Agatha Barbara (11 de marzu de 1923Żabbar (es) Traducir – 4 de febreru de 2002Żabbar (es) Traducir) foi una política maltesa, miembru del Partíu Llaborista, que desempeñó'l cargu de presidenta de Malta dende 1982 hasta 1987.

Agatha Barbara
3. Presidente de Malta

15 febreru 1982 - 15 febreru 1987
Albert Hyzler - Paul Xuereb
ministra de Trabajo (es) Traducir

1974 - 1981
Minister for Education and Employment (en) Traducir

1971 - 1976
Minister for Education and Employment (en) Traducir

1955 - 1958
Member of the House of Representatives of Malta (en) Traducir

Vida
Nacimientu Żabbar (es) Traducir11 de marzu de 1923[1]
Nacionalidá Bandera de Malta Malta
Muerte Żabbar (es) Traducir4 de febreru de 2002[1] (78 años)
Oficiu políticaprofesora
Premios
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Partíu políticu Partido Laborista (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Agatha Barbara nació en Żabbar en 1923, siendo la segunda de nueve fíos nuna familia de clase trabayadora. El so padre trabayaba como remolcador de la Marina Real Británica, ente que la so madre yera ama de casa. Cuando yera mozu pudo treslladase a La Valeta pa dir a la escuela secundaria, pero la so formación viose frenada pol entamu de la Segunda Guerra Mundial en 1939. Mientres el Sitiu de Malta (1940-1942) tuvo que collaborar col exércitu británicu na defensa de la isla, un puntu estratéxicu tantu pa el Exa como pa los Aliaos.[3]

Nunca tuvo casada nin tuvo descendencia. La prensa maltesa desveló en 2014 que dempués de la guerra caltuvo un curtiu romance per correspondencia con un militar británicu.[4]

La cara de la estadista figuró nel anverso de la cuarta serie de billetes de la llira maltesa, editada na década de 1980.[5]

Trayeutoria política editar

Al terminar la guerra, Barbara completó los sos estudios y convirtióse en maestra. Coles mesmes, en 1946 afiliar al Partíu Llaborista de Malta y participó de forma activa nos movimientos sociales que reclamaben el sufraxu femenín na reforma eleutoral, instauráu a partir de les eleiciones llexislatives de 1947. Nesos comicios Barbara formó parte de la candidatura llaborista y llogró un escañu na Cámara de Representantes de Malta, siendo la primer muyer en consiguilo.[3]

Dende 1955 hasta 1958 foi ministra d'Educación y Cultura nel gabinete del primer ministru Dom Mintoff, convirtiéndose na primer muyer qu'asumía un ministeriu nel executivu maltés.[6] Mientres los sos trés años al frente encargóse d'impulsar una ambiciosa reforma pa establecer educación obligatoria hasta los 14 años, qu'amás contemplaba la construcción de nueves escueles, un centru nacional de formación pa maestros, escueles especiales para discapacitaos, un programa de beques y horarios a tiempu completu.[3][7] Les reformes acabaron tamién cola discriminación por sexos nel currículu académicu.[3]

El gobiernu de Mintoff presentó la so dimisión en bloque en 1958. Naquella dómina, Malta yera una colonia perteneciente al Imperiu Británicu y les rellaciones ente'l gobiernu llocal y la metrópolis habíense desamoráu. Barbara participó en manifestaciones contra l'alministración colonial, poles que llegó inclusive a ser condergada a un mes de trabayos forzaos.[3] Sicasí, caltúvose nes files del Partíu Llaborista y prosiguió la so actividá política. L'archipiélagu llograría la so independencia'l 21 de setiembre de 1964, anque los británicos caltuvieron un control importante sobre'l terrén hasta 1974.[8]

Mintoff recuperó'l cargu de primer ministru en 1971 y Barbara volvió ser nomada ministra d'Educación. Nesta ocasión aumentó la educación obligatoria a los 16 años y estableció un nuevu sistema mistu d'enseñanza, coles primeres escueles téuniques.[3] En 1974 —añu de la proclamación de la república— hubo una reestructuración de gobiernu y Barbara asumió la nueva cartera de Trabayu y Servicios Sociales hasta 1981. Nesi nuevu cometíu tuvo qu'implementar midíes mesmes del estáu del bienestar, ente elles la xornada llaboral de 40 hores, la negociación coleutiva y el sistema de pensiones.[3]

El 15 de febreru de 1982, Agatha Barbara foi nomada presidenta de Malta pa un mandatu llindáu a cinco años, metanes una fonda crisis política.[6] Un añu antes celebrárense les eleiciones llexislatives de 1981, nes que se produció un fechu inéditu: anque'l Partíu Nacionalista llograra'l 51% de los votos, el Partíu Llaborista sacaba mayoría de diputaos pola llei eleutoral de votu únicu tresferible.[9] En protesta, los nacionalistes boicotiaron al nuevu parllamentu.[6] Barbara tuvo que mediar ente los líderes de dambes formaciones y en 1987 aprobóse una enmienda constitucional, pola que'l partíu con más del 50% de los votos llograría mayoría absoluta.[3][9]

En concluyendo'l so mandatu presidencial, Agatha Barbara retirar de la política y estableció la so residencia en Żabbar. La yá ex-presidenta finó'l 4 de febreru de 2002, a los 78 años, víctima d'un infartu.[7]

Legáu editar

Dientro de la política femenina, Agatha Barbara ye la segunda muyer europea —y quinta a nivel mundial— que llogró asumir la xefatura d'estáu d'una república, por detrás de Sirimavo Bandaranaike (Sri Lanka, 1960), María Estela Martínez de Perón (Arxentina, 1974), Lidia Gueiler Tejada (Bolivia, 1979) y Vigdís Finnbogadóttir (Islandia, 1980).[10] Nel escenariu maltés, foi la primer muyer que llogró un escañu na Cámara de Representantes y permaneció nel parllamentu dende 1947 hasta 1982, cuando tuvo que dexalo pa exercer la presidencia.[3][7]

El 23 d'abril de 2006, el presidente maltés Edward Fenech Adami inauguró un monumentu a Barbara en Żabbar, la so ciudá natal.[11]

Condecoraciones editar

Ver tamién editar


Predecesor:
Anton Buttigieg
 
Presidente de Malta

1982-1987
Socesor:
Censu Tabone

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 6521312. Apaez como: Agatha Barbara. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: http://www.moe.gov.cn/s78/A22/xwb_left/moe_829/tnull_44386.html. Data de consulta: 11 abril 2019. Llingua de la obra o nome: chinu. Editorial: Ministerio de Educación de la República Popular China.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Ms Agatha Barbara» (inglés). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  4. «Agatha Barbara and romantic Navy letters» (inglés) (3 d'agostu de 2014). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  5. «Non changeover for people with old Lm20 notes» (inglés) (14 de xineru de 2008). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  6. 6,0 6,1 6,2 (n'inglés) Around the World; Woman, 59, Is Elected The President of Malta. The New York Times. 17 de febreru de 1982. http://www.nytimes.com/1982/02/17/world/around-the-world-woman-59-is-elected-the-president-of-malta.html. Consultáu'l 6 d'avientu de 2015. 
  7. 7,0 7,1 7,2 (n'inglés) Agatha Barbara, 78; Education Reformer and Former Maltese Leader. Los Angeles Times. 8 de febreru de 2002. http://articles.latimes.com/2002/feb/08/local/me-passings8.2. Consultáu'l 7 d'avientu de 2015. 
  8. «Malta since Independence» (inglés) (21 de setiembre de 2010). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  9. 9,0 9,1 «La posibilidá d'una victoria eleutoral nacionalista en Malta fai xubir la temperatura político» (11 de mayu de 1987). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  10. «Women in Politics: A Timeline» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 22 de xunetu de 2011. Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.
  11. «Agatha Barbara monument unveiled in Zabbar» (inglés) (24 d'abril de 2006). Consultáu'l 7 d'avientu de 2015.

Enllaces esternos editar