Primer Guerra anglo-neerlandesa

Plantía:Campaña Guerres Anglo-Holandeses

Primer Guerra anglo-neerlandesa
Parte de Guerres anglo-neerlandeses
Fecha 1652 → 1654
Llugar Países Baxos, Inglaterra, Canal de la Mancha, Compañía Neerlandesa de les Indies Occidentales, Guayana Británica, Guayana Neerlandesa.
Resultáu Victoria inglesa
Belixerantes
Provincies Xuníes Bandera de Inglaterra Inglaterra
[editar datos en Wikidata]

La Primer Guerra anglo-neerlandesa foi un conflictu armáu ente Inglaterra y les Provincies Xuníes de los Países Baxos llibráu a mediaos del sieglu XVII. Por aquella dómina, el holandeses defendíen la teoría del mare liberum, ellaborada pol so conciudadanu Hugo Grotius, esto ye el llibre tránsitu y comerciu por tolos mares (sacante, naturalmente, los que bordiaben les sos colonies). Sicasí nun yeren los únicos qu'afayaben nel mar la so vía de engrandecimiento. Los ingleses, zarraos na so isla, nun topaben otru mediu d'espansión que'l mesmu mar. Pero cuando tuvieron en condiciones de fundar factoríes y abrir mercaos (a mediaos de sieglu, tres la revolución de Cromwell), en toles llatitúes zarapicaron con el neerlandeses que yá los atropaben. Pa protexer a les sos Compañíes d'Indies, Inglaterra constituyó una base xurídica opuesta al llibrecambismu de les Provincies Xuníes: la del mare clausum.

La solución oceánica nun foi improvisada. Yá dende tiempos de Sabela I Tudor los corsarios y los aventureros crearen un imperiu pirata, y les Compañíes treslladaren contingentes humanos a les mariñes orientales de los actuales Estaos Xuníos. La Compañía Inglesa de les Indies Orientales (la que monopolizaba el comerciu cola India, Insulindia, China, etc.), fuera creada inclusive dos años antes (en 1600) que la holandesa. Dambes acabaron per topetar. En 1623 el holandeses fixeron una carnicería nes colonies britániques de Banda y Amboina (en Insulindia), que los súbditos del Reinu Xuníu nun escaecíen. En 1649 los ingleses aceptaron la República. Cromwell representaba los intereses de la burguesía puritana, que vía nos sos ésitos comerciales la bendición de Dios, y en 1651 promulgó'l "Acta de Navegación". Con esta llei trascendental, Inglaterra inauguraba la so política proteicionista escurrida en perxuiciu de los intereses comerciales de los Países Baxos. Inglaterra alcordaba nun importar nengún productu foresteru que nun procediera del mesmu país d'orixe. Hasta'l momentu, Inglaterra fuera un importante veceru del comerciu holandés. Los ingleses pudientes que nun deseyaben quedase ensin les especies, teníen de dir a buscales direutamente nel futuru. Tres la derrota de les Provincies Xuníes, Johan de Witt y Cornelis de Graeff suscribió les esixencies del tratáu de Westminster (1654): Saludar al pabellón inglés na Canal de la Mancha, reparar los daños causaos na matanza de Amboina, pagar derechos por pescar n'agües ingleses, aceptar el derechu de visita a los sos barcos, escluyir a los Orange de los cargos públicos.


Referencies editar

Enllaces esternos editar