Estamentu de Próceres

Estamentu de Próceres foi'l nome de la cámara alta española ente 1834 y 1836.

Estamentu de Próceres

Solemne apertura de la Cortes fecha por S.M. la Reyna Gobernadora nel Estamentu de Próceres nel xuramentu emprestáu por estos y los Procuradores del Reyno el 24 de xunetu de 1834 dibuxu de Léon-Auguste Asselinau.
Datos Xenerales
País España
Creación 10 d'abril de 1834
Términu 15 d'agostu de 1836 (nueva promulgación de la Constitución española de 1812
Tipu cámara alta
Cámara baxa Estamentu de Procuradores
Atribuciones Estatutu Real de 1834
Cronoloxía
Cortes del Trieniu Lliberal (1820-1823) Estamentu de Próceres Cortes Constituyentes de 1836
[editar datos en Wikidata]

El Estatutu Real de 1834 prevía la esistencia de dos estamentos o cámares na asamblea llexislativa: el estamentu de próceres y el estamentu de procuradores del reinu,[1] cámares alta y baxa que n'otres constituciones españoles del sieglu XIX recibieron los nome de Senáu y Congresu; con ello pretendíase conformar un sistema según el modelu del parllamentarismu inglés, nel que correspondería al Estamentu de Próceres una función similar a la Cámara de los Lores nel Reinu Xuníu.

Los miembros del Estamentu de Próceres ser bien por derechu propiu o por nomamientu regio d'ente la nobleza, l'altu cleru, l'alta alministración y los mayores contribuyentes del Reinu.[2]

El presidente y el vicepresidente del Estamentu de Próceres yeren nomaos pol Rei pa cada periodu de sesiones. Mientres los dos años de vixencia del Estatutu Real la presidencia foi exercida socesivamente poles persones siguientes:

Primeramente l'Estamentu de Próceres axuntóse, de forma provisional, nel Casón del Bon Retiru, y en 1835 treslladó les sos sesiones al güei palaciu del Senáu (antiguu Colexu de la Encarnación de relixosos agustinos calzaos o Colexu de Doña María d'Aragón, na actual plaza de la Marina Española), que fuera'l llugar de xunta de les Cortes unicamerales en 1814 y ente 1820 y 1823 (mientres el Trieniu Lliberal).[3]

L'Estatutu Real foi suspendíu tres el Motín de la Granxa de 1836, a raigañu del cual restablecióse la vixencia de la Constitución española de 1812, qu'establecía unes Cortes unicamerales. Cola entrada a valir de la Constitución española de 1837 volver n'España a la llexislatura bicameral, sistema que perduró hasta nueses díes, magar atayáu ente 1931 y 1977 porque mientres la II República y la Dictadura de Francisco Franco les Cortes españoles tuvieron formaes por una única cámara. El Senáu, entá ensin sumir llegalmente dexó de funcionar coles mesmes mientres los periodos 1873-1876 y 1923-1931, nos que la Constitución política de la monarquía española tuvo suspendida arriendes de la proclamación de la I República y de la Dictadura de Primo de Rivera, respeutivamente. La Llei pa la Reforma Política de 1977 reintrodució'l sistema bicameral,[4] que caltuvo la vixente Constitución española de 1978.

Ver tamién editar

Referencies editar