Montgat

conceyu de la provincia de Barcelona

Montgat ye una llocalidá española asitiada na provincia de Barcelona (España). Ye la más meridional de la contorna d'El Maresme. Ta asitiada ente Badalona (Barcelonés), El Masnou, Tiana y Alella.

Montgat
flag of Montgat (en) Traducir Q20103841 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Montgat (es) Traducir Andreu Absil Solà (es) Traducir
Nome oficial Montgat (ca)[1]
Códigu postal 08390
Xeografía
Coordenaes 41°28′00″N 2°16′44″E / 41.4667°N 2.279°E / 41.4667; 2.279
Montgat alcuéntrase n'España
Montgat
Montgat
Montgat (España)
Superficie 2.9 km²
Altitú 20 m[2]
Llenda con Tiana, Alella, El Masnou y Badalona
Demografía
Población 12 462 hab. (2023)
- 5938 homes (2019)

- 6103 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.22% de provincia de Barcelona
0.16% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 4297,24 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Argelès-sur-Mer
montgat.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Allugamientu editar

 
Vista de Montgat n'abril de 2011

El nucleu antiguu asítiase alredor del Turó de Montgat, un pequeñu cantil frente al mar, cruciáu pela carretera y un túnel por onde pasa la vía del tren de la mariña. El términu municipal atópase accidentáu polos contrafuertes del cordal mariniegu con otros cuetos como les Guixeres (112 metros) o la Marquesa (64 metros). Na salida de la llocalidá escontra'l norte en direición a El Masnou atópase'l pequeñu nucleu de Monsolís. La parte más antigua del pueblu, cerca de la sablera, entá caltién construcciones arcaiques, magar nos últimos años abondaron nueves construcciones, sobremanera de xente que se camudó dau les bones comunicaciones y les bones conexones con Barcelona. Cuatro sableres configuren la mariña de Montgat de (2047 metros): la sablera de Calar Taps de (150 metros), la sablera de la Morera de (218 metros), la sablera de Sant Joan de (584 metros) y la sablera de Monsolís de (1095 metros). Les comunicaciones con Barcelona y Badalona son bien bones:[3]

Llinia R-1 de "Rodalies de Catalunya", tren de cercaníes, que'l so trayeutu ye de Blanes-Maçanet a Barcelona. Los trenes aparquen en Montgat en dos estaciones: Montgat y Montgat Nord. Diches estaciones tán na zona 1 del Àrea de Barcelona, esto ye, que se paga'l billete senciellu del área metropolitana ensin nenguna medría: 2,15[4]euros.

Autovia Gratuita De Montgat a Barcelona la C-31 pel Mariniegu zona Badalona centru, Sant Adrià de Besòs, y la B-20 por conceyos más interiores cómo Santa Coloma de Gramenet y Tiana, conceyu allegante a Montgat.

Tamién puede dise a Badalona y Tiana con autobuses metropolitanos "Bus Metropolità". Aprecio billete 2'15 euros.

Etimoloxía editar

Hai diverses teoríes sobre l'orixe del so nome, siendo una d'elles que l'orixe ye íberu, de "Mons-Cot", que significa "Monte de Piedra". Nun documentu del Monesteriu de San Pedro de les Puellas, apaez el nome "Monte Chatu".

Historia editar

Nos sos oríxenes Montgat foi un pequeñu pobláu ibéricu. Les escavaciones que se llevaron a cabu demuestren la esistencia d'unos asentamientos neolíticos nel términu, aproximao del 3.500 antes de Cristu.

De la dómina romana atópase documentáu el Turó de Montgat col nome de Promontorium Lunarium. L'actual términu municipal taba trevesáu, pola Vía Augusta.

Na Edá Media había un castiellu que xixilaba tol norte de la mariña, pero Felipe V d'España, dempués de la Guerra de Socesión facer baltar. Sobre les ruines los fundadores de l'Asociación Catalanista d'Escursiones Científiques realizaben, nel sieglu XIX, frecuentes alcuentros.

 
Torre de defensa de "Ca l'Alsina" del sieglu XVI o XVII
 
Entrada sur, orixinal de 1848, al túnel de Montgat

Montgat tuvo'l primer túnel ferroviariu d'España cuando, en 1848 poner en funcionamientu la llinia del tren Barcelona-Mataró. En 1867 establecióse una parroquia.

Hasta l'añu 1933 Montgat formó parte del términu de Tiana. Dixebróse, tres un Decretu de la Xeneralidá de Cataluña del 6 de xunetu d'esi mesmu añu, en que s'aprobó la separación del distritu y la constitución d'un conceyu independiente. La separación foi efectiva'l 17 de xunetu.

A partir de los años 60 la población creció considerablemente a raigañu del expansionismo económicu español y los movimientos migratorios asociaos, lo que portó les urbanizaciones de bloques de pisos, dellos bastante altos (Turó del Mar), según barrios con un urbanismu desordenáu (-yos Costos). Tamién atopamos zones residenciales como'l Pla de Montgat y Residencial Camí d'Alella.

Güei l'agricultura y la pesca, que nel pasáu fueron actividaes principales, sumieron casi por completu. Hai delles industries de materiales de construcción (cementu), de porzolana, de productos químicos y farmacéuticos, y metalurxa. El so barriu les Mallorquinos, d'antiguo industrial y güei día mayoritariamente residencial, forma un continuu urbanu con Badalona.

La cercanía de Barcelona, como gran ciudá con una estensa área d'influencia, xunto cola dispersión del texíu urbano de pueblu debida a la presencia de numberoses infraestructures viarias y ferroviaria qu'estremen el términu municipal, representa una amenaza pa la identidá de Montgat como conceyu independiente, amenacia que los socesivos conceyos democráticos, xunto coles entidaes vecinal y cultural del conceyu, traten de desaniciar.

Llugares d'interés editar

  • Torre de defensa de la "Ca l'Alsina" (s.XV-XVII) BIC RI-51-0005550[5]
  • Ilesia románica de Sant Martí (sieglu XI)
  • Casa señorial de los marqueses de Monsolís.
  • Ca n'Humet
  • Franxa Costera (última sablera del Barcelonès y primer del Maresme)
  • Parc del Turonet
  • Parc del Tramvia
  • Parc de Rir d'en Font
  • Barriu Antiguu (Sant Joan)
  • Monsolís.
  • Túnel de Montgat (Primer túnel ferroviariu d'España, construyíu en 1848)
  • Cañones de Les Bateríes (Cañones usaos na guerra civil, construyíos en 1898)

Ciudaes hermaniaes editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Diputació de Barcelona. «Montgat» (catalán). Consultáu'l 10 d'ochobre de 2014.
  4. Generalitat de Catalunya. «Horaris, itineraris i preus. Rodalies de Catalunya» (catalán). Consultáu'l 10 d'ochobre de 2014.
  5. Rexistru de Bienes Culturales d'Interés Nacional del patrimoniu catalán: http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=1201

Enllaces esternos editar