Diferencies ente revisiones de «Vía Catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Llinia 1:
La '''ViaVía Catalana''', conocida tamién como '''ViaVía Catalana haza la Independencia''', ye una cadena humana d'unos 400 quilómetros en [[Cataluña]] propuesta por l'Assamblea Nacional Catalana ([[Conceyu Nacional Catalán]], coles sigles ANC) pal once de setiembre de [[2013]] col envís de vindicar la [[independentismu catalán|independencia de Cataluña]]. Cunta col sofitu de les 14 entidaes que collaboren na iniciativa [[ElClauer.cat.]] Seguirá el trazáu de l'antigua [[Vía Augusta]], dende [[El Pertús]] ([[Vallespir]]) hasta [[Alcanar]] ([[Montsià]]). Según [[Carme Forcadell]], presidenta de l'ANC, tien de ser «un símbolu, el símbolu de xunidá del pueblu catalán pa algamar la soberanía nacional».
En total, la organización preve movilizar unos 1500 autocares y hasta 30.000 voluntarios. Contratarán más de venti medios aereos pa documentar l'actu y más de 800 fotógrafos inmortalizarán l'actu.
Llinia 5:
== Precedentes históricos ==
[[Archivu:Baltic Way.jpg|thumb|Imaxe histórica de la [[Vía Báltica]], na frontera ente [[Letonia]] y [[Lituania]].]]
El [[23 d'agostu]] del [[1989]], dos millones de ciudadanos d'[[Estonia]], [[Letonia]] y [[Lituana]] fixeron la [[ViaVía Báltica]] enllazando con una cadena humana les sos tres capitales pa esixir la independencia de los [[Países Bálticos]] al respective de la [[XRSS]]. La so independencia foi reconocida xusto dempués del golpe de [[Moscú]] del 21 d'agostu del [[1991]]. «Una casa común europea namás pue afitase si a tolos países europeos se-yos concede un llibre drechu a l'autodetermín», dicía el manifiestu de la ViaVía Báltica.
 
== Previa ==
Llinia 26:
== Percorríu ==
[[Archivu:Via catalana.svg|thumb|Percorríu de la Vía Catalana.]]
La cadena humana, siguiendo la [[Vía Augusta]], cruciará 86 municipios. Los núcleos de población per onde pasará la ViaVía Catalana, por orde de norte a sur, son los siguientes: [[el Pertús]], [[la Jonquera]], [[Pont de Molins]], [[Figueres]], [[Santa Llogaia d'Àlguema]], [[Bàscara]], [[Orriols (Bàscara)|Orriols]], [[Sarrià de Ter]], [[Sant Julià de Ramis]], [[Girona]], [[Fornells de la Selva]], [[Riudellots de la Selva]], [[Tordera]], [[Pineda de Mar]], [[Calella]], [[Sant Pol de Mar]], [[Canet de Mar]], [[Arenys de Mar]], [[Caldes d'Estrac]], [[Sant Andreu de Llavaneres]], [[Mataró]], [[Cabrera de Mar]], [[Vilassar de Mar]], [[Premià de Mar]], [[el Masnou]], [[Montgat]], [[Badalona]], [[Sant Adrià de Besòs]], [[Barcelona]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Vicenç dels Horts]], [[Cervelló]], [[Vallirana]], [[Ordal]], [[Cantallops (Alt Penedès)|Cantallops]], [[Sant Cugat Sesgarrigues]], [[Olèrdola]], [[Vilafranca del Penedès]], [[Santa Margarida i els Monjos]], [[la Ràpita (Santa Margarida i els Monjos)|la Ràpita]], [[l'Arboç]], [[Castellet i la Gornal]], [[Bellvei]], [[el Vendrell]], [[Roda de Berà]], [[Creixell]], [[Clarà (Torredembarra)|Clarà]], [[Torredembarra]], [[Altafulla]], [[Tarragona]], [[la Canonja]], [[Reus]], [[Riudoms]], [[Montbrió del Camp]], [[Mont-roig del Camp]], [[l'Hospitalet de l'Infant]], [[l'Ametlla de Mar]], [[el Perelló]], [[l'Ampolla]], [[Camarles]], [[l'Aldea]], [[Amposta]], [[Sant Carles de la Ràpita]] y [[Alcanar]]. Utilizaranse infraestructures como la [[N-340]], la [[N-II]] o el corredor mediterráneu ferroviariu.
Dientro [[Barcelona]], la cadena entrará pela carretera de Collblanc y la cai de Sants. Ocupará la plaza Espanya y l'[[avenida del Paral·lel]] hasta la mar. La Vía Catalana recorrerá el [[Front Marítim]] hasta el [[Fòrum]] y l'[[avenida Diagonal]]. El trazáu pasará per llugares emblemáticos de Barcelona: la [[Sagrada Família]], la Catedral, [[la Rambla]], la [[plaza Catalunya]], el [[passeig de Gràcia]] y el [[Camp Nou]]. Tamién situarase delantre de les principales instituciones polítiques catalanes, como el Parlament, nel [[parque de la Ciutadella]], y el [[Palau de la Generalitat]], na [[plaza Sant Jaume]].