Diferencies ente revisiones de «Llatín eclesiásticu»

Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina creada con «La denominación '''''llatín eclesiásticu''''' refierese al idioma llatín tal como s'usa nos documentos de la Ilesia católica y na lliturxa llatina. Ma...»
 
m igües estándares
Llinia 1:
La denominación '''''llatín [[eclesiásticu]]''''' refierese al idioma [[llatín]] tal como s'usa nos documentos de la [[Ilesia católica]] y na [[lliturxa]] llatina. Magar que la so pronunciación s'estreme llixeramente del [[llatín]] clásicu, nun ye un llinguax distintu o dialeutu. La pronunciación del llatín eclesial foi mui común, tres la cayida del [[Imperiu romanu]] nel [[sieglu IV]] pa les pallabres del llatín clásicu, en tales casos lo más avezao foi la permutación del [[fonema]] correspondiente al [[grafema]] '''c''' qu'en llatín clásicu suel tener el valor fonéticu de [k] y nel llatín eclesial el de [ʧ] –ch española–, y el valor de la lletra '''v''' que munches vegaes en llatín clásicu correspuede al fonema ''u'' ([[i.e.]]: ''veritas'' en llatín clásico suena "uéritas", mentanto que frecuentemente en llatín eclesial pronúnciase con ''v''). Y les terminaciones ae, por exemplu "nostrae" pronunciaríense en llatín clásicu tal y como s'escribe, mentanto qu'en llatín eclesiásticu pronúnciase namái la "e", nostr[e].
 
== Ver tamién ==