Òrrius

conceyu de la provincia de Barcelona

Òrrius ye un conceyu de Cataluña, pertenez a la provincia de Barcelona, y tópase na comarca del Maresme. Según datos de 2009 la so población yera de 640 habitantes. Llenda con La Roca del Vallès y Argentona al norte, Cabrils al suroeste y con Vilasar de Dalt al sureste.

Òrrius
flag of Òrrius (en) Traducir Q11919931 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Nome oficial Òrrius (ca)[1]
Códigu postal 08317
Xeografía
Coordenaes 41°33′27″N 2°21′21″E / 41.5575°N 2.3558333333333°E / 41.5575; 2.3558333333333
Òrrius alcuéntrase n'España
Òrrius
Òrrius
Òrrius (España)
Superficie 5.7 km²
Altitú 259 m[2]
Llenda con La Roca del Vallès, Argentona, Cabrils, Vilassar de Dalt y Vilanova del Vallès
Demografía
Población 799 hab. (2023)
- 381 homes (2019)

- 358 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.01% de provincia de Barcelona
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 140,18 hab/km²
Viviendes(1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
orrius.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Apaez citáu per primer vegada como vila de Orreos en documentos de 974. Esti topónimu, que procede del llatín horrea, significa tenaes. Formó parte de los territorios de los señores del castiellu de Burriac hasta qu'en 1357 el rei Pedru IV d'Aragón concedió la xurisdicción del llugar a los señores de la Roca del Vallès.

Cultura editar

 
Ilesia de San Andrés, en Orrius.

El pueblu ta entamáu alredor de la ilesia de San Andrés. Trátase d'un edificiu del sieglu XVI d'estilu góticu tardíu. Ye de nave única con planta de cruz llatina y tien capiyes adosaes que fueron añadíes con posterioridá. Caltiénse una pequeña ermita románica na zona del bautisteriu. El campanariu de la ilesia ye de construcción posterior y data de 1826. En 1981 atopáronse dientro de la ilesia una ayalga de monedes de la dómina de Berenguer Ramón II.

Dientro del términu municipal atópase la San Bartolomé de Cabanes, documentada en 1191. Ye un edificiu románicu de nave única con un ábside semicircular. La cubierta ye de bóveda de cañón y tien un campanariu d'espadaña.

Orrius celebra la so fiesta mayor el 30 de payares, festividá de San Andrés. Mientres esta fiesta parten los peixos, un pastelito en forma de pexe típicu de la población. Tamién ye conocida la Festa de la Plantada del Maig, el segundu sábadu de mayu, na que se llanta un árbol bien alto tresportáu pola xente del pueblu hasta la plaza de la llocalidá.

Economía editar

Tradicionalmente, la principal actividá económica foi l'agricultura, especialmente los cultivos de secanu. Sicasí, la proximidá de la población con Mataró provocó que dende la década de 1970 el pueblu convertir en llugar de residencia d'habitantes d'esta ciudá. Por ello, la mayoría de los residentes trabaya fora del términu municipal.

Hai poca actividá industrial. Una pequeña cantera de granitu sigue esplotándose.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaces esternos editar