El garífuna ye un idioma arahuaco faláu na mariña caribe atlántica d'Hondures (98 mil), Guatemala (17 mil), Belize (16 mil) y Nicaragua (1500) pol pueblu garífuna. El garífuna ye faláu por menos d'una cuarta parte del aproximao un millón de persones d'etnia garífuna.

Garífuna
Carib o Kari'njapapa

'Garífuna'
Faláu en  Hondures
 Guatemala
Bandera de Belize Belize
 Nicaragua
Rexón Mariña centroamericana del Caribe
Falantes ~150 mil
Familia Maipureana (Arawak)

  Arawak septentrional
    Arawak caribeñu
      Iñeri
        Garífuna

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 cab
La llingua, la danza y la música de los garifunas
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Desfile de garífunas el día de San Isidro, en Livingston (Guatemala).
Llugar  Hondures
 Guatemala
Bandera de Belize Belize
 Nicaragua
Criterios inmaterial: 
Referencia 00001
Inscripción 2001 (XXV Sesión)
Área Centroamérica y el Caribe
Cambiar los datos en Wikidata

Una carauterística interesante d'esta llingua ye'l vocabulariu que ye usáu solamente poles muyeres y el que ye utilizáu namái polos homes. Esto, sicasí, nun afecta a tol vocabulariu. Los términos usaos polos homes provienen xeneralmente del idioma caribe ente que'l vocabulariu usáu poles muyeres vien del idioma arahuaco.

La llingua garífuna, xunto cola danza y la música d'esta etnia centroamericano y caribeño, foi proclamada en 2001 ya inscrita en 2008 na Llista representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá de la Unesco.[1]

Comparanza con Carib o Kari'nja editar

Equí preséntese exemplos que comparen garifuna con carib o kari'nja.[2][3]

Carib o Kari'nja Garifuna
home wokyry wügüri
muyer woryi würi
européu paranakyry (unu del mar, paraná) baranagüle
bonu iru'pa irufunti (en testos antiguos, la f foi una p)
enoxu/odio areku yeregu
arma/llátigu urapa arabai
xardín maina mainabu (en testos antiguos, maina)
navío kurijara guriara
páxaru tonoro dunuru (en testos antiguos, tonolou)
mosca werewere were-were
árbol wewe wewe
iguana wajamaka wayamaga
estrella arukuma waruguma
sol weju weyu
agua konopo gunubu (en testos antiguos, konobou)
vientu pepeito bebeidi (en testos antiguos bebeité)
fueu wa'to watu
monte wypy wübü
agua, ríu tuna duna (en testos antiguos, tona)
mar paraná barana
arena sakau sagoun (en testos antiguos, saccao)
camín oma üma
piedra topu dübü
islla pa'wu ubouhu (en testos antiguos, oubao)

Gramática editar

Pronomes personales editar

Con independientes pronomes personales, Garifuna estrema xéneros gramaticales:

singularidá, falante masculín singularidá, falante femenín pluralidá
primer persona au nugía wagía
segunda persona amürü bugía hugía
tercer persona ligía tugía hagía

Les formes au y amürü son d'orixe caribe, los otros son d'orixe Arawakan.

Plurales de sustantivos editar

La pluralización de sustantivos nun ye regular, realizar por mediu de sufixos. Por casu:

  • isâni "neñu" – isâni-gu "neños"
  • wügüri "home" – wügüri-ña "homes"
  • hiñaru "muyer" – hiñáru-ñu "muyeres"
  • itu "hermana" – ítu-nu "hermanes"

El plural de Garífuna ye Garínagu.

Posesión editar

Posesión en sustantivos espresar por persona gramatical los prefixos:

  • ibágari "vida"
  • n-ibágari "la mio vida"
  • b-ibágari "el so (singular) vida"
  • l-ibágari "la so vida" (masculín)
  • t-ibágari "la so vida" (femenina)
  • wa-bágari "la nuesa vida"
  • h-ibágari "el so (plural) vida"
  • hai-bágari "la so vida"

Verbos editar

Na Garifuna verbos, les categoríes tiempu gramatical, aspeutu gramatical, manera gramatical, negación lóxica, y persona (suxetu y complemento) espresar por mediu d'afixos, parcialmente sofitaos por partícules gramaticales.

El paradigmo de conjugación son numberosos.

Exemplos editar

La conxugación del verbu alîha "lleer" nel presente tirante continuu:

  • n-alîha-ña "toi lleendo"
  • b-alîha-ña "usté (singular) ta lleendo"
  • l-alîha-ña "él ta lleendo"
  • t-alîha-ña "ella ta lleendo"
  • wa-lîha-ña "nós tamos lleendo"
  • h-alîha-ña "ustedes (plural) tán lleendo"
  • hai-lîha-ña "ellos tán lleendo"


La conxugación del verbu alîha "lleer" nel presente:

  • alîha-tina "lleo"
  • alîha-tibu "usté (singular) llei"
  • alîha-ti "él llee"
  • alîha-el to "ella llee"
  • alîha-tiwa "nós lleemos"
  • alîha-tiü "ustedes (plural) lleen"
  • alîha-tiñu "ellos lleen"
  • alîha-tiña "elles lleen"


Tamién hai unos verbos irregulares.

Numberales editar

Dende "3" penriba los númberos de Garífuna son puramente d'orixe francés y basaos nel sistema vigesimal, lo cual nel idioma francés namái ye aparente a "80":

  • 1 = aban
  • 2 =biñá, biama, bián
  • 3 = ürüwa (< trois)
  • 4 = gádürü (< quatre)
  • 5 = seingü (< cinq)
  • 6 = sisi (< six)
  • 7 = sedü (< sept)
  • 8 = widü (< huit)
  • 9 = nefu (< neuf)
  • 10 = dîsi (< dix)
  • 11 = ûnsu (< onze)
  • 12 = dûsu (< douze)
  • 13 = tareisi (< treize)
  • 14 = katorsu (< quatorze)
  • 15 = keinsi (< quinze)
  • 16 = dîsisi, disisisi (< "dix-six" → seize)
  • 17 = dîsedü, disisedü (< dix-sept)
  • 18 = dísiwidü (< dix-huit)
  • 19 = dísinefu (< dix-neuf)
  • 20 = wein (< vingt)
  • 30 = darandi (< trente)
  • 40 = biama wein (< 2 X vingtquarante)
  • 50 = dimí san (< "demi cent" → cinquante)
  • 60 = ürüwa wein (< "trois-vingt" → soixante)
  • 70 = ürüwa wein dîsi (< "trois-vingt-dix" → soixante-dix)
  • 80 = gádürü wein (< quatre-vingt)
  • 90 = gádürü wein dîsi (< quatre-vingt-dix)
  • 100 = san (< cent)
  • 1,000 = milu (< mil)
  • 1,000,000 = míñonu (< inglés million?)

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. "Garifuna". Ethnologue: Languages of the World, decimoquinta edición. Dallas, Texas, Estaos Xuníos: SIL International.
  • "Garifuna (Black Carib)". Native Languages of the Americas.
  • Langworthy, Geneva (2002). "Language Planning in a Trans-National Speech Community" (PDF). In Indigenous Languages Across the Community, eds. Barbara Burnaby y Jon Reyhner. Flagstaff: Universidá de Northern Arizona, páxs. 41-48.
  • "A Caribbean Vocabulary Compiled in 1666". Confederación Xunida del Pueblu Taíno.
  • Palaciu, Clifford J.. "Online Garifuna Lessons".
  • Josephs, K. Marie. "Garifuna".

Enllaces esternos editar