Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna ye un conceyu de la Comunidá Valenciana (España). Pertenez a la contorna de la Safor, na provincia de Valencia. Cuntaba con 3.705 habitantes en 2012 (INE).

Simat de la Valldigna
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Simat de Valldigna (es) Traducir Sebastián Mahiques Morant
Nome oficial Simat de la Valldigna (ca)[1]
Códigu postal 46750
Xeografía
Coordenaes 39°02′37″N 0°18′37″W / 39.0437°N 0.3104°O / 39.0437; -0.3104
Simat de la Valldigna alcuéntrase n'España
Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna (España)
Superficie 38.5 km²
Altitú 45 m
Llenda con
Demografía
Población 3251 hab. (2023)
- 1658 homes (2019)

- 1671 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.13% de provincia de Valencia
0.06% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 84,44 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
simat.org
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía física editar

Simat de Valldigna ye unu de los trés pueblos qu'integren la Valldigna, que constitúi una subcomarca natural de Safor. Atopar a 55 km de Valencia y, amás equidistante a 20 km de les llocalidaes costeres de Gandia y Cullera según tamién de Xàtiva y Alzira.

La Valldigna constitúi una subcomarca natural arrodiada pelos montes de la sierra de Corbera o de les Aguyes, al norte, la del Mondúver, al sur, y el Monte Toro, al oeste -a que'l so pie atopar la población de Simat de Valldigna- y abierta escontra'l este, dende onde s'estiende hasta'l mar.

Llocalidaes estremeres

  Norte: Benifairó de la Valldigna  
Oeste: Carcaixent, Barxeta   Este: Xeraco, Jeresa
  Sur: Bárig, Quatretonda, Pinet  

Clima editar

Simat de Valldigna beneficiar d'un clima privilexáu. Como ta asitiáu metanes un valle y protexíu pelos montes, cuenta con un clima templáu de branos templaos ya iviernos nidios. Sicasí, gocia, igual que la contorna de la Safor polo xeneral y parte de la Marina Alta, d'unos índices pluviométricos de los más altos de la Comunidá Valenciana.

Historia editar

Dende hai miles d'años los territorios de Simat de Valldigna tán habitaos, como lo demuestren les cueves de Bolomor en Tavernes de la Valldigna, de Medalletes y del Parpalló en Bárig. Anque posiblemente esistieren poblamientos na dómina romana, ye mientres la dominación musulmana cuando Simat adquier relevancia.

La hestoria del conceyu ta íntimamente rellacionada col del conxuntu de la Valldigna, y col fechu clave a la hestoria del Reinu de Valencia que foi'l Real Monesteriu de Santa María de la Valldigna. La Valldigna, antes denomada'l "Valle de Alfándech o Marinyén", foi habitada mientres l'Alta Edá Media, por musulmanes, y foi conquistada nos años 1242-43, pol rei Xaime I d'Aragón. El so nietu, Xaime II d'Aragón, con ocasión d'una espedición pol reinu moru de Murcia y Almería a finales del sieglu XII, al pasar pol valle de Alfándech o Marinyén y, sorprendíu pola so guapura xirar escontra l'abá de Santes Creus, que viaxaba con él, y díxo-y: "Vall digna per un monestir de vostra religió!" Ésti respondió: "Vall digna".[2] Dende entós el valle denominar Valldigna. El valle foi donáu a la orde Cister el 15 de marzu de 1297 por que fundara un monesteriu n'honor a Santa María.

Primeramente na Valldigna convivíen cristianos y musulmanes, que trabayaben les tierres vencíes n'usufructu pol abá del monesteriu, anque polo xeneral les condiciones yeren más dures pa los moriscos, por dexalos siguir na so relixón. Los moriscos de la Valldigna axuntar pa prauticar la so relixón na mezquita de la Xara, que yera tamién un llugar d'enseñanza, de formalización de contratos y de cutiu, la sede de xusticia de los cadís. Esta convivencia remató l'añu 1609, cola espulsión de los moriscos. La vida na Valldigna sigue cola evolución de la sociedá feudal valenciana, sol dominiu del señor del monesteriu, hasta qu'a mediaos el sieglu XIX, l'añu 1835, producióse la desamortización del monesteriu, cola cual remató'l señoríu del abá sobre les tierres del valle, y empezó l'espoliu y la ruina del monesteriu'l cual permaneció en manes de particulares hasta l'añu 1991, cuando lo adquirió la Xeneralidá Valenciana.

Demografía editar

Simat de Valldigna cunta con 3.705 habitantes (INE 2012).

Evolución demográfica de Simat de Valldigna[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
Población 3.223 3.141 3.148 3.114 3.120 3.112 3.121 3.291 3.090 3.589 3.722 3.705

Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE
1983-1987 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE
1987-1991 Marcel·lí Almiñana PSPV-PSOE
1991-1995 Vicent Palomar Andrés PSPV-PSOE
1995-1999 Vicent Palomar Andrés PSPV-PSOE
1999-2003 Vicent Palomar Andrés PSPV-PSOE
2003-2007 Vicent Palomar Andrés PSPV-PSOE
2007-2011 Sebastián Mahiques Morant (hasta 2008)
Eladi Mainar Cabanes (hasta 2010)
Agustina Brines Sirerol
PP
PSPV-PSOE
BLOC
2011-2015 Sebastián Mahiques Morant PPCV
2015-2019 Víctor Mansanet i Boïgues EUPV
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

N'agostu de 2008 PSPV, BLOC y ERPV presentaron una moción de censura contra Sebastià Mahiques (PP). Según l'alcuerdu ente estos partíos (Apaute de Progrés per Simat) Eladi Mainar, del PSPV ocupó l'alcaldía hasta abril de 2010 y Agustina Brines, del BLOC a partir d'esa fecha y hasta'l final de la llexislatura.

Organización territorial editar

Nel términu municipal de Simat de Valldigna atópense tamién allugaos los nucleos de población llamaos Pla de Corrals y Les Foies.[4][5]

Economía editar

La Valldigna, onde s'atopa Simat, ye un valle abiertu escontra'l mar, onde destaquen los estensos campos de naranxales, pos el sustentu principal de los simateros ye'l cultivu de la naranxa. La industria ye más bien escasa. A partir de los años noventa produz un medría notable del sector de la construcción.

El sector agrícola ye, pos, el predominante, concretamente'l cultivu, recueya, manipulación y comercialización de la naranxa. El pueblu cunta con un almacén priváu, que da trabayu a una pequeña parte de los sos habitantes.

Mientres estos últimos años los distintos gobiernos intentaron potenciar el Monesteriu como referente turísticu del pueblu, pero'l gastu por visitante entá nun ye demasiáu importante.

Tresportes editar

Dende Valencia apuértase al traviés de la V-31, tomando depués la CV-42 y darréu la CV-50 pa rematar aportando pola CV-600.

Patrimoniu editar

 
Monesteriu de Santa María de Valldigna
 
Imaxe del templu del monesteriu cisterciense de Santa María, en restauración (xineru 2008)
  • Mezquita de la Xara o Ermita de Santa Ana. Ye una pequeña ermita en mediu del campu. Trátase de la única edificación que se caltién del antiguu pobláu de la Xara, abandonáu en 1609 tres la espulsión de los moriscos, y representa una antigua mezquita de planta rectangular que na parte que da al este tien una puerta con un arcu de ferradura. Cuatro pilares estremen el so interior en tres naves: A la izquierda de la puerta esiste una escalera de cascoxu con una antigua función de minarete. La Quibla ye l'elementu más importante yá que señala la direición de la Meca y polo tanto'l llugar onde'l musulmanes tienen de dirixir les sos oraciones. Na actualidá puede vese tamién el mihrab y dos puertes llaterales nel muriu de la Quibla. Nel suroeste y al esterior de la mezquita, esiste l'antiguu pozu de les abluciones.
  • Ilesia de San Miguel Arcánxel. Ye l'actual ilesia parroquial de la población. D'estilu barrocu destaca la imaxe del santu de la so devoción.
  • Font Gran. Atópase na plaza del so nome, nel interior del cascu urbanu de la población. Ye una fonte natural con una gran balsa d'agua, a la cual empieza'l Paséu 9 d'Ochobre.

Fiestes editar

  • San Antonio Abá. El día 16 de xineru, viéspora de San Antonio, tola población de Simat de Valldigna concentrar na Plaza del Conceyu, onde se quemar una gran foguera, y dempués treslládase a casa de los festeros onde son agasayaos con buñuelos y vinu. De siguío la fiesta sigue con una verbena qu'acaba de madrugada. A la mañana siguiente, día de San Antonio, tien llugar una misa onde se bendicen los animales según el pan y les coques (típiques de Sant Antoni), que dempués los festeros van partir por tola población.
  • Día de la Valldigna. Nel mes de marzu, el día 15, tola población de la Valldigna, esto ye, de los pueblos de Bárig, Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna y Tabernes de Valldigna, celebren la fundación del Monesteriu na que, ente otros actos, faise una feria medieval y hai baille amenizado por una gran verbena.
  • San Jaime y Santa Ana. Mientres el mes de xunetu, los díes 25 y 26 celébrense les festividaes de San Jaime y Santa Ana.
  • Fiestes patronales. La población celebra les sos fiestes patronales (dedicaes a los santos Abdón y Senén -tamién conocíos como los Santos de la Piedra-, a la Virxe de Gracia y al Santísimu Cristu de la Fe) los díes 4, 5 y 6 d'agostu.
  • 9 d'ochobre "día de la Comunidá Valenciana". Ye tradicional faer un concursu de paelles amás de cercavila típica valenciana, con pasacalle de dulzaines incluyíu. A media tarde hai verbena y el yá tradicional correfuegos ("correfocs").

Persones destacaes editar

Pilota valenciana editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Fitxa de Simat a la FVMP Archiváu el 20 de xunetu de 2011 na Wayback Machine.: Y, sorprendíu'l rei pola so guapura xirar escontra l'abá de Santes Creus, que viaxaba con él, y díxo-y: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!" (Valle dignu pa un monesteriu de la vuesa relixón), a lo qu'ésti respondió: "Vall digna" (Valle dignu). Dende entós el valle llámase Valldigna
  3. Población de fechu según l'Institutu Nacional d'Estadística d'España. Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842, Series de población de los conceyos d'España dende 1996.
  4. Nucleos de Población del CIVIS (Direición Xeneral de l'Alministración Llocal de la Xeneralidá Valenciana) Archiváu el 7 d'ochobre de 2010 na Wayback Machine.
  5. Unidad poblacionales del INE

Enllaces esternos editar