Diferencies ente revisiones de «Jean-Jacques Dessalines»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía |
m meses n'asturianu, iguo espacios ente párrafos, iguo plantíes |
||
Llinia 1:
{{persona}}
'''Jean-Jacques Dessalines'''
|títulu=Independent Haiti
|fechaaccesu=27 de payares de 2006
}}</ref>
Antiguu esclavu,<ref>[http://www.webster.edu/~corbetre/haiti/history/earlyhaiti/dessalines.htm "A Brief History of Dessalines"] {{Wayback|url=http://www.webster.edu/~corbetre/haiti/history/earlyhaiti/dessalines.htm |
Al serviciu de [[Toussaint L'Ouverture]] algamó'l grau de xeneral y cuando ésti foi depuestu poles tropes franceses unviaes por [[Napoleón]] pa reconquistar la islla, foi nomáu al mandu de les tropes del sur. Sicasí, entós que Toussaint fuera deteníu y unviáu a Francia y col apuerto de noticies del restablecimiento de la esclavitú n'otres colonies franceses, Dessalines entamó n'ochobre de [[1802]] un amotinamientu contra les fuercies franceses a les qu'enfrentó nuna sangrienta llucha. Finalmente venció a los franceses na batalla de Virtieres en 1803 y espulsar de la islla.<ref>{{cita llibru |apellíos=Schutt-Ainé|nome=Patricia|autor2=Staff of Librairie Au Service de la Culture|títulu=Haiti: A Basic Reference Book|editorial=Librairie Au Service de la Culture|añu=1994|ubicación=Miami, Florida|páxines=33-35, 60|isbn=0-9638599-0-0}}</ref>
En 1804 ordenó'l [[Masacre d'Haití de 1804|esterminiu de la minoría blanca]] qu'entá permanecía nel país, lo que causó la muerte d'ente 3000 y 5000 persones mientres los meses de febreru, marzu y abril de 1804.<ref>Girard, Philippe R. (2011). ''The Slaves Who Defeated Napoleon: Toussaint Louverture and the Haitian War of Independence 1801–1804''. Tuscaloosa Alabama: The University of Alabama Press. ISBN 978-0-8173-1732-4.</ref> En
Ente 1801 y 1805 l'exércitu haitianu, fixo sangrientes incursiones a la parte oriental de la islla, con enardecidas tropes comandadas pol xeneral Jean Jacques Dessalines.
Línea 60 ⟶ 26:
Selmanes más tarde, llega a les mariñes de la ciudá de Santu Domingu, una escuadra de barcos franceses comandada pol almirante Missiesy. La flota cañonea les posiciones haitianes y parte aldu al oeste. Dessalines interpreta que pue ser un ataque al so país y retírase rápido.
Nel so gobiernu intentó restablecer la economía de los plantíos por aciu un sistema de trabayu forzáu. Foi traicionáu y asesináu en [[1806]] polos sos collaboradores, [[Alexandre Pétion]] y [[Henri Christophe]], quien tres la so muerte, partiéronse'l poder de la nueva nación.<ref>{{cita web |url = http://www.haitiwebs.com/emagazine/content/view/318/155/1/0/lang,en/
|apellíu = TiCam
|títulu = 17 October: Death of Dessalines
Línea 88 ⟶ 53:
|predecesor= Títulu Creáu |socesor=
[[Alexandre Pétion]] ([[República d'Haití|República del Sur]])y <br />
[[Henri Christophe]] ([[Estáu d'Haití|
|periodu= [[1804]]-[[1806]]
}}
{{Tradubot|Jean-Jacques Dessalines}}
[[Categoría:Emperadores d'Haití]]
[[Categoría:Persones nes Guerres d'Independencia latinoaméricanas]]
Línea 99 ⟶ 63:
[[Categoría:Francofobia]]
[[Categoría:Emperadores]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
|