Spaniel fai referencia a un grupu de races de perros cobradores. El términu Spaniel vien de «español».

Xeneralmente son perros de tamañu mediu o pequeñu, oreyes colgantes anches y grandes y focico anchu. Tol cuerpu ta cubiertu de pelo llargu y onduláu y cara y focico con pelo curtiu.

El so usu principal foi como asistentes na caza d'aves, buscándoles primeru y en siendo ablayaes recoyéndoles y apurriéndo-y les al cazador.

HistoriaEditar

Almitir de forma xeneralizada que los oríxenes más antiguos de los spaniels son perros cazadores procedentes de la Península Ibérica que llegaron a les Islles Britániques como regalu a reis y nobles per parte de la nobleza española.

Na primera esposición canina, celebrada n'Inglaterra, namái s'almitíen perros de races Pointer o Spaniel. Ye a partir d'esti momentu cuando los distintos tipos de Spaniels empiecen a estremase d'una forma muncho más acusada apaeciendo los primeros estándares de raza.

RacesEditar

La FCI axunta a les distintes races spaniel nel Grupu VIII, Perros llevantadores de caza. Esisten dos races que lleven el nome de spaniel pero que tán englobadas dientro de los Perros d'agua. Tamién esisten delles races spaniel de pequeñu tamañu que tán incluyíes nel Grupu IX, dientro de les seiciones 7,8 y 9 utilizaes de forma esclusiva como perros de compañía.

Perros llevantadores de cazaEditar

Perros d'aguaEditar

Spaniel incluyíos nel Grupu IXEditar

Spaniel ingleses de compañíaEditar

Spaniel xaponés y pekinésEditar

Spaniel continental nanuEditar

Otros SpanielEditar

Ver tamiénEditar



ReferenciesEditar

Enllaces esternosEditar