Françoise Adret

coreógrafa francesa (1920–2018)

Françoise Adret (7 d'agostu de 1920Versalles – 1 d'abril de 2018Chambourcy)[4] foi una baillarina, maestra de danza y coreógrafa francesa.[5]

Françoise Adret
Vida
Nacimientu Versalles[1]7 d'agostu de 1920[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Chambourcy[1]1 d'abril de 2018[3] (97 años)
Estudios
Llingües falaes francés
Oficiu coreógrafa, baillarina de balébaillarina
Emplegadores Ministerio de Cultura de Francia (es) Traducir  (1978 –  1985)
Ballet de l'Opéra de Lyon (en) Traducir  (1985 –  1992)
Premios
IMDb nm5371460
Cambiar los datos en Wikidata

En 1951 fundó'l Ballet de la Ópera d'Ámsterdam y en 1960 otru na ciudá de Niza. En 1968 foi la maestra de compañía Ballet Théâtre Contemporain (BTC) y dirixó la creación del Ballet Conciertu de Panamá nel país centroamericanu; y dende 1985 hasta 1992 foi la direutora del Ballet de la Ópera de Lyon.[6][7]

Asocede a Pierre Lacotte como Direutora Artística del Centru Coreográficu Nacional de Ballet de Lorraine en 1999, mientres la so xestión la danza contemporánea tuvo un nuevu impulsu, espardimientu y constante sofitu.

Dende 1978 y hasta 1985, foi Inspector de la Danza nel Ministeriu de Cultura francés.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 5 xunu 2022.
  2. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 13982917g. Apaez como: Françoise Adret. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  3. URL de la referencia: http://www.lefigaro.fr/culture/2018/04/05/03004-20180405ARTFIG00193-francoise-adret-disparition-d-une-immense-personnalite-de-la-danse.php.
  4. Françoise Adret, disparition d'une «immense personnalité de la danse»
  5. «Françoise Adret, Danseuse et chorégraphe française». Evene. Consultáu'l 27 d'avientu de 2011.
  6. «The CNDC - Centre national de danse contemporaine (National Centre for Contemporary Dance)». -y Quai. Consultáu'l 27 d'avientu de 2011.
  7. Jennifer Dunning (18 de xineru de 1987). «Dance; The Lyon Ballet brings innovative choreography to classic works». The New York Times. Consultáu'l 27 d'avientu de 2011.

Bibliografía editar