San Mamés de Campos

conceyu de la provincia de Palencia (España)

San Mamés de Campos ye un conceyu de la contorna de Tierra de Campos de la provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Llión (España).

San Mamés de Campos
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de San Mamés de Campos Jesús Salvador Herrero Vega
Nome oficial San Mamés de Campos (es)[1]
Códigu postal 34127
Xeografía
Coordenaes 42°21′17″N 4°33′57″W / 42.354722222222°N 4.5658333333333°O / 42.354722222222; -4.5658333333333
San Mamés de Campos alcuéntrase n'España
San Mamés de Campos
San Mamés de Campos
San Mamés de Campos (España)
Superficie 15.54 km²
Altitú 822 m
Llenda con Carrión de los Condes, Valde-Ucieza, Villasarracino, Villaherreros, Arconada y Villalcázar de Sirga
Demografía
Población 46 hab. (2023)
- 27 homes (2019)

- 25 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 2,96 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
sanmamesdecampos.es
Cambiar los datos en Wikidata

Ye una de les llocalidaes del Camín de Santiago del Norte: Ruta del Besaya.

Demografía editar

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011 2016
478 464 407 438 398 412 315 245 186 138 103 69 50

Coordenaes editar

  • Llatitú: 42°21′17″N
  • Llargor: 4°33′57″O
  • Altitú: 822 metros.

Llugares d'interés editar

  • Ilesia parroquial de San Mamés: Del sieglu XVI, ye de tres naves con bóvedes d'aresta. Cúpula con yeserías, portada en llau de la Epístola de finales del sieglu XVI. Na nave del Evanxeliu, un retablu rococó con una interesante escultura de la Virxe col Neñu del sieglu XVI. N'otru retablu barrocu, otra escultura de San Sebastián, tamién del sieglu XVI, d'estilu de Berruguete. El Presbiteriu gocia d'un retablu rococó de mediaos del sieglu XVIII, y na nave de la Epístola, con un retablu barrocu con delles escultures; al llau, una capiya neoclásica, y na sacristía, una cajonería rococó y cruz parroquial del sieglu XVII.El templu sufrió va años el fundimientu de la so torre y agora na so fachada puede apreciase les obres de rehabilitación, llevaes a cabu con materiales distintos a los orixinales.
  • Ermita de San Juan: Anque n'orixe esti templu cosntituyó la primitiva ilesia de la llocalidá, so la advocación de San Juan, ye güei una ermita allugada pela rodiada del pueblu retirada del cultu relixosu. Destaca la so portada del románicu tardíu.
  • Zona recreativa: Asitiada metros más embaxo de la ilesia parroquial, cuenta con una amplia chopera na que s'habilitó una zona recreativa con meses y barbacoes.
  • Restos de calzada romana: Trátase de la calzada que dende Burdeos a Astorga. En concretu'l tramu ente Abia de las Torres y Lacóbriga. Ésta eale de Carrión pel Camín de San Mamés, en parte coincidiendo cola actual carretera. Traviesa San Mamés, onde se constaten restos romanos (1), y sigue pola actual carretera. Cuando entra nel términu municipal de Villaherreros dixebrar de la carretera al norte pel llamáu Camín de los Pelegrinos. En tou esti camín atopen restos de empedrado y ye bien conocíu na contorna la gran cantidá de piedra que llevanten los araos nes zones nes que foi derrotu.

Galería d'imáxenes editar

(1) BLÁZQUEZ, A. 1916, p. 32 y ss. Esploraciones en víes romanes del valle del Duero. (M. J. S. Y. Y A.), nᵘ6, 2º viaxe. Blázquez atopó restos de la vía romana ente Carrión y San Mamés y, nesta obra, rellaciona dellos restos romanos topaos en San Mamés. Describe la fonte romana esistente nesta población que los sos restos pudi ver entá nesta prospección. Fonte:https://web.archive.org/web/20101116004031/http://traianus.rediris.es/via1/index.html

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar