El Fueru de Sahagún son una serie de lleis ellaboraes ente los años 1084 a 1322. Espublizar de Lleón a Zamora, Asturies, en distintes llocalidaes de Galicia...

Infotaula documentFueru de Safagún
Tipu fueru
Estáu España
Cambiar los datos en Wikidata

Nesti llugar lleonés de Sahagún esistiera dende'l sieglu IV una capiya n'honor de los mártires Facundo y Primitivu, convertida en monesteriu mientres el reináu d'Alfonso III (866-911). Doscientos años dempués, esi monesteriu de Sahagún convertir en centru neurálxicu de la vida relixoso y social del reinu de Lleón, cuando Alfonso VI (1072-1109) potenciar pa introducir la reforma cluniacense, fundando sol so patrociniu una villa qu'acoyía a nuevos pobladores de toes partes.

La creación de la villa esixó un estatutu xurídicu acorde coles nueves necesidaes. Escontra 1080, Alfonso VI concedió un fueru con exenciones y garantíes a los pobladores, reconociendo al tiempu'l señoríu del monesteriu.

Tres la muerte d'esi monarca, yá nel sieglu XII, un abá manipolió y tresformó el testu primitivu, dándo-y la fecha de 1085, lo que provocó la rebelión de los burgueses de Sahagún nun crespu movimientu antiseñorial que vieno coincidir colos conflictos matrimoniales de doña Urraca y Alfonso el Batallador. El conceyu, a lo último trunfa sobre l'abá. Los burgueses reelaboran el fueru orixinariu nuna nueva versión, que ye confirmada por Alfonso VII a mediaos del mesmu sieglu XII. De magar, como símbolu d'esi derechu burgués privilexáu, el nuevu testu conceder a diverses villes d'Asturies, y a Santander en 1187.

Según señaló Ana María Barrero, el fueru de Sahagún yá nun va ser en delantre un fueru señorial, sinón un fueru burgués que les ciudaes van reclamar pal so meyor gobiernu.

Hai de solliñar la llei de 1092, polo qu'Alfonso VI concedió a la villa d'Avilés el fueru de Sahagún, confirmáu en 1155 por Alfonso VII. Gracies a esti fueru la villa convertir en señoríu de realengu y a los sos habitantes otorgar distintos privilexos como'l de nun pagar nengún tipu d'impuestu de tránsitu «dende la mar hasta Lleón».

Estractu del Fueru de Sahagún:

Pero, como'l sobredicho rei ordenara y estableciera que se construyera una villa juntáronse (...) homes hábiles en munchos y diversos oficios y, otrosí, persones de diverses provincies y reinos (...).

Amás ordenó que toos teníen de dir a cocer pan al fornu del monesteriu (...).
Ordenó amás el rei que nengún de los condes y nobles tuvieren casa o vivienda na villa de Sahagún, sinón solamente'l burgueses, franceses y castellanos (...).
De la mesma manera, el mercáu que se faía en Grajal, que ye villa real, foi trespasáu a la villa de Sahagún (...).
Amás ordenó que nun fueren obligaos a dir a les espediciones militares del rei (...)

Y por cuanto'l burgueses de Sahagún utilizaben pacíficamente les sos mercancíes y axustaben con gran tranquilidá, por eso traíen marcancías de toes partes, según tamién oru y plata, y tamién munchos texíos de diverses calidaes, de manera que dichos burgueses y habitantes de la villa yeren bien ricos(...)...

Ver tamién editar


Referencies editar

Enllaces esternos editar