Llingües de les Islles del Almirantazgo
Les llingües del Almirantazgo o grupu Almirantazgo son un subgrupu de llingües oceániques formáu por 31 llingües falaes nes Islles del Almirantazgo (Papúa Nueva Guinea). El yapés (en Micronesia) probablemente pertenez a esti grupu.
Llingües de les Islles del Almirantazgo | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Islles del Almirantazgo | |
Países | Papúa Nueva Guinea | |
Filiación xenética |
Austronesiu | |
Códigu Glottolog | admi1239 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Clasificación editar
Un analís de 2008[1] estrema en dos grupos, l'occidental y l'oriental. Un tercer grupu, el yapés, nun tien entá un allugamientu bien establecida:
- Llingües del Almirantazgo
- Almirantazgo Oriental: na isla Manus ya islles del Almirantazgo del Sureste.
- Almirantazgo Occidental: nes islles del Almirantazgo del Oeste.
- ? Yap o yapés: na isla Yap (Estaos Federaos de Micronesia).
Dientro de les llingües austronesies oceániques, les llingües del Almirantazgo constitúin el subgrupu más diverxente del grupu oceánicu oriental.
Llingües del grupu editar
Según Lynch, Ross y Crowley (2002), les rellaciones internes de la familia son:[2]
- Subgrupu occidental
- Kaniet (†)
- Seimat
- Wuvulu-Aua
- Subgrupu oriental
- Manus
- Manus oriental: Andra-Hus, Elu, Ere, Kele, Kurti, Koro, Leipon, Lele, Nali, Papitalai, Ponam, Titan.
- Manus occidental: Loniu–Mokerang, Bipi, Likum, Nyindrou, Mondropolon, Tulu-Bohuai, Sori-Hareng, Khehek (Drehet, Levei)
- Hermit (†)
- Manus
Otres cañes del grupu oriental en discutiniu son:[3]
- Pak-Tong
- Suroriental: Baluan-Pam, Lenkau, Lou, Nauna, Penchal.
Tamién s'hai especualado cola posibilidá de que:
- Yap, Nguluw
formaren parte del subgrupu oriental.
Comparanza léxica editar
Los numberales reconstruyíos pa distintes llingües del Almirtanzago son:
GLOSA | Oriental | Occidental | PROTO- ALMIRANTAZGO | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Manus oriental | Manus occidental | Suroeste | |||||||||
Leipon | Papitalai | Sivisa Titan |
Loniu | Levei | Likum | Lou | Nauna | Seimat | Wuvulu | ||
1 | tih | tih | a-mo | sih | eri | esi | sip | sɨw | tehu | xia | *tih |
2 | ma-rweh | mo-ruwah | a-ruo | ma-ʔuoh | lueh | rueh | rueh | ruh | hũõhu | -kua | *ruah |
3 | ma-culoh | ma-talah | talo | ma-coloh | toloh | taloh | telip | tuluh | toluhu | olu | *toluh |
4 | ma-hah | ma-hahu | taa | ma-hah | hahup | hahu | tolot | talɨt | hinalo | fa | *hahu- |
5 | ma-limah | lima | ma-lime | ŋuran | *limah | ||||||
6 | ma-wonoh | wono | ma-wono | ŋiniop | *wonoh | ||||||
7 | mando-talah | ada-tulumo | ma-uru-colo | ŋaniselip | *10-3 | ||||||
8 | mando-ruwah | ada-ruo | ma-uru-wo | ŋaniru'ep | *10-2 | ||||||
9 | mando-tih | ada-si | ma-uru-si | ŋanisip | *10-1 | ||||||
10 | ma-sungul | akou | ma-soŋon | saŋaul | *sa-ŋa-ul |
Referencies editar
- ↑ Austronesian Basic Vocabulary Database
- ↑ Lynch, John; Malcolm Ross; Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Curzon. ISBN 978-0-7007-1128-4.
- ↑ Ethnologue 16 report for Admiralty Island languages