Diferencies ente revisiones de «Partíos xudiciales d'Asturies»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m ellectoral => eleutoral
Llinia 1:
El '''[[partíu xudicial]]''' ye una forma de división del territoriu a efeutos xudiciales qu'apaez nos entamos del sieglu XIX, depués de la promulgación de la [[Constitución española de 1812]]. Ésta equiparaba'l territoriu de les audiencies de xusticia col de les provincies qu'había d'aquella, y mandaba tamién que se formasen partíos, de territoriu asemeyáu, nos que tenía d'haber un xuez y un fiscal. Los partíos, anque de calter sobre too xudicial, usábense tamién pa dellos fines alministrativos: ellectoraleleutoral, notarial, pal rexistru la propiedá...
 
El procesu de formación de los partíos xudiciales tuvo dos fases, que correspondieron a los dos periodos constitucionales ([[1812]]-[[1814]] ya [[1820]]-[[1823]]) del primer terciu del sieglu XIX. Nel primeru d'ellos la [[Diputación Provincial d'Asturies]] alcordó, nel [[1813]], una primer división del país en diez partíos xudiciales, con cabeza n'[[Uviéu]], [[Avilés]], [[Grau]], [[Ḷḷuarca]], [[A Veiga]], Cangas de Tineo (güei [[Cangas del Narcea]]), [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola Ḷḷena]], [[L'Infiestu]], [[Villaviciosa]] y [[Onís]]. Esti primer proyeutu nun llegó a realizase, porque poco depués d'aprebase produzse l'abandonu del constitucionalismu pol rei [[Fernandu VII]].