Diferencies ente revisiones de «Viḷḷar de Vildas»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 11:
 
== Historia ==
Na Edá Media'l monasteriu de Belmonte apoderaba tol valle del [[ríu Pigüeña]], ampliando de cutio les sos posesiones bien cola compra de terrenes, bien por donaciones y troquéos. Nel sieglu XVII el monasteriu tenía en propiedá delles llocalidaes ente les que s'atopaba Villar de Vildas.<ref>[[:es:Villar_de_Vildas#Menéndez{{cita llibru|autor = Menéndez, 2008]]:Carmen-Oliva| p.títulu 156= Teitos. Cubiertas vegetales de Europa Occidental: de Asturias a Islandia | añu = 2008| editorial = Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos del Principado de Asturias| isbn= 978-84-612-7656-1|páxina=156}}</ref>
 
== Les brañes ==
Llinia 18:
La braña de La Pornacal atopase a una altitú de más de 1000 m. La so vexetación ta integrada por [[Ilex aquifolium|xardones]], sauces, alcafresnos y carbes nel monte cercanu onde s'atopen espinos, gorbizales y la genista florida (retama blanca) y l'escoba negra dambes tan importantes pa la execución de los teitos.
 
Les construcciones distribúyense a entrambos llaos del [[Ríu Pigüeña|ríu Pigüeña.]] Gran parte del monte ye llibre pa usu comarcal anque esisten tamién finques privaes partíes con barganales de piedra a secu. Nel monte comunal recuéyese la yerba dende finales de xunu hasta empiezos d'agostu. Dempués, na seronda dejase al ganáu pacer nesos praos. Nel mes de mayu conduz el ganáu hasta la Braña Viella dexándolo ellí en llibertá y al cuidu de los perros mastines que tán especialmente educaos pa esti trabayu. N'ochobre, les vaques tornen a La Pornacal y queden ellí hasta'l mes d'avientu.<ref>[[:es:Villar_de_Vildas#Menéndez{{cita llibru|autor = Menéndez, 2008]]:Carmen-Oliva| p.títulu 158= Teitos. Cubiertas vegetales de Europa Occidental: de Asturias a Islandia | añu = 2008| editorial = Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos del Principado de Asturias| isbn= 978-84-612-7656-1|páxina=158}}</ref>
; Cabanes
Les cabañes son construcciones d'arquiteutura popular, d'aspeutu senciellu, pensaes pa ser útiles. Tán partíes a media fastera, en terrenes comunales, edificaes según les cotes de nivel, de manera que la paré trasera ta proyeutada siguiendo'l sistema de ''contra turrio.'' Los sos murios son de piedra caliar entemecida con piedra ferrial, lo que los paisanos llamen ''llabanones del ríu'' y ''ferrial'' o ''negral.'' Son materiales de tonos claros y escuros que dan a les parés un aspeutu especial de coloríu. Les armadures del techu que recibe'l teito d'escoba son de faya, ablanar y sauce, árboles que componen el paisaxe de la zona. Delles pieces especiales #facer de carbayu por ser un material más duro y resistente ante una posible gastadura.
Llinia 43:
Esisten nesta braña cuatro #barrio:
[[Ficheru:Vieux_puits_Lanvaudan.JPG|miniaturadeimagen|Nesti pozu de Lanvaudan pueden trate dos cabeces llabraes del estilu de les descrites. ]]
* Barriu d'El Cabu, con siete cabañes y un caseto o cabanín. Apréciense ciertes esceiciones no referente a la ornamentación de les cabañes, que suel ser siempres sobria. Apaecen pequeñes talles nes jambas de delles puertes o nel cercu de dalguna ventana. Son talles de cares d'home y muyer y en dellos casos tán acompañaes de les sos iniciales y de númberos. El significáu d'estos ornatos nun s'estudió inda en fondura, anque les opiniones de los espertos apunten a que se trate d'un simple caprichu de dalgún propietariu copiáu dempués polos sos vecinos, anque quiciabes se trate de bloques de piedra tallaos que fueron reutilizaos y que tengan un orixe verdaderamente antiguu de dómina céltica en que la escultura castrense representaba cabeces nos moyones que llindaben los pacionales. Atopáronse exemplos bien paecíos en zones europees: Lanvaudan (Morbihan) en Bretaña, nuna antigua casa tradicional bretona reconvertida en casa rural.<ref>[[:es:Villar_de_Vildas#Menéndez{{cita llibru|autor = Menéndez, 2008]]Carmen-Oliva| ptítulu = Teitos. Cubiertas vegetales de Europa Occidental: de Asturias a Islandia | añu = 2008| editorial = Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos del Principado de Asturias| isbn= 978-84-612-7656-1|páxina=162}}</ref>
* Barriu d'El Mediu, con quince cabañes, dos d'elles ruinoses.
* Barriu d'El Ríu, con siete cabañes, delles cayíes.
* Barriu de La Prida, con siete cabañes, una cayida.<ref>[[:es:Villar_de_Vildas#Menéndez{{cita llibru|autor = Menéndez, 2008]]:Carmen-Oliva| p.títulu 159= Teitos. Cubiertas vegetales de Europa Occidental: de Asturias a Islandia | añu = 2008| editorial = Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos del Principado de Asturias| isbn= 978-84-612-7656-1|páxina=159}}</ref>
 
== Ver tamién ==
Llinia 73:
[[Categoría:Llocalidaes de Somiedo]]
[[Categoría:Premiu al Pueblu Exemplar d'Asturies]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]