Llingües hispano-céltiques

(Redirixío dende Llingües hispanu-céltiques)

Llingües hispanu-céltiques ye un grupu de llingües céltiques qu'inclúi les diverses variedaes xeográfiques que se falaben na Edá Antigua de la península ibérica,[3][4] yá que non tolos celtes de la península hablanban la mesma llingua.

Inscripción celtíbera na piedra de Villastar:[1] "...TO LVGVEI ARAIANOM..." col significáu "...pal noble Lug..."[2]
Inscripción votiva al dios Lug, procedente de Gallaecia: LUCOUBU ARQUIEN(obu) SILONIUS SILU EX VOTO cf.

Dalgunes d'estes llingües tán atestiguaes epigráficamente anque otres pueden ser variedaes reconstruibles a partir de la onomástica celta de distintes rexones y que complementen los datos epigráficos estrictos. Usualmente clasificar a les llingües hispanu-celtes como parte del grupu de les llingües céltiques continentales. Nun esiste envidencia filoxenética de que les llingües hispanu-céltiques formaren un grupu filoxenéticu, magar el so adscripción al célticu, sí ta perfectamente clara.

Llingües identificables editar

Les variedaes hispanu-céltiques bien caracterizaes inclúin dos grupos:

  1. Celtíberu que ye una variedá oriental, la de corpus más estensu y aceptáu como "celta", el celtíberu, que Cólera propón denominar "hispanu-célticu nororiental";[2][3] y #

Celta galaicu que ye una variedá occidental, na zona atlántica (al oeste de la Vía de la Plata), onde un llindáu corpus d'inscripciones llatines contienen delles traces claramente celtes, y que dexaríen reconstruyir el celta galaicu.[5] Esta última variedá, menos atestiguada, que Cólera propón denominar "hispanu-célticu noroccidental", pue ser acomuñáu probablemente a les tempranes inscripciones de cercos del suroeste peninsular, que dellos investigadores[6][3][7] creen representar una llingua céltica rellacionada col idioma tartesiu. Tou este material representa más d'un dialeutu. Hai numberosos exemplos de xenitivu plural en -um y -on, según -un, y siquier una inscripción con dativu plural en -bor.[2] "Hispanu-célticu occidental" ye un conceutu que s'usa p'arrexuntar tou esti grupu de dialeutos de la zona atlántica.[8]

Amás hai otros topónimos celtes más difíciles d'asignar a una variedá lingüísica concreta, polo qu'una meyor calidá de los datos podría dexar reconstruyir dalguna otra llingua celta amás de los dos anteriores. Ello ye que tol material céltico esistente na península correspondería a más variedaes qu'a les reconocibles, asina la llingua d'etnies como los ástures, cántabros, los vacceos, los carpetanos, los célticos y otros seríen de llingua celta, pero nun ta claro hasta que puntu les variedaes llingüístiques falaes por ellos constituyíen llingües distintes del celtíberu o del celta galaicu, yeren dialeutos de dalguna d'estes postreres.

Descripción llingüística editar

Xeneralidaes editar

Les variedaes hispanu-céltiques occidentales comparten col celtíberu un nucleu distintivu y probablemente innovativo, abondu como pa xustificar el términu "hispanu-célticu" como sub-familia llingüística más allás de la pura clasificación xeográfica.[9] En Naturalis Historia 3.13 Plinio el Viejo constata que los celtes de Bética veníen de los "celtíberos" de Luistania, yá que compartíen llingua, relixón y denominación de los sos asentamientos fortificaos:

Celticos a Celtiberis ex Lusitania advenisse manifestum est sacris, llingua, oppidorum vocabulis, quae cognominibus in Baetica distinguntur.[2]

Sicasí, los celtes, que se topaben nun área so fuerte influencia de la colonización fenicia, paecen participar dende bien ceo nes innovaciones llingüístiques qu'asocedíen en delles partes del ampliu mundu célticu-falante, como resultancia del rápidu desenvolvimientu social y económicu de los sieglos X al VI e.C. Tal situación favoreció l'amiestu de dialeutos y l'aceptación de traces innovadores, resultando na formación d'una llingua franca.[2]

Isogloses editar

Como parte del esfuerciu por establecer un continuum dialeutal hispanu-célticu,[2] Luján[10] (2007) intentó estremar el dialeutu vetón de la vecina llingua lusitana, usando los nomes personales de los vetonos pa describir los siguientes cambeos fonéticos (del proto-indoeuropéu al proto-célticu):[11]

  • *ō > ā como asocede en Enimarus.
  • *ō > ū en sílabes finales indicar pol sufixu, Abrunus, Caurunius.
  • *ē > ī atestiguar nel xenitivu singular Riuei.
  • *n̥ > an como asocede en Argantonius.
  • *m̥ > am en nomes con Amb-.
  • *gʷ > b atestiguar en nomes como Bouius, deriváu de *gʷow- 'vaca'.
  • *kʷ en proto-indoeuropéu *perkʷ-o- 'encina' apaez en Erguena.
  • *p > ɸ > 0 atestiguar en:
  1. *perkʷ-o- > ergʷ- en Erguena.
  2. *plab- > lab- en Laboina.
  3. *uper- > ur- en Uralus y Urocius.
  • Sicasí, *p caltener en Cupiena, un nome vetón non atestiguáu en Lusitania; tamién en nomes como Pinara, mientres *-pl- probablemente convertíu en -bl- en nomes como Ableca.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Meid, W. Celtiberian Inscriptions (1994). Budapest: Archaeolingua Alapítvány.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Koch, John T (2010). Celtic from the West Chapter 9: Paradigm Shift? Interpreting Tartessian as Celtic. Oxbow Books, Oxford, UK, páx. 292–293. ISBN 978-1-84217-410-4.
  3. 3,0 3,1 3,2 Cólera, Carlos Xordán (16 de marzu de 2007). «The Celts in the Iberian Peninsula:Celtiberian». y-Keltoi 6:  páxs. 749–750. http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_17/jordan_6_17.pdf. Consultáu'l 16 de xunu de 2010. 
  4. Koch, John T. (2006). Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, páx. 481.
  5. en:Gallaecian language
  6. Koch, John (2009). Tartessian: Celtic from the Southwest at the Dawn of History in Acta Palaeohispanica X Palaeohispanica 9 (2009). Palaeohispanica, páx. 339–351. Consultáu'l 17 de mayu de 2010.
  7. «O'Donnell Lecture 2008 Appendix».
  8. Wodtko, Dagmar S (2010). Celtic from the West Chapter 11: The Problem of Lusitanian. Oxbow Books, Oxford, UK, páx. 360–361. ISBN 978-1-84217-410-4.
  9. Koch, John T (2010). Celtic from the West Chapter 9: Paradigm Shift? Interpreting Tartessian as Celtic. Oxbow Books, Oxford, UK, páx. 292. ISBN 978-1-84217-410-4.
  10. Lujan, Y.; eds. P.-Y. Lambert & G.-J. Pinault, Geneve, Librairie Droz. (2007). «L'onomastique des Vettons: analyse linguistique». Gaulois et celtique continental:  páxs. 245–275. 
  11. Wodtko, Dagmar S (2010). Celtic from the West Chapter 11: The Problem of Lusitanian. Oxbow Books, Oxford, UK, páx. 351. ISBN 978-1-84217-410-4.
  12. en:List of Galician words of Celtic origin
  13. en:List of Spanish words of Celtic origin