Rafelguaraf
Rafelguaraf ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.
Rafelguaraf | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||
Provincia | provincia de Valencia | ||
Comarques | Ribera Alta | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Nome oficial | Rafelguaraf (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46666 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 39°03′06″N 0°27′18″W / 39.0516°N 0.455°O | ||
Superficie | 16.3 km² | ||
Altitú | 38 m | ||
Llenda con | Carcaixent, Énova, La Pobla Llarga, Barcheta, Xàtiva y Simat de Valldigna | ||
Demografía | |||
Población |
2351 hab. (2023) - 1156 homes (2019) - 1179 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de Ribera Alta 0.09% de provincia de Valencia 0.05% de Comunidá Valenciana 0% de España | ||
Densidá | 144,23 hab/km² | ||
rafelguaraf.es | |||
Rafelguaraf procede del árabe Rah al-Gurab que significa "finca de Gurab" (nome propiu). Y según Cavanilles, el términu árabe Raal (o Rahal) significa ribera d'un ríu, polo que tamién podría traducise por vega o terraza aluvial.[2]
Xeografía editar
Asitiáu ente'l ríu Albaida y la sierra de Agulles. El relieve ta accidentáu pelos sos partes sur y este, onde se llevanten los altos de Pérez, los cuetos de la Peña Colorada y Barchilla y otros de menor importancia como los de Benigame y la Collada.
Los principales accidentes hidrográficos son el ribayu del Pueblu y el de Matilde, según otros menores llamaos de la Mina y Cabol.
Les zones norte y oeste, más próximes al ríu Albaida, que les sos agües aprovechar pal riego, presenten poques elevaciones y son les dedicaes a cultivos.
El clima ye mediterraneu.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-564 y CV-576.
Barrios y pedaníes editar
Nel términu municipal de Rafelguaraf atópense tamién los siguientes nucleos de población:
- Berfull
- Riu-Rau
- Tossalnou
Llocalidaes estremeres editar
El términu municipal de Rafelguaraf parte coles siguientes llocalidaes: Barxeta, Carcaixent, Énova, Xàtiva, La Pobla Llarga y Simat de Valldigna, toes elles de la provincia de Valencia.
Historia editar
Del so pasáu históricu caltiénense pocos datos. Sábese que n'el so cercanía produció un enfrentamientu armáu ente los agermanados de Xàtiva, dirixíos por Jorge Pérez Delgado de Molina, y les tropes del virréi de Valencia. Foi señoríu del conde de Cirat, quien llevantó nel sieglu XVI una casa solariega en dichu llugar.
Escudu editar
Fundamentos editar
Les armes reales del Reinu de Valencia, con un elementu parlante del nome de la población y un símbolu de la so producción.
Descripción editar
Escudo cortáu y mediu partíu; primero, d'oru los cuatro palos gules; segundu, de sinople una alquería árabe de plata esclariada d'azur; terceru, de plata una naranxal de sinople frutado d'oru. Al timbre, corona real zarrada.[3]
Aprobación editar
Orde de 16 de xunu de 1987, de la Conseyería d'Alministración Pública. (DOGV núm. 642 de 4 d'agostu de 1987 - BOE núm. 205 de 27 d'agostu de 1987).
Alministración editar
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Federico Merin Fayos | UCD |
1983-1987 | Julio Fuster Navarro Carlos Merin García |
PSPV-PSOE CDS |
1987-1991 | Carlos Merin García | CDS |
1991-1995 | Rafael Copovi Català | PSPV-PSOE |
1995-1999 | Emilio Domènech Copovi Federico Tormo Vidal |
UV (Pactu de gobiernu) PP |
1999-2003 | Federico Tormo Vidal | PP |
2003-2007 | Federico Tormo Vidal | PP |
2007-2011 | Federico Tormo Vidal | PP |
2011-2015 | Edelmiro Navarro Fogues | PSPV-PSOE |
2015-2019 | Rafaela Árgoma Sendra | PSPV-PSOE |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Demografía editar
Gráfica d'evolución demográfica de Rafelguaraf ente 1863 y 2010 |
1863 | [4] 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
284 | 2.397 | 2.397 | 2.412 | 2.416 | 2.432 | 2.440 | 2.455 | 2.478 | 2.453 | 2.406 | 2.359 | 2.398 | 2.413 | 2.390 | 2.453 | 2.489 | 2.483 | 2.486 |
Economía editar
Na zona cultivada predomina'l regadío con naranxes, maíz, hortolices y hasta feches recién l'arroz. En secanu namái merez destacar les olivares.
La ganadería ye pocu importante.
El sector industrial llindar a la confección d'oxetos de blima y filaos, pero en tan pequeñes proporciones que resulten insuficientes p'atropar tola mano d'obra disponible, rexistráu cierta emigración escontra otres zones industriales.
Patrimoniu editar
Fiestes llocales editar
- Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes patronales en xunetu y na primer selmana d'agostu.
Referencies editar
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Cavanilles, Antonio José. Observaciones sobre la Historia Natural, Xeografía, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797). Valencia: Albatros, 1995, T. I, p. 163
- ↑ Consejería de Xusticia y Alministraciones públiques, Xeneralidá Valenciana (2000). Escudo y banderes de los conceyos de la Comunidá Valenciana. Valencia: Xeneralidá Valenciana. ISBN 84-482-2311-8.
- ↑ de P. Vidal, D. F. (1863). 2ª Edición Diccionario xeográficu d'España y de les sos colonies. Barcelona. Imprenta Luis Tasso.
Enllaces esternos editar
- Rafelguaraf n'OpenStreetMap.
- Páxina web oficial
- Institutu Valencianu d'Estadística
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.
- Información oficial sobre'l conceyu