Pertusa ye un conceyu de la provincia d'Huesca (España) que pertenez a la contorna de Hoya d'Huesca asitiáu a 35 km al sureste de Huesca na A-1217. Asitiáu nun planu inclináu en forma d'anfiteatru, próximu a la marxe esquierda del ríu Alcanadre ta arrodiáu de cuetos y roques.

Pertusa
escudo de Pertusa (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Comarca (es) Traducir Hoya de Huesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Pertusa (es) Traducir María Rosario Mancho Escartín
Nome oficial Pertusa (es)[1]
Códigu postal 22...
Xeografía
Coordenaes 42°00′07″N 0°07′39″W / 42.001944444444°N 0.1275°O / 42.001944444444; -0.1275
Pertusa alcuéntrase n'España
Pertusa
Pertusa
Pertusa (España)
Superficie 29.365749 km²
Altitú 375 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 137 hab. (2023)
- 65 homes (2019)

- 48 muyeres (2019)
Porcentaxe ? % de Hoya de Huesca
0.06% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 4,67 hab/km²
pertusa.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

  • Villa de la provincia d'Huesca asitiada a 28 km de la Capital, 37 km per carretera. Altitú 375 m. Asitiada a la vera esquierda del ríu Alcanadre. La vexetación más avezada ye carba, pinar y chopar.

Llocalidaes estremeres editar

Historia editar

  • Casona romana citada nel Itinerariu de Antonino(391,4), Antonino Pío nomar como una de tantes ciudaes ilergetes que los conquistadores de Llaciu convirtieron n'estaciones de descansu de los sos lexonarios por tar xunto a la calzada romana. Recibió los nomes de Partusa y Dertusa, anguaño inda se caltienen restos de felicidá calzada y de la ponte que cruciaba'l Alcanadre. Esti pueblu asitiar a 10 milles ronamanas d'Huesca y a 9 milles de Berbegal.
  • Hacia l'añu 1100 el Rei Pedru I d'Aragón reconquista Pertusa. Y foi cabeza d'una xurisdicción sobre La Perdiguera, Lalauenga, Barbuñales y Almunia.
  • El Conde de Aytone en 1380, recibió un donativo de los Castiellos y Villes de Pertusa, Bolea y Biel per parte del Infante Don Martín.
  • Primer mención:
Nel añu 1106 (Yela, El Cartulariu de Roda,p. 69-70)

Política llocal editar

Últimos alcaldes de Pertusa editar

Periodu Alcalde Partíu
1940-? Jesús Mancho Solana[3] PSOE
1979-1983
1983-1987 Jesús Mancho Solana PSOE
1987-1991 Servando Joaquín Mancho Allué CDS
1991-1995 Servando Joaquín Mancho Allué CDS
1995-1999 Servando Joaquín Mancho Allué PSOE
1999-2003 Servando Joaquín Mancho Allué PSOE
2003-2007 Servando Joaquín Mancho Allué PSOE
2011-2015 María Rosario Mancho Escartín[4][5] PAR
2015-2019

Resultaos eleutorales editar

Eleiciones municipales[6]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PAR 1 2 3
PP 1 - 2 1
PSOE 4 4 1 1
CHA -
Total 5 5 5 5

Demografía editar

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004
666 552 439 356 290 295 191 157 156 158 154 135

Monumentos relixosos editar

  • Ilesia parroquial ta dedicada a Santa María (románica)
  • La torre, construyida en 1575 por Juan de Herrera (Monumentu Nacional)
  • Ermita de Santiago que se dexaron cayer va bastantes décades
  • Ermita de la Victoria

Monumentos civiles editar

  • Ponte Romana

Cultura editar

  • Abondoses restos medievales
  • Acueductu que salva la fuesa del Alcanadre


Fiestes editar

  • Díes 15 y 16 d'agostu les patronales n'honor a Ntra. Sra. De l'Asunción
  • Llunes de pascua- selmana santa-xubir a la ermita de la victoria *

San Sebastián el 19 de Xineru, anguaño ye tradición encender fogueres n'honor a esti Santu, los Pertusanos y Pertusanas esi día axuntar pa cenar migues.

  • Santa Águeda el 5 de Febreru, fiesta na cual les muyeres d'esta llocalidá dexen les sos cases mientres unos díes pa venerar a felicidá Santa.

Persones célebres nacíes nesta llocalidá editar

  • Dr. Juan Marcabán
  • Francisco Foncillas Pertusa
  • Dr. Miguel Ciprés y Florencia
  • Antonio Faustino Cavero
  • P. Camilo Foncillas de Santa Teresa *

Santiago Aguasca

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 10135. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
  3. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  4. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  5. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  6. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.

Bibliografía editar

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar