Diferencies ente revisiones de «Monarquía absoluta»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Etiquetes: Edición visual Edición de móvil Edición de la web pa móvil Edición móvil avanzada
m iguo parámetru de plantía: fechaacceso => fechaaccesu
Llinia 28:
 
== Historia ==
El [[Reinu d'Inglaterra]] yera una monarquía absoluta dende la so fundación nel añu [[927]] hasta [[1215]] cuando [[Xuan I d'Inglaterra]] aceptó la [[Carta Magna|carta magna]] debíu ante l'acoso de los problemes sociales y les graves dificultaes na política esterior,<ref>Thomas, Ralph V. ''Magna Carta'' Pearson 2003 pp39–40 & pp53–54</ref><ref>{{cita web|títulu=Magna Carta|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/356831/Magna-Carta|fechaaccesofechaaccesu=4 d'agostu de 2013|obra=Enciclopedia Británica|idioma=inglés}}</ref> pasando a ser una monarquía semiconstitucional y constitucional en 1689 cola [[Bill of Rights|declaración de los derechos]] tres la [[Revolución Gloriosa]].<ref>{{cita web|títulu=1450-1750 Absolute Monarchies (1500-1600)|url=http://www2.newcanaan.k12.ct.us/education/components/scrapbook/default.php?sectiondetailid=5158&|fechaaccesofechaaccesu=4 d'agostu de 2013|obra=AP World History|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|títulu=English Bill of Rights 1689|url=http://avalon.law.yale.edu/17th_century/england.asp|fechaaccesofechaaccesu=4 d'agostu de 2013|obra=Yale Low School|idioma=inglés}}</ref>
 
Tres la cayida del [[Shogunato Kamakura]] en [[1333]], el [[Emperador Go-Daigo]] intentó restablecer el control Imperial en [[Xapón]], restaurando un gobiernu civil tres un sieglu y mediu de dictadura. Esto llamar [[Restauración Kenmu]], sicasí falló y el [[Shogunato Ashikaga]] ([[1336]]-[[1575]]) reemplazar.<ref>Sansom 1977: 22-42.</ref> La [[Restauración Meiji]] en [[1868]] dio llugar a la cayida del [[Shogunato Tokugawa]], la creación del [[Imperiu de Xapón|imperiu xaponés]], l'entamu de la [[dómina Meiji]] y la vuelta del poder absoulto al emperador [[Emperador Meiji]].<ref>Large 2013: 1-50.</ref><ref name="garcia">García 1990: 37.</ref> Anque pasó a ser una monarquía constitucional cola [[Constitución Meiji|constitución]] en [[1889]], esta nomar como un monarca sagráu» y «superior al gobiernu».<ref name="garcia"></ref>
 
Unu de los exemplos más claros ye'l rei francés [[Lluis XIV de Francia]] que gobernó [[Francia]] y [[Navarra]]<ref>Entiéndase ''Navarra'' o ''Reinu de Navarra'', nesti contestu, como'l territoriu transpirenaico ([[Baxa Navarra]]) del [[Reinu de Navarra]] desintegráu en [[1530]].</ref> dende [[1643]] hasta [[1715]]. La so frase «[[L'Estáu soi yo|L'État, c'est moi]]» («L'Estáu soi yo») que lo dixo'l [[13 d'abril]] de [[1655]] cuando tenía dieciséis años d'edá,<ref name="Bely47">{{harvsp|Bely2005|p=47}}</ref> anque esa frase podría ser un retorcimiento de la cita «El bien del Estáu ye la Gloria del Rei».<ref>Citáu en [http://web.archive.org/web/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personaxes/5588.htm Artehistoria]</ref> Sicasí antes de morrer en 1715 pronunció la frase «Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours» («Colo, pero l'Estáu siempres va permanecer»).<ref>[[Jean-Christian Petitfils]], « -y Roi Soleil et Dieu», émission ''Au cœur de l'histoire'', 16 abril de 2012</ref> El monarca de Francia tenía los poderes executivu, llexislativu y xudicial.<ref>Mousnier, R. ''The Institutions of France under the Absolute Monarchy, 1598-2012 V1.'' Chicago: The [[University of Chicago Press]], 1979.</ref> El estinguíu [[Reinu de Dinamarca y Noruega]] yera una [[monarquía electiva]] dende los sos empiezos en [[1524]] hasta [[1660]], cuando'l [[Federico III de Dinamarca]] declaró un [[Estáu d'emerxencia de Dinamarca en 1660|estáu d'emerxencia]] pa primir al primera [[estamentu]] que taba en contra de la propuesta del segundu y tercer estamentu de camudar la monarquía.<ref>{{cita llibru|apellíu=Dyrvik|nome=Stå-y|enllaceautor=Stå-y Dyrvik|títulu=Norsk historie 1625-1814|editorial=Samlaget|allugamientu=Oslo|añu=1999|series=Tercer volume de ''[[Norsk historie (Samlaget)|Norsk historie]]''|páxina=34|isbn=978-82-521-5546-4|idioma=noruegu}}</ref> Tamién s'anuló'l documentu ''Haandfæstning''<ref>{{cita web|títulu=Frederik 3.|url=http://www.denstoredanske.dk/Danmarks_geografi_og_historie/Danmarks_historie/Danmark_1536-1849/Frederik_3|fechaaccesofechaaccesu=6 d'agostu de 2013|obra=Denstoredansk|idioma=danés}}</ref> y en [[1665]] se escibió una llei que sofitaba l'absolutismu llamada ''Llei Real (Kongeloven)'', esta otorgába-y al rey poderes ilimitaos; nella considerar rei como «la cabeza más grande y alta na Tierra, superior a toles lleis humanes».<ref>{{cita web|url=http://danskekonger.dk/kilder/kongeloven|títulu=Kongeloven af 1665|editorial=Danske konger}} {{dk icon}}</ref><ref>«The Danish Royal Law of 1665» pp. 102-107 en: ''The Journal of Modern History'', 1957, vol. 2.</ref>
 
L'[[Imperiu Suecu]] foi una monarquía constitucional dende la so fundación. Dende 1634, el rei tenía de tomar conseyos del [[Conseyu Priváu de Suecia]]. Mientres la [[Guerra Escanesa]], había conflictos internos nel conseyu y el rei gobernó más o menos ensin escuchalos. Nuna asamblea de 1680 preguntó-yos a los estado si siguía nel conseyu, a los qu'estos-y respondieron qu'él «nun dependía de naide sinón de sigo mesmu», lo que dio llugar a la monarquía absoluta.<ref>Åberg (1958), p.111</ref> El [[Riksdag]] lo ploclamó como l'únicu gobernante del país.<ref>Åberg (1958), p.190</ref> Siguió colos sos fíos [[Carlos XII de Suecia]] y [[Ulrica Leonor de Suecia]], esta postrera tuvo qu'abolir en 1718 l'absolutismu.<ref>''Nordisk familjebok''. Segundu volume (en suecu).</ref>
Llinia 38:
Nel [[Imperiu rus u]]'l [[zar]] yera'l rei absolutu hasta 1905 cuando pasó a ser una monarquía constitucional na [[Revolución rusa de 1905|revolución de dichu añu]]<ref>Fierro (1991), p.16</ref> hasta que na [[Revolución de Febreru]] la posición foi abolida y declaróse un [[Gobiernu Provisional Rusu|gobiernu provisional]].<ref>Rabinowitch (1991), p. 28</ref> Este gobernaba por [[Derechu divín de los reis derechu divín]].<ref>Kolonitskii (2001), p.27</ref>
 
[[Nepal]] foi una monarquía absoluta hasta [[1990]] pero por cuenta de protestes, pasó a ser una monarquía constitucional col rei dando dellos de los sos poderes al [[Primer ministru de Nepal|primer ministru]] [[Krishna Prasad Bhattarai]].<ref>{{cita web|títulu=King Birendra of Nepal|url=http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/1309622/King-Birendra-of-Nepal.html|fechaaccesofechaaccesu=6 d'agostu de 2013|obra=The Telegraph|fecha=4 de xunu de 2001|idioma=inglés}}</ref> La monarquía resultó ser abolida'l [[28 de mayu]] de [[2008]] y convirtióse en [[república]].<ref>{{cita web|autor=Liugino Bracci|títulu=Declaren a Nepal una república, abolida la monarquía|url=http://www.radiomundial.com.ve/node/165833|fechaaccesofechaaccesu=6 d'agostu de 2013|obra=Radio Mundial|fecha=28 de mayu de 2008|urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.radiomundial.com.ve/node/165833|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref>
 
== Gobiernos vixentes ==
Llinia 47:
| {{Bandera2|Arabia Saudita}}<ref name=Cavendish78>{{cita llibru|apellíu=Cavendish|nome=Marshall|añu=2007|títulu=World and Its Peoples: the Arabian Peninsula|páxina=78|idioma=inglés|isbn=978-0-7614-7571-2}}</ref>|| [[Salmán bin Abdulaziz|Salmán bin Abdelaziz]]
|-
| {{Bandera2|Brunéi}}<ref>{{cita web|títulu=Lavish birthday for Brunei ruler|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/5182520.stm|fechaaccesofechaaccesu=26 de xunetu de 2013|obra=BBC News|fecha=15 de xunetu de 2006|idioma=inglés}}</ref>|| [[Hassanal Bolkiah]]
|-
| {{Bandera2|Qatar}}
Llinia 55:
|| [[Francisco (papa)|Francisco]]
|-
| {{Bandera2|Omán}}<ref>{{cita web|títulu=Vatican to Emirates, monarchs keep the reins in modern world|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2011-05-02/education/29495629_1_monarchy-absolute-power-head|fechaaccesofechaaccesu=26 de xunetu de 2013|obra=The Times of India|fecha=2 de mayu de 2011|idioma=inglés}}</ref>|| [[Qabus bin Said al Said]]
|-
| {{Bandera2|Suazilandia}}<ref>{{cita web|autor=Michael Wines|títulu=World Briefing {{!}} Africa: Swaziland: For His Subjects, 5,227 Years' Wages|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=990CE5DB1630F937A25751C1A9629C8B63&ref=mswatiiii|fechaaccesofechaaccesu=26 de xunetu de 2013|obra=The New York Times|fecha=14 d'avientu de 2004|idioma=inglés}}</ref>|| [[Mswati III]]
|-
|}
 
=== Arabia Saudita ===
D'alcuerdu a la [[Llei básica d'Arabia Saudina|llei básica]] aprobada por orde real en 1992, el rei tien d'obedecer el [[sharia]] y el [[Corán]]. Esti postreru y el [[Sunnah]] son la constitución del país, ensin nengún cambéu, y ye l'únicu estáu árabe que nun tuvo eleiciones nacionales dende la so fundación. Los partíos políticos y les eleiciones nacionales tán prohíbidos<ref name=Cavendish78></ref> y d'alcuerdu al [[índiz de democracia]] de 2010 publicáu na revista británica ''[[The Economist]]'', el gobiernu saudín ye'l réxime más autoritariu ente los 167 países clasificaos.<ref>{{cita web|url=http://graphics.eiu.com/PDF/Democracy_Index_2010_web.pdf|títulu=The Economist Democracy Index 2010|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|autor=The Economist Intelligence Unit|obra=The Economist|idioma=inglés}}</ref>
 
=== Brunéi ===
{{Artículu principal|Gobiernu y política de Brunéi}}
Al igual que Omán, el país ye gobernáu por un sultán y tien el cargu de [[Primeros ministros de Brunéi|primer ministru]], [[Ministru de defensa de Brunéi|ministru de defensa]] y [[ministru d'Economía]].<ref>{{cita web|títulu=Profile|url=http://web.archive.org/web/19990427232648/http://www.brunei.gov.bn/government/index.htm|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|idioma=inglés}}</ref> Tien una constitución escrita en 1959.<ref>{{cita web|títulu=Constitution of Brunei Darussalam|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=198527|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|idioma=malayu}}</ref>
 
=== Qatar ===
Llinia 77:
 
=== Omán ===
El sultán ye la máxima autoridá del país anque-y dio dellos poderes al [[Council of Oman|parllamentu]].<ref>{{cita web|url=http://www.middle-east-online.com/english/?id=48626|títulu=Sultan entrusts Oman ruling family council to choose successor|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|fecha=20 d'ochobre de 2011|editorial=Middle-east-online.com|idioma=inglés}}</ref> Ocupa ''[[de facto]]'' los cargos de primer ministru, ministru d'Asuntos Esteriores y ministru de defensa. Otra persona tien el títulu de [[vizprimer ministru]] del conseyu de ministros.<ref>{{cita web|url=http://www.omanet.om/english/government/ministers.asp?cat=gov|títulu=Cabinet Ministers|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|editorial=Government of Oman|idioma=inglés|urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.omanet.om/english/government/ministers.asp?cat=gov|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref>
 
=== Suazilandia ===
El [[Reis de Suazilandia|Rei]] gobierna al pie de la líder espiritual del país, [[Indovuzaki]] d'alcuerdu a la constitución de 2005 (faciéndola tamién una [[monarquía constitucional]]).<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com/2008/11/02/imp_soc_art_africa-y-el so-soberanu_02A2107847.shtml|títulu=África y el so soberanu millonariu|fechaaccesofechaaccesu = 1 de setiembre de 2010 |fecha = 2 de payares de 2008|editorial = ''L'Universal''}}</ref> Noma al [[Primer ministru de Suazilandia|primer ministru]], puede eslleir al [[Parllamentu de Suazilandia|parllamentu]], declarar un [[referendu]] o'l [[estáu d'emerxencia]], etc. Ye la única monarquía absoluta d'África.<ref>{{cita web|títulu=The Constitution of the Kingdom of Swaziland Act 2005|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=217889|fechaaccesofechaaccesu=27 de xunetu de 2013|obra=Organización Mundial de la Propiedá Intelectual|fecha=2005|idioma=inglés}}</ref>
 
== Ver tamién ==