Alella

conceyu de la provincia de Barcelona

Alella ye un conceyu de Cataluña perteneciente a la provincia de Barcelona, na contorna del Maresme. La llocalidá ta asitiada nuna zona montascosa, a unos 2 quilómetros del mar y a unos 18 quilómetros de Barcelona.

Alella
Escudo de Alella (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde Marc Almendro i Campillo
Nome oficial Alella (ca)[1]
Códigu postal 08328
Xeografía
Coordenaes 41°29′42″N 2°17′46″E / 41.495°N 2.296°E / 41.495; 2.296
Alella alcuéntrase n'España
Alella
Alella
Alella (España)
Superficie 9.6 km²
Altitú 90 m[2]
Llenda con El Masnou, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes y Montgat
Demografía
Población 10 139 hab. (2023)
- 4762 homes (2019)

- 5039 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.18% de provincia de Barcelona
0.13% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 1056,15 hab/km²
Viviendes 48 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Brogliano (es) Traducir y Carquefou
alella.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Parroquia de San Félix
Can Lleonart

Historia editar

L'actual conceyu de Alella atópase documentáu, per primer vegada, nel añu 975. La segunda cita histórica ye de 980 na que se-y cita como Apanfila y Elella. Siempres tuvo so la xurisdicción del condáu de Barcelona anque los derechos fueron vencíos en delles ocasiones.

Esistieron los señores de la Casa de Alella que teníen diverses masíes y tierra, amás de gociar del usufructu d'una tercer parte de los diezmos de la parroquia. Los primeres en gociar d'estes condiciones fueron la familia Banyeres, según documentos del sieglu XIII. A partir del sieglu XIV y mientres más de dos sieglos, los derechos fueron pa los Desplà, llinaxe familiar que dio dellos nomes importantes como'l de Joan Desplà, conseyeru de Martín l'Humanu.

Los derechos pasaron en 1528 a la familia Gralla; a finales del sieglu XVI a la familia Montcada hasta qu'en 1670 adquirir Joan B. de Matu. A mediaos del sieglu XIX los derechos fueron mercaos por Gil Bonaventura Fabra. En 1889 concedióse-y el marquesáu de Alella al so sobrín, l'industrial Camilo Fabra.

Demografía editar

 
Ilesia de San Félix.
  • Evolución demográfica de Alella dende 1998 hasta 2006
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
7.889 8.176 8.413 8.614 8.796 8.847 8.831 8.940 9.013

Cultura editar

La ilesia parroquial ta dedicada a San Félix de Girona. Construyóse sobre una primitiva construcción románica de la qu'entá se caltienen los primeros cuerpos del campanariu con arcuaciones lombardes. Nel sieglu XV realizóse una primer ampliación a la que correspuenden el presbiteriu. La fachada correspuende a la segunda ampliación, llevada a cabu en 1611. Ye d'estilu renacentista. Antoni Gaudí realizó un proyeutu pa la capiya del Santísimu que nun se llegó a desenvolver. Nel archivu parroquial caltiénse'l bocetu orixinal.

Les campanes de la torre vienen de l'antigua torre del Virréi Amat y fueron fabricaes en Lima. Anque se guardaron diverses pieces de valor nel interior del templu, sumieron en 1936. Este ye'l casu d'un retablu de 1512 realizáu por Pere Torrent. Nel ábside de la ilesia atopa una cercu en memoria de Gaudí quien pasó llargues estancies nesta población.

Pela redolada de Alella atópense interesantes masíes, dalgunes del sieglu XIV.

Celebra la so fiesta mayor el 1 d'agostu, día de San Félix. En setiembre celébrase la fiesta de la vendimia con muestres de vinos y actividaes populares. El segundu domingu del mes de xunu tien llugar el aplec de l'arròs, día nel que se realiza un concursu gastronómicu d'arroces.

Edificios d'interés editar

  • Ilesia de San Félix, construcción románica
  • Cal Marqués, edificiu clasicista
  • Casa Alella o de los Cuatro Torres, edificiu eclécticu (sieglu XIX)
  • Escueles Pías o Cal gobernador, edificiu neoclásicu-historicista (sigloXIX)
  • Masía Can Magarola

Personaxes pernomaos editar

Economía editar

L'agricultura de Alella básase, principalmente, na producción vinícola. Hai una importante producción de vinu, preferentemente blancu, con denominación d'orixe propia: Alella. La Cooperativa Alella Vinícola, fundada en 1906, ye la principal productora y foi una de les primeres bodegues cooperatives de Cataluña. El vinu de la Denominación d'Orixe Alella (D.O. Alella) vien de les viñes cultivaes na mesma llocalidá de Alella, y tamién de los términos municipales vecinos de Tiana, Montgat, El Masnou, Teiá, y otros. Cultívense tamién flores ornamentales, principalmente roses y claveles. Nos últimos años creció enforma como centru residencial por cuenta de la so cercanía al respective de Barcelona.

Eleiciones municipales editar

  • Resultáu de les eleiciones municipales del añu 2007.
Partíu Votos Conceyales
ERC-LG 1.502 (37,29%) 6
CiU 764 (18,97%) 3
PP 417 (10,35%) 1
COR 395 (9,81%) 1
PSC-PM 358 (8,89%) 1
GdA 275 (6,83%) 1
CV-EUIA-EPM 157 (3,90%) 0

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Referencies editar

Enllaces esternos editar