Diferencies ente revisiones de «Charlotte Perkins Gilman»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
m iguo parámetros de plantía
Llinia 9:
So madre Mary A. Fitch pertenez a la burguesía conservadora de [[Rhode Island]]. En 1859, tres l'abandonu del llar per parte del so home Frederick, tien de faese cargu ella sola de la familia. Nos escritos autobiográficos de Charlotte, son constantes les menciones a los cambeos continuos de casa pos n'ocasiones agospiense en cases de familiares o amigos cercanos mientres so madre buscaba trabayu col que poder caltener la familia, daqué qu'ella mesma describe como “cuatro años mientres los que pasa por siete colexos distintos, daqué que termina cuando cumple los 15 años“. Charlotte va pasar tamién llargues temporaes conviviendo coles sos tíes paternes tres l'abandonu familiar per parte de Frederick.
 
A lo llargo de la so adolescencia les sos amistaes yeren mayoritariamente femenines, llegando a caltener una estrecha rellación romántica con Martha Luther, daqué que darréu Charlotte va describir na so autobiografía de la siguiente manera: “Tábamos bien xuníes la una cola otra, cada vez más felices xuntes, a lo llargo de cuatro d'esos intensos años de mocedá. Ella yera la persona más cercana y quería que tuviera hasta esi momentu. Yera amor, pero non sexu (...) Con Martha, conocí la felicidá perfecta (...) Non solo apreciábamos enforma, sinón que nos divertiamos deliciosamente xuntes.”<ref name=":0">{{cita llibru |apellíos=Perkins Gilman|nome=Charlotte|enlaceautor=|títulu=The Living of Charlotte Perkins Gilman.|url=|fechaaccesu=|añu=1935|editorial=D. Appleton & Century Co.|isbn=978-0060904227|editor=|ubicación=New York & London|páginapáxina=|idioma=Inglés|capítulu=}}</ref>
[[Archivu:Portrait of Charlotte Perkins Gilman, 1884. (17378709532).jpg|alt=|Charlotte Perkins Gilman, (1884)|left|miniaturadeimagen|307x307px]]
En 1878, a los dieciocho años, Charlotte consigue matriculase y asistir finalmente de manera estable a la [[Escuela de Diseñu de Rhode Island]] hasta que se gradúa en 1883.<ref name=":3">{{cita llibru |apellíos=Kessler|nome=Carol Farley|enlaceautor=|títulu=Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings|url=|fechaaccesu=|añu=1995|editorial=Syracuse University Press|isbn=978-0815603047|editor=|ubicación=Syracuse|páginapáxina=|idioma=Àngles|capítulu=}}</ref> Pa costease la so educación, Charlotte dedicóse a dar clases particulares, vender [[acuarela|acuareles]] y [[tarxeta de felicitación|tarxetes de felicitación]] asina como realizar ellaboraos diseños publicitarios p'anuncios, trabayos colos que va siguir tres la so graduación pa sufragar los sos gastos.<ref name=":0" /> Como interés, comentar que'l 8 d'agostu de 1880, na so correspondencia personal con Martha, Charlotte llega a bautizar arguyosa al so proyeutu entamador sol nome de "Perkins & Co. Designers". Foi una dómina d'adolescencia idílica y gran felicidá pa Charlotte a que les sos alcordances va recurrir más palantre nos momentos más complicaos que s'averen.
 
Mientres el branu de 1881, cuando Martha atopar de vacaciones cola so familia fora de la ciudá, conoz a Charles A. Lane. Antes de rematar l'añu, el 1 de payares, dambos casaránse y van treslladase a Hingham (Massachusetts) con planes de formar una familia. El matrimoniu va tener dos fíos: Charles C. (1883) y Margaret L. (1886).
Llinia 25:
Mientres el branu de 1888, Charlotte cólase una temporada a Bristol (Rhode Island) al pie de la so fía Katharine y ellí empieza a notar una progresiva meyora de la so depresión. Gilman finalmente decide dixebrase del so maríu, pos lo considera necesariu p'ameyorar el so salú mental. Años más tarde, n'abril de 1894, el matrimoniu va divorciase, daqué insólitu pa la dómina.<ref>{{Cita web|url=http://pds.lib.harvard.edu/pds/view/13837803?n=1&printThumbnails=non&oldpds|títulu=Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.|fechaaccesu=01/12/17|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University|editorial=|idioma=}}</ref> Esta esperiencia sirvirálu pa más palantre escribir una de les sos obres más conocíes y valoraes ''The Yellow Wallpaper'' (1892).<ref name=":1" />
 
Tres la separación, Gilman colar cola so fía a [[California]]. A lo llargo del añu 1890, inspiróse lo suficiente como pa producir 15 ensayos, poemes, y una novela. Pa Charlotte foi una dómina de gran creatividá, activismu social y actividá intelectual. Paralelamente participaba viviegamente en delles organizaciones feminista y reformista como la [[:en:Pacific_Coast_Women's_Press_Association|Pacific Coast Woman's Press Association]], la Woman's Alliance, el Economic Club, la Ebell Society, la Parents Association y el State Council of Women.<ref name=":4">{{cita llibru |apellíos=Knight|nome=Denise D.|enlaceautor=|títulu=The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman|url=|fechaaccesu=|añu=1994|editorial=|isbn=9780813917962|editor=University of Virginia Press|allugamientu=Charlottesville, VA|páginapáxina=|idioma=anglès|capítulu=}}</ref>
 
En 1892 publicó la so primer obra ''El papel pintáu mariellu,''<ref name=":1" /> un relatu curtiu inspiráu na so propia esperiencia mientres la so dómina depresiva y la so cura de reposu, una de les sos obres más conocíes y valoraes. Charlotte escribir ente'l 6 y el 7 de xunu de 1890 na so casa de [[Pasadena (California)|Pasadena]], y foi impresa un añu y mediu dempués nel ''The New England Magacín'' em el númberu de xineru de 1892. Dende la so edición orixinal, foi incluyida en numberoses colecciones de lliteratura femenina, lliteratura estauxunidense y llibros de testu.<ref name=":2">{{cita llibru |apellíos=Bates Dock|nome=Julie|enlaceautor=|títulu=Charlotte Perkins Gilman's "The Yellow Wall-paper and the History of Its Publication and Reception. A Critical Edition an Documentary Casebook|url=|fechaaccesu=|añu=1998|editorial=The Pennsylvania State University Press|isbn=978-0-271-01733-4|editor=|ubicación=University Park, PA|páginapáxina=|idioma=Inglés|capítulu=}}</ref> La hestoria trata sobre una muyer que sufre una enfermedá mental dempués de tar dos meses atrapada dientro de casa mirando al mesmu repugnante [[empapeláu]] mariellu. Gilman escribió esta hestoria pa camudar la opinión de la xente sobre'l papel de la muyer na sociedá, ilustrando cómo la falta d'autonomía de les muyeres diba en desterciu del so salú mental, emocional ya inclusive física. La narradora de la hestoria tien de faer lo qu'el so maríu y el so doctor esíxen-y, anque'l tratamientu que prescriben oldea direutamente colo qu'ella de verdá precisa: estimulación mental, y la llibertá d'escapar a la monotonía de el cuartu na que s'atopa confinada. ''L'empapeláu mariellu'' yera esencialmente una respuesta al médicu<ref>S. Weir Mitchell</ref> qu'intentara restablecela de la so depresión al traviés d'una ''cura de descansu'', y ella unvió-y una copia de la hestoria.<ref name=":2" />
[[Archivu:Feminist Charlotte P. Gilman.jpg|alt=Feminist Charlotte Perkins Gilman|thumb|400x400px|derecha|Charlotte Perkins Gilman, feminista.]]
Empezó a impartir conferencies sobre'l nacionalismu pal Radical Nationalist Party y ganó visibilidá pública col so primer volume de poesía, ''In This Our World'', publicáu en 1893. La so carrera como conferenciante quedó impulsada,<ref name=":4" /> pasando a ser los sos discursos una fonte habitual d'ingresos. La so fama creció xuntu col so círculu social d'activistes de les mesmes opiniones y escritores del movimientu feminista.
Llinia 46:
En 1925, remata la so autobiografía, ''The Living of Charlotte Perkins Gilman'', que se va publicar más tarde a títulu póstumu. Asina mesmu, va siguir dando conferencies reivindicando la independencia económica de les muyeres.
 
Tres dellos años viviendo en Nueva York, Charlotte, Houghton Gilman y el so fíu Yadir treslladar a l'antigua casa de Houghton en [[Norwich]], Connecticut. En 1934, tres la repentina muerte del so home d'una [[Accidente cerebrovascular|hemorraxa cerebral]], Gilman torna a Pasadena (California), al pie de la so fía. Al poco tiempu, va diagnosticáse-y un cáncer de pechu incurable.<ref>{{cita llibru |apellíos=Wynn Allen|nome=Polly|enlaceautor=|títulu=Building Domestic Liberty: Charlotte Perkins Gilman's Architectural Feminism.|url=|fechaaccesu=|añu=1928|editorial=University of Massachusetts Press|isbn=978-0870236280|editor=|ubicación=Massachusetts|páginapáxina=|idioma=inglés|capítulu=}}</ref> Malapenes un añu dempués, en 1935, Charlotte, firme defensora de la [[eutanasia]] pa los enfermos terminales, va decidir nun siguir viviendo cola so enfermedá y va suicidase con una sobredosis de [[cloroformu]] el 17 d'agostu de 1935 morriendo rápida y tranquilamente.<ref name=":4" /> Na so nota de suicidiu va escribir: "Cuando tola utilidá terminó, cuando unu tien la certidume d'una muerte inminente ya ineludible, ye'l más simple de los derechos humanos escoyer una muerte fácil y rápido en llugar d'una muerte lento y horrible.<ref name=":3" />
 
== Bibliografía traducida de l'autora ==