Francisco Tuero

xuez asturianu (1921–2003)

Francisco Tuero Bertrand (1921Uviéu – 2 de febreru de 2003) foi xuez y tratadista eminente asturianu.

Francisco Tuero
Vida
Nacimientu Uviéu1921[1]
Nacionalidá España
Muerte 2 de febreru de 2003[2] (81/82 años)
Familia
Familia
Estudios
Llingües falaes castellanu[3]
Oficiu xuez
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Estudia derechu na Universidá d'Uviéu. En 1945 convertir en xuez y empieza a trabayar en distintos xulgaos de primera instancia. En 1963 ye nomáu maxistráu de l'Audiencia Territorial d'Uviéu, cargu qu'ocupa hasta 1981 en que se convierte en maxistráu del Tribunal Supremu y presidente de la Xunta Eleutoral Central. En 1989 tres la so xubilación torna a la so Asturies natal.

En 1990 nómase-y presidente del RIDEA del qu'a era direutor, cargu qu'ocupó hasta l'añu 1996.

Foi nietu de Tomás Tuero, escritor y periodista asturianu que foi amigu de Clarín y Armando Palacio Valdés.

Distinciones editar

Ente los distintos cargos qu'ocupó cabo destacar los de presidente de l'Academia de Xurisprudencia (1977-1981), fundador de la Revista Xurídica d'Asturies y direutor del Real Institutu d'Estudios Asturianos. Foi amás miembru del Centru d'Estudios del Sieglu XVIII, Foi sociu fundador de Bibliófilos Asturianos

Premiu Asturies (1998). Cruz d'Honor de la Orde de San Raimundo de Peñafort.

Obra editar

  • Un pleitu sobre'l derechu d'asilu nel Uviéu del sieglu XVIII, 1973.
  • Instituciones tradicionales n'Asturies, 1976.
  • Ordenances Xenerales del Principáu d'Asturies, 1977.
  • La Xunta Xeneral del Principáu, 1978.
  • La creación de la Real Audiencia na Asturies del so tiempu, 1979.
  • Riego. Procesu a un lliberal, 1995.
  • Diccionariu de derechu consuetudinario ya instituciones y usos tradicionales d'Asturies, 1997.
  • Carlos II y el procesu de los conxuros, 1998.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://biblioiglesia.tk/cgi-bin/koha/opac-authoritiesdetail.pl?marc=1&authid=22514. Apaez como: Francisco Tuero Bertrand.
  2. URL de la referencia: http://dbe.rah.es/biografias/61679/francisco-tuero-bertrand. Apaez como: Francisco Tuero Bertrand.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos editar