Montserrat Soto

artista española

Montserrat Soto (1961Barcelona) ye una artista española que trabaya principalmente la fotografía y les instalaciones, sobremanera en formatu de series. Trabaya l'espaciu, el llugar y el paisaxe, analizando'l vacíu como un elementu destacáu. Dalgunes de les sos series más esitoses documentan almacenes de museo y/o cases de coleicionistes.[3]

Montserrat Soto
Vida
Nacimientu Barcelona[1]1961[1] (62/63 años)
Nacionalidá España
Residencia Gumiel de Izán
Estudios
Llingües falaes catalán
castellanu[2]
Oficiu fotógrafaartista visual
Premios
montserratsoto.com
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Formar na Escuela Massana y la School of Fine Arts de Grenoble.[4] Darréu convalidó los sos estudios en París. Realizó la so primer esposición individual en 1990. En Grenoble coincidió col comisariu Frederic Montornés, mientres ella estudiaba Belles artes y él na École du Magasin. A invitación de Montornés, presentó una intervención nel Espaciu 13 a escures, con elementos llumínicos que señalaben un recurríu nel interior del espaciu. Estos efeutos faíen que los volumes volviérense complexos y aburuyaben la perceición. El 1996 montó la instalación inversa na Sala Montcada, onde convirtió la sala d'esposiciones nuna superficie infranquiable d'arquitectures fotográfiques.[5]

Ente 1998 y 2006 realizó'l videu instalación Secretos. Memoria oral nel qu'afonda sobre'l llugar nel que taba soterráu'l so güelu, fusiláu mientres la Guerra Civil, y que'l so cadabre foi recuperáu con ayuda de l'Asociación de la Memoria Histórica.[6][7]

Dende 2012 vive y trabaya na llocalidá burgalesa de Gumiel de Izán.[8]

Esposiciones destacaes editar

  • 1992 - Pases. Espaciu 13. Fundación Joan Miró, Barcelona.
  • 1996 - Ensin númberu. Sala Montcada. La Caixa. Barcelona.
  • 2004 - Del estragal a la llende. Koldo Mitxelena.
  • 2005 - Tracking Madrid. Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía. MNCARS.[4]
  • 2006 - Archivos d'Archivos. Centre d'Arte Panera.
  • 2006 - Muséu Patiu Herreriano. Valladolid.
  • 2007 - Llugar de silencios. Con Dionisio Cañes. Arts Santa Mònica CASM. Barcelona.[9]
  • 2008 - Pabellón a caballu. Periféricu de Caracas Arte Contemporáneo. Caracas.
  • 2010 - Muséu de Zaragoza.
  • 2018 . Imprimatur. Sala Canal Alcalá 31 (Madrid). Al traviés de 51 fotografíes, una escultura y dos videoinstalaciones reconstrúi la construcción del heriedu cultural ya histórica y la censura, una muestra que forma parte de la seición oficial de PHotoEspaña.[10]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: MACBA Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Hangar (ed.): «Montserrat Soto». Consultáu'l 23 de mayu de 2015.
  4. 4,0 4,1 Muséu Reina Sofía. «Montserrat Soto. Tracking Madrid». Consultáu'l 23 de mayu de 2015.
  5. Segade, Manuel (2014) (en catalán, castellán ya inglés). Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró. ISBN 978-84-941239-8-6. 
  6. Aliaga, Juan Vicente. «[http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/viewFile/10261/9799 El punchante pasáu. Sobre arte, hestoria y memoria nel estáu español]». Espacio, tiempu y Forma, Serie V, Historia Contemporánea, t. 24, 2012 páxs. 131-146. http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/viewFile/10261/9799. 
  7. «Secretos. Memoria oral.» (castellanu). Consultáu'l 19 de xunu de 2018.
  8. «Darrere porte i finestres».
  9. Departament de Cultura. «Frederic Montornés i Montserrat Soto. A partir d´una parola sobre'l binomi artista/comissari. Escola Massana». Consultáu'l 23 de mayu de 2015.
  10. censura-de-montserrat-sotu.html Alcalá 31 espón la reflexón en redol a la censura de Montserrat Soto. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/vida/20180620/45287960915/alcala-31-espón-la-reflexion-en-tornu-a-la censura-de-montserrat-sotu.html. Consultáu'l 22 de xunu de 2018. 

Enllaces esternos editar