Sietemo
Sietemo[2][3], n'aragonés, o Siétamo, n'español, ye un conceyu na provincia d'Huesca (España), que pertenez a la contorna Hoya d'Huesca. Ta asitiáu a 12 km de Huesca, na N-240, sobre una nidia llomba cerca del ríu Guatizalema.
Sietemo | |
---|---|
Alministración | |
País | España |
Autonomía | Aragón |
Provincia | provincia d'Uesca |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Siétamo (es) | José Luis Ferrando Labarta |
Nome oficial | Siétamo (es)[1] |
Nome llocal | Sietemo (an) |
Códigu postal |
22120 |
Xeografía | |
Coordenaes | 42°07′28″N 0°16′57″W / 42.1245°N 0.2825°O |
Superficie | 48.982605 km² |
Altitú | 559 m |
Llenda con |
|
Demografía | |
Población |
686 hab. (2023) - 369 homes (2019) - 310 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0.31% de provincia d'Uesca 0% de Aragón 0% de España |
Densidá | 14 hab/km² |
sietamo.com | |
Xeografía editar
Llocalidaes del conceyu editar
- Siétamo (capital)
- Arbaniés
- Castejón de Arbaniés
- Liesa
Llocalidaes estremeres editar
Llinda: al N, NO y O col conceyu de Loporzano, al E col conceyu d'Ibieca, al SE col conceyu d'Angüés, y al S col conceyu d'Alcalá del Obispu.
Historia editar
- En marzu del añu 1099 el rei Pedru I d'Aragón dio al monesteriu de Montearagón la ilesia de "Setimo" (Ubieto Arteta, Coleición diplomática de Pedru I, nᵘ 62 p. 268)
- Nel añu 1845 xúnese-y Castejón de Arbaniés
- 1970-1980 xúnense-y Arbaniés y Liesa
Política llocal editar
Últimos alcaldes de Siétamo editar
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Ignacio Almudévar Zamora[4] | UCD | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | Marina Viñuales Fañanás | PAR | |
2003-2007 | |||
2007-2011 | José Luis Ferrando Labarta[5] | PP | |
2011-2015 | |||
2015-2019 | Vicente Crespo Martínez[6] | Ind. |
Resultaos eleutorales editar
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
Ind. | 2 + 1 | 2 | 3 | |||||
PP | - | 3 | 4 | 2 | ||||
PAR | 3 | 1 | 2 | 2 | ||||
PSOE | 1 | 1 | 1 | - | ||||
CHA | - | - | - | |||||
Total | 7 | 7 | 7 | 7 |
Demografía editar
1900 | 1910 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 1992 | 1999 | 2004 | 2008 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
736 | 725 | 643 | 389 | 382 | 314 | 236 | 378 | 382 | 341 | 375 | 491 | 480 |
Monumentos editar
Monumentos relixosos editar
- Ilesia parroquial dedicada a San Vicente Diáconu Mártir, d'estilu góticu.
Monumentos civiles editar
- Muralla de dómina Medieval
- Restos del castiellu de dómina medieval nel que nació'l Conde Aranda.
- Fonte del llavaderu, del Sieglu XIX.
Cultura editar
En Siétamo anicia la casa solariega de les Abarca de Bolea. Equí nació la escritora y poeta aragonesa del barrocu Ana Francisca Toma de Bolea, que ye una de les poques escritores que nel sieglu XVII qu'utilizó nes sos composiciones la llingua aragonesa.
El Conde de Aranda tamién vivió en Siétamo y equí atópase'l formosu castiellu homónimu.
El Premiu lliterariu Villa de Siétamo ye un premiu lliterariu pa obres en llingua aragonesa promovíu pol conceyu de Siétamo, cola collaboración del Consello d'a Fabla Aragonesa y que se celebra cada dos años na villa.
Deportes editar
- Club Deportivo Siétamo de fútbol. 1ª Rexonal Grupu II.
Fiestes editar
- Día 29 d'abril n'honor de San Pedro de Verona.
- Día 18 d'avientu n'honor a La Virxe María na Advocación de la Esperanza
Ocio editar
- Piscina pública, local social y una biblioteca con ordenadores.
Persones célebres nacíes nesta llocalidá editar
- Ana Francisca Toma de Bolea (h. 1602 - h. 1685). Poeta y escritora.
- Pedro Pablo Toma de Bolea y Ximénez de Urrea, Conde de Aranda, (n. 1 d'agostu de 1719). Políticu, militar y diplomáticu. Nomáu presidente del Conseyu de Castiella en 1766.
- Antonio María Javierre Ortas (n. 21 de febreru de 1921 - f. 1 de febreru de 2007). Teólogu. Cardenal de la Ilesia Católica, que fuera Prefeutu eméritu de la Congregación pal Cultu Divín y la Disciplina de los Sacramentos.
- Ignacio Almudévar Zamora (n. 16 de payares de 1930). Escritor.
Referencies editar
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Según apaez nel Decretu Llexislativu 2/2006, de 27 d'avientu, del Gobiernu d'Aragón, pol que s'aprueba'l testu refundíu de la Llei de Delimitación Comarcal d'Aragón.
- ↑ Conseyu Asesor del Aragonés, Nomenclátor de los conceyu y llugares de la Hoya d'Huesca (n'aragonés)
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html.
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
Bibliografía editar
- http://www.ine.es/
- UBIETO ARTETA, Antonio, Hestoria d'Aragón. Los pueblos y los despoblados III Zaragoza: Anúbar, 1986.
Ver tamién editar
Enllaces esternos editar
- https://web.archive.org/web/20080525164633/http://www.sietamo.com/
- Mapa de Situación
- Ficha de la población