Diferencies ente revisiones de «Charlotte Perkins Gilman»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
Sin resumen de edición
Llinia 13:
En 1878, a los dieciocho años, Charlotte consigue matriculase y asistir finalmente de manera estable a la [[Escuela de Diseñu de Rhode Island]] hasta que se gradúa en 1883.<ref name=":3">{{cita llibru |apellíos=Kessler|nome=Carol Farley|enlaceautor=|títulu=Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings|url=|fechaaccesu=|añu=1995|editorial=Syracuse University Press|isbn=978-0815603047|editor=|ubicación=Syracuse|páxina=|idioma=Àngles|capítulu=}}</ref> Pa costease la so educación, Charlotte dedicóse a dar clases particulares, vender [[acuarela|acuareles]] y [[tarxeta de felicitación|tarxetes de felicitación]] asina como realizar ellaboraos diseños publicitarios p'anuncios, trabayos colos que va siguir tres la so graduación pa sufragar los sos gastos.<ref name=":0" /> Como interés, comentar que'l 8 d'agostu de 1880, na so correspondencia personal con Martha, Charlotte llega a bautizar arguyosa al so proyeutu entamador sol nome de "Perkins & Co. Designers". Foi una dómina d'adolescencia idílica y gran felicidá pa Charlotte a que les sos alcordances va recurrir más palantre nos momentos más complicaos que s'averen.
 
Mientres el branu de 1881, cuando Martha atopars'atopa de vacaciones cola so familia fora de la ciudá, conoz a Charles A. Lane. Antes de rematar l'añu, el 1 de payares, dambos casaránse y van treslladase a Hingham (Massachusetts) con planes de formar una familia. El matrimoniu va tener dos fíos: Charles C. (1883) y Margaret L. (1886).
 
Nun curtiu periodu de tiempu toutoo camuda y tresfórmase pa siempres. Pa Charlotte, toutoo esto supón un impautu emocional bastantebien fuerte del que va quedar constancia tantutanto na so autobiografía como na amplia correspondencia esistente ente ella y [http://cds.library.brown.edu/projects/CreativeNonfiction/spring00/rabinowitz.html Martha] (parcialmente caltenidaconservada)<ref>{{Cita web|url=http://schlesinger.radcliffe.harvard.edu/onlinecollections/gilman/search?series%5B%5D=Series+III%3A+XENERAL+CORRESPONDENCE&names%5B%5D=Lane%2C+Martha+Luther%2C+1862-1948|títulu=Charlotte Perkins Gilman Dixital Collection / Lane, Martha Luther (1862-1948) Xeneral Corespondence. Series III.|fechaaccesu=1 d'avientu de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Radcliffe Institute for Advanced Study, Harvard University|editorial=|idioma=Anglès}}</ref> que va durar a lo llargo de les sos vides.
 
Pasen los meses y en 1882, a la edá de 22 años, Charlotte conoz a [[:en:Charles_Walter_Stetson|Charles Walter Stetson]], un mozu artista col que, en refugando una primer proposición, va casase'l 2 de mayu de 1884.<ref name=":0" /> Un añu más tarde, el 23 de marzu de 1885, va nacer la so fía Katharine Beecher Stetson. Nos meses posteriores a la nacencia Gilman sufre una fonda depresión. Nunca hasta'l momentu sintiérase atraida pol matrimoniu, la familia y muncho menos pola maternidá o la vida doméstica. Lo qu'empezó como una ilusión, tres la decepción emocional sufierta con Martha, convertirconvirtióse nun nuevu pozu emocional.
 
Charlotte, qu'entós daquella cuntaba con 26 años, buscó l'ayuda d'un reputáu neurólogu, el doctor Silas Weir Mitchell de Filadelfia. Diagnosticóse-y escosamientuagotamientu nerviosu y prescribiéron-y una ''cura de descansu'', un tratamientu revesosu del que Mitchell yera pioneru. Tres seis semanaselmanes, Gilman pudo colasemarchar apa casa coles siguientes instrucciones: «Viva una vida tan doméstica como se pueda. Tenga a la so fía consigo tol tiempu... Échese mientres una hora tres cada comida. A lo más tenga dos hores d'actividá intelectual al día. Y nunca toque una pluma, un llapiceru o un pincel na so vida».
 
Entós daquella la [[depresión postparto]] nun yera un cuadru clínicu conocíu polos especialistes, polo qu'a pesar de buscar ayuda especializada lo único que recibió fueron les habituales prescripciones de reposu absolutu, desaconseyándo-y el trabayu intelectual o cualesquier otra ocupación más allá del rol domésticodomésticu y familiar lo que la llevó a un agravamientu d'elde la so depresión y averaraveró peligrosamente a un colapsu emocional total.<ref name=":0" />
[[Archivu:Informal portrait of Charlotte Perkins Gilman and her daughter, Katherine Beecher Stetson, outdoors, ca. 1897. (16911145300).jpg|alt= Charlotte Perkins Gilman and her daughter Katherine Beecher Stetson|miniaturadeimagen|Charlotte P. Gilman y la so fía Katherine B. Stetson (1897)|izquierda]]
Mientres el branu de 1888, Charlotte cólase una temporada a Bristol (Rhode Island) al pie de la so fía Katharine y ellí empieza a notar una progresiva meyora de la so depresión. Gilman finalmente decide dixebrase del so maríu, pos loconsidéralo considera necesariunecesario p'ameyorar ella so salú mental. Años más tarde, n'abril de 1894, el matrimoniu va divorciase, daqué insólituinsólito pa la dómina.<ref>{{Cita web|url=http://pds.lib.harvard.edu/pds/view/13837803?n=1&printThumbnails=non&oldpds|títulu=Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.|fechaaccesu=01/12/17|autor=|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University|editorial=|idioma=}}</ref> Esta esperiencia sirvirálusirvirá-y pa más palantre escribir una de les sos obres más conocíes y valoraes ''The Yellow Wallpaper'' (1892).<ref name=":1" />
 
Tres la separación, Gilman colar cola so fía a [[California]]. A lo llargo del añu 1890, inspiróse lo suficiente como pa producir 15 ensayos, poemes, y una novela. Pa Charlotte foi una dómina de gran creatividá, activismu social y actividá intelectual. Paralelamente participaba viviegamente en delles organizaciones feminista y reformista como la [[:en:Pacific_Coast_Women's_Press_Association|Pacific Coast Woman's Press Association]], la Woman's Alliance, el Economic Club, la Ebell Society, la Parents Association y el State Council of Women.<ref name=":4">{{cita llibru |apellíos=Knight|nome=Denise D.|enlaceautor=|títulu=The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman|url=|fechaaccesu=|añu=1994|editorial=|isbn=9780813917962|editor=University of Virginia Press|allugamientu=Charlottesville, VA|páxina=|idioma=anglès|capítulu=}}</ref>