La Vía Catalana, conocida tamién como Vía Catalana haza la Independencia, ye una filera humana d'unos 400 quilómetros en Cataluña propuesta por l'Assamblea Nacional Catalana (Conceyu Nacional Catalán, coles sigles ANC) pa l'once de setiembre de 2013 col envís de vindicar la independencia de Cataluña. Cunta col sofitu de les 14 entidaes que collaboren na iniciativa ElClauer.cat. Seguirá'l trazáu de l'antigua Vía Augusta, dende El Pertús (Vallespir) hasta Alcanar (Montsià). Según Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, tien de ser «un símbolu, el símbolu de xunidá del pueblu catalán p'algamar la soberanía nacional».

En total, la organización preve movilizar unos 1500 autocares y hasta 30.000 voluntarios. Contratarán más de venti medios aereos pa documentar l'actu y más de 800 fotógrafos farán fotos de l'actu.

Precedentes históricos editar

El 23 d'agostu del 1989, dos millones de ciudadanos d'Estonia, Letonia y Lituana fixeron la Vía Báltica enllazando con una filera humana les sos tres capitales pa esixir la independencia de los Países Bálticos al respective de la XRSS. La so independencia foi reconocida xusto dempués del golpe de Moscú del 21 d'agostu del 1991. «Una casa común europea namás pue afitase si a tolos países europeos se-yos concede un llibre drechu a l'autodetermín», dicía'l manifiestu de la Vía Báltica.

Previa editar

Inscripciones y actos previos editar

 
Vía Catalana n'Estocolmu, el 31 d'agostu.

La Vía Catalana presentose nel Muséu d'Historia de Cataluña'l 19 de xunu de 2013, nun actu ú tamién participaron Henn Karits y Ülo Laanoja, miembros de la organización de la Vía Báltica del 1989. El 4 de xunetu'l Conceyu Nacional Catalán abrió'l periodu d'inscripciones a traviés del so web, onde s'inscribieron 22.000 persones durante les primeres 24 hores y más de 78.000, la primer selmana.

El 12 de xunetu, namás 9 díes dempués de l'aniciu de les inscripciones, yá se superaran los 100.000 inscritos. Aportose a les 250.000 inscripciones el 30 de xunetu, día en que los promotores asoleyaron el cartelu y el videu promocional de l'eventu. Tres selmanes enantes de l'eventu, más de 350.000 persones yá s'inscribieran nel sitiu web oficial por tal de distribuyise eficazmente a lo llargo de la cadena de 400 quilómetros. Magar ello, los organizadores almitieron tener torgues pa cubrir los espacios del sur de la cadena humana.

Durante'l branu tamién foron faciéndose ensayos de cadenes pel territoriu, como por exemplu en Jesús i Roquetes, Sant Cugat del Vallès, l'Estanyol del Vilar de Banyoles, Navàs, Montblanc y en la Garriga.

Repercusión política editar

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) y la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) manifestaron el so sofitu y participación a la Vía Catalana, mientres que'l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Popular (PP) y Ciutadans opunxiéronse. Unió Democràtica de Catalunya (UDC) pidió al Conceyu Nacional Catalán, primero, y a Òmnium Cultural, dempués, que'l lema de la cadena humana nun fuera independentista («Via Catalana cap a la Independència» Vía Catalana haza la independencia) y se centrara, en cambéu, nel drechu a decidir pa «sumar toles adhesiones y tolos sofitos posibles». Carme Forcadell, presidente de l'ANC, respondió que facer esti cambéu representaría un «pasu atrás» y «nun tendría nengún xacíu [...] vindicar un drechu que, como pueblu, yá tenemos, que ye'l drechu a decidir». ICV-EUiA, pola so parte, tien pendiente axuntase pa decidir el so sofitu.

Delles de les personalidaes polítiques que confirmaron la so participación foron Jordi Pujol, presidente de la Generalitat de Catalunya ente 1980 y 2003, nel N-340 del Perelló (Baix Ebre); Francesc Homs, portavoz del govern català i conseller de Presidència; Germà Gordó, conseller de Justícia; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació; Boi Ruiz, conseller de Salut; Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat; Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família; Oriol Junqueras, presidente d'ERC y cabeceru de la oposición; Anna Simó, vicepresidenta segunda del Parlament de Catalunya y diputada d'ERC; Xavier Trias, alcalde de Barcelona; los presidents de les diputaciones de Barcelona, Lleida y Girona y el vicepresidente de la Diputación de Tarragona; Lluís Maria Corominas, diputáu y vicepresidente segundu del Parlament de Catalunya; Jordi Turull, secretariu xeneral de CDC y diputáu nel Parlament de Catalunya; Josep Rull, secretariu xeneral de CDC y diputáu nel Parlament de Catalunya; Antoni Castellà, Secretariu d'Universidaes ya Investigación de la Generalitat de Catalunya y militante d'UDC; David Fernàndez, diputáu y portavoz nel Parlament de Catalunya de la CUP, nel tramu de l'Hospitalet de Llobregat; Quim Arrufat, diputáu de la CUP nel Parlament de Catalunya, n'Olèrdola (Alt Penedès); Alfred Bosch y Joan Tardà, diputaos d'ERC nel Congreu de los Diputaos; Ernest Maragall, conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya ente 2006 y 2010 ya impulsor del partíu Nova Esquerra Catalana.

Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya y Núria de Gispert, presidente del Parlament de Catalunya, decidieron nun asistir por «motivos personales», magar que fixeron una llamada a participar na Vía Catalana y anunciaron que s'axuntaríen l'11 de setiembre colos organizadores de la cadena humana.

Percorríu editar

 
Percorríu de la Vía Catalana.

La cadena humana, siguiendo la Vía Augusta, cruciará 86 municipios. Los nucleos de población per onde pasará la Vía Catalana, por orde de norte a sur, son los siguientes: el Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, l'Arboç, Castellet i la Gornal, Bellvei, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, la Canonja, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, el Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita y Alcanar. Utilizaranse infraestructures como la N-340, la N-II o'l corredor mediterraneu ferroviariu.

Dientro Barcelona, la cadena entrará pela carretera de Collblanc y la cai de Sants. Ocupará la plaza Espanya y l'avenida del Paral·lel hasta la mar. La Vía Catalana recorrerá'l Front Marítim hasta'l Fòrum y l'avenida Diagonal. El trazáu pasará per llugares emblemáticos de Barcelona: la Sagrada Família, la Catedral, la Rambla, la plaza Catalunya, el passeig de Gràcia y el Camp Nou. Tamién situarase delantre de les principales instituciones polítiques catalanes, como'l Parlament, nel parque de la Ciutadella, y el Palau de la Generalitat, na plaza Sant Jaume.

Rames editar

Tamién ta prevista la estensión d'esti percorríu hasta'l Voló y tamién a partir de Vinaròs. Nesti sentíu, el conceyu territorial de l'ANC na Cataluña Norte movilizose p'allargar la Vía Catalana dende el Pertús hasta'l Voló, y diverses organizaciones cíviques y polítiques valencianes, coordinaes por Acció Cultural del País Valencià organizáronse pa continuala a partir de Vinaròs. La seición nord-catalana de l'ANC dixo: «Conscientes de la dificultá por mor del fechu que l'11 de setiembre será día llaboral [na Cataluña Norte], conscientes de que será un día históricu y conscientes de que munchos catalanes queremos escribir la hestoria y poder dicir un día "Yo tamién taba", allargaremos la Vía Catalana cuanto más al norte meyor, pa evidenciar la solidaridá y la xunidá del pueblu catalán».

Internacional editar

Los catalanes nel esterior tamién organizarán noventa cadenes humanes que se tendrán llugar principalmente ente'l 24 d'agostu y l'1 de setiembre nes principales ciudaes del mundu, ente les cuales destaquen Bruxeles, París, Berlín, Londres, Roma, Toronto, Nueva York, Los Angeles, San Francisco, Ciudá de Méxicu, São Paulo, Lima, Buenos Aires, Sydney, Tokiu, Beixín, Shanghai y Johannesburgu «pa sofitar el procesu democráticu d'independencia de Cataluña».

Referencies editar

Enllaces esternos editar

  • Vía Catalana (en catalán) (n'inglés) (en francés) (castellán)