Real Academia Gallega

La Real Academia Gallega (en gallegu Real Academia Galega, RAG) ye la institución científica que tien como oxetivu l'estudiu de la cultura de Galicia, y especialmente, de la llingua gallega. Ellabora les sos normes gramaticales, ortográfiques y léxiques, de la que defende y promueve la llingua. Amás decide la personalidá lliteraria a la que se-y dedica'l Día de les Lletres Gallegues. Los sos miembros son personalidaes influyentes del mundu de la cultura gallegasobremanera de la llingua. El so presidente dende'l 28 de marzu de 2017 ye Víctor Fernández Freixanes.

Real Academia Gallega
organización, academia, regulador del idioma y academia nacional
Llocalización
País España
Autonomía Galicia
Provincia[[Provincia d'A Coruña|{{{2}}}
Conceyu[[A Coruña|{{{2}}}
Coordenaes 43°22′10″N 8°23′40″W / 43.369417°N 8.394472°O / 43.369417; -8.394472
Real Academia Gallega alcuéntrase n'España
Real Academia Gallega
Real Academia Gallega
Real Academia Gallega (España)
Historia
Fundación30 setiembre 1906
Organigrama
Presidente Víctor Fernández Freixanes (28 marzu 2017)
Xesús Alonso Montero (20 abril 2013)
Francisco Fernández del Riego (1997)
Manuel Murguía (1906)
Andrés Martínez Salazar (1923)
Francisco Ponte Blanco (1924)
Eladio Rodríguez (es) Traducir (1926)
Manuel Lugris Freire (es) Traducir (1934)
Manuel Casas Fernández (es) Traducir (1937)
Sebastián Martínez Risco (es) Traducir (1960)
Domingo García-Sabell (1979)
Xosé Luís Méndez Ferrín (es) Traducir (2010)
David Fernández Diéguez (1935)
Xosé Ramón Barreiro (2001)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

 
Manuel Curros Enríquez, impulsor de la RAG.

El precedente de la Real Academia Gallega foi la Comisión Xestora pa la creación de l'Academia Gallega, promovida por Emilia Pardo Bazán y Ramón Pérez Costales, que constituyóse sobre la base d'una sociedá presidida pola escritora, Folklore Gallego, que tamién presidió ésta.

En 1904, Manuel Murguía publicó un artículu na revista del Gran Hotel de Mondariz nel que defendía la creación d'una academia gallega. Esti artículu espertó interés y en 1905 constituyir en L'Habana la [[Sociedá Proteutora de la Academe axuntar en llibrar Rexonal d'Eugenio Carré Aldao de La Coruña. La Real Academia Gallega constituyóse'l 30 de setiembre de 1906, presidida por Manuel Murguía y con cuarenta miembros. L'actu celebrar nos locales de la Xunta Recreativa ya Instructiva d'Artesanos, casi un añu dempués de la presentación llegal de los sos estatutos. Los oxetivos iniciales yeren fundamentalmente llingüísticos ya incluyíen la ellaboración d'un diccionariu y una gramática, proyeutos que se retrasaríen munchos años.

Mientres la presidencia de Murguía (1906-1923) alzóse la figura de Rosalía, empezar a publicar el Boletín de l'Academia Gallega (263 númberos) y l'Academia viose somorguiada en discutinios y enfrentamientos por cuenta del so calter galleguista. El segundu presidente, Andrés Martínez Salazar, dir namái un añu, yá que morrió inesperadamente. La y6-1934), y mientres esti periodu entraron na institución Castelao y Antón Villar Ponte. Foi sustituyíu por Manuel Lugrís Freire, qu'hubo de dimitir en 1936 por problemes de salú. Llegó entós la Guerra Civil, que fizo callar la institución y llevala la una etapa de semiclandestinidad mientres la que foi presidida por Manuel Cases Fernández (1942-1960) y Sebastián Martínez-Risco y Macías (1960-1977).

Ficheru:Coruña, Real 1b.JPG
Placa na fachada de la sede.

En 1963 presentó la iniciativa del Día de les Lletres Gallegues que, non bien valorada nun primer momentu, tornóse especialmente dinamizadora col intre de los años. Dende les dependencies municipales del Palaciu de María Pita, en La Coruña, treslladar a la sede actual de callar Tabiernes. En 1972 la RAG estandarizó el diseñu actual del Escudu de Galicia. Años más tarde, la RAG propunxo a la Xunta de Galicia caltener la memoria de l'antigua bandera gallega dientro de la Bandera de Galicia moderna. La resultancia foi la superposición de les armes o escudu gallegu sobre la bandera civil, formando l'actual bandera oficial que tien de figurar nos actos oficiales del gobiernu ya instituciones gallegues.

Mientres la presidencia de Domingo García-Sabell (1977-1997), producióse l'alcuerdu col Institutu da Lingua Galega sobre les normes ortográfiques y morfolóxiques del idioma gallegu (1982), nel que s'unificaben los dos propuestes engarraes. La Real Academia foi reconocida como entidá normativizadora del gallegu por aciu la Llei de Normalización Llingüística (1983). Creáronse les seiciones d'Historia y de Lliteratura en 1998, y dientro de la de Llingüística, el Seminariu de Lexicografía (1983), qu'ellaboró'l so primer diccionariu monollingüe, el de Sociollingüística (1990), que realizó'l Mapa Sociollingüísticu de Galicia, el de Terminoloxía, col so serviciu públicu Termigal, el de Gramática (2000) y el d'Onomástica (2001).

Cola presidencia de Francisco Fernández del Riego (1997-2001) abrióse la institución y cola de Xosé Ramón Barreiro Fernández (2001-2010), dióse-y un gran impulsu a la informatización de los fondos documentales que s'habíen alloriáu adquiriendo. En 2003 revisáronse les normes ortográfiques y morfolóxiques. Tres la presidencia de Xosé Luís Méndez Ferrín (2010-2013), anguaño'l so presidente ye'l profesor y ensayista Xesús Alonso Montero.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar