Diferencies ente revisiones de «Williams Grand Prix Engineering»
Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición |
m Correición de topónimos (cartafueyu países): -"Suráfrica" +"Sudáfrica" |
||
Llinia 56:
Pa la [[Temporada 1978 de Fórmula 1|temporada de 1978]], Patrick Head diseño'l so primer autu pa Williams: el FW06. Williams contratu al australianu [[Alan Jones]], que ganara'l [[Gran Premiu d'Austria de 1977|Gran Premiu d'Austria del añu pasáu]] pa un afaráu equipu [[Shadow Racing Cars|Shadow]] qu'acababa de vivir la muerte del so primer pilotu, [[Tom Pryce]]. La primer carrera de Jones pal equipu foi nel [[Gran Premiu d'Arxentina de 1978|Gran Premiu d'Arxentina]], onde califico en 14ta posición, pero retiróse dempués de 36 vueltes por un problema nel sistema de combustible.
L'equipu sumu los sos primeros puntos 2 carreres dempués nel [[Gran Premiu de
==== 1979: Williams, una nueva alternativa ====
Llinia 65:
Les coses fueron meyor cuando los autos del equipu remataron primero y segundu nel gran premiu siguiente, el d'[[Gran Premiu d'Alemaña de 1979|Alemaña]], nel [[Hockenheimring]], cuando Jones terminó 2 segundos alantre de Regazzoni. Jones consiguió 3 victories al filo n'[[Gran Premiu d'Austria de 1979|Austria]], terminando mediu minutu per delantre del [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] de [[Gilles Villeneuve|Villeneuve]]. Eses 3 victories convertir en 4 dos semana dempués n'[[Gran Premiu de los Países Baxos de 1979|Holanda]], con [[Alan Jones]] ganando de nuevu con un alcontradizu marxe de diferencia sobre la Ferrari de [[Jody Scheckter]]. El mesmu Scheckter terminó cola racha ganadora de Williams cuando ganó la carrera en casa de Ferrari, el [[Gran Premiu d'Italia de 1979|Gran Premiu d'Italia]], ente que Regazzoni remataba 3.º tras de los 2 Ferrari. Alan Jones consiguió otra victoria nel penúltimu gran premiu de la temporada, en [[Gran Premiu de Canadá de 1979|Montreal]].
Williams ameyoro considerablemente la so posición nel campeonatu de constructores, terminando 8 puestos más arriba que l'añu pasáu y sumando 59 puntos más. Alan Jones foi'l pilotu que más s'averó a los 2 pilotos de Ferrari, Villeneuve y el campeón de 1979 Scheckter. El [[australia]]nun sumo 43 puntos, 17 menos qu'el [[
==== 1980: Jones, el primer campeón ====
Llinia 85:
'''1983'''
[[Frank Williams]] afitar en [[Honda]], que taba desenvolviendo'l so propiu motor alterio col equipu Spirit. Williams y Honda llegaron a un alcuerdu a principios de 1983 y l'equipu empezó a usar los motores dende la temporada de 1984. Pol restu de 1983 usáronse motores Ford sacante na última carrera en [[Gran Premiu de
'''1984'''
Llinia 93:
'''1985'''
Pal añu siguiente, camudar a Laffite por un interesante pilotu, [[Nigel Mansell]], col que nuevamente volveríen ser protagonistes del campeonatu. Mansell matricular con dos victories de manera consecutiva ([[Gran Premiu d'Europa de 1985|Europa]] y [[Gran Premiu de
==== 1986, batalla inútil ente Mansell y Piquet ====
Llinia 118:
Probablemente, les meyores temporaes de la escudería fueron les de [[Temporada 1992 de Fórmula 1|1992]] y [[Temporada 1993 de Fórmula 1|1993]], onde, primero con [[Nigel Mansell]] y dempués con [[Alain Prost]], llograron los mundiales de constructores y pilotos. Los modelos FW14 y FW15 yeren bien cimeros al restu de les monoplaces, yá que teníen una electrónica bien avanzada, parte de la cual sería prohibida pola [[Fédération Internationale de l'Automobile|FIA]] darréu.
Mansell finalmente proclamóse campeón dempués de delles temporaes de frustración. L'enemigu a destronar en 1992 yera la poderosa alianza McLaren Honda, dominadores indiscutibles y ensin contrapesu ente 1988 y 1991. Los motores Renault asitiárense al par de los poderosos motores xaponeses, sumáu a ello, Williams, asonsañando la estratexa xaponesa de constante progresu teunolóxicu llevaría alantre un programa d'altu desenvolvimientu implementando la suspensión activa nel FW14. Mansell, amás altamente motiváu y nel so meyor momentu, al cabu de les primeres diez feches trunfara n'ocho pruebes ([[Gran Premiu de
Pa {{f1|1993}}, y con nueva pareya de pilotos, Williams vuelve ganar tantu'l campeonatu de pilotos<ref>{{Cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1993/09/27/MD19930927-041.pdf |títulu=El cuartu títulu despide a Prost |publicación=[[Mundu Deportivu]] |fecha=27 de setiembre de 1993 |páxina=41|formatu=PDF}}</ref> como'l de constructores.<ref>{{Cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1993/08/30/MD19930830-031.pdf |títulu=Sestu Mundial de marques pa Williams |apellíu=Blancafort |nome=Raymond |publicación=[[Mundu Deportivu]] |fecha=30 d'agostu de 1993 |páxina=31|formatu=PDF}}</ref> Como Mansell nun defendía la so corona de pilotos, asignáronse los númberos 0 y 2 a Hill y Prost respeutivamente. Prost ganaría'l so cuartu y últimu títulu con siete victories.
|