Revista científica

publicación periódica d'investigación científica

Una revista científica ye una «publicación periódica» na que s'intenta recoyer el progresu de la ciencia, ente otres coses incluyendo informes sobre les nueves investigaciones. Munches de les revistes son altamente especializaes, anque dalgunes de les más antigües (como Nature y Science, por casu) publiquen artículos nun ampliu rangu de campos científicos.

Revista científica
género de revista (es) Traducir, publicación periódica y publicación periódica especializada
publicación periódica especializada y publicación científica
Cambiar los datos en Wikidata
Cubierta de Le Iournal des Sçavants (1665), considerada la primer revista científica.

Xeneralmente les revistes científiques de prestíu y/o reconocíes son revisaes por pares (arbitraxe) dientro de la comunidá científica, nun intentu d'asegurar un mínimu d'estándares calidable, según validez científica; con ello, la revista científica algama un altu nivel de prestíu. Los artículos publicaos en cada edición representen lo más actual na investigación nel campu que cubre la revista.[1]

Anguaño esisten diverses ferramientes d'evaluación del impautu de revistes científiques como la Web of Science (WOS) de Thomson Reuters y Scopus de Elsevier, o Google Scholar Metrics (GSM) creáu n'abril de 2012.[2][3]

A diferencia de les revistes xenériques, davezu nun se llee tola revista, sinón que s'escueyen los artículos a lleer, según el tipu d'investigación a la que ta dedicáu'l científicu.

Tiempu de publicación editar

Non toles revistes publicar cola mesma frecuencia: hai selmanales, quincenales, mensuales, trimestrales o añales.

Forma de publicación editar

De 1975 a 1995 el preciu de la suscripción a les revistes científiques amosó un aumentu permediu añal del 7.3 per cientu, por cuenta de factores tan diversos como la inflación, la creciente cantidá d'información publicada y, sobremanera, el gran amenorgamientu na frecuencia de suscripciones.[4]

  • Publicaciones impreses
  • Publicaciones en llinia Temprana o exprés

Tipos d'artículos editar

Hai dellos tipos d'artículos científicos; la terminoloxía exacta y definición varia d'una a otra revista, pero los tipos más frecuentes son cuatro:

  • Les cartes o comunicaos (nun confundir coles cartes al direutor») son descripciones curties d'importantes afayos n'investigación. Suelen siguir una vía más rápida de publicación porque se consideren urxentes, polo tanto y debío al formatu de les revistes (que, polo xeneral, nun acepten menos de 5 páxines per artículu)— tienen una alta conocencia téunica y nun ye senciellu d'entender rápido.
  • Les revisiones (más conocíes como reviews) son síntesis actualizaes estenses sobre una tema en particular. Polo xeneral, éstes son pidíes pola mesma revista a dalgún científicu destacáu nel área. Suelen tener una estensión variada, dende 5 a 50 páxines dependiendo de la revista. Pero son el meyor llugar pa empezar a entender una cierta tema en particular.
  • Los artículos (más conocíos como papers) que son una descripción completa de los resultaos d'una investigación orixinal. Suelen tener ente cinco y venti páxina, pero hai variaciones importantes en función de la revista y el campu d'investigación: en matemátiques y n'informática teórica nun son raros los artículos de más de 80 páxines.
  • El material suplementario, que nun ye precisamente l'artículu per se, sinón la información esperimental o gráfica llograda de los artículos orixinales, pero que —por problemes d'espaciu o claridá d'esposición— decide dexase fora del artículu. Ye común tener artículos que nun amuesen los datos esperimentales, sinón qu'establezan que pueden vese nel material suplementario.

Según la revista, tamién pueden atopase, ente otros:

  • noticies
  • opiniones
  • crítiques a artículos publicaos na mesma revista y los sos correspondientes retruques
  • reseñes
  • guíes

Estructura típica del artículu científicu editar

Ver «Artículu científicu».

Historia editar

 
Portada del primer volume de Philosophical Transactions of the Royal Society, segunda revista científica que se publicar.

La primer revista científica de la que se tien constancia ye -y Iournal des Sçavants (en francés modernu Journal des Savants, Francia, 1665), siguida pocu dempués, el mesmu añu, pola británica Philosophical Transactions of the Royal Society, qu'inda sigue publicar.[5]

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  1. Mañana-Rodríguez, Jorge; Sierra-Arizmendiarrieta, Beatriz (2013). «The Multidisciplinarity in Spanish and Foreign Communication Journals» (en castellanu). Comunicar 21 (41):  páxs. 71–81. doi:10.3916/c41-2013-07. ISSN 1134-3478. https://doi.org/10.3916/C41-2013-07. Consultáu'l 14 de xunetu de 2017. 
  2. Delgado-López-Cózar, Emilio; Repiso-Caballeru, Rafael (2013). «The Impact of Scientific Journals of Communication: Comparing Google Scholar Metrics, Web of Science and Scopus» (en castellanu). Comunicar 21 (41):  páxs. 45–52. doi:10.3916/c41-2013-04. ISSN 1134-3478. https://doi.org/10.3916/C41-2013-04. Consultáu'l 14 de xunetu de 2017. 
  3. Escribà-Sales, Eudald; Cortiñas-Rovira, Sergi (2013). «Internationalization and Coauthorship in Major Communication Journals in Spain» (en castellanu). Comunicar 21 (41):  páxs. 35–44. doi:10.3916/c41-2013-03. ISSN 1134-3478. https://doi.org/10.3916/C41-2013-03. Consultáu'l 15 de xunetu de 2017. 
  4. Información tomada de la Wikipedia n'italianu.
  5. Guerrero, R. y López, R. (2002) «Scientific journals of the SEM». En: Mendoza, C. (coord.) History of the SEM in the XX century. Centru de Estudio Ramón Areces. Páxs. 143-182
  • Day, Robert A. (1994): Cómo escribir y publicar trabayos científicos. Cuarta edición (segunda edición n'español), 1994.

Enllaces esternos editar

  •   Wikcionariu tien definiciones y otra información tocante a revista científica.
  • DLIB.org («Free at Last: The Future of Peer-Reviewed Journals», por Stevan Harnad).
  • InglesLaboral.com (cómo entender y redactar artículos médicos n'inglés; n'español).
  • PNAS.org (folletu de les Actes de l'Academia Nacional de Ciencies d'Estaos Xuníos; presenta una visión xeneral de lo que fai la revista; n'español).