Picus vaillantii

especie de páxaru

El Picurrinchón ibéricu bereber (Picus vaillantii) ye una especie d'ave na familia Picidae de picatueros.

Picurrinchón ibéricu bereber
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Piciformes
Familia: Picidae
Xéneru: Picus
Especie: P. vaillantii
Malherbe, 1847
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Güevu de Picus vaillantii MHNT

El so nome binomial fai referencia al esplorador y ornitólogu francés, François Le Vaillant.[2]

Distribución editar

Ye un reproductor residente en Marruecos, Arxelia y Tunicia nel noroeste d'África.

Reproducir nos montes de los montes hasta los 2000 m d'altor. El so nial ye un buecu nun árbol, y la puesta consiste de 4 a 8 güevos blancos brillantes depositaos sobre trocitos de madera.

Descripción editar

Mide de 30 a 33 cm de llargu y el so valumbu d'ales ye de 45 a 51 cm. Ye bien similar al Picurrinchón ibéricu, especialmente les femes de la variedá Iberia P. v. sharpei.

La so parte dorsal ye verde y les zones inferiores son marielles verdoses, con una nuca carmesí. El bigote negru tien un cantu claru na so parte cimera. La so grupa ye d'un mariellu ocre y los cantos esteriores de les plumes primaries tienen rayitas blanques y negres. El so picu y pates son grises.

Dambos sexos son similares sacante que'l machu tien una corona carmesí, ente que la de la fema ye gris. Al igual que .P. v. sharpei, dambos sexos nun tener el tonu negru nel lorum y alredor del güeyu que se repara en casi toles formes del Picurrinchón ibéricu.

Prinda los inseutos de los que s'alimenta por aciu una rápida proyeición de la so llarga llingua, quedando l'inseutu xuntáu a la so pegañosa cuspia. A pesar de ser una ave pesao y grande, el so vuelu ye lliviano. El so llamáu ye un fuerte risáu, plue, plue, plue, bien paecida al del picatueru verde, anque daqué más rápida.

Referencies editar

  1. BirdLife International (2012). «'Picus vaillantii'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 26 November 2013.
  2. Beolens, Bo (2003). Christopher Helm: Whose Bird? Men and Women Commemorated in the Common Names of Birds.