Marte ye'l cuartu planeta del sistema solar, y el terceru más pequeñu depués de Plutón y Mercuriu. Forma parte de los planetes telúricos (de naturaleza rocosa como la Tierra) y tien dos satélites naturales, Deimos y Fobos.

Ficha d'oxetu celesteSímbolu astronómicu de MarteMarte
planeta interior (es) Traducir y planeta superior (es) Traducir
Símbolu astronómicu símbolu astronómicu
Parte de sistema solar interior (es) Traducir
Epónimu Marte (es) Traducir y Ares
Carauterístiques orbit of Mars (en) Traducir
Vida en Marte
Datos d'observación
Distancia a la Tierra 54 600 000 km (perixéu)
401 000 000 km (apoxéu)
Llocalización [[Ficheru:sistema solar interior (es) Traducir|280px]]
Magnitú aparente (V) −2,94 (banda V)
Oxetu astronómicu padre Sol
Apoastru 249 232 432 km
Periastru 206 655 215 km
Argumento del periastru 336,05637041 °[1]
Carauterístiques físiques
Radiu 3389,5 km (media)[2]
3396,19 km (llinia ecuatorial)[2]
3396,19 km (polar)[2]
Diámetru 6791,432 km [3]
Superficie 144 798 500 km²[4]
Masa 641,71 Yg[5]
Densidá 3933 g/cm³[4]
Gravedá superficial 3,7 m/s²[4]
Temperatura −63 °C ()
−143 °C (mínimu)
35 °C (máximu)
Albedu 0,17 y 0,25
Puntu más altu Olympus Mons[8]
Achatamientu 0,00589
Carauterístiques orbitales
Periodu de rotación 24,6229 h[4]
Periodu orbital 686,98 d[9]
Semiexe mayor (a) 227 936 637 km y 1,523679 AU
Periheliu (q) 206 655 215 km
Afeliu (Q) 249 232 432 km
Enclín (i) 1,84969142 °[1], 5,65 ° y 1,67 °[10]
Escentricidá orbital (e) 0,0933941[1] y 0,0935[9]
Cambiar los datos en Wikidata
Marte.

El so color arroxáu, debíu a la presencia d'óxidu de fierro nos minerales de la superficie, fascinó a toles civilizaciones, y tovía güei suel conocese col nomatu de planeta coloráu.

Los romanos, como enantes d'ellos los griegos, asociáronlu al dios de la guerra, Marte, pensando nel sangre de los campos de batalla. El so símbolu astronómicu, ♂, ye una representación estilizada del escudu y la llanza d'esti dios.

Los exipcianos daben-y el nome d'Hor-dexer (Horus coloráu), y los babilonios el de Nirgal (estrella de la muerte).

En China, Xapón, Corea y Vietnam llamen-y la estrella de fueu (火星)

Tien forma llixeramente elipsoidal, con un diámetru ecuatorial de 6.794 km y unu polar de 6.750 km. Medíes micrométriques bien precises dieron un achatamientu de 0,01, tres veces mayor que'l de la Tierra. Por mor d'esti achatamientu, la exa de rotación ta afeutada por una lenta precesión debida a la atraición del Sol sobre l'abultamientu ecuatorial del planeta; pero la precesión llunar, que nel nuestru planeta ye dos veces mayor que la solar, nun tien el so equivalente en Marte.

Esti planeta alimentó durante munchu tiempu la imaxinación popular cola creyencia d'una posible vida estraterrestre nesti planeta. La idea vien de les observaciones realizaes a finales del sieglu XIX pol astrónomu aficionáu Percival Lowell. Según elles , la superficie de Marte taba cubierta de canales y que delles rexones cambiaben de tonalidá en delles époques del añu. Percival Lowell concluyó que vivía n'élli una civilización antigua que lluchaba por nun morrer de sede y que la variación de colores debíase a los cambios de vexetación según les estaciones del añu.

Anguaño sábese que lo que Lowell tomaba por canales yeren en realidá deformaciones provocaes polos defectos de les lentes de la época. Los cambios de color atribúyense a tormentes de povisa. Sicasí, los autores de ciencia ficción esplotaron demientres munchu tiempu'l filón de los marcianos, representaos como seres d'aspectu vagamente humanu y color verde o buxu en dellos casos.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 «Keplerian elements for approximate positions of the major planets» (inglés). Keplerian elements for approximate positions of the major planets (15 febreru 2015).
  2. 2,0 2,1 2,2 Jürgen Oberst (4 avientu 2010). «Report of the IAU Working Group on Cartographic Coordinates and Rotational Elements: 2009» (n'inglés). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy (2):  páxs. 101-135. doi:10.1007/S10569-010-9320-4. 
  3. URL de la referencia: https://mars.nasa.gov/all-about-mars/facts/#primary_column. Referíu como: 4,220 miles.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/marsfact.html.
  5. «Mars Fact Sheet». Consultáu'l 23 xunu 2016.
  6. URL de la referencia: http://www.astronomycafe.net/FAQs/q2681x.html.
  7. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20131102112312/http://marsrover.nasa.gov/spotlight/20070612.html.
  8. DOI: 10.1029/2002JE002031.
  9. 9,0 9,1 «Mars Fact Sheet».
  10. Afirmao en: Keplerian elements for approximate positions of the major planets. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 15 febreru 2015.

Enllaces esternos editar