La Roca del Vallès

conceyu de la provincia de Barcelona

La Roca del Vallès ye un conceyu, de la comunidá autónoma de Cataluña, na provincia de Barcelona, dientro de la contorna del Vallès Oriental. Pertenez al partíu xurídicu de Granollers.

La Roca del Vallès
Q20106655 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallès Oriental
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Roca del Vallès Albert Gil Gutiérrez
Nome oficial Roca del Vallès, La (ca)[1]
Códigu postal 08430
Xeografía
Coordenaes 41°34′58″N 2°19′29″E / 41.582652°N 2.324701°E / 41.582652; 2.324701
La Roca del Vallès alcuéntrase n'España
La Roca del Vallès
La Roca del Vallès
La Roca del Vallès (España)
Superficie 36.9 km²
Altitú 123 m[2]
Llenda con Cardedeu, Llinars del Vallès, Dosrius, Argentona, Òrrius, Vilanova del Vallès, Granollers y Les Franqueses del Vallès
Demografía
Población 10 913 hab. (2023)
- 5319 homes (2019)

- 5331 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallès Oriental
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.19% de provincia de Barcelona
0.14% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 295,75 hab/km²
Viviendes 117 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
laroca.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

El conceyu ta asitiáu nel encruz del antiguu Camín Real (agora autopista escontra Francia AP-7), y la carretera interior de la mariña A-2 y coneuta ente los dos víes pela carretera C-60. La Roca del Vallès ta asitiada nel valle medianu del Mogent, accidentáu nel este poles aguaes interiores de la cordal Mariniegu (534 msnm), sector onde s'alcuentren los montes de pinos y encines (2.427 hectárees).

Prehistoria editar

Una de les muestres más interesantes de la presencia humana temprana nestes paraxes correspuenden a les pintures rupestres prehistóriques de la Pedra de les Orenetes. Pertenecientes al Arte esquemático (y non al Arte llevantín como equivocadamente inclúyense), la espresión creencial de los grupos productores neolíticos (6500-3500 años antes del presente), foi afayada por Josep Estrada Garriga, en 1945. Puntiformes, llinies ondulaes, trazos, dalgún antropomorfu, màculas, en definitiva formes astractes, son de les rares pintures sobre soporte graníticu de Cataluña y de los pocos xacimientos con arte topaos na provincia de Barcelona. Como manifestación de la capacidá intelectual humana, fueron incluyíes nel Patrimoniu Mundial pola UNESCO (1998), so la nomenclatura alministrativa d'arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica. Xacimientos col mesmu arte pictóricu atópense tamién nos conceyos del Cogul, Albi, Vos de Balaguer,Olèrdola, La Llacuna, Montblanc, ente otros. Escarez de dalgún tipu de proteición, polo que'l so caltenimientu topar en peligru permanente (Fuentes: Associació Catalana d´Art Prehistòric)

Bibliografía editar

  • Josep ESTRADA GARRIGA (1949): "-yos pintures rupestres de la "Pedra de les Orenetes" a Céllecs", Museu, 2, páxs. 70-73.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L´Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.

Historia editar

La Roca del Vallès ta habitada dende tiempos inmemoriales tal que amuesen restos arqueolóxicos como dólmenes, tumbes y pintures, atopaos de la dómina de los Íberos.

En 1952 práuticamente reconstruyóse casi tol castiellu y restauróse de forma moderna. Los restos orixinales del castiellu de La Roca formaben una planta casi rectangular de la que se caltienen los murios de les cares norte, este y oeste; al pie del muriu asitiáu al norte había un pozu de xelu escaváu na roca, depósitu cilíndricu de gran amplitú.

A partir de la década de los años sesenta empecipióse la industrialización del términu. Treslladáronse un bon númberu de fábriques de Barcelona, alcontraes sobremanera en cantu del Mogent y a los sectores de Can Font de la Parera en Santa Agnés de Malanyanes y de Vallderiolf. Hai fábriques téxtiles, de plásticos, de xuguetes, de confección, alimentarias, y auxiliares de la construcción.

En 1964 asitióse la planta de tratamientu y de distribución de les agües del Ter pa Barcelona na planicie de Can Ribes.

Mientres el deceniu de 1960-70 la población sufrió una crecedera del 72,40%, y del 31% mientres el de 1970-80. Mientres los últimos venti años del sieglu XX el conceyu creció d'una forma considerable, en parte por cuenta de que'l pueblu convirtióse en llugar de veranéu y de segunda residencia.

Blasonado editar

Escudu editar

Escudu embaldosado: de sinople, un roque d'oru acompañáu de trés crucies griegues pataes d'oru malordenadas, el pie d'oru, 4 palos de gules. Por timbre una corona de barón.[3]


Foi aprobáu'l 17 de mayu del 2001.

El roque ye una señal parlante y los trés crucies son un elementu tradicional del escudu de la población. El castiellu de la Roca del Vallès foi'l centru d'una baronía des de 1468, y esto simbolízase pola corona de barón. Al pueblu dióse-y el títulu de «cai de Barcelona», y por eso l'escudu ostenta los cuatro palos reales, emblema del Casal de Barcelona.

Demografía editar

La Roca del Vallès tien un total de 10 518 habitantes, de los cualos 5289 son homes y 5229 muyeres, según datos del INE 2014. En 2013 la so población yera de 10 396 habitantes.

Nucleos de población editar

La Roca del Vallès ta formáu por trés nucleos o entidaes de población.

Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2014)
6402
Santa Agnès de Malanyanes
1424
2692
Fonte: Municat

Evolución demográfica editar

Evolución demográfica de La Roca del Vallès
19001930196019902007
1,7692,1472,5275,8059,656
(Fonte: [necesita referencies])
  • Gráficu demográficu de La Roca del Vallès ente 1717 y 2007

1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Alministración editar

Alcaldes de la Roca del Vallès
1975-1983 Francesc Mestre i Andreu Independents
1983-1987 Joan Pujol i Alabau   PSC
1987-1991 Joan Pujol i Alabau   PSC
1991-1995 Joan Pujol i Alabau   CiU
1995 Romà Planes Miró   PSC
1995-1999 Salvador Illa Roca   PSC
1999 Josep Estapé Vilà Independent
1999-2005 Salvador Illa Roca   PSC
2005-2007 Miquel Estapé Valls   PSC
2007-2010 Rafael Ros Panedo   CiU
2011-2015 Rafael Ros Panedo   CiU
2015 Albert Gil Gutiérrez   ERC

Fiestes llocales editar

  • Fiesta Mayor - Celebráu'l segundu fin de selmana de setiembre.
  • 29 de payares

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «RESOLUCIÓN de 3 de mayu de 2001, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de La Roca del Vallès.». DOGC núm. 3390. Xeneralidá de Cataluña (17 de mayu de 2001). Consultáu'l 31 d'ochobre de 2011.

Enllaces esternos editar