Los opistocontos (Opisthokonta) son un cladu d'organismos eucariotes nel que coesisten delles formes unicelulares flaxelaes (coanozoos) al pie de los fungos (Fungi) y los animales (Animalia). El nome alude a que'l flaxelu, singular cuando ta presente, ocupa una posición posterior, avanzando la célula per delantre d'él, como se ve nos espermatozoides de los animales. Tolos miembros son heterótrofos, de cutiu parásitos, pos nun se conocen organismos fotosintéticos ente los opistocontos. Dellos grupos tales como liquen, fungos micorrícicos y la mayoría de los corales viven en simbiosis con algues o plantes terrestres. Opisthokonta ye'l grupu d'organismos eucariotes más estensu, pos inclúi más de 1,5 millones d'especies descrites.[2]

Opisthokonta
Rangu temporal: Ediacáricu - Reciente
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
(ensin clasif.) Amorphea
(ensin clasif.) Obazoa
(ensin clasif.): Opisthokonta
Subgrupos[1]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Filoxenia y antigüedá editar

El siguiente árbol filoxenéticu amuesa les rellaciones ente los distintos grupos de Opisthokonta:[3][4]

   Opisthokonta   

 Holomycota 


Fungi


 Cristidiscoidea 


Nucleariida



Fonticula




 Holozoa 


Mesomycetozoea




Corallochytrea


 Filozoa 


Filasterea



Animalia






Los restos fósiles más antiguos pertenecientes a los opistocontos correspuenden a la biota ediacárica que florió fai 635-542 millones d'años. Estos son antigües formes que representen los organismos multicelulares complexos más antiguos conocíos dientro del nivel macrocelular de complexidá biolóxica y sumieron en gran parte pocu primeru de la rápida apaición de biodiversidá conocida como esplosión cámbrica. Per otru llau, una estimación de relóes moleculares cubicaos usando los fósiles más antiguos conocíos de cada grupu, calcula l'apaición de Opisthokonta fai 1240-1481 millones d'años.[1][5][6][7][8]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Adl, S.M. et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
  2. Adl, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
  3. Tedersoo, L., Sánchez-Ramírez, S., Kõljalg, U. et al. 2018, High-level classification of the Fungi and a tool for evolutionary ecological analyses Fungal Diversity 90: 135. https://doi.org/10.1007/s13225-018-0401-0
  4. Guifré Torruella et al. 2015, Phylogenomics Reveals Convergent Evolution of Lifestyles in Close Relatives of Animals and Fungi. Current Biology ISSN 0960-9822 Volume 25, Issue 18, p2404–2410, 21 September 2015
  5. Cavalier-Smith, T. (1987). The origin of fungi and pseudofungi. In A.D.M. Rayer et al. eds. Evolutionary biology of Fungi, p. 339-353.
  6. Wainwright P.O. et al. (1993). Monophyletic origins of the metazoa: an evolutionary link with fungi. Science 260: 340-342.
  7. Stechmann, A & T Cavalier-Smith (2002). Rooting the eukaryote tree by using a derived gene fusion. Science 297: 89–91.
  8. Emma T. Steenkamp y otros. (2006). The Protistan Origins of Animals and Fungi. Molecular Biology and Evolution 23(1):93-106.