Islla de la Soledá

La islla de la Soledá (rusu: Oстров Уединения, Ostrov Uedineniya, alemán: Einsamkeit Insel) ye una islla despoblada del Árticu, nel centru del mar de Kara. Tien 18,5 km de llargu y la so superficie ye de 202 km². Anque nun seya una islla llana, el so altor nun devasa los 30 m.

Islla de la Soledá
Alministración
PaísBandera de Rusia Rusia
Krais[[d:Special:EntityPage/Q6563|10px
Tipu d'entidá islla
Xeografía
Coordenaes 77°29′N 82°30′E / 77.48°N 82.5°E / 77.48; 82.5
Islla de la Soledá alcuéntrase n'Árticu
Islla de la Soledá
Islla de la Soledá
Islla de la Soledá (Árticu)
Superficie 20 km²
Altitú media 30 m
Demografía
Población 0 hab.
Densidá 0 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Alministrativamente, la islla de la Soledá pertenez al Krai de Krasnoyarsk de la Federación de Rusia.

Historia editar

Esta islla foi afayada en 1878 pol capitán noruegu Edvard Holm Johannesen de Tromsø que-y dio'l poéticu nome de "Soledá" («Ensomheden» en noruegu) por causa de la so posición solitaria y aisladísima, lloñe de toa tierra nun mar remotu y desolador.

Munchos años más tarde, en 1931, l'oceanógrafu rusu Vladimir Vize quixo esplorar la zona qu'arredola la islla de la Soledá col ruempexelos soviéticu "Malygin". Sicasí'l mal tiempu, habitual nesta islla afarada, xuníu al xelu y la borrina torgar. Vize taba convencíu qu'había otres tierres por afayar na redoma de la islla de la Soledá.[1] Anque'l profesor Vize fuera toa una autoridá en materies del árticu, a finales del sieglu les fotografíes de satélite de la zona demostraríen qu'esta islla taba efeutivamente nuna posición de total aislamientu y que la islla más cercana topase a más de 150 km. Pocu tiempu dempués el gobiernu de la URSS construyó una estación meteorolóxica na islla de la Soledá.

En setiembre de 1942 el submarín O-251 de la Kriegsmarine al mandu del capitán Timm, ataca la pequeña ya indefensa estación soviética de la islla de la Soledá saliendo a la superficie y disparándo-y unes cuantes granaes col so cañón. Esa sería la última aición de la Operación Wunderland primero que se tuviera qu'atayar por causa de la proximidá de les xelaes.[2] Una vegada reparaos los daños, la estación ártica sigui funcionando mientres la guerra fría.

Dende mayu de 1993, la islla de la Soledá forma parte de la Gran Reserva Natural del Árticu, la mayor reserva natural de Rusia. Les foques, morses, osos polares, según l'ensame d'aves marines de diverses especies qu'atopen abellugu sobre esta islla lloñe del mundu, tópense anguaño protexíos sol reglamentu de la reserva natural.

La estación ártica na islla de la Soledá foi cerrada definitivamente en 1996.[3]

Referencies editar

  1. Hipótesis del profesor Vize
  2. L. Peillard, Geschichte des U-Bootkrieges 1939−1945. 1970.
  3. Fotos de la estación meteorológica abandonada

Enllaces esternos editar