Setenil de las Bodegas

conceyu de la provincia de Cádiz (España)

Setenil de las Bodegas ye un conceyu español de la provincia de Cádiz, Andalucía. Fízose famosu pol so pintorescu treme urbanu, declaráu Conxuntu Históricu, que'l so centru ta encualláu nel tayo formáu pel ríu Guadalporcún al so pasu pela ciudá. Forma parte de la ruta de los pueblos blancos, y ta conectáu a la llinia ferroviaria Bobadilla-Alxecires al traviés de la estación de Setenil. Los sos coordenaes xeográfiques son 36º 51 N, 5º 11 O, atopar a una altitú de 640 metros y falta 157 quilómetros de la capital de provincia, Cádiz. En 2016 cuntaba con 2.809 habitantes. La estensión del so términu municipal ye de 82 km² y tien una densidá de 36,45 hab/km².

Setenil de las Bodegas
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia provincia de Cádiz
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Setenil de las Bodegas (es) Traducir Cristóbal Rivera Hormigo
Nome oficial Setenil de las Bodegas (es)[1]
Códigu postal 11692
Xeografía
Coordenaes 36°51′51″N 5°10′53″W / 36.864166666667°N 5.1813888888889°O / 36.864166666667; -5.1813888888889
Setenil de las Bodegas alcuéntrase n'España
Setenil de las Bodegas
Setenil de las Bodegas
Setenil de las Bodegas (España)
Superficie 82 km²
Altitú 640 m
Llenda con Alcalá del Valle, Cañete la Real, Ronda, Olvera y Torre Alháquime
Demografía
Población 2638 hab. (2023)
- 1430 homes (2019)

- 1339 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.21% de provincia de Cádiz
0% de Andalucía
0.01% de España
Densidá 32,17 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
setenil.com
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Nes cueves de la llocalidá atopáronse oxetos que demuestra que tuvieron poblaes hai 5.000 años[2]

Según la crónica de Bernáldez sobre la Reconquista, tomar de la villa de Setenil foi fundamental pa la corona castellana na so meyora escontra Granada, anque'l sitiu de 1407 nun apurrió'l frutu deseyáu. Dende aquel momentu, Setenil foi consideráu casi inexpugnable, constituyendo una puerta fundamental para reconquistar del reinu nazarí. Dende los tiempos de Xuan II de Castiella hasta'l reináu de los Reis Católicos, produciéronse siete sitios (d'ende'l nome de la ciudá, Septem nihil), siendo'l postreru, el de 21 de setiembre de 1484), el que condució a la victoria definitiva.

So dominiu cristianu, Setenil foi declarada villa de realengu, y recibió de los monarques la Carta de Privilexos en 1501, onde se dispunxo un eleváu númberu de franquicies y beneficios equiparables a los que nesi momentu gociaba Sevilla.

Tres los primeros momentos de la repoblación y el repartimientu de cases y tierres, Setenil empezó una nueva etapa na que los sos vecinos, un bon númberu de los cualos pertenecía al estamentu fidalgu, tales como les families Ortiz, Zamudio o Guzmán, vivíen de los cultivos de la vide y les ceberes, del aprovechamientu del monte, de la ganadería y de la pesca.

Mientres la Edá Moderna, Setenil avanzó y siguió esfrutando d'una privilexada situación ente los pueblos de la serranía, namái alteriada dacuando pola presencia de tropes qu'en diverses circunstancies suministrar de la villa, col consiguiente perxuiciu económicu pa los sos habitantes. Los setenileños teníen una importante ilesia, un hospital y un seminariu que se caltuvo hasta mediaos del sieglu XVII. Foi nesti sieglu cuando, tres numberosos pleitos, consiguieron independizase de la ciudá de Ronda, por una real pragmática roblada en 1630.

La entrada del sieglu XIX tuvo marcada poles lluches guerrilleres de los sos vecinos, que xuníos a los d'otros pueblos de la serranía gaditana, aguantaron ante l'invasor francés qu'ocupaba la Península. El procesu desamortizador nun repercutió positivamente nos habitantes de Setenil, y los llabradores, buscando soluciones que desaniciaren les sos dificultaes económiques, xunir a los movimientos sociales qu'empezaren a espublizase pola sierra gaditana.

Na actualidá, una vegada superaos los procesos d'emigración de la segunda metá del sieglu XX, Setenil sigue desenvolviéndose siguiendo les sos pautes tradicionales de signu fundamentalmente agrícola, a les que se xune l'aprovechamientu turísticu d'un pueblu que polo escepcional del so treme urbanu, la guapura de la so contorna y lo singular de les sos festividaes constituyir n'unu de los más curiosos conceyos de la provincia de Cádiz.

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Setenil de las Bodegas ente 1900 y 2005
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Monumentos y llugares d'interés editar

Conxuntu Históricu Artísticu de la Villa de Setenil de las Bodegas
conceyu d'España
 
 
Llocalización
País  España
Autonomía  Andalucía
Provincia provincia de Cádiz
 
 
Setenil de las Bodegas
Setenil de las Bodegas (España)
Altitú 640 m
Arquiteutura
Superficie 82 km²
Web oficial
 
 
Vista del caserío afechu a la orografía de la redolada.
 
Callejuela

Monumentos editar

  • Conxuntu Históricu-Artísticu. El principal curiosu d'esti conceyu constituyir el mesmu pueblu, declaráu Conxuntu Históricu-Artísticu en 1985, por cuenta de la guapura y orixinalidá del so treme urbanu. Al traviés d'una elevada rimada, el caserío baxa dende'l castiellu afaciéndose al cursu del ríu, lo que-y confier una singular disposición con distintos niveles d'altor. Na parte baxa los vecinos aprovecharon el tayo creáu na roca pel ríu pa construyir les sos cases. Trátase d'un escepcional exemplu d'un tipu de vivienda denomináu "abrigu so roques" que, a diferencia d'otres construcciones semitroglodíticas desenvueltes n'Andalucía, nun escava la roca, sinón que se llinda a cerrar la paré predresa y desenvuelve la vivienda de forma llonxitudinal.
  • Castiellu de Setenil. Fortaleza Nazarí de Setenil (sieglu XIII) (Alcázar, Torre del Homenaxe, Medina, Baños, Mezquita y Coracha-Mina. La fortaleza tien tola so cerca con 530 m.. de muralla y les sos cerca de 40 torres; asina mesmu, ye una de les poques fortaleces nazaríes que caltienen tol so treme urbanu medieval.)
  • Ermita de San Sebastián. De los sieglos XV-Sieglu XVI.
  • Antigua Casa Consistorial. Güei ye la Oficina de Turismu, d'antiguo Torre Albarrana d'accesu a la fortaleza (s.XIII_XV, Casa de la Farina (s.XV-XVIII y Casa Consistorial (s.XVI-XIX).
 
Cai del Sol
  • Ermita de San Benito. De los sieglos XV-XVI. Edificada sobre una mezquita del arrabalde moru, cercana a una fonte. En 1502 tuvo dellos pleitos con vecinos de la villa que pretendíen quedase coles finques que-y correspondieron nel repartimientu de los Reis Católicos. Sede de la Hermandá d'El nuesu Padre Jesús Nazarenu y La nuesa Señora de la Soledá que s'encargó siempres de les sos restauraciones.
  • Ermita de La nuesa Señora de la Concepción. Del sieglu XVIII.
  • Cueves de San Román. Del sieglu XVI.
  • Ponte de la Cai Triana. De los sieglos XV-XVI.
  • Pontes de la Villa. Del sieglu XV-XVII.
  • Ponte de la Cai Ronda. Del sieglu XVIII.

Otros llugares d'interés editar

Cais y barrios históricos de la Fortaleza Nazarí

  • Cai del Principe del Rei. (Actual cai d'entrada a la villa).
  • Cai Llana. (Dende un llateral de la ilesia hasta la mina, ta nel sosuelu de los Cortilanes).
  • Barriu del Torrexón. (Viviendes circundantes a la Torre del Homenaxe, no que yera la Plaza d'Armes).
  • Barriu del Mirador de la Peña. (Actual Lizón, en dómina nazarí yera tol treme de defensa del Alcázar, a la so entrada a la villa).
  • Barriu de la Ilesia. (Viviendes allugaes al llombu de la mesma, anguaño nel sosuelu de los Cortinales. La ilesia asitia sobre la mezquita alhama).
  • Barriu del Hospital. (Viviendes allugaes al llombu del mesmu, anguaño nel sosuelu de los Cortinales, l'hospital yera l'Hospital Real de La nuesa Señora de Santa Catalina, s.XV. L'hospital llevantóse aprovechando la mesma estructura de los baños árabes. Anguaño en dichu llugar atopa l'únicu edificiu construyíu na "Villa".
  • Barriu del Adarve.
  • Barriu de la Torre del Espolón. (Ye la esquina sureste de la fortaleza, anque pasa bien desapercibida, entá güei caltién dos de les sos plantes).
  • Barriu de la Mina. (En dichu barriu atopamos cola Coracha-Mina de la fortaleza de Setenil, construcción realizada pal suministru d'agua en tou momentu, principalmente nos momentos de conflictu. La coracha midía 40 metros de llongura por 30 metros d'altu y con trés niveles; l'inferior foi'l qu'amenó más lleendes yá que ye onde s'atopen les galeríes y conducciones internes d'agua, según el pozu. La presente construcción foi la que forxó la gran mayoría de les lleendes del pueblu).

Cais y barrios de extramuros

  • Cai Triana: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).
  • Cai Ronda: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).
  • Cai Vilches: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).
  • Cai de San Benito: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).
  • Cai Alta: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).
  • Barriu del Cerrillo: (Primeres noticies escrites nel sieglu XIV).

Arrabaldes

  • Arrabalde de Triana.
  • Arrabalde de Ronda.
  • Arrabalde de San Benito.
  • Tocantes a l'arquiteutura popular destaquen sobremanera les cases-cueva de la ciudá, la mayoría d'elles asítiense en callar Cueves del Sol, Cueves de la Solombra, Cai Mina, Calle Ferrería, Cai Jabonería, Cai Cabreriza, Cai Triana y Cueves de San Román.

Fiestes editar

Ente toles fiestes del pueblu de Setenil destaca la Selmana Santa, declarada d'Interés Turísticu Nacional d'Andalucía, que gocia de gran enraigono popular y tradición cultural y na que ye singular la rivalidá ente los dos hermandaes, la Santa Vera Cruz (los blancos) y El nuesu Padre Jesús (los negros), rivalidá que se tradució na llamada "guerra de les bandes".

El so orixe ta amestáu a la nacencia de la hermandá de la Santa Vera Cruz en 1551. Ente 1782 y 1863, tien llugar una dixebra d'ésta que daría llugar a la Hermandá d'El nuesu Padre Jesús Nazarenu y La nuesa Señora de la Soledá, unviándonos a la tradición oral p'atopar la causa d'esta dixebra en posibles irreverencies na imaxe de la Soledá. Dende 1985 esta Hermandá, procesiona ensin autorización eclesiástica la tarde del sábadu santu. Debíu al desnivel y estrechura de les sos cais, delles acovecíes pola roca, otres inclusive dafechu cubiertes, y a lo complicao de la so arquiteutura urbana, ye difícil el percorríu procesional, forzando a una llimitación nes dimensiones de los tronos según nel númberu de costaleros; dellos pasos han de ser parcialmente desmontaos en dalgún tramu (quítense varales), ya inclusive s'enancha dalguna cai con pasareles supletorias.

  • Otra fiesta destacable ye la Romería de San Isidro que se celebra en mayu nel Puertu del Monte onde les families pasen el fin de selmana.
  • Tamién ye importante la feria que se celebra n'agostu. Mientres el día la xente celebra la feria en callar Cueves del Sol y mientres la nueche treslladar al recintu ferial.
  • Los patronos de la villa son San Sebastián, el 20 de xineru, y la Virxe del Carmen, qu'esfruta d'una procesión, actos llitúrxicos y verbena nel so honor.

Comunicaciones editar

La Estación de Setenil, asitiada nel ferrocarril Bobadilla-Alxecires, ye la estación ferroviaria del conceyu y la única operativa de la Sierra de Cádiz. El serviciu regular de Renfe Alxecires-Granada efectuaba paraes a diariu nesta estación.

El nucleu urbanu comunicar colos conceyos vecinos al traviés de carreteres pertenecientes a la Diputación de Cádiz:

Persones destacaes editar

Gastronomía editar

  • Sopes Cortijeras. Platu típicu por excelencia de la llocalidá fechu con pan, aceite d'oliva, espárragos y güevu escalfado.
  • Atún encebollado
  • Quesu de cabra con Marmiellu
  • Revueltos d'espárragos, de morciella o cogordes.
  • Batates con miel.
  • Chacinas artesanales.
  • Ensalada de coles o de pencas.
  • Coneyu a la serrana.
  • Dulces con aceite d'oliva, por casu, empanadillas de cidra.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. (en castellanu) so-damita-una pieza-con-5000-anos-de-hestoria Setenil quier recuperar el so 'Damita', una pieza con 5.000 años d'historia. lavozdelsur.es. 21 d'agostu de 2017. https://www.lavozdelsur.es/setenil-quier-recuperar-el so-damita-una pieza-con-5000-anos-de-hestoria. Consultáu'l 21 d'agostu de 2017. 
  3. Boletín Oficial de la Xunta d'Andalucía (ed.): «DECRETO 15/1985, de 22 de xineru, pol que se declara conxuntu históricu-artísticu a la Villa de Setenil de las Bodegas (Cádiz).». Consultáu'l 16 de payares de 2016.
  4. Ministeriu d'Educación, Cultura y Deporte (ed.): «Bienes culturales protexíos. Datos de bienes inmuebles». Consultáu'l 16 de payares de 2016.
  5. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu (ed.): «Centro Históricu de Setenil». Consultáu'l 16 de payares de 2016.

Enllaces esternos editar