Nothoprocta perdicaria sanborni

subespecie de páxaru

La Perdiz chilena del sur o inambú chilenu del sur (Nothoprocta perdicaria sanborni), ye la subespecie austral d'un ave de la familia de los tinámidos: la Perdiz chilena o inambú chilenu. Al igual qu'otres especies d'esta familia, ye conocida vulgarmente col nome de perdiz dada la so semeyanza bien superficial cola perdiz europea. Habita en valles y carbes d'altor del centru de Chile.[3]

Nothoprocta perdicaria sanborni
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Tinamiformes
Familia: Tinamidae
Xéneru: Nothoprocta
Especie: N. perdicaria[2]
Subespecie: N. p. sanborni
(Conover, 1924)[2]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Etimoloxía editar

Crypturellus, en idioma griegu, significa cola pequeña escondida.[4]

Taxonomía y distribución editar

El inambú chilenu del sur foi descritu en 1924 por Conover.[5] Ye la raza qu'habita nel centru sur de Chile, dende la provincia de Linares de la rexón del Maule, Bio-bio, Araucanía, el norte de la rexón de Los Lagos hasta la provincia de Llanquihue, con dellos rexistros en valles cordilleranos de zones axacentes de l'Arxentina.[3] Amás, foi introducida na islla de Pascua.[6]

Estatus na Arxentina editar

Esta subespecie foi citada en llocalidaes de la patagonia arxentina próximes a la frontera con Chile.[7][3][8] Venturi atopar añerando nel noroeste de la provincia de Neuquén.[9] Más escontra'l sur, H. Durnford la cita pal noroeste de la provincia de Chubut.[10] Otres cites paecen provenir d'estos dos únicos rexistros.[11] Anque nun sería imposible que la especie habitara, o entá lo faiga, en dellos valles fronterizos tresandinos, teniendo en cuenta qu'a fines del sieglu XX y nos primeros años del sieglu XXI rexistrar en valles d'altor del oeste y noroeste de Neuquén poblaciones de tres especies d'aves que se consideraben reinales de Chile: la tenca, el choroy, y el Hued-hued castañu, especúlase que dambos antiguos rexistros (de más d'un sieglu) sían de xuru namái tracamundios con dalguna de les especies de tinámidos locales. Por ello, entá-y la sigue considerando un endemismu de Chile, hasta tantu nun se cunte con nueva y más categórica información, actual o histórica, sobre esa supuesta población, de la cual nun se cunta con dalgún exemplar prindáu, nin fotografiáu que la certifique.

Descripción editar

La perdiz chilena del sur tien unos 30 cm de llargor. Los sos partes cimeros son de color marrón oliva a buxu con barres acoloratáu-amarronaes y rayes pálides; el so gargüelu ye blanca, el pechu ye ablondu escuru con tintes alleonaos pel centru. El so picu ye de color marrón y les sos pates son de color mariellu a marrón. Estrémase de la raza del norte por ser esta postrera menos escura, porque les barres dorsales son más escures, y por amosar nel so pechu un color abuxáu cola llinia media blanquizca, y el banduyu afumáu.[12]

Comportamientu editar

Vive sola, en pareya, o en pequeños grupos, pero nunca en bandaes. El so alimentu componer de granes ya inseutos.

Nidificación editar

Constrúi nel suelu un nial fechu de campera y forráu con delles plumes, xeneralmente so la maleza o arbustos.La fema pon de 5 a 12 güevos de forma ovalada, y de un brillante y uniforme color chocolate, midiendo en permediu 49 mm. por 35 mm.[13] El machu guara los güevos alredor de 21 díes y depués tamién curia de los pitucos. Él tapa los güevos con plumes nos momentos que s'alloñar del nial. Los pitucos son de color marrón claro con rayes escures; pueden correr pocu dempués de la eclosión.[5]

Hábitat editar

La perdiz chilena del sur alcuéntrase en valles, trigales, y carbes d'altor n'altitúes dende los 400 a los 2000 msnm. Tamién habita en montes mediterráneos.[14]

Caltenimientu editar

La UICN clasifica esta perdiz como d'Esmolición menor,[1] con un rangu d'escurrimientu de 120 000 km².[8]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2008)
  2. 2,0 2,1 Brands, S. (2008)
  3. 3,0 3,1 3,2 Clements, J (2007)
  4. Gotch, A. F. (1995)
  5. 5,0 5,1 Davies, S. J. J. F. (2003)
  6. Jaramillo, A. (2008)
  7. Chébez, Juan Carlos,2009. Otros que se van. Fauna Arxentina amenazada. 552 páx. Editorial Albatros, Bs.As.
  8. 8,0 8,1 BirdLife International (2008)(a)
  9. Dabbene, R. 1910. Ornitoloxía arxentina. Catálogu sistemáticu y descriptivu de les aves de la República Arxentina, de les rexones estremeres con Brasil, Paraguay, Bolivia, Chile y de los archipiélagos ya islles al sur y sureste del continente americanu hasta'l círculu polar antárticu. Añales del Muséu Nacional de Buenos Aires 18:1-513 [SS] [DI-LS]
  10. Durnford, H. 1878. Notes on the birds of central Patagonia. Ibis 1878: 389-406.
  11. Jon Fjeldså and Niels Krabbe. 1990."Birds of the high Andes: a manual to the birds of the temperatezone of the Andes and Patagonia, South America".880 páx.ISBN 87-88757-16-1.CopenhagenSvendbord: University of Copenhagen, Zoological museum - Apollo books
  12. Araya, Braulio; Millie, Guillermo (2005). Guía de campu de les aves de Chile, 9na, Editorial Universitaria, páx. 80.
  13. Aves de Chile
  14. Hogan, Michael C.(2008)

Referencies editar

Ver amás editar

Perdiz chilena del norte

Enllaces esternos editar