Diferencies ente revisiones de «Historia de l'Arxentina»
Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: colectivu => coleutivu |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 477:
La corbeta arxentina ARA ''Uruguái'' volvió a l'Antártida en 1905 (zarpó dende -y puertu de Buenos Aires el 10 d'avientu de 1904) pa relevar a la dotación de les Orcadas del Sur y dirixise a la [[isla Decepción]] y depués a la [[isla Wiencke]] en busca de [[Jean-Baptiste Charcot]], que la so espedición francesa (1903-1905) creíase perdida. N'agradecimientu a la collaboración arxentina cola so espedición Charcot bautizó a un grupu insular como [[isla Arxentina]]. Una d'eses islles foi nomada como [[isla Galíndez]] n'homenaxe al capitán de la corbeta, Ismael Galíndez, y otra foi denominada [[isla Uruguái]], n'homenaxe a la corbeta arxentina de tal nome.<ref>[https://web.archive.org/web/20070607144449/http://www.antarctida.kiev.ua/english/history.htm Islles Arxentines]</ref>
El gobiernu arxentín decidió sumar dos observatorios meteorolóxicos, na [[isla Xeorxa del Sur]] y na [[isla Wandel]], a los que yá tenía nes islles Laurie y Observatoriu. La espedición que tenía d'instalar unu nel puertu onde envernó Charcot en 1904 na isla Wandel (güei [[isla Booth]]) partió de Buenos Aires el 30 d'avientu de 1905 al mandu del teniente de navío [[Lorenzo Saboríu]] nel barcu ''Austral'', que yera'l ''
Un decretu emitíu per Chile'l 27 de febreru de 1906 dexó la esplotación industrial agrícola y pesquera por 25 años, nes [[isla Diego Ramírez]], Shetland del Sur, [[Xeorxa del Sur]] y la Tierra de Graham (Tierra d'O'Higgins/San Martín) a Enrique Fabry y a Domingo de Toro Herrera, encargándose-yos tamién el resguardu y la custodia de los intereses soberanos de Chile na zona. L'Arxentina protestó formalmente'l 10 de xunu de 1906 por eses aiciones de Chile y al añu siguiente Chile convidó al Gobiernu arxentín a axustar un tratáu pa estremar ''les islles y l'Antártica continental americana'', pero nun foi aceptáu.
|