Llingües keresanas

Les llingües keresanes, tamién llamaes keres son un grupu de siete llingües rellacionaes ente sigo y falaes por delles naciones d'indios pueblo en Nuevu Méxicu (Estaos Xuníos). Caúna d'elles ye intelixible pol restu del grupu. Hai diferencies significatives ente'l grupu occidental y l'oriental.

Llingües keresanes
Distribución xeográfica Nuevu Méxicu
Países  Estaos Xuníos d'América
Falantes ~7.500 (1980);[1]
~8.000 (2009)[2]
Filiación xenética Azteco-tañoano (?)
Subdivisiones Keresano occidental
Keresano oriental
Códigu Glottolog kere1287
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

División editar

  • Dialeuto Orientales: Totalizan 4.580 parlantes (censu de 1990)
    • Cochití Pueblu: 384 parlantes (censu de 1990)
    • San Felipe-Santu Domingu: San Felipe Pueblu: 1.560 parlantes (censu de 1990), Santu Domingu Pueblu: 1.880 parlantes (censu de 1990)
    • Zia-Santa
    • Zia Pueblu: 463 parlantes (censu de 1990), Santa Ana Pueblu: 229 parlantes (censu de 1990)
  • Dialeutos Occidentales: totalizan 3.391 falantes (en 1990)
    • Acoma Pueblu: 1.696 parlantes (censu de 1980)
    • Llaguna Pueblu: 1.695 falantes (censu de 1990)

Rellaciones Xenétiques editar

La clasificación de les llingües keresanes nun ye concluyente, dellos autores considerar una pequeña familia de llingües ensin parentescos claros con otres families. Per otra parte un bon númberu d'autores apuntó a posibles parentescos:

Toes estes propuestes fueron llargamente refugaes polos especialistes. Más apocayá Irvine Davis (1979) señaló una pequeña llista de posibles congandos ente'l proto-keresano (pK) y el keres de Santa Ana (KSA) d'un llau y el proto-utoazteca (pUA) del otru llau:

(1) pUA *ko- 'comer' / PK *-gU 'morder'
(2) pUA *muki 'morrer' / PK *-mid yIza 'matar'
(3) pUA *kusi 'madera' / PK *gutsI 'madera'
(4) pUA *ka 'oyer' / PK *-ká 'oyer'
(5) pUA *kawa 'aguarón' / KSA sgâWašI 'aguarón'
(6) pUA *ki 'casa' / KSA ʔačínI 'casa'
(7) pUA *ʔaki 'ríu' / KSA činá 'ríu'

Onde nes formes (6) y (7) presentaríen palatalización /k /> /č/ ante la vocal /i/.

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

L'inventariu fonolóxicu del proto-keres foi reconstruyíu por Miller & Davis (1963), a partir de datos de tres llingües keres (Acoma, Santa Ana y Santu Domingu):[3]

Llabial Dental Palatal Retroflexa Dento-
Palatal
Velar
obstruyente
non-continua
simple *b *d *dʸ *ẓ *z *g
aspirada *p *t *c̣ *c *k
glotalizada *pʼ *tʼ *čʼ (*c̣ʼ) *cʼ *kʼ
obstruyente
continua
simple *s *ṣ
glotalizada (*sʼ) *šʼ *ṣʼ
Sonante simple *w *r *y
glotalizada *wʼ *rʼ *yʼ
simple, nasal *m *n
glotalizada, nasal *mʼ *nʼ

La consonante /*c̣ʼ/ namái apaez como alófono de /*ẓ/ o de /*c̣/. Tien De tenese en cuenta que nel cuadru anterior emplegar signos alfabetu fonéticu americanista qu'en dellos casos difier del alfabetu fonéticu internacional y les siguientes convenciones:

  • La serie /*b, *d, *dʸ, *ẓ, *z, *g/ denota a consonantes ensin aspirar (= AFI [p, t, c, ʈʂ, ts, ɡ])
  • La serie equí escrita como p, t, č, c̣, c, k correspuende a consonantes aspiraes (= AFI [pʰ, tʰ, tʃʰ, ʈʂʰ, tsʰ, kʰ])
  • La serie čʼ, c̣ʼ, cʼ usa l'alfabetu americanista (= AFI [tʃʼ, ʈʂʼ, tsʼ])

Ente los cambeos morfofonémicos atopaos nes llingües keresanes tán:

Forma báscia Aspirada Glotalizada Palatalizada
d t
t č
čʼ
g k z
k c
c̣ʼ d
c̣ʼ č

La estructura silábica vien dada pola fórmula:

C(C)V

Referencies editar

  1. Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, páxs. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8.
  2. Ethnologue:Statistical summaries
  3. W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311

Bibliografía editar

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Wick R. Miller and Irvine Davis (1963): "Proto-Keresan Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 29, Non. 4 (Oct., 1963), páxs. 310-330.
  • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, páxs. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.