Diferencies ente revisiones de «Visir»

Contenido eliminado Contenido añadido
m robot Añadido: nn:Vesir
Sin resumen de edición
Llinia 1:
[[Imaxe:Harun-Charlemagne.jpg|thumb|250px|right|Harun al-Rashid, bisir famosu, recibe una delegación de [[Carlomagnu]]]]
 
'''Visir''' (del [[árabe]], وزير wazīr) ye, n'unnun contestu hestóricu islámicu, un cargu netu al de primer ministru, ayudante o [[validu]] de d'un [[monarca]].
 
La figura del '''visir''' algamó importancia cuando los [[califes abbasíes]] adoptaron les maneres de la estinta [[monarquía persa]]. El Califa rodeabaserodeábase de pompa y convertíase n'unnun ser misteriosu ya invisible, que gobernaba por mediu demedio d'un primer ministru que xeneralmente cumplía la doble tarea de sofitar al monarca allonxauallonxáu de les non grates tareesxeres administratives y al tiempu atraer sobro sí mismo les responsabilidades y cuentes que pudieren pedise sobro la aición de gobiernu, caltenienducalteniendo asina intauta la reputación del [[Califa]], cabezaleru temporal y espiritual de la comunidá. La figura nUNnun tien UNun RESres d'oriXinalorixinal: nonun tá lligada únicamente al [[califatu]] nin tampoco a un contestu islámicu, anque fuera d'él nun se s'usa el términu '''visir'''.
 
Nel oriente musulmán (Máshreq) munchos visires yeren perses, persones que quiciabes por la so tradición cultural taben más preparaes pa asumir les tarees de alministración d'un gran territoriu que los sos xefes, los califas árabes o los sultanes otomanos, unos y otros remanecientes de tradiciones culturales nómades o en cualquier casu lligaes a pequeños Estaos.
Llinia 9:
Los visires exercíen n'ocasiones el poder de factu, dexando a los monarques como meres figures llexitimadores de la so autoridá, tal y como ocurría n'Europa colos validos de los reis.
 
nelNel imaginarioimaxinariu popular, la figura del '''visir''' o "'''gran visir'''" ye un estereotipu lligaulligáu delles vegaes a la maldá, la codicia o la conspiración, precisamente por aprucir como responsables caberos de les decisiones polítiques y de la represión, fore ello verdá o non. Un exemplu d'ello ye '''Ya'far al-Barmaki''', visir del Califa [[Harun al-Rashid]] y finalmente executauexecutáu por orde de d'ésti, que quedó pa la posteridaposteridá como personax intrínsecamente malvaumalváu, protagonista de dellos cuentos populares. PuesePue ver elvese'l so rastru na película [[Aladdin]] de [[Walt Disney]]. Otru visir malvaumalváu, ésti totalmente ficticiu, ye [[Iznogud]], personax de historieta criaucriáu por [[René Goscinny]] y [[Jean Tabary]] cuyaque tenía la obsesión yede "ser califa en llugar del califa" (pretensión que, por otrootru laullau, nun sedría verosímil en unnun '''visir real''').
 
Otros visires famosos son [[Nizam al-Mulk]], ministru del xoven rei turciturcu de la [[dinastía selyúcida]] [[Malik Shah]], al que se-y atribuíen papeles de visir paternalista y sabiu, y delles cierruveces cercanu a [[Maquiavelu]], o el andalusí Y[[aYa'qub al-Mansur]], [[Almanzor]]. El cargu de d'esti caberu yera el'l de [[hāyib]] o chambelán de [[Hisham II]] y non el de visir, magar que les sos funciones yeren asemeyaes.
 
En Llinguallingua árabe actual, [[wazīr]] equival a "[[ministru]]", y el cargu de [[primer ministroministru]] nomasenómase xeneralmente, [[ra'īs al-wuzarā]]', "presidente de los ministros". l'usiusu del términu visir ye aceptable únicamente n'unnun contestu hestóricu; si refieresese refier a un cargu actual lo habitual ye traducir wazīr como "ministroministru".
 
[[Categoría:Islam]]