Frente Obreru de Cataluña

El Frente Obreru de Cataluña (FOC) (en catalán Front Obrer de Catalunya) foi un movimientu socialista que formaba parte de la resistencia a la dictadura de Franco. Foi fundáu'l 1961 como herederu de l'Asociación Democrática Popular de Cataluña (ADPC).[1] La organización apiguró a socialistes, católicos progresistes y comunistes disidentes.[2]

Front Obrer de Catalunya
Fundación 1961
Disolución [[1971]]
Sede Barcelona
Estáu  España
Ideoloxía política Socialismu, autoxestión, antimperialismu, federalismu
Cambiar los datos en Wikidata

Los sos referentes yeren la revolución húngara de 1956, la revolución cubana de 1959, la resistencia arxelina d'Ahmed Ben Bella y l'exemplu de l'autoxestión yugoslava.

Oxetivos editar

Estremada del partíu comunista, el PSUC, y de la organización que representaba naquel momentu'l socialismu democrático, el Movimientu Socialista de Cataluña tuvo como oxetivu ser "la tercer fuercia" que respondiera a les nueves propuestes que ximelgaben a la izquierda europea surdíes tantu de procesos internos de reflexón nel socialismu (representaes por casu por André Gorz o Lelio Basso) como del impautu de les revoluciones de la década: la cubana y l'arxelina.[3]

Miembros editar

A pesar de que los sos integrantes yeren de procedencies diverses, adoptó un socialismu d'izquierdes antimperialista y disidente de la llinia comunista oficial. Definíense como socialistes, populistes y federalistes. La militancia yera bien nueva y con enclín a romper los esquemes esistentes. Nun teníen estatutos formales y por eso nunca se constituyeron como partíu.[3] Ente los sos dirixentes destacaron Isidre Molas, José Ignacio Urenda, Pasqual Maragall, Alfons Comín, Daniel Cando, Josep Antoni González y Casanova, Josep Maria Vegara y Miquel Roca Junyent, ente otros.[2]

Órganos d'espardimientu editar

Los sos órganos d'espresión reflexaron les sos posiciones socialistes d'izquierdes y tercermundistes: Revolución (1961-62), Presencia Obrera (1964-65) y Poder Obreru (1969).[2]

Rellaciones con partíos y movimientos editar

Caltuvo venceyos federales col Frente de Lliberación Popular (FLP) y el Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESB). Compitió col PSUC pol control del naciente movimientu de les Comisiones Obreres, y consiguió apoderar la coordinación local hasta'l 1968 (comités d'empresa de La Maquinista Terrestre y Marítima, AEG, Harry Walker y otres). El 1970 eslleióse y los sos militantes esparder poles distintes organizaciones d'izquierdes de la clandestinidá antifranquista (PSUC, COC, MCC y LCR ), a pesar de que munchos confluyeron finalmente cola fundación de Convergència Socialista de Cataluña y, dempués, del PSC.[3]

Referencies editar

  1. «Diccionariu Marxist» (catalán). Consultáu'l 24 de marzu de 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Front Obrer de Catalunya | enciclopèdia.cat» (catalán). Consultáu'l 24 de marzu de 2016.
  3. 3,0 3,1 3,2 Fundació Rafael Campalans (1994). «El Front Obrer de Catalunya» (catalán). Consultáu'l 24 de marzu de 2016.

Enllaces esternos editar