Rafelguaraf ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.

Rafelguaraf
Q20103059 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Rafelguaraf (ca)[1]
Códigu postal 46666
Xeografía
Coordenaes 39°03′06″N 0°27′18″W / 39.0516°N 0.455°O / 39.0516; -0.455
Rafelguaraf alcuéntrase n'España
Rafelguaraf
Rafelguaraf
Rafelguaraf (España)
Superficie 16.3 km²
Altitú 38 m
Llenda con Carcaixent, Énova, La Pobla Llarga, Barcheta, Xàtiva y Simat de Valldigna
Demografía
Población 2351 hab. (2023)
- 1156 homes (2019)

- 1179 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.09% de provincia de Valencia
0.05% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 144,23 hab/km²
rafelguaraf.es
Cambiar los datos en Wikidata

Rafelguaraf procede del árabe Rah al-Gurab que significa "finca de Gurab" (nome propiu). Y según Cavanilles, el términu árabe Raal (o Rahal) significa ribera d'un ríu, polo que tamién podría traducise por vega o terraza aluvial.[2]

Xeografía editar

Asitiáu ente'l ríu Albaida y la sierra de Agulles. El relieve ta accidentáu pelos sos partes sur y este, onde se llevanten los altos de Pérez, los cuetos de la Peña Colorada y Barchilla y otros de menor importancia como los de Benigame y la Collada.

Los principales accidentes hidrográficos son el ribayu del Pueblu y el de Matilde, según otros menores llamaos de la Mina y Cabol.

Les zones norte y oeste, más próximes al ríu Albaida, que les sos agües aprovechar pal riego, presenten poques elevaciones y son les dedicaes a cultivos.

El clima ye mediterraneu.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-564 y CV-576.

Barrios y pedaníes editar

Nel términu municipal de Rafelguaraf atópense tamién los siguientes nucleos de población:

  • Berfull
  • Riu-Rau
  • Tossalnou

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Rafelguaraf parte coles siguientes llocalidaes: Barxeta, Carcaixent, Énova, Xàtiva, La Pobla Llarga y Simat de Valldigna, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Del so pasáu históricu caltiénense pocos datos. Sábese que n'el so cercanía produció un enfrentamientu armáu ente los agermanados de Xàtiva, dirixíos por Jorge Pérez Delgado de Molina, y les tropes del virréi de Valencia. Foi señoríu del conde de Cirat, quien llevantó nel sieglu XVI una casa solariega en dichu llugar.

Escudu editar

Fundamentos editar

Les armes reales del Reinu de Valencia, con un elementu parlante del nome de la población y un símbolu de la so producción.

Descripción editar

Escudo cortáu y mediu partíu; primero, d'oru los cuatro palos gules; segundu, de sinople una alquería árabe de plata esclariada d'azur; terceru, de plata una naranxal de sinople frutado d'oru. Al timbre, corona real zarrada.[3]

Aprobación editar

Orde de 16 de xunu de 1987, de la Conseyería d'Alministración Pública. (DOGV núm. 642 de 4 d'agostu de 1987 - BOE núm. 205 de 27 d'agostu de 1987).

Alministración editar

 
Conceyu
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Federico Merin Fayos   UCD
1983-1987 Julio Fuster Navarro
Carlos Merin García
  PSPV-PSOE
  CDS
1987-1991 Carlos Merin García   CDS
1991-1995 Rafael Copovi Català   PSPV-PSOE
1995-1999 Emilio Domènech Copovi
Federico Tormo Vidal
  UV (Pactu de gobiernu)
  PP
1999-2003 Federico Tormo Vidal   PP
2003-2007 Federico Tormo Vidal   PP
2007-2011 Federico Tormo Vidal   PP
2011-2015 Edelmiro Navarro Fogues   PSPV-PSOE
2015-2019 Rafaela Árgoma Sendra   PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Rafelguaraf ente 1863 y 2010
Evolución demográfica
1863 [4] 1986 1987 1988 1989 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
284 2.397 2.397 2.412 2.416 2.432 2.440 2.455 2.478 2.453 2.406 2.359 2.398 2.413 2.390 2.453 2.489 2.483 2.486

Economía editar

Na zona cultivada predomina'l regadío con naranxes, maíz, hortolices y hasta feches recién l'arroz. En secanu namái merez destacar les olivares.

La ganadería ye pocu importante.

El sector industrial llindar a la confección d'oxetos de blima y filaos, pero en tan pequeñes proporciones que resulten insuficientes p'atropar tola mano d'obra disponible, rexistráu cierta emigración escontra otres zones industriales.

Patrimoniu editar

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes patronales en xunetu y na primer selmana d'agostu.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Cavanilles, Antonio José. Observaciones sobre la Historia Natural, Xeografía, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797). Valencia: Albatros, 1995, T. I, p. 163
  3. Consejería de Xusticia y Alministraciones públiques, Xeneralidá Valenciana (2000). Escudo y banderes de los conceyos de la Comunidá Valenciana. Valencia: Xeneralidá Valenciana. ISBN 84-482-2311-8.
  4. de P. Vidal, D. F. (1863). 2ª Edición Diccionario xeográficu d'España y de les sos colonies. Barcelona. Imprenta Luis Tasso.

Enllaces esternos editar