Diferencies ente revisiones de «Great Eastern»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
Llinia 38:
 
== Historia ==
[[ArchivuFicheru:SS Great Eastern diagram.jpg|thumb|left|200px|Perfil y planta del ''Great Eastern''.]]
El ''Great Eastern'' (orixinalmente llamáu ''Leviathan'') foi construyíu nos estelleros J Scott Russell & Co de [[Millwall]] ([[Londres]]), nes veres del [[ríu Támesis]]. El so quilla foi asitiada na grada'l 1 de mayu de 1854. Debíu al gran tamañu del buque, la quilla foi asitiada paralelamente al ríu, por que más tarde fora [[botadura|botáu]] al mar de banda.<ref name="histarmar">{{cita web|url=http://www.histarmar.com.ar/InfGral/Great%20Eastern.htm |obra=Historia y Arqueologia Marítima|títulu=el Great Eastern}}</ref> Foi botáu'l 31 de xineru de 1858.
L'inxenieru británicu [[Isambard Kingdom Brunel]] diseñar con un sistema de propulsión mistu, consistente en dos grandes ruedes de palas, con un diámetru de 17&nbsp;m, una héliz, con un diámetru de 7,3&nbsp;m, y múltiples veles en seis mástiles. Les ruedes de palas yeren remanaes por cuatro máquines de vapor que desenvolvíen una potencia de 1000&nbsp;CV, y la héliz yera remanada gracies a otra máquina (de 4 cilindros con 2,13&nbsp;m), que yera alimentada por seis calderes y desenvolvía 1600&nbsp;CV.<ref name="freewebs">[https://web.archive.org/web/20111021053737/http://www.freewebs.com/maritime-history-two/brunellsgreatships.htm Los barcos de Brunel] (n'inglés). ''Freewebs.com''. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.</ref> La potencia total foi envalorada en 8000&nbsp;CV (6&nbsp;MW).<ref name="Shipslist">{{cita web|url=http://www.theshipslist.com/ships/descriptions/ShipsG.html|títulu=Ficha del ''Great Eastern''.|idioma=inglés|obra=The Ships List.com|fechaaccesu=13 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100418170315/http://www.theshipslist.com/ships/descriptions/ShipsG.html|fechaarchivu=18 d'abril de 2010}}</ref>
Llinia 47:
 
== Lliteratura ==
[[ArchivuFicheru:Verne-Město1.jpg|thumb|140px|Ilustración de ''Una ciudá flotante'', de Jules Verne.]]
Esti barcu inspiró a [[Jules Verne]] (que realizara a bordu una travesía transatlántica n'abril de 1867),<ref>Rosine Lagier, ''L'incroyable destin d'un paquebot poursuivi par la malédiction, Le Great Eastern, Le père des géants'', op. cit., p.21.</ref><ref name="timeline"/> la so novela ''[[Una ciudá flotante]]'', y a [[Victor Hugo]] un pasaxe de ''[[La lleenda de los sieglos]]''. Tamién apaeció na novela pa neños ''Is'' de Derek Webb.<ref>[http://www.ikbrunel.org.uk/index.php?id=8 ''Is'' por Derek Webb]. ''Ikbrunel.org.uk''. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.</ref><ref>[http://www.ikbrunel.org.uk/Chap9 Un estractu de la novela ''Is'' falando del Great Eastern]. ''Ikbrunel.org.uk''. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.</ref>