Mariama Hima Yankori (20 de febreru de 1951Niaméi) ye una direutora de cine, etnóloga y política nixerina. Foi la primer direutora de cine nixerina nos 1980, cuando yera Secretaria d'Estáu de Promoción de Muyeres y Proteición de la Niñez, y más tarde foi la primer muyer nixerina embaxadora en Francia.

Mariama Hima
Vida
Nacimientu Niaméi20 de febreru de 1951[1] (73 años)
Nacionalidá Níxer
Estudios
Estudios École pratique des hautes études
Universidá de París Nanterre 1989) doctoráu
Direutor de tesis Jean Rouch
Llingües falaes francés
Oficiu direutora de cine, antropóloga, diplomáticapolítica
Premios
IMDb nm6329022
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nació en Niamey en 1951 y estudió llocalmente hasta llograr la llicenciatura.[2][3] En 1973, viaxó a Francia y estudió etnollingüística na École Pratique des Hautes Études en París. Llogró'l PhD en 1989 pola Universidá de París X Nanterre en antropoloxía.[4]

Carrera de cine y política editar

 
Edificiu nel Muséu Nacional en Niamey, onde Hima foi direutora de 1992 a 1996.

Ente los 1980s y los 1990s realizó cinco películes documentales, aportando na primer muyer nixerina direutora de cine.

Dempués de filmar la mayoría de les sos películes, Hima trabayó en total una década como curadora nel Muséu Nacional de Níxer en Niamey, onde ente 1992 y 1996 foi direutora.[5][6] En 1990, foi designada Direutora Nacional de Cultura.[7]

En 1996, Hima foi nomada Secretaria d'Estáu de Promoción de Muyeres y Proteición de la Niñez pol presidente Ibrahim Baré Maïnassara. Darréu, aportó Ministra de Desenvolvimientu Social de Níxer.

En 1997, foi nomada embaxadora de Níxer en Francia, aportando na primer muyer nixerina embaxadora.[8] A pesar del decesu de Maïnassara mientres el golpe d'Estáu en Níxer de 1999, caltúvose como embaxadora en París hasta 2003.

Hima ye Chevalier y Gran Oficial de la Orde Nacional del Méritu y Comendadora de la Orde de les Palmes Académiques.

Filmografía editar

Los sos guiones de cine documental, centrar nos artesanos que trabayen en Niamey. otorgar premios en festivales de cine internacionales, incluyendo Venecia y Beaubourg.

  • 1984: Baabu Banza (Rien ne se jette), documental, 20 min
  • 1985: Falaw (L'aluminiu), documental, 16 min
  • 1986: Toukou (-y tonneau), documental[9]
  • 1987: Katako (Plánches-yos), documental
  • 1994: Hadiza et Kalia, documental

Referencies editar

  1. Afirmao en: Babelio. Identificador Babelio de autor: 182788. Apaez como: Mariama Hima. Llingua de la obra o nome: francés.
  2. (2000) -yos cinémas d'Afrique: dictionnaire (en francés). Karthala Editions, páx. 236. ISBN 2845860609.
  3. Moutari, Souley (13 de mayu de 2014). «Portraits des femmes pionnières du Niger» (francés). Nigerdiaspora. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2016. Consultáu'l 28 de xineru de 2016.
  4. «Entry of the ANRT database» (francés). ANRT. Consultáu'l 28 de xineru de 2016.
  5. (1997) Kenneth W. Harrow: Sub-Saharan African Women Filmmakers: Axendes for Research 19. Rodopi, páx. 163–191. ISBN 9042001542.
  6. Idrissa, Abdourahmane; Decalo, Samuel (2012). Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press. ISBN 0810870908.
  7. Harrow, Kenneth W. (1 de xineru de 1999). African Cinema: Postcolonial and Feminist Readings (n'inglés). Africa World Press. ISBN 9780865436978.
  8. (1999) Kenneth W. Harrow: Sub-Saharan African Women Filmmakers: Axendes for Research. Africa World Press. ISBN 0865436975.
  9. «Niger». Centre for the Study and Research of African Women in Cinema. Consultáu'l 28 de xineru de 2016.

Enllaces esternos editar