Gramática del islandés

El islandés modernu ye un idioma flexivo nel que los sintagmes nominales consten de cuatro caso: nominativu, acusativu, dativu y xenitivu. Los sustantivos pueden tener unu de los trés xéneros gramaticales: masculín, femenín o neutru. Los sustantivos, axetivos (inclusive dalgunos numberales) y pronomes son declinables nos cuatro casos, en singular y en plural.

Morfoloxía editar

La morfoloxía islandesa conserva gran parte de la estructura del xermánicu antiguu. Los sustantivos y axetivos tornar según casu, xéneru y númberu. Los axetivos amás inclúin el grau o comparanza, los axetivos arrexuntar en dos paradigmes o declinaciones: débil (regular) y fuerte (irregular). L'islandés tien amás artículu definíu, pero nun tener un equivalente del determinante indefiníu. Los verbos conxugar según tiempu, manera, persona, númberu y voz. Esisten tres voces: activa, pasiva y voz media (sicasí dellos autores argumenten que la voz media nun ye una diátesis distinta sinón a cencielles ye una clase independiente de verbos). Hai dos tiempos verbales, pasáu y presente, pa ellaboralos hai ciertu númberu de construcciones auxiliares.

Sustantivos editar

Los sustantivos n'islandés son similares al nórdicu antiguu, tantu en forma como n'inflexón. Tornar nos cuatro casos antes mentaos, y varien en xéneru y númberu. Hai dos declinaciones principales pa cada xéneru: sustantivos fuertes y débiles. Esisten numberoses declinaciones distintes. Equí un exemplu de les declinaciones "regulares" nos trés xéneros.

númberu caso masculín femenín neutru
singular nom. hattur borg glas
ac. hatt borg glas
dat. hatti borg glasi
xen. hatts borgar glass
plural nom. hattar borgir glös
ac. hatta borgir glös
dat. höttum borgum glösum
xen. hatta borga glasa

El xéneru d'un sustantivu puede dacuando ser reconocíu reparando la terminación:

  • Sustantivos masculinos—de normal acaben en -ur, -i, -ll o -nn
  • Sustantivos femeninos—ídem -a, -ing o -un
  • Sustantivos neutros—si la última lletra de la pallabra tien un acentu agudu (´), entós ye xeneralmente neutru.

Esisten dellos sustantivos, tal como leikfimi (ximnasia) que nun son declinables.

Artículos editar

L'islandés nun tien un artículu indefiníu (un/una, a/an [inglés]), y el artículu definíu (el/la, the) xúnese a la fin de la pallabra en cuestión. La siguiente tabla amuesa les formes habituales de sufixación del artículu definíu:

Ensin artículu Artículu definíu
masculín femenín neutru masculín femenín neutru
sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu.
-ur -ar -0 -dir -0 -0 -urinn -arnir -0in -dirnar -0ið -0in
-i -inn
-ll -a -ur -llinn -an -urnar
-nn -nninn

El siguiente exemplu amuesa trés sustantivos, unu pa cada xéneru, tornáu n'acusativu:

  • masculín: sófi—“un sofá” convertir en sófinn—“el sofá”
  • femenín: taska—“una bolsa” convertir en taskan—“la bolsa”
  • neutru heimilisfang—“una direición” convertir en heimilisfang—“la direición”

Pronomes editar

Personal editar

El pronome personal ye tal como sigue:

casu 1ª persona 2ª persona 3ª persona
singular nom. ég þú hann hún það hán
ac. mig þig hann hana það hán
dat. mér þér honum henni því háni
xen. mín þín hans hennar þess háns
plural nom. við þið þeir þær þau
ac. okkur ykkur þá þær þau
dat. okkur ykkur þeim
xen. okkar ykkar þeirra

La tercer persona del plural tien igualmente los trés xéneros. Al referise a un grupu de persones nel que s'atopen homes y muyeres usa la forma neutra. Como n'inglés, el pronome de normal va primero que'l verbu:

ég heiti MagnúsLlámome Magnús

L'orde de la frase puede ser invertíu. Nesti casu, como en toles llingües xermániques (con esceición del inglés modernu), el verbu tien qu'ocupar obligatoriamente el segundu llugar:

Magnús heiti égMagnús llámome

Reflexivu editar

L'islandés tien un pronome reflexivu que'l so funcionamientu averar enforma al pronome reflexivu alemán sich. Nun esiste'l casu nominativu.

casu pronome
ac. sig
dat. sér
xen. sín

Por casu, :hann þvær sérél llávase, opuestu a ser bañáu por daquién, :hún klæðdir sigella vístise, opuestu a ser vistida. El pronome nun estrema nin xéneru nin númberu.

Posesivu editar

Los pronomes posesivos pa un namái posesor son:

casu 1ª persona 2ª persona 3ª persona
singular nom. minn mín mitt þinn þín þitt sinn sín sitt
ac. minn mína mitt þinn þína þitt sinn sína sitt
dat. mínum minni mínu þínum þinni þínu sínum sinni sínu
xen. míns minnar míns þíns þinnar þíns síns sinnar síns
plural nom. mínir mínar mín þínir þínar þín sínir sínar sín
ac. mína mínar mín þína þínar þín sína sínar sín
dat. mínum mínum mínum þínum þínum þínum sínum sínum sínum
xen. minna minna minna þinna þinna þinna sinna sinna sinna

Los trés columnes pa cada persona representen masculín, femenín y neutru respeutivamente.

Demostrativu editar

El pronome demostrativu islandés ye'l siguiente:

casu þessi hinn
singular nom. þessi þessi þetta það hinn hin hitt
ac. þennan þessa þetta þann þá það hinn hina hitt
dat. þessum þessari þessu þeim þeirri því hinum hinni hinu
xen. þessa þessarar þessa þess þeirrar þess hins hinnar hins
plural nom. þessir þessar þessi þeir þær þau hinir hinar hin
ac. þessa þessar þessi þá þær þau hina hinar hin
dat. þessum þessum þessum þeim þeim þeim hinum hinum hinum
xen. þessara þessara þessara þeirra þeirra þeirra hinna hinna hinna

Los trés columnes pa cada persona representen masculín, femenín y neutru respeutivamente.

Indefiníu editar

Hai ente quince y venti d'esti tipu, dependiendo de quién cunte. A títulu d'exemplu, espónse'l paradigma de enginn (naide). Tórnase tal como sigue:

naide casu Masculín Femenín Neutru
singular nom. enginn (engi) engin (engi) ekkert (ekki)
ac. engan (öng(v)an) enga (öng(v)a) ekkert (ekki)
dat. engum (öng(v)um) engri (öngri) engu (öng(v)o)
xen. einskis (einkis) engrar (öngrar) einskis (einkis)
plural nom. engir (öng(v)dir) engar (öng(v)ar) engin (engi)
ac. enga (öng(v)a) engar (öng(v)ar) engin (engi)
dat. engum (öng(v)um)
xen. engra (öngra)

Ésti ye probablemente'l pronome islandés más pintorescu, mas ye menester señalar qu'enxamás se realizaría un mal usu emplegando les primeres formes. Aquélles ente paréntesis o bien son dialectalismos o bien arcaísmos, utilizaes namái en composiciones poétiques. Esiste, tamién, una forma fosilizada, einugi, que ye'l casu dativu singular del xéneru neutru. Caltener nun dichu:

Fátt er svo illt, að einugi dugi

Numberales editar

Del unu al cuatro tornar pa los respeutivos casos y xéneros:

unu masculín femenín neutru
nominativu einn ein eitt
acusativu einn eina eitt
dativu einum einni einu
xenitivu eins einnar eins
dos masculín femenín neutru
nominativu tveir tvær tvö
acusativu tvo tvær tvö
dativu tveimur
xenitivu tveggja
trés masculín femenín neutru
nominativu þrír þrjár þrjú
acusativu þrjá þrjár þrjú
dativu þremur
xenitivu þriggja
cuatro masculín femenín neutru
nominativu fjórir fjórar fjögur
acusativu fjóra fjórar fjögur
dativu fjórum
xenitivu fjögurra

Otros númberos sicasí nun se tornen:

cinco fimm diecinueve nítján
seis sex venti tuttugu
siete sjö ventiún tuttugu og einn
ocho átta trenta þrjátíu
nueve níu cuarenta fjörutíu
diez tíu cincuenta fimmtíu
once ellefu sesenta sextíu
dolce tólf setenta sjötíu
trelce þrettán ochenta áttatíu
cartorce fjórtán noventa níutíu
quince fimmtán cien (eitt) hundrað
dieciséis sextán mil (eitt) þúsund
diecisiete sautján un millón (ein) miljón
dieciocho átján cero núll

Axetivos editar

Los axetivos tienen de concordar colos sustantivos. Por casu, islandés sería:

masculín femenín neutru
íslenskur íslensk íslenskt
Islandés/Islandesa

Amás, tienen de concordar en númberu col sustantivu:

masculín femenín neutru
íslenskir íslenskar íslensk
llit. Islandeses/Islandeses

Verbos editar

Como na mayoría de les llingües declinables, los verbos n'islandés determinen el casu del posterior sustantivu, pronome y axetivu de la frase. Nel infinitivu, la mayoría de los verbos islandeses terminen en –a. Hai trés principales grupos de verbos n'islandés: -a, -i y –ur, refiriéndose a la terminación qu'esos verbos tomen cuando son conxugaos na primer persona. Por casu, “balta” (falar):

Númberu Singular Plural
Persona ég
Yo
þú
Tu
hann/hún/það
él/ella
við
nós
þið
vós
þeir/þær/þau
ellos
balta
falar
balta
falo
baltar
fales
baltar
fala
tölum
falamos
talið
faláis
balta
falen

Y comparáu col verbu vera (ser):

vera
ser
er
soi
ert
yes
er
ye
erum
somos
eruð
sóis
eru
son

Læra (aprender) ye un verbu -i:

læra
aprender
læri
apriendo
lærir
apriendes
lærir
apriende
lærum
aprendemos
lærið
aprendéis
læra
aprienden

Y finalmente verða (volvese, convertise en, faese, ponese), que ye un verbu -ur:

verða
volvese
verð
vuelvo
verður
te vuelves
verður
vuélvese
verðum
volvemos
verðið
volvéis
verða
vuélvense

Pa cada grupu de verbos, les conxugaciones en singular camuden, pero en plural, la terminación ye casi siempres predecible (-um, -ið y -a, respeutivamente).

Dellos infinitivos islandeses terminen col sufixu -ja. Estos verbos pueden conxugase como verbos –ur. Al conxugar dichos verbos, la –j tien d'esaniciase, polo que syngja (cantar) convertiríase ég syng (cantar) na 1ª persona del singular y non ég syngj.

Tiempos editar

Puramente falando, hai solamente dos tiempos verbales nel islandés, presente simple y pasáu simple. El restu de tiempos fórmense usando construcciones auxiliares (dalgunes de les cualos son vistes como tiempos. Por casu, el presente continuu fórmase:

pronome personal + vera + að + infinitivu
ég er að læra
Yo toi aprediendo

Los tiempos son:

  • condicional
  • futuru *

pasáu ** continuu ** perfectu ** suxuntivu * presente ** continuu ** perfectu ** suxuntivu

Reflexivos editar

Pa munchos verbos, ríquese un pronome reflexivu:

suxetu + verbu + oxeto (pronome reflexivu)
þú skemmtir þér
te prestes

Alverbios editar

Comparáu con otres categoríes léxiques, los alverbios islandeses son relativamente simples, y nun son declinables pudiendo ser construyíos con cencellez d'axetivos, sustantivos y verbos. La so terminación avezada ye -manda (aproximao equivalente al sufixu -mente):

nýrnuevunýmandanuevamente

Sicasí, non a tolos alverbios puede añadíse-yos tal sufixu:

núnaagora
bráðumllueu

Otra clase de pallabres editar

Preposiciones editar

Les preposiciones determinar según el casu del sustantivu siguiente:

acusativu dativu xenitivu
um - sobre að - escontra til - a/escontra
gegnum - por aciu frá - dende án - ensin
kringum - alredor af - fora auk - amás
við - contra hjá - al pie de mill - ente

Sintaxis editar

Xeneralmente l'orde de la frase ye SVO (suxetu-verbu-oxeto), sicasí la naturaleza flexible del islandés dexa una gran llibertá.

Interrogación editar

Formar con facilidá camudando l'orde de les pallabres de suxetu-verbu-oxeto a verbu suxetu-oxetu. Por casu:

Þú baltar íslensku.Fales islandés.

puede convertise n'entruga tal qu'asina:

Baltar þú íslensku?¿Fales islandés?

Les interrogatives n'islandés son:

  • hvað?¿Qué?
  • hvaða?¿Qué ...? (adj.)
  • hver?¿Quién?
  • hvar/hvert/hvaðan?¿Ónde?/¿Aú?/¿D'ónde?
  • hvenær?¿Cuándo?
  • hvers vegnu/af hverju?¿Por qué?
  • hvort?¿Cuál?

Cambeos fonéticos editar

Nel islandés prodúcense dellos cambeos fonéticos, tal que se explanará de siguío. Dichos cambeos asoceden con frecuencia en tou tipu de pallabres.

Metafonía por A editar

Ésta ye la metafonía (alemán: Umlaut) más antigua de cuantes hai, documentada en toles llingües xermániques, sacante en góticu. Manifestar de dos maneres:

iy (como por casu en ninður vs. neðan).
oo. Exemplos bien conocíos incluyene fugl (cf. Inglés fowl) o stofa (cf. Alemán Stube).

Sicasí'l desusdichu umlaut yá nun ye granible.

Metafonía por O editar

El umlaut n'O apaez cuando la vocal tónica a camuda a ö por cuenta de una o na siguiente sílaba. Esto implica namái a y non á o au. Dellos exemplos:

talafalar(við) tölumfalamos
faradir(við) förumvamos

Si hai una sílaba entemedia ente la primera a y la o, entós el cambéu a O nun asocede.

Nun tien de confundir se'l umlaut-O cola diptongación, a pesar de qu'haya una semeyanza.

Téngase en cuenta que si hai dos a precediendo a o, la primera a convertir en ö y la segunda o. Un exemplu:

fagnaðurfelicidáfögnuðumfelicidaes (dativu, plural).

Esceiciones a esto inclúin dellos préstamos, como por casu bananibananabanönum (dativu plural) y ArabiArabAröbum (tamién dativu plural).

Históricamente, hubo cuatro formes adicionales d'esti umlaut, pero yá son granibles.

Umlaut-I editar

El umlaut n'I ye un tanto más complexu y provoca les siguientes alteraciones vocáliques:

ay
áæ
yi
oy
óæ
oy (dacuando apaez como si oy, pero nunca ye'l casu. Sonur (singular) ⇒ synir (plural) puede inducir a creer que se trata d'un umlaut-I, pero la vocal orixinal en sonur que yera o camudó a o por mor del umlaut A)
ú, y ý
auey

Los efeutos precedentes del umlaut I son visibles sobremanera nos verbos xermánicos fuertes. Por casu, el verbu hafa ('haber'):

Númberu Singular Plural
Persona ég
Yo
þú
tu
hann/hún/það
él/ella
við
nós
þið
vós (pl.)
þeir/þær/þau
ellos
hafa
to have
hef
he
hefur
has
hefur
has'
höfum
hemos
hafið
habéis
hafa
han

Na conxugación en singular, el umlaut causa que'l raigañu a tórnese y. Si repara'l plural, el raigañu permanez en a, cola notable esceición de ‘við’, resultancia del umlaut-O (debíu al sufixu -um). El cambéu I afecta a verbos puramente nes conxugaciones en singular.

El verbu hafa tien realmente dos conjugación aceptaes. La primera ye la yá amosada, y la segunda como sigue (ég) hefi, (þú) hefir, (hann) hefir.)

Menos conocíu:

oø
ǫø

Otros umlauts editar

Históricamente, esistieron más umlauts

  • DIR-umlaut
  • J-umlaut
  • R-umlaut
  • G-k-umlaut
  • W-umlaut

Gramátiques del islandés n'español editar

  • Islandés modernu
  • Islandés antiguu
    • Fernández Álvarez, P. (1999): Antiguu Islandés: Historia y llingua, Ediciones Clásiques, 365 pgs., ISBN 84-7882-365-4


Referencies editar

Enllaces esternos editar