Diferencies ente revisiones de «Guerra civil siria»
Contenido eliminado Contenido añadido
m nomes propios: Rustíi => Asad |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 15:
{{cuadru color|#cai7c4|Controláu pol [[Exércitu Llibre Siriu]] y [[Turquía]]}}<br/>
</div>
|fecha = Dende'l [[15 de marzu]] de [[2011]]<br />({{Edá n'años, meses y díes|15|03|2011|{{CURRENTDAY}}|{{CURRENTMONTH}}|{{CURRENTYEAR}}}})<ref>{{
|lugar = {{Bandera|Siria}} [[Siria]]
|casus = Manifestaciones y posterior [[Rebelión en Siria en 2011|rebelión armada]] d'una fraición del exércitu y otros grupos armaos. Intervención de diverses potencies en favor o en contra del Gobiernu d'a el-Assad.
Llinia 31:
*{{bandera imaxe|Flag of the Ba'ath Party.svg}} [[Brigaes Baaz]]
:'''Fuercies aliaes'''
*{{bandera imaxe|Syrian Resistance Flag.svg}} [[Resistencia Siria]]<ref>{{
*{{bandera imaxe|Civil flag of Jabal ad-Druze (1921-1936).svg}} [[Jaysh al-Muwahhideen]]<ref>{{
*{{bandera imaxe|Flag of the Syrian Social Nationalist Party.svg}} [[Partíu Social Nacionalista Siriu|PSNS]]
*[[Archivu:Hammer and sickle.svg|20px]] [[Partíu Comunista Siriu|PCS]]<ref name="joshualandis1">{{
*{{bandera imaxe|Logo of the Gozarto Protection Forces.jpg|border=non}} [[Sootoro]]<ref>{{
*{{bandera imaxe|Liwa Abu al-Fadhal al-Abbas SSI.svg|size=22px}} [[Brigada Al-Abbas]]<ref>{{
*[[Archivu:Emblem of Liwa Al-Quds.svg|18px]] [[Liwa al-Quds]]<ref>{{
*{{bandera imaxe|Flag of the Arab National Guard.svg}} [[Guardia Nacionalista Árabe]]
*{{bandera imaxe|Flag of the Ba'ath Party.svg}} [[Fuercies Galilea]]
*{{bandera imaxe|PFLP-GC Flag.svg}} [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina-Comandu Xeneral|FPLP-CG]]
*{{bandera imaxe|Emblem of the Palestine Liberation Army.svg|size=22px}} [[Exércitu pola Lliberación de Palestina]]
*{{bandera imaxe|Fatah Flag.svg}} [[Fatah-Intifada]]<ref>{{
*{{bandera imaxe|Socialist red flag.svg|tamañu=20px}} [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina|FPLP]]
*{{bandera imaxe|Houthis Logo.png|size=20px}} [[Houthis]]
''...[[Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|Otros grupos armaos estranxeros]]''
{{Bandera2|Irán}}<ref>{{
[[Archivu:InfoboxHez.PNG|22px]] '''[[Hezbollah]]''' <small>(dende 2012)</small><br/>
[[Archivu:Kata'ib Hezbollah sans logo.JPG|18px]] [[Kataeb Hezbolá]]<ref>[http://spanish.almanar.com.lb/48959 Hezbolá al Nuyaba: Nun vamos dir de Siria hasta espulsar a tolos terroristes.]</ref><br/>
{{Bandera2|Rusia}}<ref>{{
'''Sofitu militar''':
* {{Bandera2|Iraq}}<ref>{{
* {{Bandera2|Corea del Norte}}<ref>{{
* {{Bandera2|China}}<ref>{{
* {{Bandera2|Venezuela}}
* {{Bandera2|Bielorrusia}}
Llinia 61:
|combatientes2 =
[[Archivu:Syria-flag 1932-58 1961-63.svg|link=|border|24px]] [[Archivu:Flag of Jihad.svg|link=|border|24px]] '''Exércitu Llibre Siriu, sofitáu per Turquía <br/>([[oposición siria]])'''<ref>El términu ''rebeldes'' ye utilizáu de normal pola prensa internacional.</ref>'''
*:• [[Exércitu Llibre Siriu]] <small>(2011-2014)</small><ref group="n">Compuestu iniclamente por civiles armaos y desertores del exércitu gubernamental.</ref><ref>{{
Compuestu por diversu grupos nel norte de Siria [[Exércitu de la Conquista]]
Llinia 83:
'''Sofitu militar''':
* {{Bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]]<ref name="MUNDU_1"/><ref name="BBC_1"/>
* {{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]]<ref>{{
* {{Bandera|Francia}} [[Francia]]<ref>[http://www.enca.com/hollande-confirms-french-delivery-arms-syrian-rebels «Hollande confirms French delivery of arms to Syrian rebels.» 21 d'agostu de 2014.] AFP.</ref><ref>[http://www.t13.cl/noticia/mundu/militares-franceses-asesorarian-rebalbes-siria «Militares franceses asesoraríen a rebeldes en Siria.»9 de xunu de 2016.] AFP.</ref>
* {{Bandera|Qatar}} [[Qatar]]<ref name="MUNDU_1">{{
* {{Bandera|Xordania}} [[Xordania]]
* {{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]]<ref>[http://www.latino-news.com/el reinu xuníu-envia-vehiculos-blindaos-a-los-rebeldes-sirios/ «El Reinu Xuníu unvia vehículos blindaos a los rebeldes sirios.»] EFE. Consultáu'l 9 de xunu de 2016.</ref>
* {{Bandera|Alemaña}} [[Alemaña]]<ref>{{
----
[[Archivu:Flag of the Islamic State in Iraq and the Levant.svg|20px|border]] '''[[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]]'''<ref>{{
([[Guerra contra l'Estáu Islámicu|En guerra con tolos bandos]])
Llinia 118:
** [[Archivu:Reconstrucción Comunista RC flag.svg|20px]] [[Partíu Marxista Leninista - Reconstrucción Comunista|PML(RC)]]<ref>Comunistes españoles contra Daesh http://kaosenlared.net/videu-comunistes-espanoles-contra-estáu-islamico/ Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref>
** [[Archivu:RUIS Flag.svg|20x20px]] [[Unión Revolucionaria pola Solidaridá Internacionalista|RUIS]]
** [[Archivu:Anarchist flag.svg|20px]] DAF <ref>Voluntarios anarquistes del DAF crucien a Kobane a combatir y otros a reconstruyir la ciudá en
** [[Archivu:Bob Crow Brigade flag.svg|20x20px]] Brigada Bob Crow
** [[Archivu:Rojava anarchists flag.svg|20x20px]] Brigada Henry Krasucky
** {{bandera imaxe|Flag of the Assyrians.svg}}[[Sutoro]]<ref>{{
** [[Archivu:IRPGF Flag.svg|20x20px]] [[Fuercies Guerrilleres Internacionales y Revolucionaries del Pueblu|IRPGF]]<ref>{{
*** [[Archivu:TQILA Flag.svg|20x20px]] [[Exércitu d'Insurrección y Lliberación Queer|TQUILA]]<ref>Conoz a les anarquistes LGBT que van lluchar a Siria contra'l DAESH {{
** [[Archivu:Antifascist Action Spain.svg|20px]] Voluntarios antifascistes internacionales<ref>Antifascista francés combatiendo en Rojava, ''VICE News n'inglés'' https://news.vice.com/article/meet-one-of-the-french-volunteers-fighting-against-the-islamic-state-in-syria Consultáu'l 23 de xunetu de 2016</ref><ref>Entrevista con un combatiente anarquista antifascista griegu (testu n'Español) http://lapeste.org/2016/01/correspondencia-revolucionaria-con-rojava-entrevista-con-un-combatiente-anarquista-griegu/ Consultáu 23 de xunetu de 2016</ref><ref>Anarquistes españoles en Rojava (testu en turcu) http://sosyalsavas.org/2015/09/iberyadan-rojavaya-anarsist-dayanisma/ Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref>
'''Sofitu militar''':
Llinia 144:
* {{Bandera|Siria}} '''[[Bashar al-Asad]]'''<ref group="lower-alpha">[[Presidente de Siria]] y comandante supremu de les [[Fuercies Armaes de Siria]].</ref>
* {{Bandera|Siria}} [[Wael al-Halqi]]<ref group="lower-alpha">Primer ministru de Siria</ref>
* {{Bandera|Siria}} [[Fahed Yasem al-Freiy]]<ref group="lower-alpha">[[Ministeriu de Defensa de Siria|Ministru de Defensa de Siria]]</ref><ref name="appointedMoD">{{
* {{Bandera|Siria}} [[Dawoud Rajiha]]{{MEC}}<ref group="lower-alpha">Ex [[Ministeriu de Defensa de Siria|Ministru de Defensa]].</ref><ref>[http://www.haaretz.com/news/middle-east/syria-s-assad-replaces-defense-minister-with-army-chief-of-staff-1.377658 «Syria's Assad replaces defense minister with army chief of staff.»] Haaretz Daily Newspaper.</ref>
* {{Bandera|Siria}} [[Mohammad al-Shaar]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">[[Ministeriu del Interior de Siria|Ministru del Interior]].</ref>
Llinia 161:
----
----
* {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic State in Iraq and the Levant.svg}} [[Abu Bakr al-Baghdadi]]<ref group="lower-alpha">Califa del [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]].</ref><ref>{{
|políticos3 = {{Llista simple|
* {{Bandera imaxe|Nala kurdên rojava.svg}} [[Salih Muslim Muhammad]]<ref group="lower-alpha">Líder del [[Partíu de la Unión Democrática (Siria)|Partíu de la Unión Democrática]].</ref>
Llinia 185:
}}
|comandante2 =
* {{Bandera|Siria|1932}} [[Abdullah al-Bashir]]<ref group="lower-alpha">Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref name="xefe-els">{{
* {{Bandera|Siria|1932}} [[Salim Idris]]<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref name="xefe-els"/>
* {{Bandera|Siria|1932}} [[Riyad al-Asaad]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu</ref><ref>{{
* {{Bandera|Siria|1932}} [[Mustafa Sheij]]<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Conseyu Militar Supremu del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref>{{
* {{Bandera|Siria|1932}} Yamal Maruf<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente de los Revolucionarios de Siria]].</ref><ref name="ds17Dec">{{
* {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic Front (Syria) (Black).svg}} Ahmed Issa al-Sheij<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente Islámicu (Siria)|Frente Islámicu]].</ref><ref name="BBC22Nov">{{
* {{Bandera imaxe|Flag of the Al-Nusra Front (Variant).svg}} [[Abu Mohammad al-Golani]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente al-Nusra]].</ref><ref>{{
* {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic Front (Syria) (Black).svg}} [[Abdul Qader Saleh]]{{MEC}}<ref group="lower-alpha">Ex Comandante Xefe de la [[Brigada Tauhid]].</ref><ref>{{
----
----
Llinia 216:
* 19 800 soldaos '''(2012)'''
|soldaos2 = {{Bandera|Siria|1932}} '''Exércitu Llibre Siriu y Faiciones Islamistes'''
Según el ministeriu de defensa de Rusia en mayu del 2017 esisten alredor de 41.500 rebeldes en Siria: 14.500 in Idlib, Hama, Alepo y Latakia, 3000 na bolsa de Rastan al norte de Homs, 9000 en Ghouta oriental y 15.000 nel frente sur.<ref name="ReferenceAA">{{
----
{{Bandera imaxe|Flag of Jihad.svg}} '''Rebeldes islamistes'''<br />
• Frente Islámicu: 45 000<ref name="zamanalwsl.net">{{
• Brigada Ahfad al-Rasul: 10 000-15 000<ref name="CAP">{{
• Frente Al-Nusra: 7000<ref name="econ">{{
----
----
'''{{Bandera2|Estáu Islámicu}}'''<br />100 000 combatientes
|soldaos3 = {{Bandera imaxe|Nala kurdên rojava.svg}} '''YPG:'''
* ~80 000<ref name="guide">{{
northeast Syria: reports |fecha=avientu de 2015 |idioma=inglés}}</ref>-100 000<ref>{{
'''Yabat al-Akrad:'''
* 7000<ref name="hijacked">{{
|baxes1 = {{Bandera|Siria}} 63,820 soldaos muertos<ref name="syriahr.com">{{
* {{Bandera|Siria}} 58.130 milicianos muertos<ref name="syriahr.com">{{
* {{Bandera imaxe|InfoboxHez.PNG}} 1630 muertos
7686 d'otros países chiítas
|baxes2 = {{Bandera|Siria|1932}} 62039 muertos les FSA, curdos y desertores<ref name="ReferenceA">{{
----
----
Llinia 248:
|notes =
}}
La '''guerra civil siria''' ({{Lang-ar|الحرب الأهلية السورية}} ''al-Ḥarb al-ahliyya al-sūriyya'') ye un conflictu bélicu empecipiáu a principios de 2011 y que se desenvuelve na actualidá en [[Siria]]. Nel so entamu les [[Fuercies Armaes de Siria]] enfrentar contra grupos armaos rebalbos, conocíos n'Occidente como la [[oposición siria]]. Más palantre, numberosos grupos y combatientes rebalbos xunir al [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]] — Estáu Islámicu (EI) n'[[Idioma español|español]]; ISIS n'[[idioma inglés|inglés]], Daesh (n'[[Idioma árabe|árabe]] داعش), lo que-y dexó invadir vastes estensiones de Siria dende Iraq.<ref name="EIIL">{{
La organización qu'arrexuntaba, nun principiu, a la oposición siria foi'l [[Conseyu Nacional Siriu]] (SNC), con base n'Istambul, en 2011 incluyía a toles faiciones antigubernamentales. Sicasí, les diverxencies polítiques, militares y relixoses estremaron al SNC en 2012-13 (en grupos armaos, la oposición moderada y l'oposición radical). Pela so parte, los curdos crearon la so propia agrupación, de la que forma parte'l so brazu armáu [[Unidaes de Proteición Popular|Unidá de Proteición Popular]] (YPG poles sos sigles en curdu). Por cuenta de la división de les fuercies opositores, distintos grupos islamistes, como l'ex-[[Jabhat Fateh al-Sham|Frente Al Nusra]] y del [[Estáu Islámicu]], adquirieron un mayor protagonismu na so confrontación contra les fuercies gubernamentales.
Llinia 254:
Dempués de que'l Gobiernu nun pudiera apangar el conflictu, dellos protagonistes internacionales, como EE.XX., Europa, Turquía y monarquíes d'[[Oriente Mediu]], intervinieron direuta o indirectamente. Dende l'empiezu de la guerra, EE.XX. apurrió sofitu a la 'oposición moderada', como los grupos armaos del [[Exércitu Llibre Siriu]], anque muncha d'esta ayuda terminó en manes de grupos islamistes, polo que, pa 2018 s'hubo frenáu toa ayuda a esti grupu, centrándose nes SDF.
El presidente de Siria, [[Bashar al-Asad]], declaró en delles ocasiones que tres la derrota de los terroristes, los militares de [[Turquía]] y [[Estaos Xuníos|EE.XX.]] tendrán d'abandonar el territoriu siriu o de lo contrario van ser espulsaos pola fuercia:<blockquote>«Si falamos de la presencia de militares sobre'l terrén, como ye'l casu de los soldaos turcos, si tamos lluchando contra los terroristes, tamién tenemos derechu a lluchar contra los qu'ocupen el nuesu país. Nesti sentíu, tantu los estauxunidenses como los turcos y los demás ocupantes, tendrán de dise pol so propiu pie o van ser espulsaos pola fuercia».<ref>{{
La coalición internacional liderada por EE.XX. (''Central Join Task Force'') na so Operación Resolvimientu Inherente empezó a llanzar ataques aéreos contra'l [[Estáu Islámicu]] en Siria'l 10 de setiembre de 2014, ensin l'aprobación del Gobiernu siriu. Magar l'oxetivu principal de la coalición yera lluchar contra'l EI, los sos ataques non siempres fueron precisos, cobrándose la vida de centenares de civiles y atacáu a posiciones ya infraestructura del gobiernu siriu, so la sida d'un ataque defensivu o d'ataques de represalia pol usu d'armes químiques.<ref name=":2" />
Llinia 260:
Rusia, Irán y agrupaciones chiítas, como Hezbolá, sofiten al Gobiernu siriu que combate a Estáu Islámicu, grupos islamistes, l'exércitu llibre siriu sofitáu per Turquía y les fuercies democrátiques de Siria, sofitada por EE.XX. Dende'l 30 de setiembre de 2015, Rusia llevó a cabu una operación antiterrorista en Siria dempués de que'l presidente siriu solicitara ayuda militar. Nos cinco meses y mediu que duró l'operativu, les Fuercies Aérees ruses destruyeron más de 12000 blancos d'infraestructura. Según el ministru de Defensa rusu, Serguéi Shoigú, unos 35000 radicales fueron ablayaos mientres esi primer añu.<ref name=":2" />
Amás d'acabar cola vida d'ente 300.000 y 470.000 persones, el conflictu desencadenó una crisis humanitaria. Pa 2016 de los 22 millones d'habitantes del país más de la miitad tuvieron que fuxir. 13 millones y mediu d'estos movíos internos precisen ayuda urxente. Amás, 4,8 millones llegaron fuxir a países vecinos; Turquía acoyó a 2,7 millones de sirios, El Líbanu a cerca d'un millón y cerca de 650000 fueron a Xordania. Trés cuartes partes de los refuxaos son muyeres y neños. Según cifres de Unicef, siquier 652 neños fueron asesinaos, un 20% más qu'en 2015. Amás, fueron reclutados, casi mil neños soldaos, pa lluchar direutamente en primer llinia. Los más vulnerables son los 2,8 millones que s'atopen en zones de mal accesu. D'ellos, 280000 vivieron so asediu, casi dafechu aisllaos de l'ayuda humanitaria. 338 centros médicos quedaron amenorgaos a escombros en 2016.<ref>{{
Por cuenta de la participación de numberoses potencies estranxeres denominóse-y una [[guerra subsidiaria]]. El gobiernu siriu cuenta col sofitu de [[Rusia]], que lo considera un país aliáu dende tiempos de la [[Xunión Soviética]], la [[República Islámica d'Irán]] y l'organización llibanesa [[Hezbolá]].<ref name="AlNusraDaraa">{{
Pa primavera del 2018 tres la victoria en Adu Duhur, Guta Oriental y Qalamoon Oriental, diversos medios occidentales consideren que'l gobiernu siriu ganó de facto la guerra civil, anque nun controla tol territoriu de Siria. Pero, sofitáu per Rusia ya Irán, nun hai naide que realmente pueda enfrenta-y. La escasez de combatientes, equipu y capacidá evitó que pueda restablecer un control más ampliu.<ref>{{
__TOC__
Llinia 271:
=== Gobiernu de Asad ===
{{AP|Familia Asad}}
El [[Partíu Baath Árabe Socialista]] llegó al poder en 1963, tres un golpe d'estáu. En 1966, otru golpe derrocó a; [[Michel Aflaq]] y [[Salah al-Din al-Bitar]].<ref>{{
En marzu de 1971 Asad declaróse [[Presidente de Siria presidente]], posición que caltendría hasta la so muerte nel 2000. De magar, la Caña Rexonal Siria secular del [[Partíu Baath Árabe Socialista Democráticu|Partíu Baath]] caltúvose como l'autoridá política dominante. Los ciudadanos sirios solo podíen aprobar al Presidente por [[referendu]] y, hasta la eleición parllamentaria de 2012.<ref name="autogenerated4">{{
En [[1982]], nun clima d'insurxencia [[islámica]] que duró seis años, Hafez Al Asad, llevó a cabu una táctica de ''[[tierra quemada]]'' contra la ciudá de [[Hama]], pa encalorar una revuelta islamista [[Sunismu|suní]], ente quien se cuntaba al movimientu de los [[Hermanos Musulmanes]].<ref>{{
L'actual presidente [[Bashar al-Asad]], fíu de Hafez al-Assad, atopar nel poder dende'l [[17 de xunetu]] de [[2000]], tres el fallecimientu del so padre. El so partíu pertenez al [[Frente Nacional Progresista]], con mayoría nel parllamentu (134 asientos), y otros nueve miembros que representen a 35 partíos políticos. Bashar al-Asad y [[Asma al-Asad]], la so esposa, nacida y educada nel Reinu Xuníu y musulmana sunni<ref name="rose">{{
=== Demografía ===
{{AP|Demografía de Siria}}La [[familia Asad]] pertenez a la secta [[alauismo|alawí]], una caña del [[chiismu]] qu'entendía un 12,6% de la población de Siria.<ref>{{cita publicación |apellíu=Heneghan |nome=Tom |url=http://www.reuters.com/article/2011/12/23/us-syria-religion-alawites-idUSTRE7BM1J220111223 |títulu=Syria's Alawites are secretive, unorthodox sect |axencia=Reuters |fecha=23 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Los alawíes teníen mayoría nes grandes ciudaes y nos altos cargos del gobiernu, polo que, xeneraben rensía ente los [[suníes]] <ref name="nyt">{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2011/04/25/world/middleeast/25assad.html?ref=world&pagewanted=print|títulu=Syrian Crisis Tests the Mettle of Its Autocratic Ruler|fecha=24 d'abril de 2011|periódicu=The New York Times}}</ref> que constituyíen la mayor parte de la población rural.<ref>{{cita web |títulu=Syria – International Religious Freedom Report 2006 |editorial=Departamentu d'Estáu de EE.{{esd}}UU. |fechaaccesu=28 de xunu de 2009 |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2006/71432.htm |añu=2006 |idioma=inglés}}</ref>
Bastantes miembros cercanos de la familia de Bashar al-Asad llograron puestos nel gobiernu dende l'ascensión del so padre al poder.<ref>{{cita publicación |autor=Robin Wright |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/02/21/AR2008022102839.html |títulu=Sanctions on Businessman Target Syria's Inner Sanctum |periódicu=The Washington Post |fecha=22 de febreru de 2008 |fechaaccesu=31 de marzu de 2010 |idioma=inglés}}</ref>
La guerra civil foi dexenerándose dende un conflictu favorecíu pola necesidá de cambeos políticos a un conxuntu de conflictos sectarios y d'intereses internacionales, en sofitu d'un determináu grupu étnicu. Por casu Irán sofita abiertamente a les milicies xiines, Arabia Saudita a los suníes y Turquía a la minoría turcomana. EE.XX. pela so parte sofita abiertamente a los curdos, que fueron declaraos enemigos de Turquía pola so conexón col PKK, que llucha contra'l gobiernu turcu. Per otru llau, atópase l'apuerto de miles d'estranxeros provenientes de diverses partes del mundu pa sofitar a un determináu bandu, yá seya económica o militarmente.
Línea 292 ⟶ 290:
==== Sociedá y corrupción ====
El descontentu contra'l gobiernu yera más fuerte nes poblaciones rurales de Siria, especialmente ente suníes conservadores y relixosos.<ref name="Poor rural rebels">{{cita publicación |url=http://www.foxnews.com/world/2012/10/16/rebels-in-syria-largest-city-aleppo-mostly-poor-pious-and-from-rural/ |títulu=Rebels in Syria's largest city of Aleppo mostly poor, pious and from rural backgrounds |editorial=Fox News Channel |axencia=Associated Press fecha=16 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=28 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Estes zones incluyíen ciudaes con altos índices de probeza, como [[Daraa]] y [[Homs]], y los distritos más probes de ciudaes grandes. Les desigualdaes socioeconómicas amontáronse significativamente tres les polítiques corporativistes empecipiaes por [[Hafez al-Asad]] nos sos últimos años y aceleraes pol so fíu Bashar. Con una énfasis nel [[sector servicios]], estes polítiques tendíen a beneficiar a una minoría de la población, particularmente a aquellos que teníen conexones col gobiernu y miembros de la clase comerciante suní de Damascu y Alepo por aciu la concesión de privilexos económicos y fiscales.<ref name="Poor rural rebels" />
==== Economía ====
N'algamando un máximu en 1996, la producción menguó d'unos 610 000 barriles/día esi añu a 385 000 en 2010. Ante l'amenorgamientu de los ingresos y un déficit fiscal, en mayu de 2008 el gobiernu viose obligáu a retayar los subsidios de combustible, que consumíen el 15% del [[PIB]], causando la triplicación del preciu de la gasolina y l'aumentu del preciu de los alimentos.
A partir de 2006, Siria viose afeutada por una intensa seca, en parte debíu al [[cambéu climáticu]]. La rexón fíxose cada vez más templada y greba, con precipitaciones más irregulares ya intenses.<ref name="seca"/> Ente 2002 y 2008, los recursos hídricos totales del país amenorgar a la metá,<ref name="seca">{{
Amás, en 2010, una [[Seca en China de 2010-2011|dura seca en China]], la peor que sufriera'l país en sesenta año, xuntu con diverses foles de calor o hinchentes en principales países productores de trigu como Ucrania, Rusia, Canadá y Australia, contribuyeron a la escasez d'esi cultivu. Ente xunu de 2010 y febreru de 2011 el preciu mundial del trigu doblóse, afectando especialmente a estaos importadores de trigu, azucre, sales como Siria.<ref>{{
==== Gas natural ====
Delles fontes suxurieron que la geopolítica del gas natural d'Oriente Mediu xugó un papel na guerra, en mayor o menor midida.<ref>{{cita publicación |títulu=Siria, la estorbisa ente'l gas natural qatarín y Europa |url=http://www.abc.es/internacional/20130915/abci-qatar-petroleo-siria-201309142123.html |periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] |fecha=15 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2014}}</ref> Dende 2008, pel país trescurre'l [[Gasoductu Árabe]], qu'esporta [[gas natural]] dend'[[Exiptu]] a [[Xordania]], Siria y el [[El Líbanu]], con una caña submarina que llega a [[Israel]].<ref name="downstream2">
{{cita publicación |url=http://www.downstreamtoday.com/news/article.aspx?a_id=8761 |títulu=Syria Completes First Stage of Arab Gas Pipeline |axencia=[[Xinhua]] |editorial=Downstream Today |fecha=18 de febreru de 2008 |fechaaccesu=23 de febreru de 2008}}</ref> Amás, en 2010 empezaron les negociaciones pa construyir un [[Gasoducto Irán-Iraq-Siria]], que llevaría [[gas natural]] iranina dende'l [[Xacimientu de gas natural South Pars-North Dome|xacimientu de South Pars]], que comparte con [[Qatar]], hasta'l [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] pa ser esportáu a Europa.
El gasoductu, que consolidaría la posición d'Irán como potencia rexonal,<ref>{{cita web |títulu=Tasnim News Agency - Hezbollah Official Hails Iran as Major Rexonal Power |url=http://www.tasnimnews.com/en/news/2015/08/14/828407/hezbollah-official-hails-iran-as-major-rexonal-power |sitiuweb=Tasnim News Agency |fechaaccesu=18 de payares de 2015}}</ref> competía direutamente colos planes de Qatar de construyir [[Gasoducto Qatar-Turquía|otru gasoductu]] que pase per Siria.<ref>{{cita publicación |títulu=IRAN-IRAQ: Pipeline to Syria Ups Ante in Proxy War with Qatar |url=http://oilprice.com/Geopolitics/Middle-East/IRAN-IRAQ-Pipeline-to-Syria-Ups-Ante-in-Proxy-War-with-Qatar.html |editorial=Oilprice.com |fecha=22 de febreru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Esti gasoductu trascurriría dende'l xacimientu qatarín al traviés de Arabia Saudita, Xordania y Siria p'algamar Turquía y la so [[Gasoductu Nabucco]], tamién coles mires de llegar al mercáu européu. Amás, al contrariu que'l gasoductu iranín, ésti evitaría cualquier contautu con Rusia.
=== Primavera Árabe ===
{{AP|Primavera Árabe}}
La llamada [[Primavera Árabe]] foi un movimientu social que pretendía una remodelación política nos países de la rexón. N'avientu de 2010, apaecieron en Túnez protestes en masa anti-gubernamentales, y más tarde espardiéronse nel Mundu Árabe. En xineru y febreru de 2011, asocedieron revoluciones en Túnez y Exiptu, y los sos gobiernos, acusaos d'autoritarios, fueron derrocaos. Tamién en [[Libia]] asocedieron manifestaciones que derivaron nuna rebelión armada y más tarde nuna [[Guerra de Libia de 2011|guerra civil]]. Otros países árabes tamién protestaron, y dellos gobiernos trataron de contentar al pueblu faciendo reformes y cambeos nel gobiernu.<ref>[https://web.archive.org/web/20140423110216/http://www.publico.es/internacional/359676/siria-y-jordania-sumir-güei-a-les manifestaciones/version-imprimible «Siria y Xordania sumir güei a les manifestaciones.»] ''[[Público (España)|Público]]''.</ref><ref>{{
== Batallosos ==
{{VT|Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|l1=Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|Conflictos ente los rebeldes mientres la Guerra Civil Siria}}Tres l'apaición d'Estáu Islámicu, la intervención turca, el fin de la batalla de Alepo y los diversos conflictos ente los grupos insurxentes, la guerra civil siria pasó de ser una llucha por causes polítiques ente'l gobiernu col sofitu de la población urbana y l'oposición con sofitu de la población rural; a una llucha de distintes faiciones armaes sofitaes por diversu potencies pol control de territoriu, recursos y sofitu políticu-financieru internacional. En 2017 puede estremase 5 grandes faiciones:
=== Fuercies Gubernamentales SAA y NDF ===
{{AP|Exa de la Resistencia|Fuercia de Defensa Nacional (Siria)|l2=Fuercia de Defensa Nacional}}
Línea 332 ⟶ 324:
;Hezbolá
Ante les enzancaos del Exércitu gubernamental pa recuperar el control del país, en mayu de [[2013]], el gobiernu siriu decidió pidir l'ayuda de [[Hezbolá]], una organización militar del [[El Líbanu]] qu'unvió miles de soldaos a la batalla en Qusair, lo que foi tacháu de «invasión» per dellos países.<ref>{{
Hezbolá componse principalmente d'infantería llixera móvil, anque dende 2016 pasu ente pasu foi formando batallones mecanizados, de xuru con tanques y carros blindaos provistos pol gobiernu siriu. Dende l'entamu de la so participación na guerra siria, amodo foi convirtiéndose d'una guerrilla paramilitar a un exércitu regular. Pela so parte el gobiernu siriu anunció en diverses ocasiones el so total sofitu en casu d'un conflictu con Israel.
El 11 de mayu anuncia que se retira de tola frontera llibanesa con Siria, pasando'l so control al exércitu libanes.<ref>{{
;Irán
A mediaos de xunu de 2013, fontes ensin identificar reflexaes na prensa británica, falaben de la decisión d'Irán d'unviar un contingente de 4000 soldaos de la [[Cuerpos de la Guardia Revolucionaria Islámica|Guardia Revolucionaria Iranina]] pa lluchar en [[Siria]].<ref>{{
Pa 2017 envalorábase qu'Irán sofitaba a más de 10000 milicianos de diverses nacionalidaes, amás del unvió de cientos de miembros de la guardia revolucionaria iranina.<ref>{{
;Rusia {{AP|Intervención
militar rusa na Guerra Civil Siria}}
Rusia sofita al gobiernu de delles formes, destacando la [[base Naval de Tartus]]. Sirve principalmente como base de suministru pa los buques de la flota del [[mar Negru]] y otres unidaes que s'atopen en travesía pol [[Mediterraneu]].<ref>{{
Una ayuda direuta púdose ver per parte de la organización llibanesa [[Hezbolá]], que caltuvo un sofitu declaráu a al-Asad nos primeros años de guerra, y yá en 2013 unvió a dellos cientos de los sos soldaos a combatir de llau de les tropes gubernamentales de Siria. L'unvió de tropes de Hezbolá pudo vese en particular na [[batalla de Quseir de 2013]], onde'l gobiernu llogró una victoria aclamada, según mientres la [[Batalla de Alepo (2012-2013)|batalla de Alepo]] y la [[Operación Nube del Norte]].
==== Iraq ====
El 23 de febreru al traviés d'un comunicáu tresmitíu pola televisión iraquina, el primer ministru Haider al Abadi dispunxo la execución d'ataques aéreos contra de les posiciones del Estáu Islámicu allugaes en territoriu siriu. El ministru aprofió que la llucha contra l'agrupación estremista intensificóse dempués de los últimos ataques suicides perpetaos en Bagdag y tán destinaos a protexer a los sos ciudadanos.
«Unviemos a la nuesa Fuercia Aérea pa les operaciones d'ataque en contra del Estáu Islámicu en Siria», señaló al Abadi y destacó el llabor de los oficiales del Exércitu iraquín, a los que llomó de «héroes del aire», quien van lluchar contra los terroristes «que maten a los nuesos neños y ciudadanos en cualesquier parte».<ref>{{
=== Milicies Insurxentes ===
[[Archivu:SyrianNationalCoalitionOfficialLogo.svg|miniaturadeimagen|Bandera de la [[Coalición Nacional Siria]].]]
[[Archivu:Flag of Syria (1932-1958; 1961-1963).svg|miniaturadeimagen|[[Bandera de Siria de 1930|Bandera representativa]] del [[Exércitu Llibre de Siria]].]]
Línea 364 ⟶ 354:
El opositores al gobiernu son variaos y bien heteroxéneos. Los sos fines van dende'l derrocamientu de Bashar al-Asad, una transición política, hasta la implantación d'una república islámica. Los rebeldes fueron sofitaos por una gran cantidá de naciones, sobremanera d'Occidente y del golfu pérsicu. Dientro d'estos aliaos atópense principalmente [[Estaos Xuníos]], [[Reinu Xuníu]], [[Francia]], [[Turquía]], [[Arabia Saudita]] y [[Qatar]], que sofitaron económica y armamentísticamente a los rebeldes. N'especial estos trés últimos, quien los financiaron sistemáticamente.
En 2017 el poderíu y l'influencia d'[[Al Qaeda|Al-Qaeda]] aumentaron de manera significativa, ente que los grupos armaos sirios cada vez yeren más débiles. El grupu terrorista Frente Fath al-Sham (ex-Frente Al-Nusra) y la banda Ahrar al-Sham, son dos grupos terroristes que consiguieron amentar el so poderíu y amenacien con erradicar a los grupos armaos con menos enclinos estremistes. L'Exércitu Llibre de Siria (ELS) foi unu de los que más vio perxudicada la so posición en Siria, yá que decenes de los sos integrantes y miembros d'otros grupos armaos xuniéronse a les files de Ahrar al-Sham o'l Frente Fath al-Sham. La insistencia d'una victoria militar de los dos grupos estremistes nuna victoria militar contra'l Gobiernu siriu y la so oposición a cualquier arreglu con Damascu, fueron los factores del aumentu de la so popularidá ente'l opositores sirios y los insurxentes. L'apueste del ELS por un arreglu políticu y la so participación en delles de les rondes de negociaciones fueron dos de los puntos qu'el opositores sirios nun ven con bonos güeyos y por eso prefieren a los grupos islamistes. Sicasí, coles mesmes la medría del poderíu d'estos ta aumentando cada vez más les probabilidaes de qu'unu d'ellos, o nel peor de los casos, los dos, estableza un “califatu” al estilu de Daesh.<ref>{{
Representantes de 43 grupos armaos de la oposición siria'l 9 de setiembre de 2017 llegaron a un alcuerdu pa fundise nel marcu del Gobiernu Provisional de Siria. El vicepresidente de la Coalición Nacional de les Fuercies Siries Revolucionaries y d'Oposición, Abdulrajmán Mustafa, dixo qu'ente los grupos de la oposición qu'espresaron el deséu de xunise al nuevu cuerpu hai representantes de Ahrar al Sham, divisiones del Exércitu Siriu Llibre que participaron na Operación Escudo del Éufrates y otros grupos armaos de la oposición. Trátase d'agrupaciones como Yeish al Islam, Faylak al Sham, la División del Sultán Murái y el Frente de Damascu. El papel principal nel Exércitu Nacional va ser desempeñáu por Ahrar al Sham. El propósitu de la nueva formación ye llevar a cabo operaciones militares conxuntes pa espulsar a Bashar Asad del Gobiernu y combatir a les unidaes de autodefensa curdes. La idea gocia del respaldu total de Turquía, Arabia Saudita y Qatar. <ref>{{
=== Hayat Tahrir al-Sham (HTS) ===
L'alianza Hayat Tahrir al-Sham (Xunta de Lliberación del Llevante), na que s'arrexunten los terroristes del Frente Fath al-Sham (enantes denomináu Frente Al-Nusra y venceyáu a Al-Qaeda) y grupos 'rebalbos' como'l Movimientu Nuredin al-Zinki, Liwa al-Haq, Yaish al-Suna y Yabhat al-Din.
==== Frente Al-Nusra ====
{{AP|Frente Al-Nusra}}
[[File:Flag of the Al-Nusra Front (Variant).svg|miniaturadeimagen|Bandera del Frente Al Nusra, grupu radical afiliáu a Al Qaeda.]]
El Frente al-Nusra ye reconocíu como organización terrorista pol gobiernu siriu, amás de per países como Estaos Xuníos. Envalorábase que la cantidá de lluchadores xubía a ente 6000 y 10000 persones en 2012, incluyendo a combatientes estranxeros provenientes de Bosnia, Libia, Arabia Saudita, Exiptu, Xordania, Túnez, Palestina, el El Líbanu, Australia, [[Chechenia]], Kuwait, los Emiratos Árabes Xuníos, Azerbaixán, Francia, Iraq, España, Dinamarca y Taxiquistán.<ref name="GuardianForeignFighters">{{
La rellación ente'l Frente al-Nusra y los rebeldes moderaos foi tirante, a pesar de collaborar col [[Exércitu Llibre Siriu]] en delles batalles por necesidá. La visión relixosa estricta y la voluntá d'imponer la [[llei Sharia]] fadió a munchos sirios.<ref>{{
En 2018 les HTS atopar en franca guerra contra Llabrar al Sham (JTS).
=== Turquía: Operación Escudo del Éufrates y Operación Caña de Olivu ===
A partir del 24 d'agostu del 2016 tropes regulares turques atopar en Siria, como parte de la operación Escudo del Éufrates, que tenía como oxetivu establecer una franxa de seguridá na frontera turca con Siria que tuviera llibre tantu del [[Estáu Islamico]] como de les [[YPG]] (Turquía considera grupu terrorista polos sos vinculos col [[PKK]], grupu armáu curdu qu'actúa en territoriu turcu). Pa lo cual el gobiernu turcu movilizó a la so infantería, artillería, tanques y aviación utilizando a los milicianos suníes y turcomanos del [[Exércitu Llibre Siriu]], según reclutados nos campos de refuxaos. Pal 9 de marzu de 2017 Turquía dio per rematada la operación cola captura d'[[Al-Bab|Al Bab]].
El 29 de marzu anuncióse que la operación de les fuercies turques Escudu del Éufrates nel norte de Siria concluyó con ésitu, el primer ministru turcu, Binali Yildirim, declaró que Turquía podría llanzar otra operación militar en Siria en casu d'amenaza.<ref>{{
La intención de Turquía d'utilizar la operación Escudo del Éufrates en Siria pa demostrar el so poderíu militar nun foi abondo esitosa, l'Exércitu turcu tardó 6 meses en tomar un territoriu relativamente pequeñu. Amás, nel marcu de la operación, 70 militares perdieron la so vida y decenes de vehículos y equipos militares turcos fueron destruyíos mientres la operación, ente ellos el 'invencible' tanque Leopard. Tocantes a la demostración de fuercia político, l'ésitu ye más evidente, per un sitiu, la operación aumentó la presencia de Turquía en Siria y los sos intereses son agora consideraos polos otros actores del conflictu. Per otru llau, nun llogró demostrar la so fuercia político a Estaos Xuníos, país que decidió sofitar a los curdos so la sida de la llucha contra'l [[Estáu Islamico]].<ref>{{
El 15 de xunu de 2017 Turquía terminó la construcción d'un muriu na frontera siria con una estensión de 828 km.<ref>{{
El 20 de xineru del 2018, Turquía llanzó la so segunda ofensiva militar (operación Caña de Olivu) conxuntamente con unidaes del [[Exércitu Llibre Siriu]] que yá participaren na operación Escudo del Éufrates, nel norte de Siria, na provincia d'[[Afrin]], onde s'atopaben asitiaos alredor de 5000 milicianos curdos de les YPG. Turquía dió por concluyida la ofensiva a finales de marzu de 2018 cuando los milicianos curdos fueron espulsaos de tola provincia de Afrin. 46 militares turcos perdieron la so vida nesta operación.
Línea 398 ⟶ 385:
=== Combatientes estranxeros ===
En 2017 unos 10{{esd}}000 radicales provenientes de los países postsoviéticos, incluyida Rusia, tán n'Oriente Próximu, según la xefa de l'Asamblea Interparlamentaria de la [[Comunidá d'Estaos Independientes]] (CEI), [[Valentina Matviyenko|Valentina Matvienko]].<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/mundu/201703281067925779-cei-radicalismu-terrorismu/ |títulu=Unos 10.000 radicales procedentes de la CEI podríen tar n'Oriente Próximu |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Alredor de 5000 radicales procedentes de la [[Xunión Europea]] combaten en Siria, según l'asesor del ministru d'Esteriores del país árabe, Ayman Susan.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201704131068366362-terrorismu-yihadismo-ue-siria/ |títulu=Asesor del canciller siriu estima en 5.000 los terroristes en Siria procedentes de la XE |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> En 2017 envalórase que siquier 5000 milicianos Güigures chinos engarren en diversos grupos islamistes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/8-may-syria-says-up-to-5000-chinese-uighurs-fighting-in-militant|títulu=Syria says up to 5,000 Chinese Uighurs fighting in militant groups - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref>
En total, so les banderes negres del 'Califatu', viven alredor de 50 civiles israelinos. Sicasí, en tolos casos, tratar d'árabes. Pocos teníen como propósitu acabar nos territorios controlaos por Daesh: la mayoría fueron a la guerra pa lluchar contra'l réxime asesín de Asad» ensin que-yos importara enforma a favor de quién llucharíen. Dellos partidarios de la teoría de la combalechadura afirmen que precisamente Israel creó y caltien a Daesh. Decenes de páxina web describen cómo los xudíos inventaron l'Estáu islámicu» col fin de esclavizar a los pueblos árabes qu'amen la llibertá. A pesar de que solo son teoríes que nun reciben demasiaos sofitos, ente los combatientes de Daesh atópense combatientes israelinos llegaos tamién d'Europa.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/prensa/201611071064664931-daesh-israelies-causes/ |títulu=¿Por qué hai israelinos y xudíos europeos nes files de Daesh? |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
=== Fuercies Democrátiques de Siria (SDF) ===
{{AP|Fuercies Democrátiques Siries|l1=Fuercies Democrátiques Siries|Conflictu nel Curdistán siriu de 2012-2014|l2=Conflictu nel Curdistán siriu|Revolución de Rojava}}
De primeres de la guerra los [[curdu|curdos]] aliar col bandu rebalbu, pero al volvese más inciertu l'aldu de la guerra tomaron una direición propia que ye la de crear un ente federal curdu al norte de Siria. Según datos de la [[Mandu Central de los Estaos Xuníos|CENTCOM]] pa entamos del 2017 el 60% de les SDF son milicies árabes, lo que convirtió en minoría a los curdos. Los SDF atopar nuna crisis interna sobremanera pola so rellación coles [[YPG]] que foi acusada per Turquía de ser estensión del [[PKK]], grupu armáu curdu qu'actúa en territoriu turcu y al que'l gobiernu turcu considera terroristes. Ye financiada militar y económicamente por EE.XX. y Occidente. Atópase conformada na so mayoría por infantería móvil, tien principalmente carrocetes modificaes con ametralladores y vehículos con blindaxe artesanal, anque a partir del cambéu d'alministración n'EE.XX. l'ayuda militar foi n'aumentu. El presidente del kurdistán iraquín criticar en delles ocasiones por non tener una estratexa clara y xunise según seya conveniente, polos sos alcuerdos tantu col gobiernu siriu como con EE.XX.
Línea 413 ⟶ 398:
=== Estaos Xuníos ===
En mayu de 2017 los EEXX anuncien qu'entrenen al grupu [[Maghaweir Al Thowra]] n'a los Tanf, por que lluchen contra [[Estáu Islámicu]].<ref>{{
El 19 de mayu de 2018 anúnciase la suspención del financiamientu de les SDF, fueron recortaes decenes de miles de dólares asignaes pa los proyeutos rellacionaos con "la llucha contra l'estremismu violentu, el sofitu a la sociedá independiente y los medios independientes, el fortalecimientu de la educación y la promoción de la vixilancia de la comunidá".<ref>{{
=== Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante ===
{{AP|Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante}}
L'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante (EIIL) ganó una gran cantidá de terrén nel nordeste de Siria empezando n'abril de 2013, y pa finales de 2013 controlaba una gran zona nesa rexón. L'[[Observatoriu Siriu pa los Derechos Humanos]] describir como «el grupu más fuerte».<ref name="ISISNorthSyria">{{
Esti grupu tomó una gran importancia internacional al [[Guerra contra l'Estáu Islámicu|tomar delles ciudaes iraquines en 2014]]. D'esta forma, el EIIL convertir nel grupu terrorista más poderosu anguaño.<ref>{{
Amás de combatir a les fuercies lleales al gobiernu siriu, l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante s'hai enfrentando tamién a los demás rebeldes, incluyendo rebeldes radicales, como'l [[Frente al-Nusra]], y a otros rebeldes más moderaos, como'l [[Exércitu Llibre Siriu]].<ref>{{
=== Israel ===
{{ap|Enfrentamientos nos Altos del Golán|Incidente ente Israel y Siria de febreru de 2018|Incidente ente Israel ya Irán de 2018}}Anque Israel nun forma parte oficialmente de la Guerra Siria si hai bombardeado posiciones gubernamentales, ademas de les posiciones iranies y d'[[Hezbolá|Hezbola]] dientro del territoriu de Siria.
El [[10 de payares]] de [[2012]], los rebeldes tomaron casi tolos poblaos cercanos a la frontera colos [[Altos del Golán]], onde hubo combates na zona que fixeron que [[Israel]] llanzara ataques de represalia contra Siria en dos causes, dempués de que proyeutiles de morteru aparentemente perdíos cayeron en territoriu baxu control d'Israel. Eso alzó la medrana de qu'Israel entrara direutamente nel conflictu.<ref>[http://noticias.terra.com.mx/mundu/mediu-oriente/israel-dispara-nuevamente-contra-siria,b28c62a9b4aea310VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html «Rebalbos sirios tomen zona fronteriza con Israel.»] ''[[Terra Networks|Terra]]''. Consultáu'l 11 de payares de 2012.</ref> Israel cañoneó a combatientes sirios dempués de que los disparos de la guerra civil en Siria algamaren los Altos del Golán, controlaos pol gobiernu israelín, el día 18 de payares.<ref>{{
El [[3 d'avientu]] del mesmu añu, el [[Gobiernu d'Israel|gobierno israelín]] axustó con [[Xordania]] el permisu” pa bombardear los [[armes químiques|arsenales químicos]] del exércitu siriu. Sicasí, les autoridaes xordanes negar a conceder l'autorización.<ref>[http://www.teinteresa.es/mundo/Israel-Xordania-bombardear-arsenales-Rustíi_0_821920001.html «Israel pide permisu a Xordania pa bombardear los arsenales químicos de Asad.»] ''Te interesa''. Consultáu'l 3 d'avientu de 2012.</ref>
Línea 436 ⟶ 419:
El [[17 de marzu]] de [[2017]] cuatro aviones jets israelinos averar a [[Palmira]] col enfotu de bombardear una posición del grupu [[Hezbola]] entrando al traviés d'El Líbanu, darréu Siria respondió llanzando un misil [[SA-5]] contra los jets de combate y almitiendo que balto un jet y dañu a otru, ente qu'Israel nun almitió nengún tipu de baxa nos sos aviones de combate, utilizando'l país hebréu un sistema de defensa y destrucción de misiles denomináu [[Jetz III]] ([[Arrow 3]]), inclusive misiles disparar contra territoriu Israelín pero misiles sirios fueron destruyíos pol sistema antimisil Israelín.<ref>[http://www.elmundo.es/internacional/2017/03/17/58cb9f9de5fdea97718b460a.html «Siria dispara misiles contra caces <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes qu'atacaron oxetivos militares nel so territoriu.» 17 de marzu de 2017.] ''El Mundo''.</ref><ref>[http://www.infobae.com/america/mundu/2017/03/17/el-exercito-de-israel-bombardéu-siria-y-recibio-fueu-de-misiles/ «L'exércitu d'Israel bombardeó oxetivos en Siria, y Bashar al Assad respondió con un ataque misilístico.» 17 de marzu de 2017.] AP.</ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2017/03/17/actualidá/1489733681_413773.html «Siria dispara misiles contra aviones <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes qu'atacaben oxetivos nel so territoriu.» 17 de marzu de 2017.] ''El País''. </ref>
El [[21 d'abril]] l'exércitu israelín atacó con artilería les posiciones del gobiernu na provincia de [[Quneitra]] y cerca d'a el-Samadiniyah al-Sharqiyah, les SAA anuncien que los bombardeos nun causaron víctimes mortales.<ref>{{
El [[25 d'abril]] el comandu isrealí confirma que la so campaña de bombardéu a Siria qu'empezó'l 17 de marzu acabó con siquier 100 misiles, asi como armamentu y equipu pela redolada de Palmira y nos [[altos del Golán]] que diben ser tresferíos a Hezbolá.<ref>{{
El [[27 d'abril]] les fuercies israelies bombardearon depósitos de municiones nel aeropuertu de Damascu.<ref>{{
El [[24 de xunu]] la IAF atacó posiciones del exércitu siriu en Quneitra, dexando la meyora de los rebeldes n'a la ciudá de Baath.<ref>{{
El [[25 de xunu]] tres una nueva meyora rebalba en Ba'ath, la IAF volvió a bombardear les posiciones de la SAA, argumentando que fueu de morteru cayó nos altos del Golán.<ref>{{
El [[7 de setiembre]] Israel bombardeó un centru militar científicu en Siria responsable de fabricar les armes químiques del réxime siriu. L'ataque cutió un cuartel de les fuercies gubernamentales y de los sos aliaos, según un depósitu de misiles tierra-tierra. El saldu resulto en siete muertos y mancaos.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundu/2017/09/07/siria-les fuercies-israelies-bombardearon-un centru militar-científicu-responsable-de-fabricar-les armes-quimicas-del-regimen/ Israel bombardeó un centru militar científicu en Siria responsable de fabricar les armes químiques del réxime de Bashar Al Assad] Infobae - 7 de setiembre de 2017
Línea 465 ⟶ 448:
=== Jordanía ===
Esti reinu nun participa de manera direuta na guerra siria, pero si de manera indirecta entrenando rebeldes nel fracasáu nuevu exércitu siriu, según con sofitu loxísticu y material a los EE.XX. y les sos tropes regulares na base de Az Zarqa a 43 km de la frontera con Siria, que foi vencida a EE.XX. que realizó delles operaciones de comandu col sofitu de tropes ingleses.<ref>{{
=== El Líbanu ===
El 31 de mayu del 2017 l'exércitu llibanés anuncia l'entamu del so depliegue na frontera con siria, reemplanzando a los milicianos de Hezbolá.<ref>{{
== Desenvolvimientu inicial ==
{{AP|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria|l1=Cronoloxía de la Guerra Civil Siria}}
=== Primeres protestes y llevantamientos violentos (marzu-xunu de 2011) ===
{{AP|Fase d'insurrección civil de la Guerra Civil Siria}}
{{VT|Cronoloxía de la Guerra civil siria (xineru a abril de 2011)|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2011)}}
Línea 481 ⟶ 462:
[[Archivu:Syrian Demonstration Douma Damascus 08-04-2011.jpg|miniaturadeimagen|Manifestaciones, con banderes gubernamentales, en Duma, un suburbiu de Damascu. (8 d'abril de 2011)|246x246px]]
El conflictu empezó como [[Fase d'insurrección civil de la Guerra Civil Siria|insurrección civil]], evolucionada de protestes pequeñes qu'empezaron nel país en xineru de 2011. El [[15 de marzu]] empezaron a esguilar, na ciudá de [[Daraa]], llamada n'ocasiones la "«Trubiecu de la Revolución», y más tarde por toa Siria.<ref>[http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7326954.html Protestes en Daraa, Siria, siguen per cuartu día] PeopleDaily 2011:03:22</ref><ref>{{
El 20 de marzu, los manifestantes quemaron una sede del gobernante partíu Ba'ath, siendo reprimíos dempués poles fuercies del orde, morriendo 15 civiles.<ref>{{
El 25 d'abril, l'exércitu siriu empezó a llanzar operaciones militares contra los alzamientos. Distintos países occidentales condergaron la represión de los disturbios.<ref>{{
[[Archivu:Flag of Syria (2011 combined).svg|thumb|[[Bandera de Siria|Bandera oficial de Siria]] y bandera rebalba entemecíes.|245x245px]]
Para finales de mayu de 2011, 1000 civiles, amás de 150 soldaos y policías, morrieren nos enfrentamientos, ente que miles fueren deteníos.<ref name="bbc24M11">{{
El primer enfrentamientu armáu de gran magnitú diose'l 4 de xunu de 2011 en [[Jisr al-Shughur]], cercana a la frontera con Turquía n'[[Gobernación de Idlib|Idlib]]. Los manifestantes amburaron un edificiu con policías dientro. Ocho oficiales morrieron, los manifestantes asaltaron un cuartel de policía y tomaron les armes. Los enfrentamientos siguieron mientres los siguientes díes.
Línea 494 ⟶ 475:
A finales de xunetu del 2011, alredor de 1600 civiles y 500 miembros de les fuercies del orde morrieren. Mientres el mesmu periodu, el gobiernu entró na ciudá de [[Hama]] y empezó a asediarla, lo cual foi condergáu pola [[ONX]] y distintos gobiernos internacionales. El sitiu de Hama yá acolumbraba l'entamu de la guerra en Siria, al tiempu en que los muertos averar a los 2000.
El 31 de xunetu, un grupu de desertores suníes del exércitu formaron l'[[Exércitu Llibre de Siria]] (ELS), que taba empobináu a derrocar al gobiernu. Escoyó como líder a [[Riyad al-Asaad]].<ref name="WT0927">{{
=== Insurxencia armada (xunetu-ochobre de 2011) ===
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2011)|l1=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2011}}
El 31 de xunetu, un ataque a nivel nacional llamáu la masacre de Ramadán» resultó na muerte de siquier 142 persones.<ref>{{
El opositores empezaron entós a armase pa lluchar en contra del gobiernu, lo que taba xestando l'entamu d'una [[guerra civil]]. Coles mesmes, fórmase'l [[Conseyu Nacional Siriu]], una coalición de parte de les fuercies polítiques de Siria y del esiliu contraries al gobiernu.<ref name="Edmond">{{
Les deserciones del exércitu aumentaron ente los suníes.<ref>[http://www.aljazeera.com/indepth/interactive/syriadefections/ «Interactive: Tracking Syria's defections.»] Al Jazeera (n'inglés).</ref> Los ataques ente los rebeldes y l'exércitu fueron cada vez más fuertes. Destaquen los fregaos n'A los Rastan ente'l 28 y el 29 de setiembre, que dexaron más de 130 muertos.<ref>{{
== Españíu de la guerra civil ==
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (xineru a abril de 2012)}}
=== El desastre en Homs ===
{{VT|Sitiu de Homs|l1=Batalla de Homs|Masacre de Homs de 2012|l2=Masacre en Homs}}
[[Archivu:Building burning in Homs city.jpg|thumb|Edificiu amburando en [[Homs]] (febreru de 2012).]]
Línea 517 ⟶ 495:
=== Intentu d'altu al fueu ===
El exsecretario de la [[ONX]], [[Kofi Annan]] trazó un plan de paz pa Siria que pasaba por un altu al fueu ente dambos bandos. Dichu plan contemplaba l'esplegue de la [[Misión de Supervisión de les Naciones Xuníes en Siria]] (UNMISS) pa verificar el cese de la violencia y el cumplimientu del denomináu "alcuerdu de los seis puntos".<ref>{{cita publicación |títulu=Security Council Establishes UN Supervision Mission in Syria, with 300 Observers to Monitor Cessation of Violence, Implementation of Special Envoy's Plan |url=http://www.un.org/News/Press/docs/2012/sc10618.doc.htm |editorial=Departamentu d'Información Pública de les Naciones Xuníes |fecha=21 d'abril de 2012 |fechaaccesu=20 de xunu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> A pesar de qu'oficialmente dambos bandos comprometiéronse, el pactu nun foi respetáu.<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2012/03/2012327153111767387.html/ |títulu=Kofi Annan's six-point plan for Syria |editorial=Al Jazeera |fecha=27 de marzu de 2012}}</ref>
El plan de paz dar por oficialmente fracasáu a principios de xunu, y un mes más tarde Annan arrenunció al so puestu como mediador, siendo releváu por [[Lajdar Brahimi]].<ref>[http://www.abc.es/20120817/internacional/rc-brahimi-sustitúi-annan-como-201208171037.html «Brahimi sustitúi a Annan como mediador nel conflictu siriu.»] ''ABC''.</ref> La UNMISS permaneció activa ente abril y agostu de 2012, cuando'l Conseyu de Seguridá decidió nun anovar el mandatu de la misión.<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=24211 |títulu=Siria: Conseyu de Seguridá nun va anovar mandatu de UNSMIS, va establecer oficina política |editorial=Centru de noticies de les Naciones Xuníes |fecha=16 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=18 d'agostu de 2012 }}</ref>
=== Continuación de los combates ===
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2012)|l1=Cronoloxía de la guerra ente mayu y agostu de 2012}}
El 25 de mayu de 2012, ente la cadena d'enfrentamientos que s'empecipiaren, na ciudá d'[[Hula (Siria)|Hula]], al norte de Siria, tuvo llugar una [[Masacre de Hula|masacre per parte de les fuercies del exércitu]], quien usaron fuerte armamentu y pertrechos de guerra en contra de la población.<ref name="onuhoula">{{
=== Batalles en Damascu y Alepo ===
{{VT|Batalla de Damascu (2012)|l1=Batalla de Damasco|Batalla de Alepo (2012-2013)|l2=batalla de Alepo|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2012)|l3=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2012}}
Línea 535 ⟶ 510:
El 15 de xunetu, los rebeldes atacaron la ciudá de [[Damascu]] causando miles de baxes civiles, incluyendo cientos de neños, con bombardeos discriminaos, pero les tropes del exércitu siriu llanzaron dellos bombardeos escontra ellos y les sos ofensives fueron muncho más potentes. Magar les insistencies de los rebeldes de siguir lluchando contra l'Exércitu, tuvieron d'arrenunciar el día 4 d'agostu, tres numberoses baxes.
Según l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos —con sede en Londres—, les fuercies gubernamentales respondieron llevando a cabu delles execuciones en Damascu y los rebeldes muertos yeren más de 2000 pa finales d'agostu.<ref>{{
Magar que los rebeldes siguieron colos ataques a Damascu, pa finales de payares l'exércitu regular tomara nuevamente'l control de la mayor parte de la capital, consolidando la so posición tres dellos ataques nos barrios Qadam y Aasali, dos de los últimos focos de resistencia nel sur de la capital.<ref>{{
Los rebeldes tamién avanzaron en Alepo y empezaron una ofensiva'l [[19 de xunetu]]. Nos primeros díes los rebeldes tomaron el barriu de Salahedin y avanzaron en Sahur y Hanano.<ref>{{
Paralelamente, l'Exércitu Llibre llogró tomar les ciudaes de [[Batalla de Rastan|Rastan]]<ref>[http://www.thestar.com/news/world/2012/02/13/syria_rebels_repel_regime_attack_on_rastan_town_held_by_opposition_fighters.html «Syria rebels repel regime attack on Rastan, town held by opposition fighters.»] ''The Star''.</ref> y [[Batalla de Maarat al-Numan|Maarat al Numan]].<ref>{{
El [[22 d'avientu]] de [[2016]] les fuercies del gobiernu siriu ganaron la batalla y collo el control de la ciudá de Alepo a les fuercies rebalbes siries dempués de más de 4 años de batalla dende l'añu 2011.
Línea 549 ⟶ 524:
[[Archivu:Destruction in Homs (2).jpg|miniaturadeimagen|Destrucción na yá afarada [[Homs]].|250px]]
El 28 de payares de 2012, una serie d'esplosiones y llanzamientos de bombes asocedieron en Yarmana, [[Damascu]]. Fueron descubiertos dos coches bombes y más de seis artefacto esplosivos nel sector. Les cais quedaron dafechu quemaes y munchos coches esplotaron, les esplosiones afectaron a edificios y viviendes cercanes. L'ataque mató a 34 persones y dexó 81 mancaos.<ref>{{
El 23 d'avientu, Hama fuera tomada polos rebeldes una selmana antes, polo que'l gobiernu siriu nun tardó en responder. El gobiernu siriu dexó en claro que nenguna llocalidá so dominiu de los rebeldes taría a salvo.<ref>{{
Esti ataque llevó a la ONX a mandar al país a [[Lajdar Brahimi]], que sostuvo una xunta col presidente de Siria. Brahimi nun llegó a nengún alcuerdu con Bashar al-Asad, pos esti negóse rotundamente a dexar el so cargu. Tres la xunta, la ONX afirmó que'l cese de la violencia en Siria taba llueñe. Nun se refugó una invasión al país per parte de los países que s'oponen al gobiernu siriu, sobremanera per parte de la [[OTAN]].<ref>{{
=== Combates nos entamos de 2013 ===
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (xineru a abril de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente xineru y abril de 2013}}
El 2 de xineru la oposición denunció la muerte de siquier 30 persones tres un bombardéu perpetáu por [[Fuercia Aérea Árabe Siria]] (FAAS) contra una gasolinera nun suburbiu de Damascu.<ref name="PAIS_01">{{
La mañana del 4 de xineru, un atentáu con un coche bomba españó nel norte de Damascu, causando la muerte d'once persones y dexando a más de 40 feríes. L'atentáu asocedió nun barriu ocupáu mayoritariamente pola comunidá alauita, que ye a la que pertenez el presidente siriu, [[Bashar al-Asad]].<ref name="PAIS_02">{{
El 6 de xineru, Al-Asad dio'l so primer discursu públicu en cinco meses, nel cual prometía a los rebeldes parar colos ataques y la violencia, siempres y cuando estos tamién lo fixeren. Tamién llamó al diálogu ente dambes partes de la guerra y a un meyor entendimientu ente'l oficialismo y l'oposición rebalba.<ref name="CNN_01">{{
El 9 de xineru, Naciones Xuníes anunció que los refuxaos de la guerra yá yeren más de 4 millones.<ref>{{
Naciones Xuníes informó'l 11 de xineru que más de 600 000 sirios fuérense del país.<ref>{{
Mientres la tercer selmana de xineru, dellos ataques costaron decenes de muertos. Activistes de la oposición dixeron qu'un ataque sobre territoriu controláu por rebeldes al sudoeste de Damascu dexó 20 víctimes.<ref>{{
El 16 de xineru, los islamistes radicales doblaron les sos operaciones nel norte del país, llanzando una serie d'ataques en Idlib, provocando la muerte de 22 persones y severos daños na llocalidá.<ref>{{
El 21 de xineru, 56 persones morrieron nos enfrentamientos del norte de Siria, nos cualos los rebeldes llucharon contra la milicia de la población curda, mui cerca de la frontera con [[Turquía]].<ref>{{
El 6 de febreru, los rebeldes atacaron Damascu, darréu, les fuercies armaes arrodiaron la ciudá con tanques y armamentu. Dando entamu a una nueva xornada de fuertes enfrentamientos. Pal final del día, finaren cerca de 19 soldaos.<ref>{{
El 21 de febreru, una cadena d'ataques con coches bomba en Damascu, provocó la muerte de 84 persones, y mancadures a más de 200. Unu de los vehículos esplotó a escasos metros de les oficines centrales del partíu Baaz matando a 61 persones.<ref>{{
El 25 de marzu, los rebeldes llanzaron proyeutiles nel centru de Damascu, cerca de la residencia de [[Bashar al-Asad]], provocando daños materiales y dellos mancaos.<ref>{{
El 29 d'abril Damascu volvió ser l'epicentru de los enfrentamientos cuando l'exércitu llanzó una serie d'ofensives y ataques a les llocalidaes invadíes pola oposición. Esi mesmu día, el primer ministru siriu, Wael al Halqi, tuvo a puntu de morrer nun atentáu rebalbu nes cercaníes de la so oficina.
Ente que el 30 d'abril, un atentáu con un coche bomba asesinó a 13 civiles y dexó a 70 mancaos.<ref>{{
El 3 de marzu, los rebeldes [[Batalla d'A los Raqa (2013)|llograron entrar en Raqa]] y tres tres díes de llucha ésta cayó nes sos manes, convirtiéndola na primera gran ciudá en cayer dafechu ante les manes del ELS. Mientres la so ofensiva, los rebeldes destruyeron cartelos d'a el-Asad y derrocaron la estatua de [[Hafez al-Asad]], padre del presidente.<ref>{{
El Gobiernu y los rebeldes acusáronse mutuamente d'un ataque con armes químiques na llocalidá de Jan al-Assal, a ocho kilómetro de Alepo. L'aición que causaría siquier 26 muertos, incluyíos diez civiles y 16 militares, desenvolvióse'l 20 de marzu. Tamién un videu de Damascu siendo atacada por armes químiques foi espublizáu'l mesmu día.<ref>{{
=== Ofensives gubernamentales y de Hezbolá (abril-agostu de 2013) ===
{{AP|Batalla de Quseir de 2013|Operación Nube del Norte}}
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente mayu y agostu de 2013}}
Pa mediaos de 2013, el gobiernu empezó a realizar efectives operaciones militares pa ganar a los rebeldes. Según tamién pidir l'ayuda a los sos principales aliaos; [[Irán]], qu'ayudó a [[Bashar al-Asad]] con tropes, la organización llibanesa [[Hezbolá]], qu'unvió a miles de soldaos a lluchar xuntu al exércitu y [[Rusia]], qu'unvió frecuentemente armamentu a les Fuercies Armaes.<ref>{{
El [[24 d'abril]], tres cinco selmanes d'enfrentamientos, el gobiernu prindó [[Otaiba]], al este de Damascu. El pueblu tuviera so control rebalbu mientres ocho meses, y yera la principal ruta de suministros dende Xordania pa los rebeldes.<ref>{{
A empiezos d'abril, l'exércitu y [[Hezbolá]], arrodiaron Qusair, cerca de [[Homs]], en poder de los rebeldes y el 19 del mesmu mes, entraron na ciudá.<ref>{{
El gobiernu empecipió dellos puntos d'enfrentamientos na ciudá de [[Homs]]. Por más d'un mes, les tropes gubernamentales reiniciaron numberosos combates pol completu control de la ciudá, batalles que dexaron cientos de muertos.<ref>{{
En xunetu, fuertes combates en [[Damascu]], [[Siria|A la Dana]], [[Idlib]] y otres ciudaes dexaron decenes de muertos y mancaos..<ref>{{
=== La masacre de Guta y el desarme químicu de Siria (agostu-setiembre de 2013) ===
Línea 606 ⟶ 580:
[[Archivu:Ghouta massacre4.JPG|miniaturadeimagen|Civiles muertos dempués del [[ataque químicu de Guta]].]]
Según lo rebalbos, el [[21 d'agostu]], unes 1400 persones fueron asesinaes por un ataque con armes químiques, nel suburbiu de [[Guta (Siria)|Guta]], cerca de [[Damascu]]. Los rebeldes y diversos países que los sofitaben, encabezaos por EE. UU., responsabilizaron de momentu al Gobiernu. Tres la denuncia del usu d'armes químiques, dellos países reclamaron una investigación inmediata de los inspectores de [[Naciones Xuníes]], presentes a tan solo 10 kilómetros de la zona, al empar que crecíen los rumores d'intervención militar occidental. En tantu, los aliaos del gobiernu siriu, [[Rusia]] ya [[Irán]], calificaron la denuncia de prevocación entamada» y acusaron a los rebeldes del ataque col fin de favorecer una intervención estranxera.<ref name="bbcmundo26">{{
El [[26 d'agostu]] [[Estaos Xuníos]] anunció que l'usu d'armes químiques per parte del gobiernu siriu yera «innegable» y que con esto, el gobiernu siriu trespasara la llinia dispuesta pol presidente estauxunidense, Barack Obama. El mesmu día, dellos gobiernos que sofiten a los rebeldes acotaron la información y axuntáronse en [[Amán]] pa estudiar una posible ofensiva militar en contra de Siria.<ref>{{
El [[30 d'agostu]], en tantu, Estaos Xuníos y Francia anunciaron tar llistos pa un ataque sobre Siria. Sicasí, nel Reinu Xuníu el [[Parllamentu británicu|Parllamentu]] votó en contra d'una intervención militar en Siria, decisión que'l primer ministru Cameron dixo que respetaría.<ref>{{
[[Archivu:Kerry and Lavrov, with senior advisers, negotiate chemical weapons agreement on September 14, 2013.jpg|miniaturadeimagen|Sergei Lavrov, y John Kerry mientres la negociación definitiva del 14 de setiembre.]]
El [[6 de setiembre]], tres [[Cume del G-20 de San Petersburgu|una xunta de la G20 en San Petersburgu]], Estaos Xuníos, [[Francia]], Australia, [[Canadá]], [[Italia]], [[Xapón]], [[Corea del Sur]], [[Arabia Saudita]], [[España]], [[Turquía]] y el [[Reinu Xuníu]], anunciaron que sofitaben una «contundente respuesta internacional» contra'l gobiernu siriu, anque namái Estaos Xuníos, Turquía y Francia declararon que participaríen direutamente.<ref>{{
El 9 de setiembre, hores antes d'una votación nel Congresu estauxunidense sobre la intervención en Siria, el ministru d'esteriores siriu, [[Walid Mualem]], anunció la intención del so país de poner los sos arsenales químicos baxu control internacional a pidimientu de Rusia.<ref>{{
Finalmente, dempués de dellos díes de negociaciones ente [[John Kerry]] y [[Serguéi Lavrov]] en [[Xinebra]], [[Suiza]], llegaron a un alcuerdu sobre la destrucción sistemática de les armes químiques de Siria.<ref>{{
=== Ofensives gubernamentales (setiembre-avientu de 2013) ===
{{AP|Batalla de Malula|Batalla de Sadad|Primer ofensiva de Alepo|Batalla de Qalamun}}
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2013}}
El [[24 d'agostu]], los rebeldes prindaron [[Arihah]]. Sicasí, les SAA retomaron el so control el [[3 de setiembre]].<ref>{{
A entamos de setiembre, [[Malula]], [[Batalla de Malula|foi invadida por rebeldes]]. Tres delles selmanes d'enfrentamientos, el gobiernu consiguió tomalo, y los 3000 habitantes del pueblu escaparon convirtiéndola nun pueblu pantasma.<ref>{{
[[Archivu:Aleppo offensive (October 2013).svg|miniaturadeimagen|Situación de Alepo n'ochobre de 2013, mientres la [[Ofensiva de Alepo de 2013|ofensiva gubernamental]].|240x240px]]
A empiezos d'ochobre, el gobiernu llanzó [[Ofensiva de Alepo de 2013|una gran ofensiva]] pa reabrir una ruta de suministru ente Alepo y Damascu.<ref>{{
Los combates siguieron mientres la festividá d'[[Eid al-Adha]] (celebridá del sacrificiu), que ye'l mayor ritu de los países árabes musulmanes.<ref name="ZONAFRANCA" /> Tantu en 2011 como en 2012, la guerra en Siria daba un altu al fueu por dicha celebración, pero en 2013 la situación foi distinta. En delles llocalidaes apoderaes polos rebeldes el gobiernu realizó bombardeos y na periferia de Damascu, según en dellos otros puntos, caltuviéronse encarnecidos combates. Solamente'l [[15 d'ochobre]] morrieron casi 170 persones.<ref>{{
A entamos de [[payares]], tres feroces enfrentamientos que dexaron 50 muertos, los rebeldes llograron tomar unu de los depósitos d'armes más grandes del gobiernu, allugáu en Muheen, cerca de [[Homs]].<ref>{{
Mientres payares, el gobiernu llogró prindar delles aldegues cercanes a Alepo, incluyendo [[al-Safira]], Tel Aren y Tel Hasel.<ref>{{
La violencia siguió centrándose en Alepo, sobremanera cuando avientu, la SyAAF empezó a bombardear la ciudá y a doblar la potencia de les sos ofensives. L'asaltu, empezáu'l [[14 d'avientu]], convertir nuna de les más fatales ofensives, dexando más de 400 muertos en dos selmanes.<ref>{{
El 11 d'avientu, [[Frente al-Nusra]] y [[Jaysh al Islam]]<ref name="alawiteanddruze">{{
=== Conflictu ente la oposición y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante (xineru de 2014-presente) ===
{{AP|Conflictu ente la Oposición Siria y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|l1=Conflictu ente la Oposición Siria y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|Batalla de Deir ez-Zor (2011–14)}}
{{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (dende xineru de 2014)}}
La tensión ente les fuercies rebalbes y el EI, amontóse desque EI prindara [[Azaz]] el 18 de setiembre de 2013.<ref>{{
El [[3 de xineru]], l'Exércitu de los Muyahidines, l'[[Exércitu Llibre Siriu]] y el [[Frente Islámicu (Siria)|Frente Islámicu]] llanzaron una ofensiva contra'l [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|Estáu Islámicu]] nes [[Gobernación de Alepo|provincies de Alepo]] y [[Gobernación de Idlib|Idlib]]. Un voceru de los rebeldes indicó qu'atacaren al EI nel 80{{esd}}% de los pueblos en Idlib y nel 65{{esd}}% en Alepo.
El [[6 de xineru]], los rebeldes consiguieron espulsar a les fuercies del EIIL de la ciudá de [[Raqqa|Raqa]].<ref>{{
En febreru, el EIil foi espulsáu por completu de la [[Gobernación de Deir ez-Zor|provincia de Deir ez-Zor]], en enfrentándose al [[Frente Al-Nusra]], afiliáu tamién a Al Qaeda.<ref>{{
El [[4 de marzu]], el EI retirar d'[[Azaz]] y otros pueblos cercanos na frontera con Turquía, y consolidó la so poder na [[provincia de Raqqa|provincia de Raqa]], antemanando un enfrentamientu importante col [[Frente al-Nusra]].<ref>{{
El [[26 d'abril]], el ELS anunció qu'empecipiara una ofensiva contra'l EI na provincia de Raqa, y que prindara cinco pueblo al oeste de la ciudá.<ref>{{
El [[3 de xunu]] celebráronse Eleiciones presidenciales de Siria de 2014 nes rexones de Siria controlaes pol gobiernu.<ref name="BBC030614">{{
El [[14 de xunu]], les fuercies gubernamentales facer col control del pueblu fronterizu de [[Kasab]], recapturando asina tolos territorios perdíos primeramente na ofensiva rebelde de Latakia. Pela so parte, los rebeldes prindaron Tall al-Gomo, cerca de [[Nawa (Siria)|Nawa]] na [[Gobernación de Daraa]], y volvieron entrar na [[Distritu de An-Nabek|rexón de Qalamun]],<ref>{{
A partir del 5 de xunu, les fuercies del Estáu Islámicu apoderar de grandes estensiones n'Iraq, amás d'armes pesaes y equipu del [[Exércitu d'Iraq]]. El grupu yihadista llevó parte d'esti equipu a Siria. El gobiernu siriu bombardeó bases del Estáu Islámicu en [[Raqqa|Raqa]] y [[Hasaka]] en coordinación cola contraofensiva del Exércitu Iraquín.<ref>{{
Con múltiples rexones d'[[Iraq]] y [[Siria]] conquistaes, los homes del Estáu Islámicu fundaron el so propiu país [[de facto]] y proclamaron nél el [[califatu]] —non reconocíu por nengún estáu—, actu inauditu dende'l derrocamientu del [[Imperiu otomanu]] en [[1923]].<ref>{{
El [[17 de xunetu]] l'Estáu Islámicu apoderar del [[campu petrolífero de Shaer]], executando a funcionarios y soldaos prindaos. Tres una intensa batalla, les SAA lo recapturaron el [[26 de xunetu]]. L'Estáu Islámicu aseguró que destruyeren les instalaciones y prindáu 15 tanques y docenes de cohetes.<ref name="retakes">{{
En respuesta a les operaciones militares del gobiernu siriu l'Estáu Islámicu llanzó'l [[23 de xunetu]] [[Ofensiva nel este de Siria de 2014|la so mayor ofensiva]] hasta la fecha contra les instalaciones militares gubernamentales nel este de Siria, n'espulsando a otros grupos rebalbos. El [[25 de xunetu]], el EIIL apoderar de la Base 17 en [[Raqqa|Raqa]], única instalación qu'inda permanecía en manes de les fuercies gubernamentales dende la cayida de la ciudá en marzu de 2013.<ref>{{
=== Ofensives en Qalamun y Latakia (febreru-mayu de 2014) ===
{{AP|Batalla de Qalamun|Ofensiva de Latakia de 2014|Batalla de Morek|Enfrentamientos na Gobernación de Idlib de 2014|Ofensiva de Daraa de 2014}}
[[Archivu:2014 Latakia Offensive Map.svg|thumb|Ofensiva rebelde de Latakia.]]
El [[4 de marzu]], l'Exércitu Siriu tomó'l control de Sahel, na rexón montascosa de Qalamun, volviendo a entamar la [[Batalla de Qalamun|batalla pol control de la rexón]].<ref>{{
El [[18 de marzu]], Israel fixo usu d'artillería contra una base militar siria cuando cuatros soldaos israelinos fueron mancaos por una bomba na ruta mientres patrullaben nos Altos del Golán ocupaos.<ref>{{
El [[19 de marzu]], l'Exércitu Siriu prindó Ras al-Ain cerca de [[Yabrud]], tres dos díes de combates. Los rebeldes, pela so parte, prindaron la Cárcel de Daraa y lliberaron a mamplén de deteníos.<ref>{{
El [[21 de marzu]], los rebeldes empecipiaron una [[Ofensiva de Latakia de 2014|ofensiva en Latakia]]. Amás d'algamar la mariña mediterránea, el so oxetivu estratéxicu yera obligar al gobiernu a esplegar tropes na zona amenorgando asina la presión n'otros frentes, como en Qalamun. El 22 consiguieron tomar el control del puestu fronterizu de Kasab, y pa finales de marzu consiguieren prindar Kasab, la villa costera de Samra y dellos pueblos y llombes cercanes. Mientres los enfrentamientos morrió Hilal Al-Asad, líder de la [[Fuercia de Defensa Nacional (Siria)|NDF]] en Latakia y primu de [[Bashar al-Asad]].<ref>{{
En febreru dio entamu la [[Batalla de Morek|batalla por Morek]], tres la so captura polos rebeldes.<ref name="mork1">{{
El [[7 de mayu]], la ciudá de [[Homs]] foi apurrida a les tropes gubernamentales so una tregua, tres [[Sitiu de Homs|dellos años d'asediu]]. L'alcuerdu incluyía la evacuación segura de combatientes islamistes de la ciudá, en cuenta de un intercambiu de prisioneros y de dexar la entrada d'ayuda humanitaria a Nubul y Zahraa, dos enclaves xiines asediados polos rebeldes.<ref>{{
=== Unidá na llucha (agostu de 2014-2015) ===
[[Archivu:Tomahawk Missile fired from US Destroyers.jpg|thumb|Misiles disparaos dende barcos de combate d'[[Estaos Xuníos]] con oxetivos en [[Siria]].|241x241px]]
[[Archivu:FA-18 launch during Inherent Resolve.jpg|thumb|Un avión de guerra de EE.{{esd}}UU. a puntu de combatir en [[Siria]].|240x240px]]
El 11 de setiembre, l'Exércitu recapturó Halfaya, cerca de Hama.<ref>{{
Esi mesmu día, les fuercies especiales siries volaron la ponte de Assiyassa, dexando al ríu Éufrates como últimu mediu del EI para
reabastecerse.<ref>{{
El 18 de setiembre'l Congresu de EE. UU. aprobó'l plan d'Obama p'armar y entrenar a los ''rebeldes'' pa lluchar contra Estáu Islámicu.<ref>{{
El 21 d'agostu Daesh anuncia la incorporación de 6300 nuevos militantes nos sos campos d'entrenamientu na provincia de Alepo y Raqa, dende xunetu. Foi'l reclutamiento más numberosu dende la so formación n'abril del 2013. 3000 tienen pasaporte siriu, d'ellos 800 son desertores de [[Jabhat Fateh al-Sham|Jabhat al-Nusra]] y otres formaciones islamistes. 3300 son orixinarios de Arabia, Europa, l'Este d'Asia y árees curdes. 3100 llegaron a Siria al traviés de Turquía, ente que'l restu xuniéronse desertando d'otres milicies rebalbes. Los sirios recibíen 400 dólares al mes, los casaos 50 adicionales per cada neñu y 100 per cada esposa. Amás garantízase-yos una casa y combustible pa calefaición y l'autu. Los non sirios recibíen los mesmos beneficios, amás de 400 por gastos del viaxe de llegada.<ref>{{
A fines de payares, les SAA atacaron [[Estáu Islámicu]], dexando 95 muertos y más de 120 mancaos tres diez bombardeo.<ref>{{
=== Entrada de Rusia na guerra (30 de setiembre de 2015-presente) ===
{{Vt|Intervención militar rusa na Guerra Civil Siria|Valtamientu del Sukhoi El so-24 de la Fuercia Aérea de Rusia de 2015}}
En mayu la ancestral ciudá de [[Palmira]] (actual Tadmur) foi prindada por Estáu Islámicu, tres meses dempués la ciudá de Qaratayn (de mayoría cristiana) xuntu con una docena de poblaos fueron prindaos na ofensiva de branu insurxente. Les SAA fueron forzaes a una retirada xeneral al trate devasaos poles ofensives en Idlib, Alepo, Deir ezZor y Hama. Sicasí, cola intervención de la RuAF a finales de setiembre, dexaron da-y al exércitu la oportunidá de contraatacar. Pela so parte, Estáu Islámicu aguantó múltiples ataques, perdiendo territorios n'a los Hasakah y Sinjar en manes de los curdos, Tikrit y Baiji ante l'exércitu iraquín y l'aeródromu de les Kuweiris ante l'exércitu siriu. Les SAA tamién fueron capaces de recapturar al Qadri, nel perímetru norte de les canteres de Palmira y la llomba de Syria Tel que dexa asaltar la entrada occidental de la ciudá, los campos gasíferos d'a los Sha'er a 4km de la ciudá.<ref>{{
El 30 de setiembre de 2015 el Conseyu de la Federación de Rusia aprobó la solicitú de Vladimir Putin, pal usu de les Fuercies Armaes. En particular, axústase l'usu de la fuercia aéreo en Siria. La decisión foi tomada por unanimidá de 162 votos "pa", n'ausencia de les "astenciones" y votó "en contra".<ref name="RIA_Novosti">{{
El 11 de payares, la coalición islamista“Jaysh Al-Fateh” (Army of Conquest), lideraos Jund Al-Aqsa, prindó Morek, xuntu con otros seis poblaos. El derrumbe de les defenses oficialistas, deber a la retirada de personal pa defender Khanasser de la ofensiva de Daesh, en concretu, tola 555 brigada de la 11 división blindada fueron unviaes a lliberar la carretera Khanasser-Ithriya. Quedando les defenses al cargu de les inespertes 47 y 97 brigaes de la 11 división blindada, siendo superaes rápido retirándose al norte de Ma'an y Souran.<ref>{{
El 24 de payares, l'exércitu turcu ablayó un [[Sukhoi El so-24|El so-24]] rusu que supuestamente sobrevolaba l'espaciu aereu de Turquía, lo qu'abrió una crisis diplomática ente dambos países.<ref>{{
El 16 y 22 de payares de 2015, EE.{{esd}}UU. disparó 5265 cargues de munición AP de calibre 30{{esd}}mm cargaes con uraniu aprobetáu dende aviones A-10 Thunderbolt II, destruyendo cerca de 250 vehículos al este del país, informó'l voceru del Comandu Central d'Estaos Xuníos, el mayor Josh Jacques. Esti material tóxico foi utilizáu n'ataques aéreos contra camiones de petroleu n'árees controlaes por Estáu Islámicu. L'uraniu aprobetáu puede causar cáncer y defectos de nacencia. Realizáronse estos ataques a pesar de comprometese a nun usar armes d'uraniu aprobetáu nos campos de batalla d'Iraq y Siria. Nun ta claru si los ataques asocedieron cerca d'árees poblaes.<ref>{{
El 18 de payares a pesar de la movilización de les Fuercies Cheetah, les SAA fueron reforzaes por Hezbola, dexando'l cercu del aeródromu de Kuweiris en Alepo. Mientres la selmana Daesh tuvo reforzando los sos defenses en siendo devasaos poles SAA, tratando de tomar Al-Safirah, Tall Aren y la carretera Khanasir-Ithriyah, mientres la mañana les SAA recuperaron el distritu occidental de Humaymah al-Kabirah; dexando a les SAA a 4 kilómetros de Deir Hafer. El principal oxetivu de la campaña yera recuperar la planta termoeléctrica de Alepo asitiada al oeste del aeródromu, d'una capacidá de 1000 megawatts, colo que se devolvería la lletricidá a Alepo. Cientos de milicianos de Daesh quedaron envolsados en Dakwanah y Halabiyah.<ref>{{
El 30 de payares al Nusra declaró la guerra a Estáu Islámicu tres dellos ataques mutuos.<ref>{{
El 2 d'avientu Estáu Islámicu prindó al-Kafrah, Ash Shaykh Rih, al-Ball y Jarez averándose a Azaz en poder del Exércitu de la Victoria (coalición islamista), aprovechándose de la llucha d'estos contra les YPG, anque tuvieron de retirase a otru día. <ref>{{
El 4 d'avientu les SAA tomaron Tal Dadin al sur de Alepo.<ref>{{
El 6 d'avientu nel campu norte de Latakia la 103 brigada de la Guardia Republicana xuntu coles NDF de la ciudá de Latakia y Qurdaha, el Partíu Nacional Socialista Siriu (SSNP) y la Resistencia Siria (Muqawama Souri) llanzaron un ataque colos islamistes d'a los Nusra y les FSA. Prindando Jabal Al-Zahiyah ( montes de Zahiyah), el Puntu 812 y Jabal Al Azar ( montes Azar Mountains) en Jabal Al-Turkmen na frontera con Turquía.<ref>{{
El [[18 d'avientu]] el [[Conseyu de Seguridá de la ONX]] aprobó por unanimidá un resolución de sofitu al plan qu'afita l'entamu en xineru d'un procesu de diálogu ente'l gobiernu y l'oposición.<ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2015/12/18/estaos_xuníos/1450475333_701150.html «Les potencies llogren l'aval de la ONX sobre'l plan de paz en Siria.» 18 d'avientu de 2015.] ''El País''. </ref> El 11 de febreru'l ministru de Rellaciones Esteriores de Rusia, [[Serguéi Lavrov]], el so homólogu estauxunidense, [[John Kerry]], y l'unviáu especial del secretariu xeneral de la ONX sobre Siria, Staffan de Mistura, anunciaron que'l Grupu Internacional de Sofitu a Siria alcordaron implementar un altu'l fueu;<ref>{{
===== 2016 =====
La intervención de la fuercia aéreo rusa dexó solliviar la presión sobre l'exércitu siriu al detener la meyora de les faiciones rebalbes. Asina, mientres los primeros meses, l'exércitu siriu empezó con pequeñes contraofensives que resultaron en meyores llindaes pero tamién consolidaron los sos frentes de batalla. L'exércitu rusu non solo intervieno apurriendo ataques aéreos, sinón que tamién unvió asesores militares pa reconfigurar la forma en que l'exércitu siriu taba conduciendo la guerra. Diose prioridá a la recuperación d'equipu militar averiáu y a camudar les formaciones de batalla, estableciendo infantería pa dar sofitu cercanu a les unidaes d'ataque mecanizadas, cosa que nun se vía nos primeros años de la guerra. Otru puntu bien importante foi la llegada d'armamentu modernu y potente, como los [[T-90]]. Estos factores, ente otros, dexaron al exércitu siriu llanzar esitoses ofensives en Alepo y Latakia. Tou esto forzó a EE.XX. a axustar un altu al fueu pa evitar el desmoronamiento de los rebeldes.
El [[14 de marzu]], [[Putin]] anunció oficialmente l'entamu de la retirada parcial de les tropes de [[Rusia]] en Siria.<ref>{{
Los combates en 2016 pueden estremase en dos grandes frentes, el primeru en Palmira na cual entamóse una gran ofensiva con sofitu aereu rusu, recuperándola casi intacta, anque volvería cayer en manes de ISIS n'avientu tres un enorme asaltu entamáu con tropes provenientes d'Iraq tres el cercu de Mosul. Con tomar de Palmira el gruesu de los combates centrar en Alepo. La cual llogró ser abarganada por completu dende'l norte cola captura de la ruta del Castello, pero nel branu una gran ofensiva rebelde proveniente del sur llogró abrir temporalmente'l cercu, que volvió cerrase definitivamente pa ochobre. En payares y avientu tres cruentos bombardeos tantu de l'aviación sirio y ruso, entartalló les defenses de los rebeldes obligándolos a una rindición total y posterior espulsión escontra Idlib.
Línea 740 ⟶ 709:
== Guerra contra Estáu Islámicu en 3 frentes y l'esmembramientu de la oposición (agostu de 2016-avientu de 2016 ==
{{AP|Ofensiva de Palmira (avientu 2016)|l1=Ofensiva de Palmira (avientu 2016)}}
A partir de la [[Batalla de Alepo (2012-2016)|batalla de Alepo]], la insurxencia perdió poder políticu y ventaya territorial, al nun controlar nengunu de los grandes centros urbanos. Como parte de la rindición los rebeldes perdieron gran cantidá de pertrechos, material pesao y les sos fábriques d'armamentu y misiles, según tanques, vehículos blindaos y personal. Lo que -yos imposibilitó armar una nueva ofensiva contra la ciudá, amás de les dificultaes loxístiques d'atender a los refuxaos y la guarnición espulsada de la ciudá, polo que munchos fueron escontra Turquía pa integrase a la [[Operación Escudo del Éufrates]].<ref name="syria.liveuamap_1">{{
Les SAA una vegada terminaes les operaciones en Alepo y Wadi Barada concentrar nuna llucha frontera contra Estáu Islámicu p'alloñar lo más posible de los centros urbanos en tres sectores estratéxicos: el norte de Alepo, na área de Khasnaser y en Palmira depués de la so caida n'avientu, esta operación terminaría cola lliberación de Abu Kemal a principios d'avientu y a la destrucción d'Estáu Islámicu, amenorgáu a delles poblaciones al norte del Eúfrates, Daraa y el desiertu oriental.
Línea 750 ⟶ 718:
=== Fuercies Democrátiques Siries (SDF) - Operación Roxura del Éufrates (Wrath of Euphrates) ===
{{AP|Roxura del Éufrates|l1=Roxura del Éufrates}}
.El 26 de febreru continua la meyora na área d'a los Kubhar, nun intentu de cortar la carretera Deir ez-Zo-Raqa.<ref>{{
El 2 de xineru les SDF lliberen les villes de Shali y Nediye.<ref>{{
El 3 de xineru llibérense Mahmudle, Mayan, Dehlan, Bîrsan, Swailem Êrîêr y Himariyan.<ref>{{
El 4 de xineru príndase Erbo, Dehlan, Arir, Swwillam, Khirbi Shekh Jiddi, Mahmudli,<ref>{{
En marzu de 2016, el [[Rojava|Curdistán siriu]] declaró de forma unillateral la creación d'una entidá federativa» nel norte del país árabe. Anque'l gobiernu declarar en contra de la federalización, argumentando que Siria yera un país demasiáu pequeñu pa una estructura federal, yá que al tar nuna rexón desértica, gran parte del territoriu ta deshabitado o pocu habitáu. Pa formar un exércitu federal conformáu principalmente por milicies curdu-árabes.
Línea 765 ⟶ 732:
==== Fase Dos: Aisllando Raqqa del so campu occidental ====
[[Archivu:SDF_infantry_in_northern_Raqqa_countryside_(December_2016).png|link=https://ye.wikipedia.org/wiki/Ficheru:SDF_infantry_in_northern_Raqqa_countryside_(December_2016).png|left|miniaturadeimagen|300x300px|[[Fuercies Democrátiques Siries|Militantes de les SDF]] al nordeste de [[Al Raqa|Raqa]] dempués del entamu de la segunda fase de la ofensiva.]]
El SDF llanzó la segunda fase'l 10 d'avientu, parar prindar el noroeste y l'occidente de Raqqa y la base de [[Presa de Tabqa|Tabqa.]] Mientres el primer día, atacó'l sur del Tishrin.<ref>{{
==== Batalla de Jabar ====
[[Archivu:Killed_ISIL_fighters_near_Mahmudli.png|link=https://ye.wikipedia.org/wiki/Ficheru:Killed_ISIL_fighters_near_Mahmudli.png|left|miniaturadeimagen|300x300px|Muertos d'[[Estáu Islámicu|ISIL]] cerca de Mahmudli]]
El 21 d'avientu, les SDF prindaron cinco pueblo cercanos a Qal'en Ja'barra.<ref name="SFJabar">{{
El 25 d'avientu Daesh retirar de Jabar, lo cual dexó a les SDF a 5 kilómetros (3.1 el mio) de Tabqa.<ref>{{
==== Batalla pola contorna de Jabar ====
[[Archivu:YPG_BMP_near_Mahmudli.png|link=https://ye.wikipedia.org/wiki/Ficheru:YPG_BMP_near_Mahmudli.png|derecha|miniaturadeimagen|300x300px|Un BMP de les [[Unidaes de Proteición Popular|YPG]], siendo tresportáu al mandu de Mahmudli el 4 de xineru]]El 27 d'avientu, Daesh llanzó un ataque contra Secol nel campu norte.<ref>{{
Les SDF prindaron Qal'en Ja'barra'l 6 de xineru.<ref>{{
El 8 de xineru de 2017, fuercies especiales d'EEXX esplegar n'A el-Kubar, ente Raqqa y Deir ez-Zor, matando siquier a 25 militantes.<ref name="Al-Kubar raid">{{
El 10 de xineru, Daesh llanzó un contraataque nel frente de Jabar recuperando delles posiciones.<ref>{{
Daesh atacó a Jib Shair, pero fueron repelidos a otru día, dempués de que les SDF prindaron seis villes.<ref>{{
El 17 de xineru, 28 tribus árabes de Raqqa anunciaron el so sofitu a les SDF.<ref>{{
==== Meyores nel norte y l'asaltu a Tabqa ====
= Reconquista del Gobiernu Siriu (xineru 2017 - presente) =
Línea 796 ⟶ 762:
La fase final de la [[Batalla de Alepo (2012-2016)|batalla de Alepo]] foi altamente costosa pa dambos bandos, obligó al exércitu a movilizar recursos y personal dende dellos sectores, lo que debilitó dellos frentes, dexando una gran ofensiva al norte de Hama y al oeste de Alepo mientres el branu del 2016, siendo repelidas en ciertu grau poles SAA, según la perda de [[Palmira]] mientres l'iviernu tres un l'ataque sorpresa de Daesh. Pa finales d'avientu, gobiernu y rebeldes acusáronse mutuamente de la destrucción de la planta d'agua nel manantial de Wadi Barada, que terminaría siendo lliberada poles SAA a finales de xineru tres intensos combates. Esta operación retrasó los planes de les SAA d'empecipiar una ofensiva por Palmira, dexando al EI retomar la so campaña de tierra quemada.
Una vegada abarganáu Mosul a finales d'ochobre, un abondosu númberu d'integrantes de [[Estáu Islámicu|Daesh]] pasaron a Siria, lo que dexó entamar una gran ofensiva primero en Palmira obligando al exércitu a recular 40{{esd}}km hasta l'aeropuertu T4, y depués un ataque sobre [[Deir ez-Zor (ciudá)|Deir ez-Zor]], na cual l'exércitu perdió'l control del campusantu lo qu'estremó la bolsa en dos. Esta constitúi la derrota más importante de les SAA dende la intervención rusa en
En 2017 les ofensives del exércitu siriu carauterizar pol enfoque tradicional d'un solu frente empobináu a un oxetivu políticu, realizando un previu cercu y depués un ataque centráu na gastadura por aciu bombardeos de la SyAF y la RuAF y l'usu de blindaos col fin de buscar una rindición de los defensores primeramente abarganaos (estratexa usada nel asediu de Grosni, nes guerres chechenas, cola variante d'usar l'aviación en llugar d'artillería). Mientres les ofensives contra [[Estáu Islámicu]] basar nun frente sólidu siguiendo una carretera o una vía principal por aciu un ataque direutu, evitando asina un cercu obligando a una retirada improvisada de los defensores (basaes nes táctiques de guerra relámpago, usaes nel sieglu XX).
Línea 802 ⟶ 768:
Pel so llau l'exércitu siriu avanzó ensin grandes contratiempos siguiendo la carretera Alepo - Al Bab tomando poblaos y villes, pal 5 de febreru llegó hasta la villa de Umm Arkilah a poco kilómetros al sur d'[[Al-Bab|Al Bab]] y el 13 de febreru algamaron Tadif onde s'afitó con Turquía la máxima meyora tomando como referencia la carretera M4.
El 1 de xineru informar d'un atentáu con carro bomba de Daesh na base Tartus, dos kamikazes atentaron contra un puestu de control del Exércitu siriu nel puertu de Tartus, matando a dos axentes de seguridá y mancando a delles persones.<ref>{{
El 2 de xineru les SAA llanzaron una ofensiva en Sahrifa al oeste de la base T4.<ref>{{
El 3 de xineru la SAA tomó Basima nel valle de Wadi Barada y la base aérea de Hasrama en Guta oriental. En Alepo empezaron los trabayos de llimpieza d'escombros nos barrios de AlAnsari, AlZebdieh, Saif AlDawla nel este.<ref>{{
El 4 de xineru infórmase que'l númberu de llocalidaes siries que se sumaron al procesu de reconciliación alzar a 1.091, según el Centru rusu pa la Reconciliación.<ref>{{
El 5 xineru les SAA llograron repeler un contraataque de Daesh contra la base de Kiwires.<ref>{{
El 7 de febreru forzar tigre tomaron Majbel y Tell al Hawara a 4km al sur d'A los Bab. Daesh retomó la so ofensiva en Kasnahser na vía Damascu - Alepo. En Homs la SAA lliberó los campos de gas de Shaer al norte de Palmira y la carretera alredor de llagu Jabbul.<ref name="syria.liveuamap_2">{{
El 8 de febreru sigo la ofensiva al sur d'A los Bab tomando Tuman y Dayr Qaq, amás de la llomba d'A el-Wusta nel llagu Jabbul.<ref name="syria.liveuamap_2" />
El 9 de febreru l'exércitu tomo'l control de Deir Qaq, Shamawiyah y Abu Taltal, atopándose yá nes contornes d'A los Bab. Continua la llucha en Khanaser l'exércitu trata d'emburriar al EI llueñe del camín que xune Alepo. Informar d'una emboscada nel campusantu de Deir ez Zor siquier 20 soldaos de les SAA prindaos.<ref>{{
El 10 de febreru les SAA lliberen Abul Taltal al sur de Tadif, n'A los Bab.<ref>{{
El 12 de febreru les SAA repelieron una gran ofensiva per parte rebalbu tantu de Tahrir al Sham como de Ahrar al Sham, n'a el-Manshiyah en Daraa.<ref>{{
El 13 de febreru les SAA prindaron al-Magharah, Mareeh y Abo Jabbar al este de Rasm al-Sarhan nel campu de Alepo. Continua la meyora escontra Palmira el frente atopar a 20{{esd}}km de la ciudá, mientres EI aplica política de tierra quemada y la baltadera de los sitios históricos mientres la so retirada.
El 15 de febreru forzar tigre tomaron Musharifah, Bayjan, Tal Bayjan y Shuwaylekh nel norte de Alepo.<ref>{{
El 16 de febreru informar de la captura de Humimiah nel norte de Alepo, amás de que la ofensiva en Palmira atopar a 10{{esd}}km de la entrada de la ciudá siguiendo la carretera M20.
El 17 de febreru la SyAF llanzó panfletos al sur de Idlib solicitando la rindición del sector que controla Jund al Alqsa, aparentemente prepárase una ofensiva, n'habiendo repelido la meyora de Ahrar al Sham na área.<ref>{{
El 19 de febreru la SAA anuncia la captura de Tarfah Sharqiyah en Biyarat nel frente de Palmira.
El 21 de febreru tomó la villa de Rasm Harmal al Imam al norte de Dayr Hafir, amás d'una contraofensiva en Daraa. Les SAA atópase yá a 5{{esd}}km de la entrada de Palmira.<ref name="Russian military_1">{{
El 22 de febreru anuncia la captura de Mazburah y Tabara Maddi/Tayyar Hamadah nel frente de Dayr Hafir, y la captura de Souq Al-Jabas al oeste de Alepo.<ref>{{
El 23 de febreru les SAA lluchen pol control de la escuela de conducción pela rodiada de Palmira nel sector d'a el-Biyarat, Daesh llanzó una contraofensiva faciendo recular el frente.<ref>{{
El 24 de febreru prindóse la llomba de Rashideen nel oeste de Alepo, y les aldegues de Manazir al Safr y A los Kitah al Norte.<ref>{{
Tres tomar d'a los Bab a finales de febreru y delles escaramuzas al sur de la carretera M4, Turquía se deslindó de la defensa ya intervención na zona, polo que los rebeldes tuvieron qu'abandonar la ofensiva y movilizase al norte pa participar nun futuru asaltu a Manbij y Afrín. Una vegada frenáu la meyora turca escontra'l sur, les operaciones militares del Exércitu Siriu empezaron a centrase pela redolada de Palmira, el norte de Alepo y los campos petroleros y gasíferos en Homs. L'exércitu turcu afirmó acabar con 3060 milicianos de Daesh (2647 muertos), 462 militantes de PKK-YPG (425 muertos) dende'l 24 d'agostu al 9 de marzu, lliberóse 243 poblaos y 2015 kilómetros cuadraos.<ref>{{
=== Campaña pel norte de Alepo y Dayr Hafir ===
Línea 850 ⟶ 816:
==== Batalles por Palmira (2015-2017) ====
{{AP|Batalles por Palmira (2015-2017)|l1=Batalles por Palmira (2015-2017)|Ofensiva de Palmira (2017)}}
Tres les socesives batalles pa faese cola ciudá de [[Palmira]] —la primera, en [[Primer ofensiva de Palmira|mayu de 2015]], cuando cayó en manes del [[Estáu Islámicu]]; la segunda en [[Segunda ofensiva de Palmira|xunetu-agostu de 2015]] cuando'l [[Exércitu Árabe Siriu]] nun consigue retomar la ciudá; la tercera en [[Tercera ofensiva de Palmira|marzu de 2016]] cuando les fuercies siriu reconquistáronlo; la cuarta n'[[Cuarta ofensiva de Palmira|avientu de 2016]] cuando l'Estáu Islámicu retomar de nuevu— na quinta, de [[Quinta ofensiva de Palmira (marzu de 2017)|marzu de 2017]], l'exércitu siriu consigue retomar de la ciudá.<ref>{{
El 27 de febreru les SAA tomaron Jabal Hayyal.<ref>{{
==== Damascu y Homs ====
El 11 de marzu'l ministru del Interior, xeneral Mohamad al-Shaar, fixo una inspección del sitiu onde se produció un doble atentáu terrorista na zona de Bab al-Saghir en Damascu, contra visitantes de distintes nacionalidaes árabes, que cobróse la vida de 40 persones y dexó alredor de 120 mancaos, que fueron treslladaos a hospitales de Damascu y al-Muasat.<ref>{{cita publicación |títulu=Ministru del Interior: 40 mártires y alredor de 120 mancaos nel doble atentáu terrorista na zona de Bab al-Saghir en Damascu|url=http://sana.sy/es/?p=62058|fechaaccesu=12 de marzu de 2017|periódicu=L'Axencia Árabe Siria de Noticies|idioma=en-US}}</ref> L'exércitu tomó la cai de Darb at-Tawila que coneuta'l barriu de Barzeh con Qaboun.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-march-saa-and-allies-have-captured-the-darb-attawila-street|títulu=SAA and allies have captured the Darb at-Tawila Street which links the Barzeh Neighborhood with Qaboun, in the outskirts of Damascus|fechaaccesu=12 de marzu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les HTS anunciaron la so responsabilidá del atentáu.
El 13 de marzu anuncia un alcuerdu pa la evacuación insurxente del barriu d'a los Wa'er en Homs, nun ralu de seis a ocho selmanes, empezando la evacuación a otru día.
El 15 de marzu un triple ataque suicida foi perpetáu contra'l Palaciu de Xusticia de Damascu causó 35 muertos y más de 45 mancaos, el ministru siriu de Xusticia, Najm al Ahmad, indicó que llograron detener a otru terrorista que tamién diba perpetar un ataque suicida. Más tarde producióse otru ataque suicida nun restorán del barriu d'A los Rabua, a tres kilómetro del llugar de la primer esplosión, provocando una ventena de mancaos.<ref>{{
El 16 de marzu príndase Rasm al-Kroum, Zubayda y Khassaf al norte; Zubaydah y Khasfah al sur de Dayr Hafir.
El 19 de marzu delles faiciones de Guta oriental llanzaron una ofensiva conxunta, conquistando la central llétrica de Damascu provocando una corte de lluz y del internet na ciudá, amás d'avanzar na área industrial. L'Exércitu siriu llogró revertir la ofensiva. L'ataque rebalbu empezó cola detonación dos coches bombes en Yobar.<ref>{{
El 20 de marzu l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH) precisó que les SyAAF y los sos aliaos atacaron les posiciones, dende les que los insurxentes llanzaron ataques contra les fuercies siries en Damascu.<ref>{{
=== Rebeldes sofitaos pol exércitu turcu (FSA) - Operación Escudo del Éufrates y Operación Caña de Olivu ===
{{AP|Operación Escudo del Éufrates|l1=Operación Escudo del Éufrates}}
Línea 881 ⟶ 845:
==== Rotura Rebalba y apertura del Frente Sur ====
{{AP|Rotura de la Oposición Siria 2017|l1=Rotura de la Oposición Siria 2017}}
El 3 de xineru les FSA auncian la lliberación de la presa de Zuluf de EI.<ref>{{
Tres la rindición en Alepo los grupos rebalbos sol auspicio de Turquía aceptaron un altu al fueu y la participación en conversaciones de paz en Astaná, lo cual provocó una gran rotura formándose dos grandes bandos les encabezadures pol antiguu frente al Nusra formó'l frente Hai'at Tahrir al Sham y los del bandu del [[Ahrar al-Sham|Ahrar al Sham]] que decidieron acoyese a la invitación, anunciándose'l día 5 de febreru la llista de grupos acomuñaos a cada bandu. Delles escaramuzas dar en Idlib tantu nel campu, como na mesma ciudá.
Línea 892 ⟶ 855:
El frente sur nun fuera bien activu nos últimos años caracterizándose por escaramuzas aisllaes, tando práuticamente inactivu dende iviernu del 2016, pero dende'l 12 de febreru Ahrar al Sham encabezó un ataque sorpresa a Daraa p'apoderase de los sectores en control de les HTS y del gobiernu, al tar centraes les operaciones nel norte y centru de Siria foi imposible entamar una contraofensiva oficialista, centrándose más bien nuna gastadura por aciu bombardeos, pa estabilizar el frente.
El 9 de febreru Hai'at Tahrīr has-Shām espublizó nun videu al so nuevu líder militar y antiguu líder de Ahrar as-Sham, Hāshim as-Shaykh, proclamando que lliberaren a Siria y pidiendo que se-y xunan los demás grupos islamistes. Llanzando darréu un ataque sorpresa nel norte de Latakia tomando Tell Rashu..<ref>{{
El 15 de febreru Jund- al Alqsa informó de la execución de siquier 100 combatientes que tenía prisioneros del bandu de Ahrar al Sham y HTS, anque'l númberu ye inciertu, yá que siguen los combates al sur de Idlib,<ref>{{
El 19 de febreru los rebeldes anunciaron qu'en Daraa les SAA perdieron 30 soldaos, 12 oficiales, 2 tanques, una ametralladora 23mm, un bulldozer y prindáu munición y una ametralladora de 14.5 mm.<ref>{{
El 20 de febreru Jaysh Khalid Ibn al-Walid (rellacionaos con Estáu Islámicu) tomaron les villes de Tasil, Hayt, Sahm Jolan, Adwan y Tal al-Jamou.
El 21 de febreru anuncia un ataque de Ahrar al Sham escontra Mughayr y Buraydij nel norte de Hama, so control de les SAA.<ref>{{
El 25 de febreru Daesh tomó Jalin y Kafr Tamer<ref>{{
==== Al Bab, Manbij y Jarabulus ====
L'Exércitu turcu y los sos aliaos, en consolidando les sos posiciones n'A el-Bab, tienen entamáu dirixise escontra la ciudá Manbiy y la rexón de Afrín, sol control de les fuercies curdu-siries y les SDF.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticies/siria/334335/exercito-llibera-albab-isis-turquia-rebalbos |títulu=Ataque rescamplu: Exércitu siriu llibera zona al sur d'A el-Bab - - HispanTV.com |fechaaccesu=27 de febreru de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 27 de febreru los milicianos sofitaos poles Fuercies Armaes turques tomaron dellos pueblos cerca de la ciudá de Manbij de les SDF. Más tempranu Ankara esixó que les formaciones curdes, que considera una organización terrorista venceyada col Partíu de los Trabayadores de Curdistán (PKK), abandonen la ciudá y estrémense a la mariña empobine del ríu Éufrates.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703011067298338-siria-els-manbij/ |títulu=Oposición siria llibera pueblos en norte de Siria de milicies curdes |fechaaccesu=2 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
El 26 de febreru les FSA comandadas por Sultán Murái llanzaron un ataque sorpresa contra les SAA en Tadif, informar de la captura de trés prisioneros y la muerte de 20 militares y dos tanques destruyíos.
Línea 912 ⟶ 874:
El 27 de febreru tres el zarru de la bolsa per parte de les SAA, les FSA comandados por sultán Murái llanzar a prindar poblaos dexaos por Estáu Islámicu al sur de la carretera M4.
El 1 de marzu tomaron al Qarah y Tal Turin, llegando al pobláu d'a los Arimah siguiendo la carretera M4, que va direutamente escontra Manbij, mientres F-16 l'aviación turca bombardéu asities en Afrin, Menagh y Tal Rifat.<ref>{{
El 5 de
El 6 de marzu gran cantidá de movimientu nel sector de Jarablus mientres sigue la llucha contra les fuercies de Manbij.
El 7 de marzu'l xefe del Estáu Mayor de Turquía, Hulusi Akar, axuntar colos sos homólogos de Rusia y EE.{{esd}}UU., Valery Guerásimov y Joseph Dunford en Antalya (Turquía).<ref name=":0">{{
==== Idlib ====
El 11 de marzu EE.{{esd}}UU. afirma que les HTS son miembros d'A los Qaeda y considérase-yos terroristes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-march-us-state-deparment-declares-that-hts-and-all-groups |títulu=US State Deparment declares that HTS and all groups that merged into it are now considered Al-Qaeda and thus, HTS = a terrorist organization |fechaaccesu=12 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref>
El
El 15 de marzu'l representante oficial del opositor Exércitu Llibre de Siria (ELS), Osama Abu Zeid, anunció la so dimisión. «Presenté a los comandantes del ELS y el xefe de la delegación militar la solicitú de que nun puedo siguir faciendo'l mio trabayu por razones personales. Señores periodistes, sentar, nun va haber declaraciones». Más tarde el xefe d'Estáu Mayor del ELS, Ahmed Berri, dixo que l'organismu «va restituyir» a Osama Abu Zeid.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703151067603696-siria-oposicion-representante/ |títulu=Voceru del opositor Exércitu Llibre Siriu anuncia la so dimisión |fechaaccesu=16 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
El 16 de marzu informar d'un bombardéu nuna mezquita cerca d'A los Jinah en Idlib, reportáronse más de 70 muertes. En primer instancia abarruntar de Rusia pero sobre la base de los restos de los misiles determinóse que yera d'orixe estauxunidense. La CENTCOM anunció que'l bombardéu diba dirixíu a una xunta de miembros d'a los Qaeda a pesar de que la evidencia demuestra que se realizó a 4{{esd}}km de lo dicho por CENTCOM. Turquía, Qatar y diversos grupos declararon crime de guerra asoceder.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/17-march-centcom-the-airstrike-on-alqaeda-was-in-idlib-despite |títulu=CENTCOM: The airstrike on |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> L'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH), refirióse al incidente como «una masacre», decenes de persones resultaron mancaes nel ataque. Ante los informes sobre la muerte de civiles, el voceru de CENTCOM, el coronel John J. Thomas, indicó que los sos fuercen nun tuvieron una mezquita como blancu, pero'l local foi algamáu por error.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticies/siria/336046/ataque-aereo-coalicion-eeuu-civiles-idlib |títulu=Masacre en Siria: EEXX ataca mezquita en Idlib, muerren 42 civiles - - HispanTV.com |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref>
== Segunda Batalla por Hama y fin de la batalla por Dyar Hafir (20 de marzu-6 d'abril) ==
=== Hama ===
{{AP|Segunda Batalla de Hama|l1=Segunda batalla de Hama}}
Dende'l 21 de marzu les HTS y delles faiciones insurxentes llanzaron un ataque en tolos frentes contra'l gobiernu, lo cual dexó-yos llanzar se pel norte de Hama, siguiendo la mesma estratexa que'l branu anterior. Gracies al factor sorpresa y la movilización del exércitu siriu escontra'l norte, llograron grandes meyores llegando a les llendes de la ciudá, pero a la fin de la batalla les SAA non solo recuperó asitiar perdes, en 2017 sinón qu'emburrió a los rebeldes hasta Lantamina, recuperando asina les posiciones perdíes el branu anterior. La batalla de Hama foi n'estremu costosa pa dambos bandos, sobremanera pa les SAA que perdieron l'impulsu nel campu de Alepo, y la carrera contra les SDF por Tabqa y por al Raqqa.
=== Homs ===
El 22 de marzu una fonte del Comité pa la Reconciliación comunicó que «545 persones del barriu d'A los Waer regularon el so estatus llegal d'alcuerdu al Decretu sobre l'Amnistía y l'alcuerdu (sobre la retirada de la oposición armada) d'A los Waer que la so implementación empezó esta selmana». Sorrayó qu'el so comité sigue a diariu llamando a los combatientes a que se rindan y creando les condiciones por que puedan volver a la vida pacífica. El sábadu, 18 de marzu, 300 combatientes y más de 1065 miembros de les sos families salieron d'A los Waer escontra la ciudá fronteriza de Yarablus, nel norte de la provincia de Alepo.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703221067789526-siria-opositores-al-waer/ |títulu=Más de 500 combatientes en Homs vuelven a la vida pacífica |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
El 27 de marzu empezó la salida del segundu grupu d'armaos y les sos families del distritu Al-Waer de la ciudá de Homs, 1.500 armaos y les sos families.
El 1 d'abril salió'l tercer grupu d'armaos xuntu coles sos families d'a el-Waer, 50 autobuses salieron con 836 insurxentes xuntu coles sos families escontra Idlib. El gobernador de Homs informó que residentes d'a el-Waer empezaron a tornar, la Direición d'Educación abrió cuatro escueles pa recibir a los alumnos que resultaron movíos.<ref>{{
=== Damascu ===
Los rebeldes encabezaos poles HTS llancen un ataque pa intentar recuperar el terrén que conquistaren na primera ofensiva llanzada na capital el 19 de marzu. Los rebeldes sufrieron dempués un importante retrocesu en Damascu dempués de que les SAA arrampuñáren-yos tolos puntos conquistaos mientres la so ofensiva.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/03/21/sengunda-ofensiva-de-los-rebeldes-sirios-en-damascu |títulu=Sengunda ofensiva de los rebeldes sirios en Damascu |fechaaccesu=22 de marzu de 2017 |fecha=21 de marzu de 2017 |sitiuweb=euronews}}</ref> El 22 de marzu'l frente estabilizóse, informar d'enfrentamientos na área industrial. Los aviones sirios volvieron a entamar los ataques contra les posiciones y rutes de suministru insurxente. La cuarta xornada de la operación militar nes contornes de la capital siria empezó col fueu de la batería d'artillería emplazada nel monte Qasioun qu'apodera los altores de la ciudá. A ello siguiólu, aprosimao a les 6.00 de la mañana, hora llocal, la ofensiva de l'aviación, qu'empezó a hostigar les fuercies y puntos de fueu de los estremistes nos barrios de Jobar y Kabun. Los enfrentamientos más cruentos tienen llugar na zona industrial d'A los Magasil, onde tropes d'élite del Exércitu Siriu siguen estrechando'l cercu alredor d'un gran grupu de terroristes bloquiáu'l víspora. En tantu, los militares llograron ampliar la zona de seguridá alredor de la plaza de los Abasíes, onde se restableció parcialmente'l tránsitu. La importancia estratéxica de Jobar deber a qu'ente esti barriu y la zona industrial de Kabun pasa la carretera que xune Damascu y Homs. Amás, la cercanía a la Ciudá Vieya d'esti barriu dexa a los estremistes atrincheraos ellí atacar a diariu otros barrios de la capital controlaos poles fuercies gubernamentales.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703221067783801-oriente-mediu-terrorismu-llucha-seguridad/ |títulu=Fuercia Aérea de Siria ataca al frente al Nusra nel este de Damascu |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Más de 150 combatientes fueron esaniciaos y centenares resultaron mancaos nel barriu de Jobar, nel este de Damascu, informó la televisión estatal. Amás, la fonte señaló que tres coches bomba fueron destruyíos y neutralizáronse siete terroristes suicides qu'intentaron atentar contra instalaciones militares.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703221067781737-oriente-mediu-terrorismu-llucha/ |títulu=L'Exércitu siriu ablaya a más de 150 radicales nel este de Damascu |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
El 24 de marzu les tropes siries recuperaron el control de tola zona industrial nel este de Damascu. «Les unidaes de les nueses Fuercies Armaes en cooperación colos sos aliaos recuperaron el control sobre toles instalaciones y edificios de la zona industrial nel norte de Jobar, onde enantes s'atopaben los terroristes del Frente al Nusra», diz el comunicáu. Amás comunícase que los inxenieros yá empezaron a neutralizar los esplosivos dexaos.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703241067849076-oriente-mediu-llucha-antiterrorista-ffaa/ |títulu=Tropes siries recuperen el plenu control de la zona industrial nel este de Damascu |fechaaccesu=25 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
El 1 d'abril les SAA avancen dende'l norte de Duma prindando Rayhan y l'hospital Ibn Sina.
=== Qalamoon ===
Aprovechando les ofensives de les SAA nes periferies de Palmira, dellos grupos insurxentes llanzar contra Daesh pol control de les zones desérticas de Qalamoon, aparentemente con sofitu de Xordania.
Línea 970 ⟶ 927:
El 21 de marzu les SDF anuncien la llegada de dellos contingentes militares rusos.
El 22 de marzu anúnciase que «Esta mañana, dende les 8 de la mañana (06:00 GMT), l'artillería turco empezó a bombardear les aldegues fronterices de Afrin», indicó'l voceru de les YPG, Redur Xelil.<ref>{{
El 29 de marzu'l comandante de les YPG Sipan Hemo anunció que van coordinar con Rusia y EE.{{esd}}UU. pa poder llanzase a la conquista de Idlib una vegada terminen les operaciones en Raqqa.<ref>{{
=== Raqqa ===
El 22 de marzu anúnciase que Fuercies especiales estauxunidenses cortaron la principal ruta que coneuta la ciudá siria de Alepo con Al-Raqa. Siquier 100 soldaos estauxunidenses baxaron de los helicópteros y esplegar na zona pa estes operaciones. La sorpresiva ofensiva busca dos oxetivos: controlar la estratéxica ciudá d'A el-Tabqa y frenar la meyora del Exércitu siriu dende'l frente occidental escontra Al-Raqa.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticies/siria/336512/fuercies-especiales-eeuu-batalles-tao-islamico-al-raqa-alepo |títulu=Fuercies d'EEXX corten principal ruta ente Alepo y A el-Raqa - - HispanTV.com |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref>
El
=== Represa de Tabqa ===
{{AP|Segunda Batalla d'A los Tabqa|l1=Segunda Batalla d'A los Tabqa}}
El 22 de marzu Fuercies especiales d'EE.XX. realizaron en desembarque por aciu helicóteros a la rivera sur del Eufrates creando una cabeza de sablera, llanzando un ataque xuntu con fuercies franceses escontra la represa, tomando pal 24 de marzu cerca de la cuarta parte de la represa. Esto obligó a Estáu Islámicu a traer refuerzos dende'l norte. Les SDF anunciaron que la controlaríen nes próximes 72 hores. El 26 de marzu empezó la ofensiva pa recuperar l'aeropuertu de Taqba. La presa de Tabqa, la más grande de Siria, allugada nel ríu Éufrates a unos 40 kilómetros de la ciudá de Raqa, sufrió daños y permanez fora de serviciu tres fuertes combates ente los miembros de les Fuercies Democrátiques Siries y l'Estáu Islámicu.<ref>{{
=== Daraa ===
El 24 de marzu Ahrar al Sham anuncia la captura de Hawsh Hamad controlada por Estáu Islámicu.
== Bombardeos aliaos occidentales direutos contra Siria ==
=== Ataque químicu en Khan Sheykhoun y l'ataque d'EE.XX. a Siria (4 d'abril-7 d'abril) ===
{{AP|Ataque químicu de Jan Sheijun|l1=Ataque químicu de Jan Sheijun|Bombardéu de Shayrat}}El 4 d'abril se los rebeldes denuncien un ataque químicu na llocalidá de Khan Sheykhoun (Jan Sheijun), en primer instancia falar de 58 víctimes ente elles 11 neños, anque xubió col pasar de los díes, siendo inciertu los detalles y los culpables del ataque. La oposición hores dempués denunciaría l'usu de gas sarín, a pesar de delles incongruencies nes pruebes presentaes. Como represalia'l gobiernu d'EE.XX., la madrugada del vienres 7 d'abril los destructores estauxunidenses, USS Porter y USS Ross llanzaron 59 misiles de cruceru Tomahawk contra la base aérea Shayrat, que foi celebrada pola comunidá internacional.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-nbcnews-confirms-that-more-than-50-tomahawk-missiles|títulu=.@nbcnews confirms that more than 50 tomahawk missiles have just been fired by the US military into Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-syrian-state-tv-calls-us-strikes-an-act-of-aggression|títulu=Syrian state TV calls US strikes an act of "aggression". - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref>
El [[7 d'abril]] de [[2017]] [[Estaos Xuníos]] llanzó siquier 50 misiles de cruceru [[BGM-109 Tomahawk|Tomahawk]] contra la base aérea d'[[Ash Sha'irat]] na provincia siria de [[Homs]]. Les axencies [[Associated Press|AP]] y [[Agence France-Presse|AFP]] [[Archivu:USS Ross 2017 Shayrat strike 170407-N-FQ994-031.jpg|thumb|right|200px|El buque USS Ross disparando un misil Tomahawk contra la base aérea de Shayrat.]]informaron sobre'l llanzamientu de 60 y 70 misiles dende dos buques de guerra estauxunidenses. L'ataque produzse depués del [[ataque químicu de Jan Sheijun]] y pollo EE.XX. llanzó los sos misiles contra la instalación militar dende la que, según estimaciones de [[la Casa Blanca]], les fuercies del gobiernu de Bashar al-Assad llevaron a cabu l'ataque químicu. Por cuenta de ello'l presidente d'EE.XX., [[Donald Trump]], encamentó a toes a "les naciones civilizaes" a xunise a EE.XX. col fin de "terminar cola matanza y el derramamiento de sangre en Siria" y sorrayó que l'ataque respuende a un "vital interés de seguridá nacional" d'EE.XX. Los medios sirios calificaron l'ataque d'actu de "agresión" a pesar que nin la [[ONX]] nin la [[Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques]] ([[OPAQ]]) reportaron les resultaos de la so investigación sobre l'incidente y daqué que'l gobiernu siriu niega. Antes del ataque estauxunidense, el representante rusu ante la ONX, [[Vladímir Safronkov]], alvirtió que tenía "nicios direutos" alrodiu de la preparación d'una operación militar en Siria y sorrayó que "toles consecuencies van pesar sobre la conciencia de quien entamen proyeutos asina.<ref>[https://actualidá.rt.com/actualidá/235184-eeuu-misiles-cruceru-base-aerea-siria?utm_source=browser&utm_medium=aplication_chrome&utm_campaign=chrome «EE.XX. llanza siquier 50 misiles de cruceru contra una base aérea en Siria.» 7 d'abril de 2017.] RT. </ref><ref>[https://sputniknews.com/news/201704071052383876-syria-us-strike-loses/ «US Strike on Syrian Targets Caused 'Losses,' Military Source Says.» 7 d'abril de 2017.] Sputnik.</ref><ref>[https://news.usni.org/2017/04/06/breaking-o-s-destroyers-fire-dozens-tomahawks-syrian-airfield-retaliation-strike-chemical-attack «UPDATED: O.S. Destroyers Fire 59 Tomahawks on Syrian Airfield in Retaliation for Chemical Attack.» 6 d'abril de 2017.] USNI NEWS.</ref>
Línea 999 ⟶ 953:
Otres fontes de noticies informen sobre la destrucción de dellos [[BGM-109 Tomahawk|misiles Tomahawk]] estauxunidenses per parte de caces [[La so-35]] rusos, que fai que de los 59 misiles llanzaos solu 23 llegaron a impautar anque tamién s'argumenten fallos téunicos, anque esta última hipótesis ye improbable.<ref>[http://www.hispantv.com/noticies/rusia/338822/eeuu-ataque-siria-sujoi-rusos-baltar-misiles-tomahawk 'Sujoi rusos destruyeron 36 misiles que Trump llanzó contra Siria'] HispanTV - 16 d'abril de 2017</ref>Per otra parte tamién s'informa sobre la presencia de militares rusos en dicha base mientres se desenvolvía l'ataque estauxunidense.<ref>[http://diario.mx/Internacional/2017-04-06_0379y9d1/-reporten-presencia-de-rusos-en base siria-atacada-por-eu/ Reporten presencia de rusos en base siria atacada por EU] El Diariu - 6 d'abril de 2017</ref>
Como resultáu l'aviación siria perdió 9 aviones que s'atopaben n'arreglu, y estructures de radar, comedores y anexos na base, polo que dellos díes dempués la base pudo tar de nuevu en funcionamientu. Morriendo nel ataque'l Xeneral Shalal Khalif Ibrahim, comandante del segundu batallón del 136 reximientu, y 4 soldaos, el gobiernu denunció la muerte de dellos civiles de les zones cercanes a la base.<ref>{{
El ministru de defensa rusu declaró que solo 23 misiles dieron na base, siendo desconocíu'l paradoriu de los demás, amás de qu'alvirtieron al gobiernu siriu del ataque lo que dexó sacupar a los aviones operativos, y el personal de la base lo qu'amenorgó los daños.<ref>{{
=== Bombardéu de Damascu y Homs per Estaos Xuníos, Francia y Reinu Xuníu de 2018 ===
Línea 1009 ⟶ 963:
== Batalla por Taqba - Etapa tres l'ataque d'EE.XX. (8 d'abril- 6 de mayu) ==
{{AP|Segunda Batalla d'A los Tabqa|l1=Segunda Batalla d'A los Tabqa}}
Nesti periodu les fuercies de les SAA tuvieron que detenese nel frente de [[Hama]], a la mira de nuevos ataques per parte d'EE.XX., que caltenía los sos barcos nel mar mediterraneu. Les operaciones aérees de la coalición tamién se detuvieron pola respuesta rusa de detener cualquier cooperación cola aviación aliada. Pela so parte les SDF aprovechando la retirada de les SAA del área de Jirah, y cola ayuda de comandos EE.XX. tomaron el control de delles aldegues al norte de Tabqa, que tres de delles selmanes de llucha facer col control de la ciudá y la so represa, colo que cortaron el pasu de les SAA qu'esperaba siguir la rivera sur del Eufrates, y llegar a al Raqqa. Turquía trató per diversu medios evitar qu'EE.XX. coordinara coles SDF la meyora a Raqqa, y nel so llugar utilizara a les FSA, p'asina menguar el poder de les YPG, estos intentos pasaron dende amenaces de fin de la cooperación hasta bombardeos en diverses zones de la frontera siria, lo cual obligó a los EE.XX. a mover parte de les sos fuercies regulares a la frontera siria colo que disuadió a los turcos de tratar de debilitar a les SDF. Gracies al ataque d'EE.XX. a Siria los rebeldes llograron pervalible tiempu pa entamar les sos defenses casi pulverizaes el mes anterior. Atrincherándose en Ziliquiat al sur de Latamina, el so últimu baluarte en Hama, que taba siendo asediado dende tolos lladrales, tando cerca de cayer pola ofensiva oficialista.
El 8 d'abril militantes de Daesh intentaron romper la llinia de frente ente la ciudá de Tabqa y la presa del Éufrates mientres dos díes.<ref>{{
El 9 d'abril los insurxentes realicen lentes meyores en Daraa utilizando ataques suicides nel distritu de Manshia. Les SAA pel so llau enfrentar a Deash nel desiertu central de Homs tomando'l monte de Shaer. Les SDF anunciaron haber repelido el contrataque de Daesh y tomar l'aldega de Abbad.<ref>{{
El 10 d'abril les SAA llograron realizar delles meyores y contraataques, aprovechando la reunudación de les operaciones aérees, recuperando Mardees nel frente de Hama, los montes d'A los Taj y Mazbad nel norte de Palmira. Pela so parte les SDF anunciaron la captura de Ayid Qabîr nel sur de Tabqa.<ref>{{
El 11 d'abril les SAA tomaron Tel Shuwehneh al norte de Alepo, l'aldega de Khirbet Anden al suroeste de Tamoura nel campu norte de Alepo. Nel sector de Palmira les SAA siguen avanzando escontra'l sur siguiendo la carretera 90, tomando Qasr al-Halabat, Syriatel y Jabal Aftar.<ref>{{
El 16 d'abril tres la llegada de refuerzos les SAA y el sofitu de la RuAF entamaron una gran ofensiva rompiendo pal mediudía les defenses rebalbes nel frente occidental tomando Souran y na tarde Tell Bizam y A el-Maktab recuperando toles posiciones perdíes na segunda batalla de Hama. Mientres los rebeldes llanzaron bombardeos empobinaos al aeropuertu de Hama. Según informa la páxina Web Al-Masdar News, los cazabombarderos rusos llanzaron fuertes ataques contra oxetivos terroristes en delles ciudaes de la provincia de Hama, nel oeste de Siria, provocando la muerte d'un númberu ensin especificar d'elementos contrarios.
El 18 d'abril les SAA facer col control del banzáu de Abu Quilla en Homs central al norte del aeropuertu T4, emburriando a Daesh escontra'l norte, llanzando delles ofensives en diversos puntos de la bolsa de Idlib, nel norte en Sheik Aquil, Rashdin al este de Alepo y los montes de Shwehna al sur, mientres continua un intensu bombardéu de la RuAF.<ref>{{
El 19 d'abril les SDF siguen la so meyora en Tabqa tomando l'aldega d'a los Hittash al sur de la ciudá, mientres siguen averándose a Raqqa dende'l norte tomando BirJarba, Jarwa, Hatash, entrando asina nel valle de Jalab.<ref>{{
El 20 d'abril los rebeldes llancen un ataque contra'l distritu al Manshiyaa en Daraa, anunciando la so captura.<ref>{{
El 21 d'abril Daesh llanza un ataque contra Deir ezZor tomando'l monte Hrabresh. El gobiernu siriu anuncia les negociaciones con Rusia por armamentu y bateríes de defensa antiaérea, por contratos d'estraición de gas y petroleu, según la presidencia más de la metá de les defenses fueron destruyíes na guerra.<ref>{{
El 22 d'abril les SDF siguen col so intentu de formar un cercu nel norte de Raqqa tomando los poblaos d'A el-Hazimah y Mazra'at Tishrin.<ref>{{
El 23 d'abril les SAA tres 62 díes d'ofensiva entren en Qabun.<ref>{{
El 24 d'abril les SAA lideraos polos ISIS Hunters tomaron les llombes 969,7,1108,1132 y 1062 cerca de los campos ash Shaer al este de Homs.<ref>{{
=== Ataque Turcu a los curdos ===
El 25 d'abril les fuercies aérees turques anuncien una campaña de bombardéu a los curdos en Siria ya Iraq, a los dos de la mañana ataquen de manera simultánea los cuarteles curdos nel pobláu de Derik nel noroeste de Siria y Sinjar n'Iraq, la parte curda confirmó l'ataque y la muerte de siquier 20 persones, 18 mancaos y 3 en situación crítica.<ref>{{
El 26 d'abril repórtense meyores del exércitu turcu nes aldegues de Furfik, Firik, Marana'as y Ferferik nel norte de Afrín, col usu d'artillería y tanques.<ref>{{
El 27 d'abril continua l'ataque de l'artillería turco na rexón de Afrín, atancando Mullah Khalil y Çeqela Jorin, según partes de la frontera siria<ref>{{
El 28 d'abril les SAA prindó la mezquita de Hedaya y l'estación llétrica mientres avanza amodo en Qabun, amás del pasu de Durrat na frontera con El Líbanu.<ref>{{
El 29 d'abril Daesh llanzó un ataque sorpresa al sector de Kashnaser morriendo 30 soldaos de les SAA y 30 atacatantes de Daesh.<ref>{{
El 30 d'abril les SAA avancen nel este de Homs tomando Tell Al-Alam, Tadmuriyah, Jibab Hamad, Rajm al-Qasr, Rajm al-Ali, Rajm al-Mudraju y delles llombes y granxes al nordeste de la planta Ebla.<ref>{{
El 1 de mayu les SDF anuncien el control de toles zones urbanes de los barrios antiguos de Tabqa, quedando dos distritos y la represa, amás anuncien la entrada de tropes ruses en Afrin pa defender la zona de Turquía.<ref>{{
El 2 de mayu'l grupu rebalbu Maghawir Al-Thawra anuncia la captura de Tarwaziyat Al-Waer, Sariyat Al-Waer, Jabal Ghurab, Badiyah Al-Sawab nel desiertu siriu de Daesh.<ref>{{
El 3 de mayu la delegación rebalba anuncia que nun va participar na ronda de negociaciones de Astaná.<ref>{{
El 4 de
El 5 de mayu'l Comandu estauxunidense almite que los sos ataques aéreos en marzu destruyeron parte d'una mezquita en Idlib.<ref name="dc2c98a9">{{
- Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref>
El 6 de mayu les SAA lliberen Talat Al-Sheyhat y Tel Rajam, les llombes de Shiha y Rajm al-A'ali mientres avancen nel monte de Shumariyah al oeste de Homs.<ref>{{
== La batalla por Maskanah y Qabun (6 de mayu presente) ==
{{AP|Rotura de la Oposición Siria 2017|l1=Rotura de la Oposición Siria 2017|Asediu de Deir ez-Zor}}
El 7 de mayu les FSA llancen un ataque n'[[As-Suwayda|as Swayda]] nel desiertu occidental col sofitu de Xordania y EE.UU: tomando delles posiciones del gobiernu controlando tola área de Tall Saad, el grupu Maghaweir Al Thowra establecieron un pasu fronterizu na área de Waleed, Iraq.<ref>{{
Tres dellos meses de tregua, impulsaos pola [[Segunda Batalla de Hama|segunda batalla de Hama]], los grupos opositores alliniar a Hai'at Tahrir al-Sham y Faylaq al-Rahman, qu'encabezaron la ofensiva contra'l gobiernu en tolos frentes. En Gouta la ofensiva llanzar dende Jobar, anque los dos primeros díes supunxeron una meyora rebalba fueron refugaos y corralaes. Al perder l'oxetivu común les distintes faiciones entraron en conflictu que pasó de acusiones d'ataques a llucha frontera mientres casi un mes. El 28 d'abril los rebeldes de Guta oriental enfrentar ente sigo Jaysh al Islam atacó a Hai'at Tahrir al-Sham y Faylaq al-Rahman, nes llocalidaes de Irbin, Kafr Batna, Madyara y al-Ash'ari, Ahrar al Sham anunció la so intervención nos enfrentamientos perdiendo tres miembro pidiendo'l fin de la llucha.<ref name="09b6be43" /> El 19 de mayu tres dellos díes de escaramuzas y acusaciones la llucha ente rebeldes reiniciar en Gouta, ente Faylaq al-Rahman, Hai'at Tahrir al-Sham y Jaish al Islam na llocalidá de Hawsh al-Ashari.<ref>{{
El 9 de mayu les fuercies ruses na base de Hmeimim realicen una parada militar pel día de la victoria.<ref>{{
El 10 de mayu realiza la novena deportación d'a los Waer d'alredor de 2000 persones, na cual habíen soldaos rusos xixilando'l procesu.<ref>{{
El 11 de mayu les SAA tomen Rams Hamida en Homs.<ref>{{
El 14 de mayu repórtense enfrentamientos ente grupos rebalbos en Jarabulus, l'exércitu turcu tuvo qu'intervenir.<ref>{{
El 17 de mayu Estáu Islámicu llanza un ataque sorpresa en Hama prindando momentáneamente la carretera que va a Alepo na área de Aqrab, dexando 34 muertos y 120 mancaos.<ref>{{
El 27 de mayu les SAA llancen un ataque al sureste de Gouta, tomando delles posiciones en Beit Nayem.<ref>{{
El 31 de mayu les SAA tomaron l'aldega de Barguoti nel oeste de Homs.<ref>{{
El 1 de xunu un convói de refuxaos salió de Fua y Kafraya en direición a Alepo.<ref>{{
El 5 de xunu les SAA avancen al oeste de Salamiyah nel desiertu de Homs, siguiendo l'oleoductu.<ref>{{
El 19 de mayu'l grupu final de rebeldes sale del barriu d'a los Waer escontra Idlib y Jarabulus, declarándose oficialmente llibre al barriu a otru día.<ref>{{
El 20 de mayu dan protestes n'a los Bab pola destrucción de viviendes per parte del exércitu turcu p'ampliar la base de la llomba de Sheik Aqil, 300 policías de les FSA entrenaos per Turquía fueron multaos por faltar al trabayu, ente que 80 fueron despidíos por actividaes illegales.<ref>{{
El 8 de xunu 25 milicianos de los rebeldes apóyados per Turquía apurrir al sur de Tadif.<ref>{{
El 15 de xunu terminó la llimpieza d'escombros del distritu industrial d'a los Ramousah al sur de Alepo, delles tiendes y negocios reabrieron.<ref>{{
El 16 de xunu al Safwa atacó'l frente occidental de Alepo.<ref>{{
El 18 de xunu Irán (IRGC) confirma'l llanzamientu de 6 misiles balísticos Zulfiqar de 700km de rangu a posiciones d'estáu islámicu na gobernación de Deir ezZor.<ref>{{
=== Meyora de les SDF escontra al Raqqa ===
El 11 de mayu lliberen la villa de Kirban Khan, el Rafi, al Ansar al norte de Raqqa.<ref>{{
El 13 de mayu conquisten la fábrica d'algodón a 4 km de Raqqa, y les villes d'a el-Atshana (al-Shahna), al-Malali y Tal Mahlas .<ref>{{
El 15 de mayu controlen la villa de Abdalah al Khalil y les 12 granxes circundantes lliberando 47 kilómetros cuadraos y la vila de la Khubra.<ref>{{
El 16 de mayu les SDF lliberen les villes de Abu Qira, al-Jiff, Arish y Baran.<ref>{{
El 17 de mayu avancen al oeste tomando Badr y nel este tomando Ghannam, Andalous y Maslum.<ref>{{
El 19 de mayu prinden Thoul Nayel, Hamrat Buwaytiyah, Al-Qadisiyah y Muddar a 5km nel noroeste de Raqqa.<ref>{{
El 22 de mayu tomen Salabihya nel oeste.<ref>{{
El 23 de mayu les SDF anuncien la captura de Bir Hammad y al Yamamah al oeste de Raqqa.<ref>{{
El 24 de mayu tres 3 díes d'ofensiva les SDF lliberen Hamra Nasir y Hamrat al Balasim al este y al Furqon al oeste.<ref>{{
El 25 de mayu les SDF llogren llegar al banzáu Baath camudándo-y el nome a Azadi.<ref>{{
El 29 de mayu les SDF avancen al sur de Tabqa tomando Bir Akhu Hadlah, Bir Hajj al-Mufazi, Bir al-David.<ref>{{
El 30 de mayu ante la meyora de les SAA llanzar a captura'l sur de Tabqa pa cortar el pasu a Raqqa prindando al Hawrah.<ref>{{
El 3 de xunu tres dellos díes de llucha les SDF lliberen el pobláu de Mansoura al oeste de Raqqa.<ref>{{
El 4 de xunu les SDF anuncien la captura total de la presa de Baath, l'aldega de Hunaydah.<ref>{{
El 5 de mayu les SDF completen el cercu nel oeste tando yá a 3 km de la entrada occidental de la ciudá, príndase Khatoniya y Hawy Hawa . Les SDF anuncien la próxima ofensiva pela ciudá.<ref>{{
=== Segunda campaña pol desiertu Siriu (7 de mayu al 13 de xunetu) ===
{{AP|Segunda campaña del Desiertu siriu|l1=Segunda campaña del Desiertu siriu}}Primeramente empezó a lo llargo de la carretera que xune [[Damascu]] cola frontera iraquina. El so primer oxetivu yera prindar la carretera y el pasu fronterizu d'a el-Tanf, asegurando'l campu de Damascu d'un potencial ataque rebalbu. Más tarde, otros frentes tuvieron abiertos como parte de la operación mientres el desiertu, según la operación "'''L'Amanecer'''" contra Estáu islámicu coles mires de reabrir la carrertera Damascu-Palmira y preparar la ofensiva escontra [[Deir ez-Zor (ciudá)|Deir ez-Zor]].
El 22 de xunu les SAA prinden Wadi Al-Lawayzah cerca de la frontera iraquina al occidente d'A el-Bukamal / Deir Ez-Zor.<ref>{{
El 23 de xunu les SAA siguen la so meyora lliberando Wadi Al-Waer, el banzáu d'A el-Waer, Ard Al-Washash y Wadi Alluwayzi, llegando a 12 km de la estación de bombéu T2.<ref>{{
El 26 de xunu les SAA controlen Bir Dulaiyat al sureste de Palmira llegando al área de la base T2.<ref>{{
El 27 de xunu les SAA lliberen Bir Al-Jafeef y Bir Al-Buwaydah al sureste de Palmira.<ref>{{
=== La batalla por Masakanah (Operación Nube del Norte) 8 de mayu - 4 de xunu ===
{{AP|La batalla por Masakanah|l1=La batalla por Masakanah}}El 8 de mayu les SAA anuncien la movilización de les [[Fuercies Tigre (Siria)|Fuercies Tigre]] al norte de la [[gobernación de Alepo]], pa reiniciar la operación en direición a Tabqa y Raqqa. Les SAA realicen bombardeos nes villes onde fueron deteníes antes de la batalla de Hama. El 10 de mayu prinden Al Mahdoum al oeste de la base de Jirah.<ref>{{
La meyora oficialista foi constante pero lentu hasta'l 23 de mayu tomando la fábrica d'azucre en Tal al Hamra, les defenses de Daesh colapsen replegando tol frente escontra Maskana.<ref>{{
El 1 de xunu les SAA empiecen a cerrar el cercu dende'l sur de la ciudá tomando los cilos y les villes al sur. A otru día les defenses d'Estáu islámicu del suroeste de Maskanah colapsen, Daesh llanzar en retirada escontra Ithriya y Khanaser. Les tropes restantes de EI nel este replegar en Maskana, pela tarde y nueche les SAA sitien per completu la ciudá.<ref>{{
=== Campaña de Damascu ===
{{AP|Batalla del este de Guta|l1=Batalla del este de Guta}}
==== La Batalla por Qaboun, Tishreen y Barzeh ====
Tres delles selmanes de sitiu, el 7 de mayu les SAA llogren romper les defenses rebalbes dende'l frente oriental de la bolsa, avanzando escontra l'oeste nun intentu de partir la bolsa en dos, lo que provocó que los rebeldes en Barze al trate abarganaos decidieren rindir el barriu. En Qaboun los rebeldes en primer instancia negar a rindise, pero al entrar les SAA dende'l frente occidental munchos depunxeron les armes, ente qu'otros trataron de llanzar un ataque final desesperáu al sur de la bolsa pa escapar a Jobar, rindiéndose definitivamente'l 12 de mayu. El 15 de mayu'l gobiernu proclamó la lliberación de los barrios tres la salida del últimu grupu d'insurxentes en direición a Idlib.<ref name=":3">{{
==== La Batalla pol distritu de Jobar y el valle de Ain Terma ====
El 20 de xunu les SAA llancen un ataque dende tres direiciones, siendo repelidos al atapecer.<ref>{{
=== Batalla de Daraa y el frente sur ===
El 3 de xunu tres dellos díes de tregua les FSA llancen un asaltu contra'l sur de Daraa, obligando a una retirada de les SAA n'a los Manshiyah.<ref>{{
El 4 de xunu produz un intensu fueu d'artillería ente dambos bandos.<ref>{{
El 6 de xunu'l mandu de les FSA piden a los grupos del frete sur un ataque xeneral en Daraa.<ref>{{
El 10 de xunu les SAA llancen un ataque a la zona oriental de la ciudá.<ref>{{
El 22 de xunu les rebeldes llancen un atque contra posiciones de la cuarta división acorazada.<ref>{{
El 25 de xunu los rebeldes ataquen la ciudá de Baath.<ref>{{
== Quinta fase de la Operación Roxura del Éufrates 6 de xunu presente ==
=== La Batalla d'a los Raqqa ===
{{AP|Batalla d'A los Raqa (2017)|l1=Batalla d'A los Raqa (2017)}}El 5 d'agostu los combatientes de la quinta brigada del Exércitu pudieron entrar na ciudá d'A el-Sujna, les fuercies siries abarganaron a la citada urbe dende delles exes distintes, d'oeste, suroeste, sur y sureste. L'Exércitu siriu llogró algamar la exa occidental tres la recuperación del estratéxicu monte de Yabal Tantour. Ye probable que l'Exércitu siriu abandone la exa oriental de la ciudá p'afalar d'esa manera a los terroristes de EllL a retirase de la zona, en llugar d'atrincherase pa un llargu asediu. Mientres los enfrentamientos les fuercies siries amás acabaron cola vida del altu comandante Muawiya al-Hadirmi al-Zabarjandi, quien foi 'emir' de EllL n'A el-Sujna dende mayu de 2015, cuando los terroristes apoderar d'esa urbe.<ref>{{
El 22 d'agostu retomóse la conexón terrestre ente la capital y dalgunes de la llocalidaes siries. Ye'l casu de Qamishli, nel nordeste del país. Pa los residentes, yera impensable va unos meses viaxar a Damascu una y bones les carreteres taben cortaes dende l'entamu del conflictu.<ref>{{
El 24 d'
== Batalla por Deir ez-Zor ==
{{AP|Campaña del este de Siria|l1=Campaña del este de Siria|Lliberación de Deir ez-Zor|Ofensiva de Abu Kamal (2017)|Batalla de Deir ez-Zor (setiembre–payares 2017)}}
Na operación participen los soldaos del xeneral Hasan y les unidaes del Exércitu republicanu, encabezaes pol xeneral Zahredine. El Ministeriu de Defensa de Rusia informó que l'aviación rusa y la fragata Almirante Essen efectuaron un bombardéu que destruyó les posiciones de los terroristes de Daesh cerca de Deir Ezzor. Les tropes siries aprovecharon l'impautu d'esti ataque y rompieron l'asediu que los yihadistes calteníen sobre la llocalidá. La rexón de Deir Ezzor ye l'últimu baluarte siriu de Daesh, que lleva más de trés años asediando la capital de la gobernación. <ref>{{
Ígor Konashénkov, voceru del Ministeriu rusu, señaló'l 4 d'ochobre que los ésitos del Exércitu siriu y la Fuercia Aérea rusa na llucha contra los estremistes nel país árabe contravienen a los planes del mandu militar estauxunidense.<blockquote>Los mentaos ataques tienen una sola cosa de mancomún: toos vienen de una zona de 50 kilómetros alredor de la llocalidá de At Tanf, na frontera siriu-xordana. La mesma onde ta esplegada la misión militar d'EE.XX. y onde los estauxunidenses nun dexen averase nin a una distancia de cañonazu a les fuercies siries qu'escuerren a los estremistes</blockquote>
=== Contraataque d'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante ===
Según el Ministeriu de Defensa rusu, la madrugada del 28 de setiembre unos 300 militantes del EI moviéronse tresportaos en decenes de vehículos touterrén hasta la ciudá d'A los Kariatein, na provincia de Homs, evitando los puestos secretos de control les fuercies siries "non por simple suerte". Esti grupu "cuntaba con coordinaes precises que pueden llograse solo con ayuda d'Intelixencia aérea. Unos datos, que al ser procesaos por especialistes, son apurríos pa realizar operativos de sabotaxe". Daesh trató de conquistar les zones altes d'A los Kariatein y esi mesmu día, l'Estáu Islámicu llanzó una serie d'ataques coordinaos contra otros puestos de les fuercies siries allugaos a lo llargo de la ruta Palmira - Deir ez Zor, utilizada p'abastecer a les fuercies siries nel valle del Éufrates. L'organismu militar rusu alvirtió a EE.XX. de que si consideren como casualidaes los últimos ataques del Estáu Islámicu, la Fuercia Aérea rusa ye capaz d'esaniciar toes estes "casualidaes" na zona sol so control.<ref>{{
=== Lliberación de la ciudá ===
Les autoridaes siries proclamaron el 3 de payares la lliberación total de la ciudá tres la eliminación d'un gran númberu d'estremistes. La televisión oficial informó que los soldaos destruyeron armes y retiráu mines y esplosivos pertenecientes a los yihadistes. Magar esta victoria del exércitu siriu, el Dáesh inda sigue tando presente en zones del sur y l'este de la provincia de Deir al Zur, que tuvo controlada pol grupu Estáu Islámicu dende xunetu de 2014.<ref>{{
= Ofensives del Exércitu Siriu, destrucción de les bolses rebalbes y la cayida de Afrín (xineru 2018 - presente) =
Línea 1200 ⟶ 1153:
{{AP|Segunda campaña del noroeste de Siria|l1=Segunda campaña del noroeste de Siria}}Tres la derrota d'Estáu Islámicu, les SAA movilizaron el so personal incluyíes forzar Tigre según milicianos escontra'l sur de Idlib, pa llanzar una gran ofensiva contra Abu ad Duhur y el so aeródromu en control de milicies islamistes. Xenerando un frente d'ataque de 20 km d'anchu, mientres se llanzaben ataques dende l'occidente de Kashnaser, Tres una lenta meyora los primeros díes, les defenses rebalbes colapsaron pal 8 de xineru batiéndose en retirada total hasta'l 10 de xineru entamando una contraofensiva xuntu con ataques suicides y llixeres meyores en dellos puntos, pela redolada del aeropuertu y el sur de la ciudá de Abu ad Duhur. La contraofensiva foi despezada pela tarde del día siguiente. Mientas delles faiciones retirar escontra Idlib ante l'eminente cercu.
El 23 de xineru les SAA prinden Khafiyah y Khafa al occidente de Abu al Duhur, abarganando la ciudá.<ref>{{
El 24 de xineru les HTS anuncien l'ingresu de tropes turques pa revisar el frente.<ref>{{
El 29 de xineru les SAA lliberaron la ciudá de Abu Al-Duhur de Hayat Tahrir Al-Sham, l'Exércitu volvió a entamar la so ofensiva alredor de Abu Al-Duhur aprosimao a les 22:00, hora llocal, y consiguió cutir les defenses rebalbes en Tal Al-Izzo dempués d'una curtia batalla y allanó el camín pa imponer el control sobre'l distritu occidental, terminando cola lliberación de la ciudá.<ref>{{
==== Ofensiva por Guta Oriental (18 de febreru - 14 d'abril (1 mes, 3 selmanes y 6 díes)) ====
Línea 1211 ⟶ 1164:
Tres la conquista de [[Guta (Siria)|Guta]] Occidental y Abu ad Duhur, les fuercies de choque del exércitu siriu movilizar escontra Guta Oriental, incluyíes tolos batallones d'asaltu de forzar Tigre y la cuarta guardia republicana, tres dellos díes d'intensu bombardéu, el 25 de febreru llanzaron un asaltu nel frente oriental abarganando An Nasabiyah.
Guta pal el 24 de febreru atopábase controlada nel so parte oriental y norte por Jaysh Al Islam, una formación islamista sofitada por Arabia Saudita que busca reemplazar al Gobiernu secular por unu islámicu sunii (Jaysh Al Islam ye acusáu de ser sectariu ya igualmente repulsivo na so retórica, táctiques y oxetivos qu'el EI. Arreyar n'execuciones públiques y el so fundador, el fináu Zahran Alloush, fixo un llamamientu públicu abogando por un llimpieza étnica contra les minoríes relixoses de Damascu), el sur atópase controláu por Faylaq Al Rahman, aliáu de Hayet Tahrir Al Sham (HTS), últimu nome de la filial d'A los Qaeda en Siria. HTS tamién tien una pequeña presencia en Guta Oriental, al igual que Ahar Al Sham y Nour Al Din Al Zenki, que solíen recibir armes estauxunidenses.<ref>{{
El 11 de marzu, les SAA arrodiaron Douma, dempués d'avanzar dende Mesaraba a Mudeira, pudiendo xunise al frente que venía dende Harasta, mientres delles unidaes fueron movilizaes p'asaltar Mesraba dende Beit Sawa.<ref>{{
Pal 25 de marzu más de 108.000 persones abandonaron Guta Oriental desque se declaró la tregua humanitaria a finales de febreru, según el Centru rusu pa la reconciliación. Taben habilitaos dos corredores pa la evacuación. Mientres, l'Exércitu recuperó'l control de Ain Tarma y Jarasta.<ref>{{
El 31 de marzu'l Mandu Xeneral del Exércitu y les Fuercies Armaes informaron que toles ciudaes y llocalidaes de Guta Oriental pasaron al control del Exércitu siriu, desbloquiando tamién, per primer vegada en siete años, l'autovía que comunica la capital col centru del país. Dempués de que siquier 6.000 insurxentes y les sos families abandonaren la zona.<ref>{{
El 6 d'abril les SAA asaltaron la ciudá de Duma, l'últimu feudu insurxente, dempués de que llanzaron dellos ataques con misiles contra Damascu. Los aviones de combate de Siria, sofitaos pola aviación rusa, volvieron a entamar los ataques aéreos. Les meyores del Exércitu siriu produciéronse un día dempués de la violación del alcuerdu d'evacuación de Duma, controlada por Yeish Al Islam, por cuenta de les diferencies ente los sos cabezaleros, esta fregadura producióse dempués del cambéu del xefe negociador Abo Ammar Dalwan (xefe de la oficina política) por Abo Qusay ad-Deirani (asistente de la oficina política de la faición insurxente).<ref>{{
El 7 d'abril tres un intensu bombardéu y un ataque dende diversos frentes rompieron les primeres llinies de defensa nel frente occidental encabezaos por forzar Tigre y les milicies palestines, ente que la Guardia Republicana avanzaba dende ar Rayahn, entrando a la ciudá pela nueche, amenorgando la so área de control a 19 kilómetros cuadraos.<ref>{{
El 13 d'abril armes químiques fueron llanzaes a la ciudá de Guta col fin d'esvalixar a los últimos grupos insurxentes de la zona. Magar el presidente al-Asad a negáu que foi'l so gobiernu quien ordenó l'ataque ye daqué claro que depués del incidente les sos fuercies armaes llograron disuadir los ataques del Isis na rexón. Los ataques con armes químiques dexaron un total de 59 muertos de los cualos 27 fueron civiles sirios.
El 16 d'abril el Comandu Xeneral de les Fuercies Armaes de Siria proclamó oficialmente la lliberación de Duma y toa Guta Oriental. Les unidaes d'inxeniería empezaron a buscar y desactivar les mines y artefactos esplosivos instalaos polos terroristes en Duma. El Comandu Xeneral de les Fuercies Armaes del país árabe sorrayó que "nun va dexar de lluchar contra'l terrorismu y de desarraigarlo onde seya que s'atope nel territoriu siriu, inclusive si dalgunos países intenten protexelo".<ref>{{
==== Ofensiva por Qalamoon Oriental ====
A principios d'abril, Rusia y Siria dieron un ultimátum a los milicianos armaos asitiaos nel este d'A el-Qalamun por qu'abandonaren la zona. Tres la derrota la derrota rebalba en Guta les SAA llanzaron una ofensiva contra Dumayr y Ruhayba, en fracasando les negociaciones de reconciliación, obligando a los rebeldes a rindise y apurrir les ciudaes pal 17 d'abril empezando'l treslláu de los rebeldes del grupu Maghawir Al-Sahra, a Idlib. Pal 20 d'abril forzar Tigre avanzaron ensin contratiempos nos montes de Jabal Batra y Jabal Afail onde s'escondieron los insurxentes que se negaron a rindise, aprovechándose de los sos sistemes de covarones, siendo hostigados con granaes y fueu d'artillería, pa obligalos a salir.
El 21 d'abril los insurxentes empezaron a sacupar les ciudaes de Rohaiba, Yairud y Nasiria, esperábase la salida d'unos 3200 combatientes y los sos familiares abandonen, dirixir a la ciudá de Yarbulus y a Idlib. L'Exércitu siriu incuató siquier quince tanques de combate.<ref>{{
El 24 d'abril declárase oficialmente la lliberación de Qalamoon.
==== Ofensiva pola bolsa de Rastán ====
La bolsa de Rastán nel norte de Homs y sur de Hama, pa mediaos d'abril ye la última bolsa so control rebalbu, delles llocalidaes noroccidentales de la bolsa aceptaron l'alcuerdu de reconciliación, pero cola negativa de los insurxentes hai rindir se anunció la futura operación contra la bolsa, que soporta un intensu bombardéu y operaciones terrestres dende'l sur.
El 28 d'abril los insurxentes sufrieron grandes perdes productu d'un intensu bombardéu en Hirbnafsah y Zara, morriendo siquier 15 militantes y decenes de mancaos.<ref>{{
El 9 de mayu continua la evacuación de los insurxentes, l'operativu ye dirixíu pol comandante de Forzar Tigre del Exércitu Siriu Xeneral Suheil Al-Hassan, los rebeldes del pandu d'a los Rastan apurrieron les sos armes pesaes y atópense a la espera del so treslláu a Jarabulus, ente que los rebeldes del norte de Homs refugaron l'alcuerdu y atópense a la espera de la ofensiva de les SAA.<ref>{{
El 13 de mayu 100 autobuses entraron nel norte de la bolsa, saliendo 32 pela mañana.<ref>{{
El 14 de mayu decenes d'autobuses entraron a les llocalidaes del campu norte de Homs y sur de Hama al traviés del corredor de Samalil.<ref>{{
El 15 de mayu les SAA anuncien la recuperación de 14 poblaos en Rastan tres la retirada de los insurxentes lliberando 230 kilómetros cuadraos, Qantra, Dalak, Quneitrat, Taloul Hamr, Daminah, Abu Hammam, Deir Foul, Khirbat Marar, Asaleh, Zafaraneh, Hawsh Hajjo, Ayn Hussein y Bregheth.<ref>{{
=== Campañes contra Estáu Islámicu ===
Línea 1254 ⟶ 1207:
Tres el cese al fueu previo a la rindición de Duma, les SAA treslladaron el gruesu de la fuercies de choque al sur de Damascu, según milicianos palestinos, p'asaltar les posiciones d'Estáu Islámicu y les HTS, ofensiva retrasada pol ataque a Siria per parte de la coalición, en primer instancia llegar a un alcuerdu pa la salida de milicianos de les HTS lo que foi aprovecháu por Estáu Islámicu, pa tomar les posiciones dexaes. Una segunda ronda llogró un alcuerdu ente'l gobiernu y Estáu Islámicu pa la so salida a Deir ez Zor, siendo esta refugada per una parte de los milicianos, colo qu'el 19 d'abril empezó la ofensiva terrestre dende tolos frentes, colapsando les defenses esteriores, dexando l'ingresu de les SAA en Yarmuk dempués de trés años de control del EI.
El 20 d'abril l'Exércitu siriu recuperaron el control de la llocalidá estratéxica d'A el-Zin, cortando asina una ruta vital que coneuta les llocalidaes clave de Hayar al-Aswad y Yalda.<ref>{{
El 25 d'abril tres el colapsu de la primer llinia defensiva'l defensores replegar a Hayar al Aswad, onde l'exércitu caltien un bombardéu constante con artillería pesao pa destruyir l'entrevesgáu sistemes de túneles, trincheres y posiciones fortificaes. Les HtS presentes nel campu de Yarmuk, condicionaron la derrota d'Estáu islámco como requisitu pa la so rindición.
El 28 d'abril depués de 10 díes d'ofensiva les defenses nel frente occidental d'Estáu Islámicu colapsen obligando a una retirada total, perdiendo'l control d'un terciu del so territoriu, con esto les SAA y les milicies palestines recuperaron el control total del distritu d'a los Qadam, colo cual l'exércitu llanzó un ataque total dende toles direiciones escontra'l distritu d'a el-Hajar al-Aswad.<ref>{{
El 3 de mayu tres 14 díes d'ofensiva les fuercies palestines y les SAA partieron la bolsa en dos, depués d'un intensu combate y bombardéu continuu les llinies defensives colapsaron, obligando a los defensores a fuxir al centru d'a los Hajar al Aswad, pa enfrentar la resistencia final, ente que los demás combatientes de Daesh, abelugar en Yarmuk. Esta meyora diose gracies a la rindición de les HTS en Yarmuk, dexando l'asaltu dende toles direiciones.
El 9 de mayu les milicies palestines y l'exércitu siriu destruyeron les defenses del norte de Hajar al Aswad na cai 30, faciéndose col control del estadiu Palestina, y les piscines Bassil, entrando nel campu de Yarmuk per primer vegada dende 2012.<ref>{{
El 10 de mayu les SAA tomaron el control total de los distritos de Yalda, Babila y Beit Sahm, en tomando'l control del frente con Estáu Islámicu.<ref>{{
El 13 de mayu mientres la mañana les SAA empobinaes pola 42 brigada de la Guardia Republicana asaltó'l frente de la cai 30 tomando la escuela Assad bin Furat,<ref>{{
El 18 de mayu Daesh llanzó un desesparado contraataque sobre les árees recién prindaes poles SAA en Hajar Al-Aswad, teniendo unes llixeres meyores nes primeres hores siendo entartallada a la fin del día nun asaltu de les SAA lideraes pola 42 brigada de la Cuarta división Mecanizada y la 105 brigada de la Guardia Republicana.<ref>{{
El 19 de mayu les SAA algamaron el frente de la cai Arooba y la mezquita Wassim, colo que s'atopen a 100 metros d'abarganar Hawar al Aswad, partiendo a les fuercies de Daesh en dos. Mientres s'anovó la meyora en Tadamon recuperando delles edificaciones.<ref>{{
Hasta'l 29 de mayu cerca de 800 persones, fueron atendíos pa normalizar la so condición xurídica en Babila, incluyendo un númberu de militantes que s'apurrieron a sigo mesmos y les sos armes a les autoridaes competentes y comprometiéronse a nun llevar a cobo a nengún trabayu qu'afecta a la seguridá de la patria y del ciudadanu.<ref>{{
==== Ofensiva pol desiertu de Deir ezZor ====
El 10 de mayu les SAA encabezaos pola quinta lexón, despedazaron les defenses orientales d'Estáu Islámicu avanzáu más de 60 kilómetros dende al Mayadin, buscando cortar la bolsa en dos.<ref>{{
El 25 de mayu Estáu Islámicu llanzó un ataque en Badiya al Sham a 40 km al oeste d'a los Mayadeen, siendo deteníos tres delles hores de llucha.<ref>{{
El 1 de xunu anuncia la movilización de refuerzos, principalmente milicianos sofitaos per Irán, pa llimpiar el desiertu siriu (Badiya al Sham), dempués d'un alcuerdu con Israel pa mover toles fuercies iranines llueñe de los altos del Golán.<ref>{{
El 7 de xunu les tropes de choque de la novena división lideraes pol coronel Nizar Fandi fueron esplegaes en Deir ezZor, pal asaltu a Badiya al Sham.<ref>{{
==== Ofensiva por Daraa ====
Col fin de la batalla pel sur de Damascu, l'exércitu siriu empezó la movilización pa la ofensiva contra la última bolsa rebalba en Siria central, pa recuperar el control de les fronteres con Xordania y los altos del Golán. El 25 de
L'exércitu movilizó al gruesu de les fuercies de choque, pa garantizar una ofensiva rescamplu.
Línea 1310 ⟶ 1263:
** Al-Ba'ath Battalions
La ofensiva ta entamada en tres fases: na primera la cuarta división va llanzar l'ataque dende Izra'a al norte de Daraa pa recuparar el pasu de Nassib, ente que les fuercies Tigre van asaltar el sur de la ciudá de Daraa y algamar la frontera con Xordania. Na segunda fase, envalórase tomar la estratéxica Tal Al-Harrah, pa dirixise escontra al Quneitra. Esti asaltu va ser líderáu por 9th Storming Division y Liwaa Al-Quds. Mientres les unidaes en Daraa van xunir a la cuarta división pa retomar el valle de Houran y la rexón de Lijat siguiendo la frontera col El Líbanu. Buscando dixebrar la bolsa rebalba y primilos a la so rindición, centrando la so fase final na destrucción d'Estáu Islámicu.<ref>{{cita llibru |apellíos=Marrero|nome=Adriana|títulu=Homenaxe a la Profesora María Luisa Picklesimer (In memoriam)|url=http://dx.doi.org/10.14195/978-989-26-0222-6_5|fecha=2012|editorial=Imprensa da Universidade de Coimbra|isbn=9789897210242|páxines=63–71}}</ref> En contraste varios grupos rebalbos anunciaron habese xuníu nun comandu conxuntu llamáu Exércitu de la Salvación, pa faer frente a la inmemente ofensiva.<ref>{{
El 31 de mayu la 42 brigada de la cuarta división (fuercies Ghiath) xuntu con refuerzos de Liwaa al Quds, llegaron a Daraa, pa participar na ofensiva. <ref>{{
El 1 de xunu Estáu islámicu, llanzó un curtiu ataque sobre posiciones rebalbes na planicie de Yarmuk, nun se reportaron meyores.<ref>{{
El 2 de xunu forzar Tigre y milicianos de les tribus Raqqawi, pa la inminente ofensiva.<ref>{{
=== Operación Caña de Olivu 20 de xineru - 20 de marzu ===
Dempués de delles amenaces y retrasos, l'exércitu turcu y parte de les FSA, nomaes agora Exércitu Nacional Siriu llanzaron una operación conxunta p'asaltar Efrín, tres cruentos bombardeos el 20 de xineru empecipiar col ataque.
El 4 de xineru l'exércitu turcu empezó la movilización pal asaltu a les posiciones curdes.<ref>{{
El 7 de xineru la YPG anuncia que los EE.XX. va reconocer como un gobiernu alternativu en Siria.<ref>{{
El 11 de xineru Muaz Ebu Omar, líder de Faylaq Sham anuncia que la batalla por Afrín ye inminente, estima que 20000 homes del Escudu del Éufrates y l'exércitu turcu van ser cubiertos pola TuAF.<ref>{{
El 13 de xineru'l presidente turcu anuncia que si Afrin y Manbij nun se rinden de momentu la ofensiva va empezar nuna selmana.<ref>{{
El 14 de xineru la CJTFOIR al traviés del coronel Thomas Veale, anuncien qu'entrenen a 230 miembros de la SDF pa crear una guardia fronteriza, que va ser d'un total de 30000.<ref>{{
El 18 de xineru'l gobiernu turcu al traviés del ministru de defensa y les FSA anuncien la operación por Afrin, les FSA anuncien l'esplegue de 5000 homes pa la operación.<ref>{{
El 19 de xineru'l gobiernu turcu anuncia que la operación retrasar por mal tiempu.<ref>{{
El 20 de xineru les fuercies turques llancen un feroz bombardéu contra Afrin, realizando 108 ataques con 72 bombarderos.<ref>{{
El 21 de xineru empieza l'asaltu a Afrin, les FSA tomen el control de Adh Manli, Korni, Balikoy y Adama.<ref>{{
El 22 de xineru les FSA anuncien la captura de Sheikh Ubasi, Marsu, Tell Sheikh Harouz y Haftar.<ref>{{
El 23 de xineru les FSA anuncia la recaptura de les posiciones perdíes nuna contraofensiva de les YPG, amás de la captura de Omar Usagih, Adamli, Hamam y Qushla.<ref>{{
El 24 de xineru les YPG contraataquen al sur de Afrín recuperando'l pobláu de Hemame.<ref>{{
El 9 de marzu'l presidente de Turquía, Recep Tayyip Erdogan, anunció que les tropes de Turquía y los sos aliaos arrodiaron Afrin y tán llistes pa entrar, amestó que les operaciones contra los milicianos curdos van ampliase, dempués de Afrin, a la ciudá noroccidental siria de Manbiy y a tol norte de Siria, hasta la frontera con Iraq. Esplicó que dende l'entamu de les operaciones militares fueron “neutralizaos” en Afrin un total de 3171 miembros de les YPG. El ministru d'Asuntos Esteriores de Turquía, Mevlut Cavusoglu, anunció pa mayu'l fin de les operaciones turques en Afrin, escenariu de la operación Caña de Olivu empecipiada'l 20 de xineru pol Exércitu turcu nel norte de Siria ante la esmolición pola creación d'un Estáu curdu' sofitáu por EE.XX. na zona, lindante col sur de Turquía.<ref>{{
El 18 de marzu les fuercies turques tomen la ciudá de Afraín
==== Llucha interna ====
El 13 de mayu'l grupu Jaysh Ahrar Al-Sharqiyah (qu'antes s'atopaba en Qalamoon) asaltó les posiciones de la División Al-Hamzaten l'interior de Afrín, prindando 15 milicianos según el so armamentu y vehículos.<ref>{{
El 19 de mayu, dellos grupos insurxentes han empezando a desmantelar la vía ferrial que crucia la rexón de Afrín, ente Qatamah y Midan Akbes. Tres la conquista de Afrin la área foi escalada polos diversu grupos, pa vendelos en Turquía. <ref>{{
==== Asesinatos de líderes rebalbos ====
Dende abril distintos miembros d'altu rangu fueron asesinaos por desconocíos, los rebeldes culpen a infiltraciones de grupo pro gobierno.
El 1 de xunu un oficial de la Shari'ah conocíu como Abu Islam, foi asesináu por atacantes desconocíos.<ref>{{
== Denuncies d'ataques de EE. UU. al Exércitu Siriu y de Rusia al Exércitu Llibre Siriu ==
Tanto Rusia como Estaos Xuníos denunciaron que dambos países opuestos diplomáticamente na guerra civil han bombardeado posiciones aliaes de dambos opuestos países (nel casu de Rusia, haise bombardeado al Exércitu Siriu por EE. UU. Y en el casu d'Estaos Xuníos, Rusia hai bombardeado al Exércitu Llibre Siriu).<ref>[http://www.hispantv.ir/noticies/ee-uu/269008/rusia-ataque-aereo-oposicion-siria-sofitu-eeuu «Caces rusos bombardean a fuercies sofitaes por <span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> en Siria.»] HispanTV - 17 de xunu de 2016.</ref><ref>[http://www.hispantv.ir/noticies/rusia/269007/rusia-alvierte-bombardéu-eeuu-siria-caos «Rusia alvierte a <span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> contraataque al Exércitu de Siria.»] HispanTV - 17 de xunu de 2016.</ref>
=== Ataque de posiciones militares siries per parte de la coalición encabezada por EE.{{esd}}UU. ===
En [[setiembre]] de [[2016]] la coalición liderada per Estaos Xuníos bombardeó posiciones militares del Exércitu siriu cerca del aeropuertu de [[Deir Ezzor]], causando según l'exércitu rusu más de 60 baxes y más de 80 según l'[[Observatoriu Siriu de Derechos Humanos]]. El [[CENTCOM]] reconoció como un error l'ataque, ente que Rusia solicitó una xunta del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1938948-un bombardéu aliáu-acelera-el fin-de-la tregua-en-siria «Un bombardéu aliáu acelera'l fin de la tregua en Siria.»] Axencies ANSA, DPA, AFP y EFE - 18 de setiembre 2016.</ref> Estáu Islámicu apoderar de les posiciones militares siries de siguío, lo que motivó que fontes ruses y siries abarruntaren que l'ataque podía ser pa defender a los terroristes.<ref>{{cita web |url=https://actualidá.rt.com/actualidá/219011-damascu-coalicion-liderada-eeuu |títulu=La coalición liderada por EE.XX. ataca una posición del Exércitu siriu y dexa siquier 62 muertos |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref>
El [[18 de mayu]] de [[2017]] un convói perteneciente a les fuercies siries foi atacáu pola aviación estauxunidense cerca d'[[Al Tanf]]. Según EE.XX. esti convói foi alvertíu de nun ingresar a la zona onde s'atopa una base de la coalición onde fuercies especiales britániques y estauxunidenses entrenen a rebeldes sirios. Estaos Xuníos unvió señales a Rusia por que les fuercies pro gubernamentales siries nun entraren na zona de seguridá de la coalición y Rusia trato d'alvertir a les fuercies siries d'esti ataque. Ocho combatientes morrieron depués del ataque. N'abril les fuercies del ISIS atacaron una base estauxunidense cercana a Al Tanf y trataron de faese cola base estauxunidense.<ref>[https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201705181069265560-washington-orienteproximo-siria/ La coalición liderada por <span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> ataca a fuercies del Gobiernu de Siria] Sputnik - 18.05.2017</ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2017/05/18/estaos_xuníos/1495134713_053539.html Estaos Xuníos ataca a fuercies partidaries d'El Asad en Siria] El País - 18 de mayu de 2017</ref>Tanto'l gobiernu rusu como siriu condergaron l'ataque.<ref>[http://www.playgroundmag.net/noticies/actualidá/Xuníos-vuelve-atacar-fuercies-siries_0_1976802307.html Estaos Xuníos bombardea Siria per segunda vegada] Play Ground - 19 de mayu de 2017</ref>
Línea 1372 ⟶ 1323:
==== Ataque a fuercies siries y posiblemente a contratistes rusos ====
El [[7 de febreru]] de [[2018]], la coalición liderada por EE.XX. mató a más de 100 combatientes lleales al réxime siriu (anque la cifra supera los 300 si cunten los civiles que perdieron la vida en distintos bombardeos nos últimos díes) dempués de qu'ésti bombardease y utilizara tanques pa disparar a les [[Fuercies Democrátiques Siries]] (SDF) y asesores del grupu líderáu per Estaos Xuníos. Créese qu'un numbero indetermináu de [[paramilitares]] [[rusos]] pertenecientes a la empresa [[contratista militar]] [[Wagner (Empresa contratista)|Wagner]] morrieron nel ataque estauxunidense.<ref>[https://tn.com.ar/internacional/estaos-xuníos-bombardéu-siria-hai-al-menos-100-muertos_850449 Estaos Xuníos bombardeó Siria: hai siquier 100 muertos] TN - 08/02/2018</ref><ref>[https://elcomercio.pe/mundo/empobine-mediu/bombardéu-estaos-xuníos-siria-mato-mercenarios-rusos-noticia-497082 Bombardéu d'Estaos Xuníos en Siria mató a mercenarios rusos] El Comercio - 14.02.2018</ref> Según la cadena de noticies [[CNN]], hubo finaos paramilitares rusos ente'l total de los muertos. Rusia reconoció que posiblemente morrieren rusos mientres l'ataque estauxunidense en Siria. Primeramente, funcionarios d'Estaos Xuníos y Rusia dixeren que nun cuntaben con información de baxes ruses mientres l'enfrentamientu.<ref>[https://www.20minutos.com/noticia/108699/0/madre-rusa-llamenta-muerte-de-fíu-en-ataque-de-eeuu-en-siria/ Madre rusa llamenta muerte de fíu n'ataque de <span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. UU. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> en Siria] AP - 15.02.2018</ref>
Línea 1385 ⟶ 1335:
=== Ataques a instalaciones civiles per parte de la Coalición liderada por EE.{{esd}}UU. ===
La coalición internacional liderada por EE.XX. reconoció'l 1 d'abril que los sos ataques causaren 396 muertos ente civiles en Siria ya Iraq ente 2014 y 2017. "«Pal día de güei, acordies colos datos pal periodu d'agostu de 2014 a febreru de 2017, la coalición llevó a cabu unos 18600 ataques aéreos (…) Nesti periodu'l númberu total de posibles muertos ente civiles ye de 396 persones», diz el comunicáu del mandu central.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201704011068025477-siria-irak-eeuu-civiles-muertos/ |títulu=Coalición liderada por EEXX reconoz la muerte de 396 civiles en Siria ya Iraq en trés años polos sos ataques |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
=== Ataques a mesmes fuercies per parte de la Coalición ===
La coalición liderada per Estaos Xuníos mató por error a siquier 18 soldaos de les SDF nun ataque aereu'l 11 d'abril del 2017, l'ataque foi realizáu en sofitu a les fuercies aliaes que lluchaben contra l'Estáu Islámicu al sur d'A los Thawrah, na gobernación de Raqa. L'ataque foi «solicitáu» poles fuercies aliaes, qu'identificaron l'allugamientu d'oxetivu como «una posición de combate del EI». Sicasí, en realidá yera "una posición de combate de les Fuercies Democrátiques Siries", esplica'l Mandu Central.<ref>{{cita publicación |títulu=La coalición mata por error a 18 rebeldes sirios - RT |url=https://actualidá.rt.com/actualidá/235807-coalicion-atacar-error-rebalbos |fechaaccesu=13 d'abril de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref>
El 27 d'abril del 2017 la coalición anunció los sos datos de bombardeos: 20871 bombardeos, 12500 n'Iraq, 8371 en Siria, 992 díes de campaña, siquier 3164 civiles muertos, 76649 bombes llanzaes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-at-least-53-civilians-died-in-likely-coalition-civilian|títulu=At least 53 civilians died in likely Coalition civilian casualty incidents in the past week, according to Airwars researchers. The heavy toll continues. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref>
== Armamentu na Guerra de Siria ==
Al ser una guerra tan llarga y na que tán interviniendo práuticamente toles potencies, viose numberosos tipos d'armamentu, dende modernu proporcionáu por EE.{{esd}}UU. a los insurxentes, y Rusia a les SAA, armes de contrabandu provenientes de Turquía y Xordania, según enforma material bélico de diverses dómines tomaes de los almacenes y polvorinos del exércitu siriu ya iraquín.
Línea 1401 ⟶ 1348:
=== Fuercia Aereoespaciales Ruses (RuAF) y la Fuercia Aérea Siria (SyAF) ===
Ye imposible saber a ciencia cierta la cantidá d'aviones en serviciu en Siria, si púdose identificar numberosos bombarderos de la serie [[Túpolev]] y caces [[Sukhoi]]. La Fuercia Aérea Rusa caracterizóse por bombardeos diarios a oxetivos en campu abierto o instalaciones específicos, sofitando a tropes en tierra solo en casos concretos o cuando s'atopen en situación de desventaxa. Esto demostró una bona fiabilidá de los aviones rusos, lo que disparó les vientes, amás del usu de misiles de toles variedaes. A diferencia de l'aviación estauxunidense, que los sos bombardeos na so mayoría sirven de soporte a tropes en tierra, lo que provocó qu'en munches ocasiones atacaren a les sos propies tropes y esporádicos ataques a oxetivos estratéxicos, lo cual foi blancu de crítiques non solo pola so poca efectividá nel terrén, sinón l'usu de [[Lockheed Martin F-22 Raptor|F-22]].
Línea 1407 ⟶ 1353:
=== Armamentu llixeru ===
Al igual que n'otros conflictos modernos, nun ye rara l'usu de los rifles d'asaltu de la serie [[AK-47|AK]], que son preferíes pola facilidá de fabricación y de caltenimientu, según la relativa variedá de fontes d'adquisición nel mercáu negru. Una de les constantes na guerra siria foi l'usu d'armamentu de fabricación artesanal (principalmente pol bandu rebalbu), nes cualos utilizáronse proyeutiles fechos de bombones traíos de contrabandu dende Turquía, que'l so mayor usu dar nel asediu de Alepo, amás [[Estáu Islámicu]] aumentó l'usu de drones con granaes o esplosivos, nos que s'usó cubierta plástica pa menguar asina'l pesu del esplosivu. El 20 de febreru cuatro soldáu rusos morrieron y dos resultaos mancaos por cuenta de un ataque con dron, T4 AFB a [[Homs]]<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/20-february-4-russian-soldiers-killed-2-wounded-in-a-vehicle |títulu=4 Russian soldiers killed, 2 wounded in a vehicle explosion by remote-controlled IED on the way from T4 AFB to Homs, Syria |fechaaccesu=20 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref>
Otra carauterística de la Guerra Siria ye l'usu d'armamentu procedente de la segunda guerra mundial, que na so mayoría fueron adquiríes a distintes naciones previa la guerra de los 6 díes. Viose ametralladores [[MG 42|MG-42]] y [[MG 34|MG-34]] alemanes, según les sos variantes yugoslaves, cohetes, misiles antitanque, inclusive los raros tanques [[T-34]] que fueron utilizaos pol bandu rebalbu hasta la ulitma fase de la batalla por Alepo. Amás de modernu armamentu como misiles [[BGM-71 TOW|TOW]] de fabricación estauxunidense o los tanques T-90 de fabricación rusa. Esta gran variedá d'armamentu proveniente sobremanera de contrabandu de Turquía o apurríu poles potencies intervinientes, demostraron la supramacía de ciertes armes y vehículos sobremanera de fabricación rusa, y les debilidaes de dellos como pasu colos tanques [[Leopard 2|Leopard-2]] de fabricación alemana, según los fusiles y misiles de fabricación estauxunidense.
Línea 1415 ⟶ 1360:
=== Tanques y vehículos blindaos ===
Los tanques [[T-90]]A del Exércitu siriu fueren protagonistes de diversos videos grabaos y espublizaos polos terroristes al traviés de YouTube. En xunetu de 2016, por casu, apaeció un videu nel que trés misiles de Daesh atacaben al blindáu, pero naquella ocasión el sistema de defensa activa del tanque dexó-y aguantar al ataque. El carru de combate T-90A —una versión ameyorada de la versión clásica— ye usáu pol Exércitu rusu dende 2004 y les sos unidaes son producíes pol fabricante Uralvagonzavod (UVZ), una empresa rusa famosa polos sos tanques y otros vehículos tantu de combate como de tipu civil.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/defensa/201702221067138961-tanque-saesh-siria/ |títulu=Videu: cómo se combate contra Daesh a bordu d'un tanque T-90A siriu |fechaaccesu=22 de febreru de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
=== Ataques rusos a hospitales y escueles ===
Una de les fontes preferíes d'esti tipu de los medios ye l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH). Esta organización ye dirixida por una sola persona, Osama Ali Suleiman, que s'atopa en Coventry, Reinu Xuníu. Esto, sicasí, nun torgar a Suleiman publicar hestories sobre lo qu'asocede en Siria, nes qu'inclúin cifres sobre'l númberu de casualidaes, ensin demostrar cuál ye la so metodoloxía o la so manera de consiguir la información.<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201610031063854253-catastrofe-humanitaria-alepo-mentira-medios/ |títulu=Ente la espada y la paré: lo que callen los medios sobre la crisis humanitaria en Alepo |fechaaccesu=19 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
=== Los cascos blancos ===
{{AP|Defensa Civil Siria|l1=Defensa Civil Siria}}La organización de voluntarios Cascos Blancos anunció qu'el so oxetivu consiste en protexer a la población civil de Siria guardando la neutralidá política y ensin esquerase nes hostilidáes. El documental británicu ''The White Helmets'' (''Cascos Blancos'') del direutor Orlando von Einsiedel sobre la guerra en Siria ganó anguaño'l Oscar na categoría del meyor curtiumetraxe documental. Esta organización opera principalmente nes zones controlaes polos rebeldes y foi acusada de falsificar pruebes de víctimes civiles de resultes de los supuestos ataques aéreos rusos. El portal de les Fuercies Revolucionaries de Siria publicó un videu qu'amuesa a combatientes de los Cascos Blancos participando nel 'flashmob' mannequin challenge. Una vegada que los usuarios d'internet decatar de lo desaveniente del videu, foi retiráu del portal. Los medios de comunicación allegaes a les autoridaes siries publicaron semeyes y videos qu'indiquen la conexón de los Cascos Blancos col Frente al Nusra y otros grupos. Unes fotografíes amuesen a representantes de les fuercies de defensa civil coles banderes d'A los Nusra percorriendo'l centru de Idlib.<ref>{{
Apaecieron videos nos que los Cascos Blancos rescaten a neños de debaxo de los escombros causaos por bombardeos. Pero publicaron grabaciones que demuestren la simulación de tales actos. Periodistes independientes y persones nes redes sociales han espuestos los llazos d'esta organización con grupos yihadistes, pero tamién cola intelixencia británica, ente otros.<ref>{{
Los miembros de la organización Cascos Blancos que pretenden defender a la población civil de Siria en realidá son partidarios del grupu terrorista Al Qaeda, declaró'l presidente siriu Bashar Asad. «Los cascos blancos son miembros d'A los Qaeda y ye lo que foi probáu (…) Los mesmos miembros que maten y executen son héroes humanitarios y agora inclusive tienen un premiu Oscar».<ref>{{
=== Armes químiques en Siria ===
N'agostu de 2013 informar d'usu d'armes químiques nes contornes de Damascu, onde siquier 600 persones perdieron la vida. Tanto'l Gobiernu d'a l'A los Assad como la Coalición Nacional Siria desvenceyar d'aquellos fechos y acusáronse mutuamente. Barack Obama tuvo a puntu d'ordenar un ataque aereu contra Damascu pero, finalmente, el presidente rusu Vladímir Putin consiguió que los líderes mundiales apostaren por un procesu de control y d'eliminación internacional del potencial químicu-militar de Siria sol amparu de la ONX. El 23 de setiembre de 2013 el Conseyu de Seguridá de la ONX aprobó por unanimidá un resolución sobre Siria que sofitaba'l plan de la Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques (OPAQ) pa la destrucción de los arsenales químicos sirios, qu'acabaríen siendo neutralizaos a bordu d'un barcu norteamericanu Cape Ray. A principios de 2016 la OPAQ anunció la destrucción completa de les armes químiques sacaes del territoriu siriu a finales de xunetu de 2014.
== Consecuencies de la guerra ==
[[Archivu:Total deaths over time as a result of the Syrian civil war.PNG|thumb|Nel cuadru puede apreciase como aumentaron les muertes dende l'entamu del conflictu|250px]]
=== Baxes ===
Hasta [[mayu]] de [[2014]], na guerra morrieren más de 160 000 persones, de les cualos 40 000 yeren civiles, 45 000 soldaos del exércitu oficial y 21 000 rebeldes. Esto fai del conflictu una pergrave crisis humanitaria, y una de les guerres más mortíferes del [[sieglu XXI]].<ref>{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2013/482575/6/reporten-110-mil-muertos-dende-entamu-del conflictu-en-siria.htm |títulu=Reporten 110 mil muertos dende entamu del conflictu en Siria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref>
A partir de 2016, los medios empezaríen a falar d'un balance de más de 400{{esd}}000 muertos pola guerra civil dende 2011, ente civiles y militares sirios o estranxeros, hasta avientu de 2016.
=== Abelugaos ===
[[Archivu:Syrian refugees in lebanon.jpg|thumb|Refuxaos sirios en [[El El Líbanu]]|250px]]
{{AP|Abelugaos de la Guerra Civil Siria}}
Para mediaos de [[2013]], envaloróse que más de 2 000 000 de persones escaparen de [[Siria]] a otres naciones, de les cualos 1 800 000 facer namái nel añu 2013 y ensin tomar en cuenta que tolos díes 6000 sirios más fuxen del so país.<ref name="latercera.com">{{
Los países vecinos de Siria, al ser más accesibles, son los más ocupaos polos inmigrantes civiles. [[Xordania]], [[El El Líbanu]] y [[Turquía]], ostenten la mayor tasa de refuxaos sirios nes sos tierres, allugando non menos de 400 000 persones cada unu. Naciones como [[Iraq]], [[Exiptu]] y munchos países del [[Norte d'África]], tamién s'atopen con un gran númberu de refuxaos sirios nel so territoriu. El númberu de refuxaos sirios n'El El Líbanu llega a más de 700 000 persones, lo que representa'l 20% de la población llibanesa, impactando a la comunidá internacional. Xordania, en tantu, acoyó a 520 000 sirios y [[Turquía]] a 460 000, faciendo qu'estes naciones arréyense cada vez más na guerra civil de la so nación vecina.<ref name="latercera.com"/>
Línea 1458 ⟶ 1397:
=== Perdes económiques ===
El conflictu afaró barrios enteros en ciudaes y poblaos del país, destruyíu gran parte de la so base manufacturera ya infraestructura y frenáu la producción y esportación de petroleu. Unos 10 000 edificios estatales fueron estropiaos y provocáronse perdes por 15 000 millones de dólares al sector públicu.
La economía contráxose en más d'un 35%, en comparanza cola crecedera añal del 6% que'l país tuvo nos cinco años previos a qu'empezara'l conflictu. El país perdió casi'l 40% del so [[PIB]], y les reserves internacionales menguaron considerablemente. La industria petrolero siempres foi unu de los puntos clave de la economía nacional. En 2008 el 22% de PIB recayía sobre esi sector, pero anguaño nun hai recursos pa desenvolver los xacimientos.<ref>{{
La inflación nel país hai aumentar un 200%, disparando los precios violentamente y dexando a la población nuna situación d'escasez esmolecedora. Tamién, informóse que la probeza nel país devasaría los 80% de la población siria; amás d'haber un 60% de desempléu.<ref>{{
Per otru llau, los costos de capital del Estáu cayeron un 75% y los privaos un 81%. Les dificultaes de tresporte tamién afectaron al sector agrícola, al puntu que munchu llabradores nun pudieron vender les sos colleches.<ref name="infobae.com"/>
Línea 1469 ⟶ 1407:
== Violaciones a los derechos humanos y crímenes de guerra ==
{{AP|Alcuerdos de paz ente'l gobiernu al-Ásad y l'Oposición siria|Conversaciones de Xinebra (2017)}}
Dambos bandos fueron acusaos repetidamente d'incurrir en violaciones de los derechos humanos por diversu gobiernos y organizaciones non gubernamentales.
Siria recibió dures crítiques de parte d'organizaciones globales pola so actitú en redol al respetu de los [[derechos humanos]].<ref name="w.r.p555">[http://www.hrw.org/world-report-2010 ''World Report 2010 Human Rights Watch World Report 2010''.] Páx. 555.</ref> Dende 1963 caltiense a valir el [[estáu d'emerxencia]], qu'otorga a les fuercies de seguridá amplios poderes pal arrestu y detención de los ciudadanos.<ref name="AmInt2009"/> El país ta gobernáu al traviés del [[unipartidismo]] estatal ensin eleiciones llibres.<ref name="AmInt2009">{{
Otru crime de guerra correspuende a la destrucción del heriedu cultural yá seya de manera indirecta productu de los desplazamientos polos combates, o la destrucción direuta como la realizó EI en Palmira o la destrucción productu de bombardeos o los túneles rebalbos que destruyeron seiciones medievales en Alepo per parte de los rebeldes nel so intentu de prindar la ciudadela.
=== Usu d'armes químiques ===
[[Archivu:State Department map of Gouta chemical attack.svg|thumb|Mapa del ataque con armes químiques en Ghouta d'agostu de 2013.]]
Les [[armes químiques]] tán prohibíes nel mundu y el so usu ye un crime de guerra. Sicasí, na guerra civil de [[Siria]] estes armes utilizáronse y llevaron a consecuencies nefastes. La ONX recibió quexes de posibles ataques con armes químiques hasta en 16 ocasiones. Siete caso fueron investigaos: en nueve consideróse que nun había "información abonda o creíble" y en cuatro caso'l inspectores de la ONX confirmaron l'usu de [[gas sarín]]. Los informes, sicasí, nun culparon a nenguna parte del usu d'armes químiques.<ref>{{
L'ataque con armes químiques más notable foi la [[Masacre de Ghouta]], socedida'l 21 d'agostu de 2013, cuando 1400 persones morrieron afogaes por gases químicos. L'autoría de los ataques sigue ensin tar clara, y dambes partes del conflictu culpáronse mutuamente.<ref>{{
Por cuenta de l'amenaza d'un ataque per parte d'Estaos Xuníos, el [[9 de setiembre]], Rusia encamentó a Siria a poner el so arsenal d'armes químiques so control internacional.<ref>{{
Otres denuncies por supuestos ataques químicos asocedieron en [[marzu]], cuando se faló de 26 muertos y 80 mancaos, y una en [[abril]], cuando miembros rebalbos afirmaron ser víctimes d'axentes químicos del gobiernu.
=== Masacres colectives ===
Dende [[2012]] d'equí p'arriba, la violencia na guerra foi nun aumentu escomanáu y les denuncies de crímenes de guerra en tou los bandos fueron recurrentes. Esto ye particularmente oxetivu per parte de EI, qu'utiliza les execuciones como mediu propagandísticu, tantu de desertores como de prisioneros. N'otros casos estes afirmaciones son difíciles de confirmar o queda pocu claro los númberos, como foi nel casu de Alepo. Otra constante ye'l casu de los bombardeos y les cifres de víctimes, que nun pueden ser confirmaes por más d'una fonte.
Les primeres denuncies empezaron en [[febreru]] de [[2012]] en [[Homs]], onde los bombardeos del exércitu llegaben a asesinar per día a más de 200 civiles. Darréu, na ciudá [[Hula (Siria)|Hula]], afirmóse qu'una masacre foi llevada a cabu por miembros gubernamentales de [[Shabbiha]] (la fuercia de seguridá) la cual cobró la vida de 108 civiles, de los cualos 49 yeren neños. La [[Masacre de Hula]] fueron asesinatos despiadaos como fusilamientos ya inclusive puñalaes en contra de los civiles. A midida que avanzaba'l [[2012]], los asesinatos en masa yeren cada vez más brutales y frecuentes. La asediada ciudá de [[Hama]] tamién foi un puntu conflictivu onde se denunciaron masacres; como la qu'asocedió en xunu onde cerca de 80 civiles, ente ellos muyeres y neños, fueron executaos poles fuercies paramilitares del gobiernu siriu. En [[avientu de 2012]], na mesma ciudá, un bombardéu a una panadería asesinó a 90 civiles.<ref>{{
El [[21 d'agostu]] de [[2013]] nel suburbiu de [[Ghouta]], nes contornes de [[Damascu]], una matanza cobró la vida d'hasta 1400 civiles, 500 d'ellos neños, víctimes de bombes químiques. L'autoría de los ataques nunca foi esclariada. En [[setiembre]] de [[2013]], [[Naciones Xuníes]] afirmó que'l gobiernu fuera'l responsable d'ocho masacres colectives a lo llargo del añu.<ref>{{
Los rebeldes tamién fueron culpaos por perpetar masacres similares mientres la guerra. Específicamente los rebeldes radicales, amestaos col terrorismu. Ye según el [[12 d'ochobre]] de [[2013]], acusar a los rebeldes terroristes d'executar a 190 civiles na ciudá de [[Latakia]], 65 de los cualos taben indefensos.<ref>{{
=== Violencia sectaria ===
La guerra civil Siria dende la desapaición del Exércitu Llibre Siriu como unidá, tornóse pasu ente pasu nuna guerra asimétrica de bandos identificaos con una determinada orientación política y principalmente relixosa. La insurxencia representaos por principalmente HTS y Ahrar al Sham, son suníes que la so principal conseña ye la d'establecer el sunismu y el conseyu de la sharia como base d'estructura, al igual qu'Estáu Islámicu, tola insurxencia suní foi acusada de persecución a otres minoríes o grupos relixosos, según destrucción del patrimoniu cultural. Pel so llau les milicies non suníes xuniéronse al llau del gobiernu, lo que provocó dellos episodios de violencia desatamañada contra la población suní, lo mesmo qu'asocedió n'Iraq. Por otru, llau los curdos atopar en graves conflictos internos pola mesma división del pueblu curdu en musulmanes y [[yazidíes]], según la so rellación colos curdos d'Iraq y Turquía, lo que provocó dellos episodios de violencia sectaria.
Línea 1507 ⟶ 1441:
=== Reforma constitucional ===
El 20 de marzu'l presidente de siria, Bashar Asad, decidió crear una comisión constitucional nel Conseyu Popular de Siria (Parllamentu unicameral), declaró'l xefe del comité de la Duma d'Estáu (cámara baxa del Parllamentu rusu) p'asuntos internacionales, Leonid Slutski. La declaración foi fecha na xunta de la presidenta del Parllamentu siriu, Hadiya Abbas, cola delegación de diputaos rusos y los miembros de l'Asamblea Parllamentaria del Conseyu d'Europa, Pedro Agramunt. «Asad, nuna xunta cola delegación de la Duma d'Estáu, aprobó nuesa propuesta d'establecer una comisión constitucional nel Parllamentu», dixo. La decisión, amestó, foi tomada con encamientos de la Duma xuntu con parllamentarios del Conseyu d'Europa y el presidente Agramunt. «Esta comisión va dexar xunir les resultaos del diálogu siriu en Xinebra, les conversaciones en Astaná, según diversos grupos de la sociedá siria (sobre la ellaboración de la Constitución)».<ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/orientemedio/201703201067734977-siria-constitucion-conseyu-popular/ |títulu=Asad decide crear una comisión constitucional nel Parllamentu |fechaaccesu=24 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
Los representantes de la autoproclamada rexón federativa de Siria del Norte (los curdos sirios) tán dispuestos a participar nel trabayu de la comisión pa ellaborar la Constitución de Siria.<ref>{{
=== Conversaciones de Astaná ===
El 9 de mayu les HTS anuncien que van atacar a cualquier grupu qu'allegue a les conversaciones de Astaná y a los que los protexan.<ref>{{
=== Zones de Cese al Fueu Tanto Rusia, Irán como Turquía a partir del 2017 axustaron diverses árees de cese al fueu nes cualos les ONX negóse a participar comoquier, una y bones el gobiernu siriu niega la condición d'esplegue de fuercies de paz o monitores del procesu.<ref>{{
== Reconstrucción de Siria ==
El 13 de mayu del 2018 anúnciase la rehabilitación del tendíu llétricu a Deir ezZor, dexando la reconexión de la lletricidá a la capital provincial, per primer vegada dende l'entamu de la guerra. El fin de la obra foi anunciada pol primer ministru siriu Emad Khamis, nuna visita al valle del Eufrates.<ref>{{
El 14 de mayu la Empresa Xeneral de la Refinería de Homs llogró producir una variante l'aceite de compresores de fabricación estauxunidense que s'usaba na Fábrica de Gas del Sur de la Rexón Central, en escosándose la cantidá necesaria pa la Fábrica de Gas, y l'imposibilidá d'importar l'aceite por cuenta de les restricciones económiques. La capacidá granible de la Fábrica d'Aceites Entemecíos llega a 60 mil tonelaes añales, los cuadros téunicos estudien la posibilidá de producir aceite pa frenos y tou tipu de carburantes.<ref>{{
El 19 de mayu reinicio'l so funcionamientu'l campu gasífero de Dabisan de 250,000 metros cúbicos diarios, nel campu occidental de Raqa. Mientres s'atopen en reahbilitación otros 3 campos, qu'alimenten centrales llétriques.<ref>{{
El 25 de mayu Samer Khalil, ministru siriu d'Economía y Comerciu Esterior, indicó que se riquir más de los 400 millones de dólares envaloraos pa la reconstrucción de Siria, no que fai a la so infraestructura y la so industria. El gobiernu envalora que l'apurra mayoritariu del gobiernu de Rusia tantu en financiamientu como en sofitu loxísticu. El so primer enfoque ye la reconstrucción de la so industria petrolero y gasífera, según la busca de nuevos xacimientos.<ref>{{
A entamos de xunu ciento de families empezaron el so regresu a les sos llocalidaes na contorna sureste de Idleb al traviés del corredor humanitariu de Abu al Duhur. 500 civiles volvieron per día, acompañaos con más de 100 vehículos particulares, na so mayoría son agrícoles. Traxeron consigo unos 5.000 cabeces de ganáu. Según el presidente del Conseyu Municipal de Zabadani, Bassel Dalati, más de 3.000 families tornaron, y a pesar de les condiciones climátiques d'agua nun se detuvo pa la organización de les habituales fiestes y antroxos del branu. concluyóse'l caltenimientu de la rede llétrica n'instalando a 70 tresformadores. Seis escueles de les distintes fases d'enseñanza recibieron alredor de 3.000 estudiantes, y tase trabayando pa la rehabilitación de cuatro escueles más.<ref>{{
* [[Cronoloxía de la Guerra Civil Siria]]
Línea 1547 ⟶ 1480:
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Syrian Civil War (2011-present)}}
{{Wikinoticies|Categoría:Guerra Civil Siria}}
Línea 1557 ⟶ 1489:
* [http://www.spiegel.de/international/world/spiegel-interview-with-syrian-president-bashar-assad-a-926456.html Entrevista con Bashar al-Asad: «A la fin, una mentira ye una mentira»] [[Der Spiegel]], 7 d'ochobre de 2013 {{N'idioma|en}}
* [http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2013/12/al-qaeda-leader-syria-speaks-al-jazeera-20131218155917935989.html Primer entrevista emitida col fundador del Frente al-Nusra Mohammed al-Joulani] {{N'idioma|en}}
{{Tradubot|Guerra civil siria}}
[[Categoría:Guerra Civil Siria|Guerra Civil Siria]]
[[Categoría:Rebeliones en Siria]]
[[Categoría:Guerres]]
Línea 1576 ⟶ 1499:
[[Categoría:Estáu Islámicu en Siria]]
[[Categoría:Terrorismu en Siria]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
|